Tal dia farà un any! (versió 3.0)

Avui faig un any. Sí, sí. Avui fa un any que existeix "A Cops amb la Vida".
Pels que mireu a la dreta ara mateix i veieu que la paranoia més antiga és del març, dir-vos que teniu raó. Que tècnicament, la meva estada a blogger data del març d'aquest mateix any. Però si mireu el primer post... veureu que data del 16 de setembre del 2005. Llavors, la veritat és que no en tenia gaire idea del que era un blog. N'havia sentit a parlar, però no sabia ni com anava.

Ha plogut molt, des d'aleshores. Abans, el meu bloc estava allotjat en un servidor particular que va decidir tancar-se momentàniamentm per després reobrir-se. Així que vaig fer les mudances cap a blogger (tot i que si ara ho hagués de tornar a fer... me n'aniria cap a blocat... però això ja és una altra història).

En un any he escrit 156 entrades (la gran majoria tenen una vida de menys de tres o quatre mesos... la meva producció va en augment exponencial! Quin perill!). En totes aquestes entrades m'heu fet més de 740 comentaris (quin munt!!! I això que en aquests no hi estic comptant els meus...).

En un any he passat molts mals moments, encara que també molts de bons. Tots ells han quedat més o menys reflectits en tots aquests posts que heu anat llegint.

Només em queda donar-vos les gràcies per ajudar-me en els mals moments. Agrair a tots aquells qui m'han animat a escriure comentari rere comentari. Perquè la veritat és que al principi m'ho vaig prendre com un diari personal, sense intenció de donar-lo a conèixer al món... però gràcies a això he pogut conèixer gent encantadora, amb la que he rigut i he plorat. I és que... ja em comenceu a conèixer... sóc una mica ciclotímica.

Era inevitable fer un post informant d'això... permeteu-me que m'autofeliciti per haver superat, en aquesta vessant al menys, la meva inconstància patològica.

[He reeditat el post per enllaçar un article que m'ha emocionat... des d'aquí, gràcies Onix!!!]

Ara toca donar les gràcies al meu visitant nº1000, que m'ha reenviat l'e-mail que vaig enviar als meus amics el dia que vaig obrir el bloc i que us deixo aquí enganxat (tal qual, sense cap correció) perquè el veieu:

Hola, hola, hola!

Ja trobaveu a faltar els meus e-mails, eh ? (NOOOOOOOO, NOOOOOOOOOO) Ok, doncs us foteu, si no us agrada, agafeu, i a la paperera, dic jo, no? Doncs eso carai que hiperactiva estic avui .

Total, que escric, simplement per informar-vos que tinc un blog. Què és un blog? Dooooncs si voleu que us digui la veritat, ben bé, ben bé, no sé què és una mena de diari personal on-line en el que la gent hi pot afegir comentaris no sé, té la seva gràcia, la veritat. Bé, l'adreça és: [aquí anava l'adreça original, que he eliminat per diversos motius que no venen al cas].

Si hi voleu entrar i fer-hi un cop d'ull, és el vostre blog també! Jejejeje! Doncs res més amors, alguns ens veiem demà altres ens veiem ben aviat, eh ?
Petonaaaaaassssssosss!