29.10.06

Where's the party????

Diumenge matí. Tres sonades queden a les 10 per anar a Olot (sí, qui no carda a Olot, no carda enlloc, ja, però no hem anat a això, eh? xDD) a passar el dia. Molt animades elles, agafen el huevi. Conduint, la Carlos Sáinz dels blocs... l'Alepsi!!! De copilot, la Sara, una noia que més li val no dedicar-s'hi professionalment, a la tasca de copilot... i darrere, una Maduixa amb potes!

Som-hi doncs, les tres, per la C-17, direcció Vic... pim pam.

Primer contratemps: a l'alçada de montmeló una cuassa de gairebé mitja hora provocada per tot de jovenets en cotxe que vés a saber què hi anaven a fer al circuit... (megabotellón? [les pintes les tenien...] Costellada amb els amics? O bé, hi ha via algun esdeveniment allà al circuit... probablement).

Un cop superada la mitja horeta de cua... arribem a Vic. D'allà podríem haver agafat una carretera cap a Olot... però no, hem decidit seguir la C-17 fins a.... uh... jo i els noms... merda, com es diu aquell poble? O ciutat (que després la gent se m'emprenya...).... uh.... ho hauré de buscar i tot?? Joder, puta merda de memòria que tinc. Vaig a buscar-ho... Ripoll, macagunlaputadorus, Ripoll.
Vale, total, que arribem a Ripoll, i llavors hem d'agafar la C-26 cap a Olot. Doncs no la trobem. "Agafem la c-260, que total, per un zero...." Sóc tan intel·ligent que el dia menys pensat em donen un Nobel, us ho dic en sèrio. Però vaja, la Sara ho ha buscat al plànol i ha dit que la c-260 també hi portava.

Bé, la c-260 és un camí de cabres una mica asfaltat. Us ho juro. Colló, quins revolts. Pobre huevi... lo bé que es porta!

Va, doncs a dos quarts d'una, més o menys, hem arribat a Olot. Fantàstic. Ara només haviem de buscar la Fageda de'n Jordà (que era a on voliem anar... ens venia de gust passejar, vés). Vale, no semblava gaire difícil, direcció Santa Pau "sí, sí, Sta. Pau és al bell mig de la zona verda!!!" (grans paraules de la Sara). Fantàstic.

Oi que sembla fàcil? Doncs no. L'Alepsi i companyia s'han perdut. Molt. Moltíssim. S'han desorientat, han caminat per 300 carreteres diferents i.... a la una i quart.... han decidit parar en un pueblucho (que consistia en un restaurant i una esglèsia i prou [us ho juro]) a dinar. Mentre menjaven l'entrepà, han aprofitat que un home passava per allà i li han preguntat com arribar a la Fageda. "Ui, aneu cap a Olot, i un cop allà agafeu la carretera cap a Banyoles!!!!" "Ostres moltes gràcies" "De res, de res".

Fantàstic, tornem a Olot. Veiem una indicació cap a Banyoles. Per fi estem orientades!!!! Una merda! Res, seguint cap a Banyoles ens hem fotut a l'autopista, direcció Girona i Perpinyà (o no, ja no ho recordo.... el cas és que era una autopista). Bé, a mi no em sona que per anar d'Olot als volcans hagi d'agafar l'autopista, però vaja... seguim tirant... passem un túnel... i de sobte ens trobem que les muntanyes han quedat al darrera.... i que davant hi ha una plana... "la mare que ens va parir, nenes! A qui li diguem que hem estat a Olot i no hem trobat els volcans, no s'ho creu!!!".

Res, canvi de sentit. Au. De sobte, tornem a veure un cartellet, com per art de màgia que posa "Sta. Pau ->" Oleeeeeee!!! Tornem a provar d'anar-hi, no? Sí. Fantàstic.
Una rotonda, una benzinera. El huevi diu que té gana. Cony, doncs fantàstic. Sortim per la sortida de la rotonda que va a la benzinera.... abandonada. Macagunlaputahostiaqueemvaparir! Una puta benzinera abandonada!!! El sostre caient a troços! En fi....

Per fi, a les 14:00, senyores i senyors (sí, sí, gairebé dues hores després) el trio fantasmita ha vist l'aparcament de la Fageda!!! I se l'ha passat de llarg. Clar. "Cap problema, en quant pugui, faig un canvi de sentit". Val, doncs la senyora Sáinz... ha fotut un canvi de sentit temerari que ha posat al huevi i les tres noies en perill seriós. Creuada enmig d'una carretera de doble sentit, marxa enrere, marxa endevant, marxa enrere, crits, histerisme, ve un cotxe, crits, histerisme, crits, crits, crits, primera bruuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuum, de 0 a 50 en... 2 milisegons??? xDDDD

Per fi, ja estem a l'aparcament de la Fageda, visca!!! Merda! No! Està tancat amb tres putus conos!!!! No m'ho puc creure. Passo de llarg de nou. El cotxe que venia darrere meu, se salta els conos i entra. Sí? Fantàstic. Tiro enrere i jo també entro, faltaria més!!!

Aparquem. Pixem (enmig del bosc no, eh? Que som gent decent!!! xDDD). Comencem a caminar a les 14:15, ja tocava!!! La Fageda és meravellosa, tal com la recordava. Amb els seus colors de tardor i bla, bla, bla.... (qui no hi hagi estat, que hi vagi [sí, és una ordre], i qui ja l'hagi vist sabrà de que parlo).

Hem passejat per la Fageda i després hem caminat fins al Croscat. Ens hem quedat embobades amb les capes magmàtiques (es deien així, oi?) que es poden veure al volcà. I hem desfet el camí per anar a trobar el cotxe.

La tornada molt més tranquila, on vas a parar! Hem anat fins a Vic (sí, no hem tornat a cometre l'error d'arribar fins a Ripoll... xDDD), on ja se'ns ha fet de nit. I d'allà hem agafat de nou la C-17 cap a Barcelona.

No sé si mai heu fet aquest trajecte a les 6 de la tarda. No? Doncs eviteu-lo! Mil milions de cotxes que venien de Vic (ja em direu què hi ha de tant interessant per allà... xD) i que ens han portat a 30 per hora fins a Barcelona. Quina mort! Sort que de sobte la Maduixeta, que ara anava de copilot, se li ha acudit sintonitzar ràdio neng (léase Flaix FM). Buah. Llavors, ja ha estat un festival. Hem amenitzat la caravana a tothom qui passava pel nostre costat, i als del davant i als del darrere... hem posat la música a tope, fent "subidón, subidón, subidón" cada dos per tres i ballant com el neng de castefa... tot això dins del huevi (a partir d'ara Sant Huevi, per tot el que ha d'aguantar, pobret).
La veritat és que amb els atacs de riure que ens han agafat ballant i veient la cara d'astorats de tots els que es paraven al nostre costat, la caravana se'ns ha passat ben ràpida!

I ara... enteneu "where is the party???" Inside the car!!!!

28.10.06

En venta!

Tinc por. Què cony és això? Ho he trobat perquè algú ha entrat des d'aquesta pàgina i s'ha quedat al "came from" del comptador que tinc instal·lat.

El meu bloc està a la venda i jo no ho sabia?????????????????? A més per 1000 dòlars!!! Cony, si me'ls ofereixen m'ho pensaré seriosament, eeeeeeeeh???

27.10.06

Reflexions polítiques!!!!

Avui ja és divendres. Us n'havieu adonat??? Sí? Vaja, que no us explico res nou, no? [és el que té ser lenta i adonar-te'n que són quarts de set de la tarda i que tens tot un cap de setmana per endevant.... xDDD].

Total, que durant tota aquesta setmana he estat reflexionant. I per primer cop a la vida del bloc, faré un post semi-dirigit a la política. Sí, ja sé que no és el meu terreny (Déu no ho vulgui: "Alepsi for president"... buf.... no us hi volguéssiu trobar), però he reflexionat sobre la campanya electoral que ens ocupa (i ens puteja) actualment.

Em basaré en fets objectius (i tanmateix tontos, però i què? No espereu una anàlisi profunda, eh? xDDD): la propaganda electoral.

Primera cosa
  • A casa meva rebem tres cartes de cada partit. Cadascuna amb el seu sobre (253 cm quadrats de paper, en mitjana, per 3 sobres fan un total de 759 cm quadrats). Cadascuna amb un altre sobre, a dins, per anar a votar, més petit (uns 154 cm quadrats, en mitjana, per 3 fan 462 cm quadrats més de paper: ja en portem 1221). Cadascuna amb una butlleta (com a mínim) de propaganda electoral, a tot color, i en paper satinat, com ha de ser, si senyor! (630 cm quadrats cada futlletó, més o menys, per 3 futlletó són 1890 cm quadrats: ja en portem 3111). A més, li hem de sumar els paperots aquests on posa la llitsta de candidats: uns 315 centímetres quadrats més (per 3; 945 centímetres).
  • Total, que tot sumat, només amb la propaganda d'un partit electoral, ens envien a casa 4056 centímetres quadrats de paper (com a mínim).
  • Excepcions: ERC, que ha enviat la carta en una mena de bosseta de plàstic (que molt, molt, tampoc soluciona la cosa), i Ciutadans de Catalunya (gràcies Bellosoli!!!), que ens n'ha enviat una pels tres (ole per ells!).
  • I ara, qüestionem-nos. Qui es llegeix tota la merda empaperada aquesta? (Perdoneu la expressió, però és que si coneixeu a algú que se l'hagi llegit tota, digueu-m'ho que li faré, com a mínim, una reverència....). A casa meva, tal com entra, s'estripa i a la paperera (a reciclar, això sí). Gairebé mig metre quadrat de paper llençat de la forma més absurda (per cada partit, recordem!).

Segona cosa (i última en quant a política, ja veieu, tampoc m'hi he dedicat gaire, a reflexionar... xDDD): anàlisi de la propaganda
  • La propaganda del PP. Oh! Quin fart de riure!! L'heu rebut?? Un sobre en blanc "franqueo pagado". Ma mare "esto de qué partiducho debe ser??", jo "qué te va que del PP?" ella "qué dices, hija, que esta gente tiene dinero y se pueden permitir hacer un sobre más colorido". Mentres feia aquesta frase, jo ja havia obert el sobre. Per suposat, del PP. Tal qual ho vaig veure (i li vaig ensenyar a ella, que es partia) vaig fer el que hagués fet abans d'obrir-la si hagués posat les gavines voladores aquelles al sobre: estripar-ho tot. [A banda de perquè fos del PP, perquè ho he fet amb totes les cartes, això... sí, ja ho sé, hauria de llegir-me-les per votar amb seny i bla, bla, bla... estalvieu-vos el discurset].
  • La propaganda de Ciutadans pel Canvi. Un home en pilotes. Segons ma mare el personatge que aspira a ser el "súper president". Doncs... no sé. Al principi vaig pensar: "goita, només per la tonteria aquesta de sortir en boles, el votaria". Després vaig pensar que em faria certa angúnia saber que em representa un home que ha sortit en boles en milions de centímetres quadrats de futlletó electoral... no sé, al menys la iniciativa és cridanera. [La vaig veure sobresaltada pel crit de ma mare: "miiiiiiira tu, esto sí que es un presidente!!!"].
  • Les altres propagandes ni me les he mirat, m'agafen atacs de pànic.
Total, que fins aquí les meves reflexions. Crec que, després d'aquest post, em tinc ben merescut 100 cm quadrats de.... pastís, o algo similar. M'he esgotat a mi mateixa!

26.10.06

Merda de post

Bé, les coses sembla que comencen a redreçar-se una mica.

Per començar, demà és divendres!!! Viscaaaaaaaaa!!! I aquest cap de setmana es presenta tranquilet... estar per casa, anar de compres el dissabte al matí (porque yo lo valgo), fer tarda casolana a la tarda.... i diumenge d'excursió!!! Porto tres setmanes volent anar a la muntanya. Em ve molt de gust passejar-me per un bosc ben dens, sentir el cric-crac de les fulles primerenques de tardor que han començat a caure... respirar aire fresc, oblidar-me de la contaminació... en fi, tot allò a lo que un va al bosc (quan hi va sol, que quan hi va acompanyat, probablement vagi a follar [potser en les seves dues accepcions... perdoneu la broma fàcil... xDDD]).

Una altra cosa que s'ha redreçat és... tachán, tachán... el tema llibre!!!!! Jajajajaja! Sí, sí, sí, ara mateix tinc un accés d'emoció incontinguda e incontenible (i una espessor cerebral al borde del vessament... en fi) ja que.... atenció al datu!!!!! El Laprí ha trobat el llibre a Madrid!!! Sí senyors, senyores i senyoretes!!!! Aviat el rebré a casa! Aaaaaaaaaaaaaaaaai!!! Com acabarà??? Ai, ai!! Ara només falta que correus no la lii i me'l perdi.... [per cert, ara estic pensant que no he anat a mirar si estava a objectes perduts mai més... igual està allà esperant-me... demà hi vaig, a primera hora, o a segona, perquè a primera no està obert].

Però bé, sembla que el meu cap no està en el seu millor moment. Potser del paràgraf anterior no heu entés una merda. Probablement demà quan me'l rellegeixi... jo tampoc no ho faré. I pensaré: "Alepsi, ets idiota". Però demà serà un altre dia... i jo casi que em retiri a dormir que estic escrivint en plan automàtic i aquí no fan més que sortir parides... (ara potser seria un bon moment per escriure una de les meves històries improvitzades... però no crec que ho faci....).

En fi, penjo el post tal qual i si demà no m'heu lapidat blocarísticament (m'encanta conjugar neologismes) doncs torno i alguna excusa trobaré per la merda de post que acabo d'escriure ("i que publicaràs perquè ets idiota, no?" Doncs sí).

24.10.06

Citacions

Vaya setmaneta, la passada:

Dijous perdo el llibre. Diversos contactes me l'estan buscant per les llibreries.... fins i tot un ha trucat a l'editorial. Descatalogat. Us ho podeu creure??? Des-ca-ta-lo-gat!!!! Què vol dir això??? Que l'Alepsi es queda sense llibre i sense saber-ne el final... sinf!!! [Bé, si no teniu res millor a fer... us animo a fer la cerca, us prometo que si el trobo... faré fotocòpies per tots els blocaires!!!! xDDDD] (esperem que la SGAE no se n'enteri d'això... xDDD).

Divendres descobreixo que la t-50/30 ha passat per la rentadora. Fantàstic. 26 viatges a la merda. Desesperació. [Eeeeeeeeei, però ahir me la van cambiar! Vaig topar amb un bon home, que es va partir la caixa de mi... normal, d'altra banda].

Dissabte... rebo notificació de correus. Però no puc anar-la a buscar fins dilluns. Ve dels jutjats. La puta! No serà una multa, no?

Dilluns vaig a buscar la carta dels jutjats... i és una citació a judici. Ole! Macagunlaputahostiaque emvaparirenunmalmoment......... qui em mana a mi ficar-me en merders????? Sí, sí, va ser per una bona causa.... però joooooooooooooooooder! A judici! Macaguntot! No us penseu, vaig com a testimoni principal, només... en principi no sortiré enmanillada d'allà.... però vaja, si comenceu a veure visites als vostres blogs des d'alhaurín de la torre... igual sóc jo (que hi ha nivell, eh??? xDDD).

A veure si aquesta tarda la cosa s'arregla.... me'n vaig a fer gorgoritos [no sóc jo... però vaja, cantem més o menys igual, eh?] i a fer exercicis d'aquests raros que li agraden al director.

23.10.06

Viagra no, gràcies

A l'atenció de les següents persones:
  • Lorinda Gaumer
  • Pegasus Ratliff [sembla un nom tret del Harry Potter, no? xDD]
  • Konstantin Treadwell
  • Anupam Music [hosti, no serà l'home músic, que es treu un sobresou, no?]
  • Ratnam Ratcliff
  • Hermine Lover [clar, la dona aquesta sí que en deu necessitar... amb el cognom que té...]
  • Argyris Gress
  • Heidi Lichtenberg
  • Nerea Herrera [deu ser de la secció espanyola d'atenció al client... xDDD]
  • .....
Senyors meus; què els fa pensar que necessito viagra? És més, què els fa pensar que:
  1. Tinc penis
  2. Tinc una parella que necessita aquest tipus de pastilles [sí, vale, l'enllaç no és gaire afortunat... xDDDD]
Bé, doncs res, simplement volia fer-los saber que no m'interessa la viagra. De moment no, ni per mi, ni per ningú que jo conegui. Ara, guardaré els seus e-mails, per si de cas, que sempre va bé tenir certs contactes.

----------------
A l'atenció de Gregooor Perren:
He llegit el seu e-mail, "Rock hard erections". Apassionant. Suposo que deu venir a ser més o menys de la mateixa franquícia que els seus companys anomenats a dalt. Bé, li agraeixo que es preocupi per les ereccions del personal. Però com ja he dit... no tinc penis. I per tant... això de les ereccions no em preocupa (al menys les meves).
De tota manera, també guardaré el seu mail, que tampoc mai se sap quan necessitaré una bona erecció...

---------------
A l'atenció de Shena Pepito:
Per fi un e-mail que semblava seriós, sí senyora! I miri que amb el seu cognom desconfiava una mica, però l'assumpte era suggerent: "multiple orgasms". Aaaaaaara ens entenem, home! Per fi una cosa orientada a la causa, sí senyor!
Ara, m'he desanimat al llegir el contingut del missatge: "give her what she dreamed for". Perdó? A mi ningú m'ha de donar res, eh??? Que aquestes coses són molt personals! A més, què li fa pensar que jo somnio amb un multiorgasme? Què li fa pensar que no els tinc? Què li fa pensar que li he de donar a alguna dona multiorgasmes??? Eh? Eh? Eh???

------------------
Collons ja!!!!

22.10.06

Més memes!!!

Avui un altre meme. No, no és el que m'han encolomat el Bellosoli i el Teleko, que el faré, però al seu degut temps, ja ho entendreu. xDDD

Total que el meme que vinc a fer avui prové del J.D. De fet ell no ho va fer com un meme, simplement va ser una reflexió, però a mi em va agradar i vaig pensar que seria maco de fer, com a meme... sempre és interessant saber més cosetes dels companys que ronden per aquí, no?

La cosa és, simplement, decidir quines cançons posaríeu en un CD que es titulés "les cançons de la meva vida". De fet, en J.D ho explica bastant millor que jo, així que no m'enrollo més i us poso la meva tria:

  1. Vespre - Els Pets / Perquè és una cançó que em recorda temps feliços a l'esplai, de nena, quan la cantàvem tots junts....
  2. Moon Light Shadow - Mike Oldfield / Simplement perquè m'encanta
  3. Lemon tree - Fool's Garden / La millor cançó del món, digueu-me simple
  4. Viure per Sempre - Gossos / Perquè és una cançó que m'agradaria aplicar-me cada dia... "Alepsi, no es pot viure per sempre"
  5. La casa por el tejado - Fito / Perquè m'apassiona la frase "las cosas importantes aquí son las que están detrás de la piel", sincerament.
  6. Barniz - Marea / Perquè sembla irreverent però té un missatge increïble.... i perquè em posa de molt, molt, molt bon humor!
  7. Cel del Nord - Lax'n'busto / No sé ben bé perquè aquesta. Sempre m'ha atret molt. És d'aquelles coses inexplicables.
  8. A la luna se le ve el ombligo - Fito / "Ojalá me hubiera dado cuenta antes: no siempre lo urgente es lo importante". Simplement em fa reflexionar, la frase... i m'ajuda quan em bloqueja l'estrés.
  9. No vaig triar - Lax'n'busto / Perquè es pregunta coses. Perquè no té solucions. Perquè m'encanta la melodia.
  10. El lado oscuro - Jarabe de Palo / "Y que me dejes o te deje eso ya no me da miedo". Perquè durant molt de temps he desitjat que aquesta frase es fes real en mi mateixa. I perquè finalment ho he aconseguit.
  11. Canon - Pachelbel / Perquè és una peça clàssica que em fa posar els pèls de punta. Perquè va ser la peça que més vaig gaudir tocant amb la flauta. [buscant pel youtube he trobat aquesta versió... m'he enamorat del paio... quina passada!!!]
  12. Ella - Bebe / Perquè em va ajudar en el moment més difícil de la meva vida. Perquè em va acompanyar. Perquè em va fer somriure. Perquè em va fer veure "que el mundo es sólo para mi"
  13. Mediterráneo - Serrat / Perquè em recorda a quan era petita i l'escoltava al cotxe... en cinta de cassette, i ma mare cantava.
  14. Heartache - Bonnie Tyler / Perquè aquesta dona em transmet una energia brutal!
[En J.d n'ha posat 20... però jo m'he quedat en 14 que són les que acostuma a tenir un CD d'aquests que es venien abans de sortir la mula..... xDDDDD]

Total que, com ja és típic en els memes, posaré deures a aquelles persones que m'intriguen en quant a gustos musicals (per suposat, no esteu obligats a fer-los... com si em voleu deixar un comentari, simplement):
  • Onix: au, tens deures. Jejejejeje!
  • L'home músic: que des que vas penjar la teva cançó... no se t'ha tornat a veure el pel!!!
  • Maduixeta: perquè et decideixis per només 14 o 15 cançons de totes les que t'agraden!
  • Bellosoli: "hoy por ti, ñana por mi", no? Jajajajaja! [I ja sé que m'arrisco a que em tornis la pilota.... en fi... xDDD]
  • Propde40: ala, ja tens feina! xDDD
  • Farlopa: sé que t'agradarà fer una introspecció en la teva vida musical, oi? xDDD
  • Avi: papa!!! Va, quina música t'agrada? ;)

I ja està.... se m'acudeixen molts blocaires més als que passar-los-hi el marrón.... però suposo que ja ho farà algú (o no, potser ningú segueixi aquest meme i mori aquí... tampoc passaria res, jo m'ho he passat bé fent-lo i, si més no, ara ja em coneixeu una mica més!!!).

21.10.06

Més desgràcies

Ostres tu, quin final de setmana més tonto.

Ahir vaig convidar a la Sara* i a la Maduixeta a sopar a casa meva (sí, Teleko, sé que t'hauria d'haver convidat a tu, també... però vaig pensar que ja tindries plans... xDDD). Mentre feia el sopar, anava cantant, pim, pam. Pelant patates, fent un carpaccio.... total, que quan ja més o menys ho tenia tot a punt, em vaig vestir.

Em vaig posar els texans, una samarreta, els mitjons. Em vaig mirar al mirall. Em vaig picar l'ullet. Em vaig ficar la mà a la butxaca del pantaló. Em vaig mirar al mirall. La meva cara era de complet pànic. "Que no ho sigui, que no ho sigui, que no ho sigui". Vaig treure la mà de la butxaca. Vaig baixar la vista poc a poc. Ho era.

La T-50/30 ben neta. Passada per la rentadora. Ben tova... amb la seva funda de plàstic, això sí, ben protegida. 26 viatges a la merda. Ma mare em matarà. Buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!!!!

Dijous perdo el llibre, i ahir la 50/30 queda neta... snif!

En fi, espero que avui les coses vagin millor... (tot i que la cosa no pinta gaire bé... m'he aixecat amb molt mal de cap.... m'he hagut de posar a recollir la cuina [sort del rentavaixelles!!!].... i tinc molts mocs... buaaaaah! No vull pillar una grip, siusplaaaaaaau! Seré bona!!!).

Total, que amb grip i tot, aquesta nit surto, vaja que si surto!

-------------------------------------------
Per cert, pels curiosos (i per fer-me autopropaganda i els solters que visiteu el meu bloc veieu que sóc un MOLT bon partit [xDDD]) el menú del sopar va consistir en:
  1. Patates Braves Especials de la Casa (fetes amb la recepta de la meva àvia... sí, sí, no us penseu que són simples patates fregides, que us ho diguin la maduixeta i la Sara... xD)
  2. Carpaccio de Carbassó amb Vinagreta de Mòdena (va tenir molt d'èxit)
  3. Pebrots de Padrón (que uns piquen i d'altres non...)
  4. Amanida de Tomàquet i Formatge amb Pesto (orgàsmica [sí o no, Maduixeta? xDDD])
  5. Dàtils amb Bacó (típics mítics)
  6. Una Pizza Precuinada (sí, què passa? No em venia de gust cuinar més... xD)
  7. I de postres: pastís d'oreo (sí, simplista... anava a fer un Tiramisú... però em va fer mandra!)

19.10.06

Desgraciada

Avui ha succeït una desgràcia. "Culpa teva". Ho sé, fill de.... "ei, no m'insultis, que jo t'he avisat". Sempre té raó el cabronàs.

13:25 -> Entro a classe llegint el meu súper llibre (sí, què passa, encara no l'he acabat).
13:30 -> Entra la profe, encén l'ordinador. Acabo de llegir el paràgraf que porto entre mans (entre ulls, més aviat). Tanco el llibre, el poso al calaix de sota la taula. "Alepsi, guarda'l a la bossa, que te'l deixaràs oblidat". No, no me'l deixaré, perquè sempre miro sota el calaix.

[I sí, els que ja em coneixeu i sabeu que la meva vida és una "Llei de Murphy" constant..... ja sabeu com acaba la cosa, no? Si més no, us ho podeu imaginar....]

14:20 -> Acaba la classe. Fantàstic, deu minuts abans del previst. Tinc només 20 minuts per dinar. Recullo les coses i marxo corrents, a veure si no hi ha cua al bar i em puc menjar un plat calent (i no un entrepà entovit).
14:30 -> Estic asseguda al bar, davant d'un plat de paella i un altre de "churrascu". Sí senyor, quin tiberi!!!!

14:55 -> Surto per la porta de la facultat amb una amiga, carregades amb un munt de material per fer la feina. Amb presses perquè arribàvem tard. M'aturo en sec. Me la quedo mirant: "Patri, me he dejado el libro en clase" "Tia, pues ves, te espero" "No, da igual, que llegamos tarde, luego me paso y lo cojo" "Després no estarà, tros de lluç" Què sabràs tu?

18:30 -> Aparco el cotxe al pàrquing de la facultat. Deixo a la Patri a dins i les claus posades. "Vuelvo enseguida". Baixo a classe. Òbviament, el meu estimat tornava a tenir raó.
18:35 -> Em planto a objectes perduts.
"Hola, m'he descuidat un llibre a classe i potser us l'han portat"
"¿Un libro? No me suena que nos hayan traído ninguno hoy" <- noia amb poques ganes de treballar.
"Vaya...." [Cara de decepció i tristor profunda (sóc una gran actriu, us ho havia comentat mai? XD)]
"Espera, lo miro en el registro" <- aquest era un noi, que es veu que li he caigut bé
[Flipo, porten un registre amb els objectes perduts, quina gràcia]
"¿Cómo se llama el libro?"
"Calibán"
"¿¿¿¿Talibán????" <- noi amb cara de "hòstia, aquesta tia és un perill públic"
"No, no C-alibán"
"¡¡¡Ah!!! Pues no, no, no está"
"Vale, gràcies, ja tornaré demà, per si de cas"

"Ho veus?" Si no calles et rebento. "Ok".

Sóc idiota. Jo no tinc més nom. I si li fes cas al meu estimat de tant en tant???? Sí, les coses anirien millor, potser. Aaaaaaaaaaaai.... total, que.... m'he quedat, atenció, a 30 pàgines d'acabar-me el llibre!!!!!!!! Macagunlaputahostia!!!!!

Ara, demà, a l'aula hi apareixerà un cartell així:

18.10.06

Més que un cor

Com els lectors habituals ja sabeu (oooooooh! "Ovació per tu, reina... seràs pretenciosa!" Hosti, comencem forts avui, eh? "Clar, em tens abandonat aquí, sense sortir per enlloc des de... espera... des d'aquest post!!! Quins collons!" Bufff.... va, avui t'incloc que vas formar part del que vull explicar... Santa Maria, quanta impaciència....); com anava dient, com molts sabeu, des de fa unes quantes setmanes canto en un cor de Gospel. Independentment d'entrar a debatre si hi hauria de ser o no, o si les pluges d'avui són a causa de l'assaig d'ahir (hosti... fa tres setmanes que els dimecres plou... ai, ai, ai...), volia explicar-vos el perquè del títol.

Com ja us vaig dir fa un parell de dies, en el cor no només ens dediquem a cantar, la primera hora ens dediquem a fer exercicis per aprendre a interaccionar uns amb els altres.

Si l'altre dia consistia en posar-se tendre... ahir... la cosa va anar més lluny. No, no, va anar més lluny però en el sentit oposat (marranots! xDD).
Ahir la consigna era "penseu en aquella persona que odieu profundament; aquella que us ha fet la vida impossible; aquella que només que la veieu se us fa una úlcera.... la teniu? Bé, doncs ara expliqueu-li a la persona que teniu davant perquè odieu aquesta persona en la que esteu pensant".

Em vaig girar cap a una noia que tenia cara de molt bona nena (no com jo, que només mirar-me ja se'm veuen les banyetes vermelles.... xDDD). La noia, tota mona, em va començar a explicar a qui odiava: el seu jefe. "Alepsi, vaya llocs raros que em portes, què m'importa a mi a qui odia aquesta? Desconnecto, eh?" I si, el molt fill de sa tia, va desconnectar. Total, que per molt que volgués ara no recordo què em va dir la noia. Només recordo que de sobte va callar i se'm va quedar mirant: "I tu? A qui odies?". "Uhm, ah.... jo.... [alguna suggerència, llest?]".

"Però Alepsi què n'ha de fer aquesta nana de qui tu odiis?" Serà possible el tros de materia grisa aquesta!!! Quan li dona és lent de collons.... et faria res col·laborar una mica????

5 milisegons després li estava explicant a la nana aquesta el meu odi visceral ("Ja serà menys, Alepsi, que li somrius quan la veus".... en fi...) vers una noia. No diré noms, ni res de res, que després tot se sap... i cada cop sóc menys anònima... i al final posaré una foto meva a tamany natural, que es mogui i parli i.... bé, me'n vaig del tema, torno.
Total, que li vaig explicar el perquè del meu "odi".

Un cop acabat l'exercici, noves instruccions: "ara, mireu als ulls de la persona que teniu al davant. Concentreu-vos en ells i penseu que són els ulls de la persona de qui heu estat parlant fa un moment. Ara, teniu 60 segons per dir-li tot el que penseu d'ella; mentres, la persona que teniu davant no pot fer res més que "aguantar el chaparrón" sense poder contestar".

Dit i fet. Aquí sí que el meu estimadissíssim cervellet no hi va posar objeccions. Tant a l'un com a l'altre ens venia de gust descarregar tensions. I vaja si ho vam fer!!!! xDDDD
La pobra noia del davant flipava, tenia els ulls oberts com plats... pobra! Sort que sabia que res no anava per ella....

Mireu... si l'exercici de l'altre dia ens va remoure per dins... el d'ahir va ser increïble!!!! El recomano moltíssim! Sabeu lo bé que ens vam quedar? Cridant a la persona del davant, insultant-la, dient-li sincerament tot el que penses d'ella... i sense que et puguin dir res! Quina meravella!!!!

I que consti, torno a dir, que a mi la violència no em va, eh? Ni verbal, ni molt menys física (en aquesta segur que sortiria perdent...). Però per això mateix, perquè mai, mai, mai, mai, m'atreviré a dir-li a ella, en directe, el que realment penso.... em va anar fantàsticament bé l'exercici per a descarregar tot el meu "odi".

Us proposo una cosa: aprofiteu els comentaris per posar a parir a aquella persona que detesteu.... ja sé que fer-ho per escrit no serà tan relaxant com fotre uns quants crits... però de moment és el que hi ha [ara, si us ve de gust, quedem un dia i fem una teràpia d'aquestes! Cap problema! xDDD]
(Per cert, siusplau, si sóc jo el focus de la vostra ira.... estigueu-vos de dir-m'ho!!! Desfogueu-vos, però no digueu que va per mi, ok? xDDD).

------------------------------------------------
[Un altre per cert, la Onix em diu que em necessita, no sé ben bé per a què... però que primer he de ser musa d'algú.... doncs res, que si algú em vol adoptar com a musa, que ja sap on sóc. No sé ben bé per a què podeu voler una musa... però puc inspirar odi, amor (crec), indiferència... vés, sóc multifuncions! xDDD]

17.10.06

Gràcies de què?

"Aaaaaaaaatxís!"
"Jesús!"
"Gràcies"

"Aaaaaaaaaaaaatxís!"
"Salut!"
"Gràcies"

Gràcies, de què?

Les gràcies me les hauria de donar jo a mi mateixa (al meu nas, en concret) per haver-me provocat aquest moment de plaer inmens, no?

En tot cas, a què obeeix l'acte reflexe de dir "salut!" o "Jesús!" després que algú esternudi?
"Ai, nena, és que és de ben educat, fer-ho".
"Tantes coses són de ben educat i no les fem...."

És potser una herència d'aquestes tontes que ens han deixat els avantpassats, de quan creien que amb cada esternut, l'ànima volia escapar del cos? I clar, dir el nom de "nostrusenyó", provocava automàticament que l'ànima digués "y una mierda voy a salir yo".

Fet i fet, el que jo em plantejo és: gràcies de quèèèè? Gràcies per haver-te molestat en fer que la meva ànima no marxi del cos? Gràcies per haver gastat saliva tontament (un altre cop)? Gràcies per ser ben educat???

[L'altre matí, recent aixecada, encara amb la cara per rentar... em preguntava això. Vés quines coses de pensar, de bon matí!]

16.10.06

Si pogués...

Esdeveniments recents m'han fet trasbalsar de nou el meu estat d'ànim (que últimament s'estava comportant com cal, però vés què hi farem).

És ben cert allò de que no ens n'adonem del que tenim fins que ho perdem. I això... és especialment cert en matèria d'amor. I no només en l'amor de parella... sinó en tot tipus d'amor.

Quan es va morir el meu avi, no vaig ni plorar. Em va saber greu, és clar. Me l'estimava molt. Però mai li vaig dir. Perquè? Total, sóc la seva néta, ell ja sap que l'estimo. Bé, doncs potser no. Potser va morir sense saber que jo l'estimava i l'admirava profundament.
El meu avi era de "la quinta del biberón". Sempre explicava batalletes de la guerra que, de tant sentides, passaven de llarg per dins el meu caparró d'adolescent i morien més enllà del meu cervell.
Ara.... si pogués tenir-lo al davant li preguntaria tantes coses. Moltíssimes. Tot. Ho voldria saber tot. Però segurament no ho faria. No li donaria importància, perquè el tindria. Aquestes coses només es veuen a carro passat.

Quantes vegades hem dit tan sols "adéu" quan volíem dir un "t'estimo"? Quantes vegades hem deixat passar una oportunitat per la simple teoria de "ja ho faré demà"?

L'altre dia, un dels exercicis del cor en el que canto, era explicar-li a la persona que tenies al davant quina era la persona que més estimaves del món. Després el director ens va donar la següent consigna: "mireu fixament als ulls de la persona que teniu davant i visualitzeu a aquesta persona que tant us estimeu.... ara penseu que mai més la tornareu a veure... que demà mateix us heu de morir, i que avui és l'únic moment que teniu per acomiadar-vos... ara teniu la oportunitat de dir-li tot el que mai us heu atrevit a dir-li... digueu-l'hi".
Molta gent no es va poder estar de vessar una llàgrima o dues. Un exercici així ens va remoure a tots per dins.

I a mi em va fer pensar. Em va fer pensar en lo idiotes que som els humans... en com portem al màxim exponent allò de "deixar per demà el que podries fer avui". I si no hi ha demà? I si aquella persona tan especial per nosaltres mai no arriba a saber com n'és, d'especial?

I, al contrari del que sembla, no he perdut res ni ningú. És més, últimament estic trobant un munt de gent increïble que em fa sentir viva de nou, cadascú a la seva manera... alguns en carn i ós, abraçant-me, altres mitjançant carícies verbals de forma virtual.
Però el fet de tenir a tanta gent fantàstica al voltant... em fa por. Em fa por que no els quedi clar que els estimo amb bogeria.... però tot i així... sóc d'una manera que em costa moltíssim dir les coses clares cara a cara. Poques vegades he dit un "t'estimo" sincer a algú directament. Per missatge, per mail, per carta... és més senzill... però el cara a cara és molt diferent.

També em costa demanar perdó a la cara. I sé que ara mateix ho hauria de fer amb una persona molt, molt, molt, molt especial per mi. Ho faré en quant pugui.

Vull començar a viure al dia. A no amagar el que sento, el que penso. A gaudir del que tinc. A ser conscient de lo afortunada que sóc de tenir tanta gent al voltant.

Vull aprendre a valorar el que tinc, en el moment en què ho tinc. No a carro passat.

[Cançó recomanada i súper adient: Bogeria (dels Lax'n'busto)]
[Us remeto al post de la Onix, per a que segui reflexionant]

15.10.06

La parida més gran mai publicada

Avui que és diumenge....

Avui que estic avorrida i no què fer....

Faré un post que és el més tonto que haureu llegit mai....

Un post en el que hi haurà enllaços a cada paraula....

A la primera pàgina que m'ensenya sant Google per a cada paraula escrita....

Us ha agradat?

Vés el que fa l'avorriment!

[, penseu el que volgueu, "és una tonteria", "aquesta tia no idees ja...", "pobreta, l'hem perdut"... sí, sí, el que volgueu... però sabeu l'estona que porto amb la parida aquesta???? xDDDDD]

He après diverses coses amb la tonteria:
  1. Que les pàgines porno no hi tenen cabuda com a primera opció a Sant Google (a diferència del que es podria pensar)
  2. Que els hipopòtams ballen d'allò més bé (veure "tonteria")
  3. Que en basc "diumenge" (és a dir "igande") no té significat [o que la persona que va escriure l'article no en tenia ni idea...]
  4. Que hi ha un lloc a Devon que es diu "No Name" (què originals!!! xDDD)
  5. Que hi ha una associació (FARE) que lluita contra el racisme a través del fútbol. Ole per ells!!! [Veure "faré"]
  6. Que hi ha moltes maneres de ser tonto (veure l'enllaç a la paraula... xDDD) i que jo, concretament, sóc una tonta literària, ara mateix... xD
  7. Que la Mai Meneses surt com el cul a la foto de la portada.... (veure "mai")
  8. Que m'encanten els japonesos i els seus dissenys de pàgines web (veure "haurà")
  9. Que hi ha uns supermercats que es diuen "cada" (vaya tela, qui ho decideix, això???)
  10. Que hi ha un diari setmanal que es diu "paraula" (i que tal i com era previsible, és un diari catòlic).
  11. Que Sant Miquel de Fluvià és més famós que... Sant Cugat o Sant Sadurní d'Anoia, per exemple... xDDD
  12. Que en algun lloc de França hi ha un emplaçament anomenat "us" i un altre que es diu "fa" (igual és el lloc on va aparèixer la marca de desodorants... qui sap!)... quina gràcia, tu!
  13. Que mai més tornaré a clickar a l'enllaç "sí"... m'he espantat! xDDDD
  14. Que els aficionats del Levante F.C es fan dir "granotes" que monos!!!! xDDD
  15. Que a Argentina tenen un buscador d'internet que es diu "El Topi" (i per alguna extranya raó Sant Google m'ha remés a ell per buscar-hi "pobreta"... en fi).
  16. Que a partir d'ara "curioso pero inútil" té una lectora més! (veure "però")
  17. Que m'agrada el dibuixet de la web de l'AMB.
  18. Que internet em distrau cosa fina... xDDD
Què més voleu? He aprés 18 coses amb la tonteria i, a sobre, he passat gairebé una hora! xDDDD

Au, demà serà un altre dia!

13.10.06

El Pecat de la Falsa Modèstia

"Alepsi!!! He entrat en el teu bloc!"
"Ah sí! I què t'ha semblat?"
"Tia, molt chulu, escrius súper bé"
"No, què dius?" [Aquí intento evitar un somriure propulsat pel meu ego que està a punt de rebentar].
"Que sí, tia, que m'ha agradat molt" [Joder, quina part de "m'ha agradat" no entén la tiparraca aquesta?]
"Ai, no sé... gràcies..." [El somriure segueix lluitant per sortir, però el domino amb maestria només una mica... així.... bé, fantàstic].
"Ostres, saps a qui em vaig trobar, ahir???"
"A qui?"
"......."

I ja està. Canvi de tema i "a otra cosa mariposa".

I total, perquè? A veure, a qui no li sona una conversa d'aquest tipus?

El gènere humà és idiota. Completament. "Escolta, que això et surt molt bé". "No, què dius? No n'hi ha per tant!!!" Doncs sí, cony!!! Sí que n'hi ha per tant! Si t'ho diuen, doncs per algo serà, no?

La falsa modèstia és una cosa tan arraigada al nostre subconscient que, sovint no ens n'adonem. Un dia vaig sentir una entrevista amb una actriu que explicava que una dona li havia dit "qué bien lo has hecho" i ella li va dir "no, tampoco lo he hecho tan bien" i la dona es va emprenyar com un mico i li va espetar "pues yo creo que sí, y si no lo hubieras hecho bien, pues no te hubieran contratado" es va donar la volta i va marxar ofuscada. I amb raó.

Sovint, quan pequem de falsa modèstia, el que estem fent, sense adonar-nos, és posar en dubte la capacitat de judici de l'altra persona. "No t'estic dient que cantes bé??? Doncs cantes bé, i prou". I tu allà, envermellida i dient "no, no, per favor, que no n'hi ha per tant!" Cony!!! Clar que no n'hi ha per tant, el tio no t'està dient que t'hagin de contractar al liceu! Simplement li agrada com cantes!

"Estàs molt guapa avui!"
"Oi que sí? La veritat és que m'encanta com queda aquesta camisa!"
[Serà creguda, la tia!]

L'ésser humà és idiota....

Deures

Tal i com havia de ser... he fet cas al meu estimat propde40.... que m'ha deixat feina per fer i que ara aprofito que blogger avui va una mica com el cul per fer.

En fi, no justificaré la meva banda escollida. Simplement m'encanten. [Tot i que m'ha costat escollir les cançons... els títols de les cançons dels pets no són gaire descriptius... si sapigués com es fa, us posaria un "iutub" per a què les poguéssiu sentir.... en fi, si voleu ja us les cantaré jo! xDDD].

[Mecànica del joc : has d'escollir un grup de música i tractar de respondre a aquestes preguntes amb títols de cançons del grup escollit, un cop fet això selecciona 5 persones que vulguis que facin el test].


Banda o grup escollit: Els Pets

Ets home o dona?
Massa Jove per Fer-me gran

Descriu-te:
No sóc un forat

Què senten les persones sobre tu?
Vine a la festa

Com descriuries la teva anterior relació sentimental?
Digue'm que m'estimes

Descriu la teva actual relació sentimental amb el teu novio/a o pretendent:
Ni cas [Ni caaaas.... amb un més guapo sempre aniràs... ni caaaaaas.... sols de passada em saludaràs... el teu destí mai serà el meu... de lluny et veuré al costat seu... perquè tu mai no em faràs: ni cas!]

On voldries estar ara?:
Perdut al mig de Sitges [Qui diu Sitges diu qualsevol lloc que no fos casa meva]

Com ets respecte a l'amor?:
No t'enyoro (cançó d'amor desesperada).

Com és la teva vida?:
Estúpidament Feliç

Què demanaries si tinguéssis un sol desig?:
Bocins de Tu

Ara acomiada't:
Jo sóc el teu amic

Li passo/demano que facin el test a:
Maduixeta
Bellosoli
Laprí
Farlopa

11.10.06

A tota màquina

Bon dia! Com ja sabeu, l'Alepsi és una friki! xDDD. Ara està fent una assignatura d'Intel·ligència Artificial... i hi està veient un futur... uhm.... us imagineu l'Alepsi ajudant a construir robots???? xDDDD

I bé, avui us deixo un fragment del llibre que m'estic llegint ara mateix (i que em falta.. uhm... unes 90 pàgines per acabar). És altament recomanable. És d'en Roger McBride Allen, i està basat en els mítics robots d'Isaac Asimov .
Concretament parla d'un robot que ha estat construit amb un cervell diferent al típic. Un cervell en el que les tres lleis de la robòtica no han estat implantades. És un exemple d'una ment en blanc (una tàbula rasa, que dirien). És la història de l'adquisició dels coneixements a partir de l'experiència.

Aquest fragment m'ha fet pensar. L'anava llegint ahir quan tornava de la universitat, i em va fer pensar molt en la comoditat a la que ens estem acostumant gràcies a les màquines. Òbviament és un cas portat a l'extrem, però... no sé, llegiu-lo (si us ve de gust i teniu temps) i ja em direu què. Potser és que jo sóc fàilment impressionable (però no crec que sigui això, sincerament xDD).


" La taza de té que Gidi se tomaba en la cama tenía que ser hecha exactamente de la misma forma cada noche, so pena de perder la pauta. Incluso sus fiestas mensuales eran ritualizadas, y empezaban y terminaban con la precisión de un lanzamiento espacial.
Pero la ritualización era sólo una parte. La autorreclusión era la otra mitad del Síndrome de Inercia (...). Alguna circunstancia desagradable trastornaba a la víctima, rompía el ritual, y entonces ésete decidía no permitir que tales cosas volvieran a suceder. La víctima cortaba gradualmente sus lazos con el mundo exterior, ordenaba a sus robots que negaran el paso a los visitantes, que dispusieran que todas las cosas fueran entregadas por los túneles subterráneos.
(...)
Gidi dejó de asistir a fiestas, y pronto dejó de salir de su casa.
podía quedarse donde estaba, en perfecta comodidad. Con sus paneles de comunicación y susu sistemas de entretenimiento a su alcance, ¿Para qué quería moverse? Teniendo robots ansiosos y dispuestos a hacer cualquier cosa por él, empezó a parecer una tontería, incluso un crimen, actuar por sí mismo cuando esos robots podían siempre hacer la s cosas mejor y más rápidamente, sin trastornar su rutina, su pauta. (...) En sus diarios se describía a sí mismo como "un hombre feliz en un mundo perfecto".
Al menos era casi perfecto. Cuanta más paz y tranquilidad tenía, más lo irritaban las molestias que persistían.
(...)Empezó a obsesionarse con la simplificaión tanto como con la regularidad, decidió reducirlo todo a lo esencial, y luego a reducir lo que pudiera de lo que quedara. Se enzarzó en una cruzada para desprendrse de todo lo que pudiera perturbar su paz, su tranquilidad, su soledad, su comodidad de estar seguro en su propia casa. Si lo desterraba, si lo eliminaba, podría conseguir una existencia perfecta.
(...) Gidi advirtió que no necesitaba salir de su sala de comunicaiones, o levantarse siquiera de su sillón reclinable favorito. Ordenó a sus robots que le trajeran comida al sillón, que lo lavaran en el sillón. (...) Gidi ordenó a sus robots que se pusieran en contacto con un equipo de suministros médicos, que le procuraran el equipo necesario. Sustituyó su sillón por una cama estilo hospital con un campo flotador. Aquello eliminaría el riesgo de llagas, y tenía tubos de retirada de residuos, eliminando así su último motivo para levantarse. (...)
Pero ni siquiera la indolencia perfecta fue suficiente. Había demasiada actividad a su alrededor. Pronto se cansó de los robots que tenía cuidándolo, y les ordenó que buscaran medios para reducir su nivel de actividad, recortando la limpieza de la casa, y luego eliminándola por completo.
(...) Ordenó que su plan de baños fuera reducido, y luego volvió a recortarlo una vez más. Se hizo depilar permanentemente la barba y el cuero cabelludo, para no tener que afeitarse o cortarse el pelo. Hizo que trataran sus uñas para impedir que crecieran.
No le gustaba que los robots le trajeran la comida y luego permanecieran a su alrededor, haciendo entrechocar los platos. Ordenó que le trajeran la comida en contenedores no retornables, y dijo a los robots que se marcharan en el momento en que se la trajeran. Pero seguía existiendo el problema de recoger los contenedores. Podría dejarlos caer al suelo cuando acabara, pero verlos lo molestaba y se vería obligado a soportar la presencia de un robot que viniera a limpiar.
Descubrió que si tiraba los cartones de comida vacíos por encima de su hombro, no estarían en su campo de visión, y así su presencia no lo perturbaría. Pero con todo, los sonidos de los robots limpiando eran muy molestos, y les ordenó que parasen.
(...)
Pero incluso las comidas se convirtieron en una distracción. Gidi ordenó a sus robots que instalaran tubos de comida y bebida. Entonces sólo tuvo que girar la cabeza a derecha o izquierda y sorber su alimento y su bebida.
Por fin alcanzó lo más parecido a su ideal que podía imaginar. Nada tenía porqué molestarlo de nuevo. Había llegado a un estado de perfecta soledad. Ordenó a sus robots que salieran de su habitación y les dijo que permanecieran en sus nichos hasta que él los llamara, circunstancia que fue haciéndose cada vez más rara.
Y finalmente dejó de hacerlo.
(...) por la ausencia de sentido del olfato de los robots, permaneció muerto el tiempo suficiente para pudrirse.
(...)
El forense nunca se molestó (o quizá no fue capaz) en hacer una autopsia para determinar la causa de la muerte.
(...)
No era de gran consuelo saber que Gidi se había vuelto loco. Después de todo, empezó cuerdo, y nunca advirtió que había cruzado la línea. Su continua creencia en su propia racionalidad aparecía claramente en sus diarios. Pasó gran parte de sus últimos días felicitándose por haber conseguido una vida ordenada y sensata.
Si los locos no sabían cuándo estaban locos, ¿Cómo podía nadie estar seguro de su cordura? "

[Per cert, el llibre es diu Calibán xDDD]

10.10.06

Poti-poti (més o menys) sexual

Hi ha poques coses a la vida que m'agradin tant com fer petar la xerrada amb uns bons amics. En un bar asseguts, parlant de tot i de res, la tranquilitat es passeja pel nostre voltant i acostumen a sortir les converses més divertides. Ja us podeu imaginar (i alguns ja ho sabeu) què és una conversa divertida per a mi. Si per escrit ja desvariejo en sobremanera... no us volgueu imaginar en viu i en directe (parlo més ràpid del que penso i això em juga, tot sovint, males passades... però vamos, que la gent riu, no sé si de mi o amb mi... però com que jo també acabo rient [i sovint vermella]... doncs res, tots contents!!!).

El cas (uuuuuuuuh, que dispersa estic avui) és que volia parlar-vos de morbo. Sí. Què passa. Que no hi ha coses que us donen morbo??? Oi que sí? Doncs ja està.

Mireu, cada cop més me n'adono que les converses que tenim amb els amics de sempre van derivant cap a camins que sempre menen al mateix:
a) Hòmens
b) Menjar
c) Sexe
[i algú podria dir que les tres coses són el mateix, no seré jo qui ho faci, ejem...]

Total, que entre l'efe i els seus calçotets i la Maduixeta i els seus accents morbosos... doncs no em pregunteu perquè però ara us faré una breu explicació (completament argumentada, ja em coneixeu) del que em dona morbo [en plan light, que ningú s'espanti!!! Que si algú vol sexe explícit ja sap on ha d'anar al món blocaire, no? xD].
Ara estic pensant que és altament inexacte això... que no penso parlar del que dona morbo... sinó del que no en dona... bé una comparativa.... ai, no sé, jo escric i ja després miraré què ha sortit, ok?

Total, que tot aquest rotllo era per deixar clar que:
  • Un home en boxers val milions. Un home amb slips... val poc. Toma ya, ahí lo dejo. He discutit això algunes vegades amb homes amics, i sempre hem arribat a la mateixa conclusió: si un home té una cita amb un polvo potencial (ja em dispensareu per la terminologia, però és perquè ens entenguem tots, no voldria ferir susceptibilitats...) es calçarà els seus millors bòxers, ben arrapadets, ben nets (no fotem) i... a lligar falta gent. Ara, dels dies que no sap si lligarà no me'n parlen... hi han alguns que defensen aquells calçotets amples (que, per cert, em direu rara... però m'agraden més que els bòxers, casi... allò de deixar lloc a la imaginació.... uh... vale, vale, ens hem entés, oi?); altres defensen els slips de tota la vida.... en fi.... para gustos, colores.
  • Un home en tanga NO és sexy. Maaaaaai! Buf... només la imatge imaginada d'un home amb.... arrrrrrgh!!! Que antieròtic, per Déu!!! [Ho sento, però la imaginació només em mostra al Rappel... argh.... us podeu imaginar cosa més antieròtica???]. Ei, que potser estic generalitzant i... bé, tampoc he vist a tants homes en tanga... de fet a cap... de fet només al Rappel... clar, ara ho entenc. Gent, el Rappel ens ha fet molt de mal... mooolt....
  • Un cos humà despullat i amb mitjons és.... completament antilíbido. Sí o no? Doncs això. A veure, ja sé que és una cosa súper òbvia i que ningú faria. Allò de quan estàs al llit, el primer que et treus són els mitjons. Molt bé, això ja diu molt de tu. Però... ai... quan has acabat el tema... i has de vestir-te.... et fixes en l'ordre en el que et poses la roba??? Doncs això. A veure, segons el gènere, l'ordre idoni és aquest:
1. Calcetes / Tanga / Boxers
2. Sostens / O no
3. Pantalons / Faldilla
4. Samarreta / Camisa
5. Mitjons
Els passos 1, 2, 3 i 4, poden ser (més o menys) intercanviables entre ells.... però el 5è no!!!
  • Una cita amb una ampolla de bon vi és altament provocativa. I és que... ja ho hem parlat algun cop això... aquell puntet de caloreta que dona un bon vinet (o un lambrusco, o un bon cava, tant és) dóna vidilla a la cita. Fa que els complexes a banda i banda de la taula no siguin tan evidents i... pot portar a... vés a saber on. Ara, això sí, si passes de "la caloreta del bon vinet" a "l'escalfor de la mala turca".... l'has cagat. Llavors ni líbido ni res. Cal saber controlar!!! (Ejem... sóc un mal exemple, absteniu-vos de comentar-m'ho...)
  • La xocolata és un substitutiu del sexe. D'això només vull fer un comentari: una merda! Res és substitutiu del sexe, més que el sexe mateix (això ja ho vaig dir en el post de les pipes de xocolata, però necessitava ratificar-ho de nou).
Bé, al final no ha sortit res del que esperava. Però amb tot el que he escrit, no sóc capaç d'esborrar-ho o de deixar-ho com a esborrany permanentment. Encara que no m'agrada gaire, aquí teniu el post d'avui: un poti-poti sexual (digues-li sexual, digues-li eròtic, digues-li tonteries de l'Alepsi).

9.10.06

Cervell Defectuós

Exercici de deixar la ment en blanc de nou i fer el que em surti dels dits. Necessito vomitar una mica (i no a causa de la suposada taja que diuen les males llengües que em va acompanyar dissabte nit... xDD). Necessito buidar-me una mica per dins i escriure algo. Ja us aviso que pot ser un post, aquest, molt caòtic i sense sentit.

Ara no sé què escriure "Alepsi, no escriguis... total...". Doncs també és veritat... però vaja, ja que he escrit l'inici doncs tiro milles i a veure què surt.

Avui estic rara. No sé si és la son que arrossego... l'ambient lleugerament enrarit del meu voltant (aquest inici de curs... no sé, no sé, m'he d'acabar d'habituar a la nova vida universitària... jo m'entenc... i crec que les meves companyes també em deuen entendre... una mica, si més no...).

Estic rara perquè tinc un neguit estrany a la panxa. Un neguit que feia temps que no sentia. Que no sé si m'agrada o no. De fet no. Perquè són uns nervis d'aquells que no em deixen menjar de gust... que no em permeten gaudir d'un bon plat de macarrons (avui me'ls he menjat perquè ma mare està molt pesadeta últimament amb el tema menjar... i per no sentir-la me'ls he embotit a la boca... i au). Però ara em sento pesada.... pffff.... com si m'hagués menjat tres o quatre vaques senceres... i la hora de sopar serà mortal... ma mare em mirarà com fa un temps i em dirà: "desde luego, hija, estás peor con la comida ahora que cuando tenías tres años". I jo li diré el de sempre: que als tres anys una servidora tenia el cervell d'una nena de tres anys, i que la mateixa servidora, amb uns quants anys més a sobre, és suficientment persona com per decidir quan té gana o no (i que a una servidora li ha canviat el cos o el cervell, no ho sé, i que la servidora ara, quan està neguitosa, no menja... no com abans...).
Però això a ma mare li és ben igual. Ella em plantarà el menjar i em mirarà amb cara de mala lluna fins que me l'acabi. Quina pena, siusplau.... en fi.... algú em lloga una habitació????? xD

Uala! He deixat la ment tan en blanc que m'ha vingut una cançó.... que.... hòstia.... va, si algú em diu de qui és la cançó (amb sinceritat, i sense buscar-la al google... que sinó no val) el convido a un cafetó! En sèrio, eh??? Però haureu de venir-lo a buscar!

"Te juro amor todo un amor eterno
si no es amor me marcharé al infierno
más cuando venga el frío duro invierno
este amor será un enorme incendio....."

A veure, la cançó és cutre fins a la mort. En sóc conscient. Són aquestes cançons que t'agraden quan tens 13 o 14 anys.... en fi.... El que més m'agrada, veient la cançó així escrita és la rima súper chunga que té (léase "eterno, infierno, invierno, incendio" oooooooooooh!!! Plas, plas, plas.... si Calderón de la Barca aixequés el cap...) .... igual el compositor / la compositora també tenia 14 anys quan ho va escriure... tot i que hagués jurat que era més gran que jo quan l'escoltava.... en fi...

El que em pregunto és perquè cony ha vingut aquesta cançó, precisament??? Amb la de cançons maques que em sé... i ve això... en fi... tinc un cervell defectuós, què hi farem! xD

[Per cert, buscant una cosa pel meu bloc, m'he trobat amb aquesta entrada. I m'ha fet gràcia, tu. M'ha fet somriure... Au, si us ve de gust llegir-la i no ho vau fer en aquell moment, aprofiteu ara! xDDD ("Uala, Alepsi, i aquesta propaganda tan descarada, de tu mateixa???" Ai mira, calla una estona...)]

8.10.06

Ara sí... "Al Cavatast"

Cavatast 2006. Pfffff..... com ja he dit fa unes horetes, ho califico d'altament recomanable i de.... buf, una passada. Dios... no són ni les 11 del matí, me n'he anat a dormir a les 5 de la matinada, i us preguntareu què cony fa l'Alepsi desperta a aquestes hores? Doncs la cosa, jo crec que té una senzilla explicació. Estic.... nerviosa. I no, no és per la representació d'aquesta tarda, que també, sinó que.... en fi, diguéssim que de vegades em poso nerviosa a carro passat. Jo m'entenc. Però anem per parts.

La Maduixeta i jo vam arribar molt aviat, a les 17 ja estavem a St.Sadurní. Vam fer unes voltetes pel poble, entre riures histèrics de nerviosisme i un sentiment de: marxem d'aquí, que aquí no hi pintem res.

El nostre sentiment es devia, bàsicament, al fet d'haver-nos de trobar amb tota la colla Farlopista... com anava dient la Maduixeta: ens feia vergonyeta. Ens feia vergonyeta i por, què cony. Jo estava cagada. Bàsicament, poseu-vos en situació, ens havíem d'estar en un lloc desconegut, amb gent (semi)desconeguda. Vamos, la sensació era: "serem unes putes acoplades".

Doncs res més lluny de la veritat (o al menys aquesta va ser la percepció final de la Maduixeta i meva). En quant ens vam veure, vam començar a xerrar, tant amb el Farlopa i la Cuca (que eren els que "coneixíem") com amb tots els altres. Al principi eren només 4 o 5.... i poc a poc, el número d'amics farlopistes va anar augmentant.... a mesura que augmentava també el nivell d'alcohol en sang. Dios..... porto un rollo d'escrit ja i encara no he dit que vam beure molt de cava. Però molt. Sort que no m'agradava.... (sí, sí, ho he posat en passat deliberadament.... merda, sou fatals, m'heu enganxat al cava!). Diguéssim que jo, a partir de la cinquena copa.... ja no recordo quantes més vaig fotre'm. Jo només sé que jo anava dient: "si a mi no m'agrada el cava!!!" i l'Energumen em mirava rient i em deia: "ja, tia, doncs sort que no t'agrada". Jajajajaja!

Total, que com em suggeria l'home de la música en els comentaris del darrer post... vaig pillar una turca considerable. Anem a veure. Proveu de fotre-us més de 5 copes de cava entre les 6 i les 7 de la tarda, havent dinat poc i no havent berenat res. A veure qui aguanta de peu com vaig fer jo! A veure! xDDDDDD

El cas és que, les carajes, ja ho tenen això. I jo, que sóc persona de no emborratxar-me (en sèrio, que bec molt, però m'emborratxo poc [ahir ja vaig oferir-li el meu cos a la ciència]), quan em puja una miqueta l'alcohol, es veu que vaig dient burrades por ahí. I dic "es veu" perquè... buah, és que no vull ni pensar-hi.... total, que us semblarà entre paranoic i idiota, però és per això que no he pogut dormir bé.... pensant en la que vaig liar (hi va haver un punt culminant de la turca que no recordo... no sóc capaç de rememorar ben bé el què vaig dir [i, siusplau, els presents, no m'ho recordeu, tampoc, crec que seré més feliç sense saber-ho... xDDDD]).

Total, que entre copa i copa de cava, a mi no em va semblar que la Maduixeta i jo estiguéssim "acoplades" al grup... ostres, en sèrio, són (sou) un grup collonut!!! I que consti que ja no porto alcohol en el meu cos! xDDD

[Aquest post no diu gaire de mi.... de fet em deixa pel terra, per variar... jajaajaja! Però vaja, no us quedeu amb la idea de que l'Alepsi es va emborratxant normalment davant dels blocaires i els seus amics!]

7.10.06

Un dissabte diferent!

Bon dia de dissabte! Sí, sí, amors meus, avui és dissabte. I què? Us preguntareu. Doncs res, que m'agraden els dissabtes!!! Molt més que els diumenges, vés quina cosa!

I aquest dissabte m'agrada especialment. Com molts de vosaltres sabeu, aquest dissabte, és a dir avui (avui! No m'ho puc creure que ja sigui avui!!!!) se celebra el cavatast a St. Sadurní d'Anoia (capital mundial del cava i les tajes associades, pel que es veu.. xDDD). I com sabeu, la maduixeta i jo ens hem compromés a trobar-nos amb el Farlopa i tota la seva troupe, allà! [Tot s'ha de dir que la Maduixeta i jo pensàvem que us hi apuntarieu més blocaires.... quina vergonya estar allà amb tota la colla pessigolla (tincqueestudiar, energumen, dofineta, arni.... i més.... :S)!!!!]

Total, que ara us faig saber que estic nerviosa. Sí, és normal, no? Bé, estic nerviosa perquè:
1) He d'agafar el huevi i arribar a St. Sadurní (amb la meva poca orientació, igual arribem a l'hora de tornar)
2) Hauré d'aparcar a St. Sadurní.... i m'imagino que no hi haurà 300 llocs esperant-me... així que em veig deixant el huevi a la copa d'un arbre....
3) Coneixeré en persona a tota aquella colla abans anomenada (els que dissabte passat vau estar al sopar, enteneu aquest nerviosisme, oi??? xDDD)
4) Hauré de vigilar no beure gaire que després el huevi no crec que s'inspiri per conduir sol.... i jo, ja ho he dit algun cop... m'estimo molt els punts del meu carnet!!! xDDDD
[5) També estic nerviosa perquè demà a la tarda tornaré a estar així... :s]

Au, doncs res més... demà al matí ja editaré aquest post, per explicar com ha anat el famós cavatast!!! Ja us faré enveja, jaaaaaaaa!!!!

-------------------------------------------------------
Com va anar el cavatast: no hi ha paraules per descriure-ho.... increïble.... pffffffff.... ara mateix són les 5:10 del matí de diumenge i acabo d'arribar a casa.... demà, si m'inspiro, ja detallaré.... però quedeu-vos amb això: serà irrepetible! xDDDD

5.10.06

Així

Així
i... així
......... i així!!!

Així
i........ així....
.........i també així!

Així....
...... i... així...
i així!

Per sort: així, així, així ... així també... i així, i així, i així.... també.

Acabaré amb això, així, aquí.

Res, això.

4.10.06

Projectes

Avui faré un exercici similar al que vaig fer el dia del gerani. Molts de vosaltres em vau dir que us agradava aquella història que no tenia ni cap ni peus. Fins i tot va inspirar a la tirai a fer-ne una (bé, ella, directament em va tirar les culpes de la seva anada d'olla... però cony, i lo divertit que era el seu post????? xDDD).

Doncs avui, que m'he aixecat massa d'hora (algun dia revisaré el tema despertador, perquè últimament no encerto mai), he decidit posar-me davant del teclat i escriure un post. Això no és nou, direu "això no és nooooooooou" (veus d'ultratomba). Ja ho sé, ja, que no és nou. El que és nou és posar-me a escriure sense tenir cap idea de sobre què fer-ho. Així que, simplement deixaré que els dits es vagin movent i pitjant les tecles... a veure què surt. No me'n faig responsable del que surti (quina barra, no? Doncs sí, però.... això és la meva dictadura particular, ja ho sabeu!).

Fa dies que em ronda pel cap encetar un projecte una mica agosarat. Potser ho anuncio en breu, primer m'agradaria parlar-ho amb la resta de GT... però ja us avanço que és un projecte que ens pot implicar a tots els qui em llegeixen (i dic "ens pot" perquè jo també em llegeixo, faltaria més!!! De fet sóc la meva gran crítica!). Bé, ja us informaré adequadament quan sigui el moment. De moment, us deixo amb la intriga (o no, igual us la bufe, que ja podria ser).

Què més? Uhm.... ahir vaig començar un projecte. Aquest m'implica a mi sola, de moment. Bé, no és ben bé cert, això. A veure, vull dir que jo no he enredatningú més en el projecte però... que en el projecte mateix som uns 50.... aquest projecte és la primera coral universitària de Gospel. Ahir vam tenir el primer assaig. M'ho vaig passar súper bé, i ja he començat a conèixer gent! Si a algú li interessa apuntar-s'hi, que m'envii un e-mail i jo li facilito la informació, ja us dic que és una activitat gratuïta, així que per aquest tema no cal patir. En fi, que ahir més que un Cor de Gospel semblavem uns gats moribunds, com deia el director, però suposo que per Nadal (que serà el primer concert, ja us avisaré, o no... xD) la cosa sonarà millor.

Què més, què més.... res, que ahir em vaig barallar amb dues profes de la uni. Les dues de l'assignatura mega-friki de prospectiva. Cada dia que passa m'hi trobo més perduda en aquesta assignatura que tracta de tirar tota la meva educació pel terra. M'explico. La frase estrella de la profe de teoria ahir va ser: "Tota la ciència és qüestió de fe" (aquí vaig obrir uns ulls com plats i ella se'm va quedar mirant i va afegir: "has vist mai una partícula? Un protó? Una cèl·lula???"
Doncs mira, xata SÍ HE VIST UNA CÈL·LULA!!!! I tu??? Pel que es veu no, no? (òbviament això ho vaig contestar "por lo bajini"... sóc una cagada en el fons. Amb la frase que vaig saltar va ser la següent (tot i les oposicions del meu cervell que em recomanava que em callés la boca). La frase en qüestió va ser: "has vist mai un símptoma???"

Reflexionem-hi. Un símptoma, hi estic d'acord, no és més que un acord humà sobre un fet comportamental o físic visible, que, a partir de la seva suma amb d'altres característiques específiques pot derivar en un diagnòstic patològic (o no). "Home, els símptomes sí que es veuen, sino, ja m'explicaràs" o algo així li vaig dir. El cas és que vam encetar una lluita de paraules, cada una defensant la seva postura. No em dona la gana de que em tiri la meva mentalitat científica pel terra, em nego a creure en que tot és qüestió de fe, que és el que li vaig acabar dient:
"Bé, llavors TOT és qüestió de fe"
"No, tot no"
"Sí, tot sí. Si partim de la base que ningú ha vist "la matèria"... doncs hem de tenir fe ene què nosaltres existim, i per tant la humanitat tira endevant. I llavors sobre aquesta fe es recolza tot".
I no recordo què em va contestar, tot s'ha de dir que el paràgraf anterior tampoc és literalment el que vaig dir, però més o menys. En aquell moment estava emprenyada amb mi mateixa per no saber argumentar bé les meves idees.... i la profe em va acabar dient: "Alepsi, baralla't amb mi".

Total, això va ser al tercer dia de classe... no em vull ni imaginar l'últim... xDDD

Més coses: mireu-vos el bloc del Farlopa i feu-me el favor d'apuntar-vos al cavatast. Sí, és un ordre!!! Vaaaaaaaaaaaaaaa!!! Que serà divertit conèixer a tota la família Farlopaire!!! Mireu tots els que hi ha apuntats ja!!! Vaaaaaaaa!!! Que la Maduixeta, la Sara* i jo també hi aneeeeeeeem!!! Vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! Vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!


Per cert, amb el post anterior.... el meu bloc va arribar a les 10.000 visistes!!! Ole! xDDD Sí, ja sé que dono la notícia en un moment de marejol per culpa del tema de la competitivitat, però la dada no pretén ser competitiva, sinó curiosa. M'ha fet gràcia, vés quina cosa.

Au, res més, ja m'he cansat d'escriure... la cosa no ha resultat ser tan surrealista com el gerani, però vaja. En fi, que passeu molt bon dia!!!

2.10.06

Assignatures Frikis!

Aquest curs recentment encetat s'endevina friki. Però no friki de: "oh, estudio psicologia i sóc friki... i estudio a Freud, interpretació dels somnis... i tal" (una cosa que em vaig oblidar de comentar al post de l'AUCLE: els estudiants de psicologia NO interpretem somnis, collons!). No, no, no. Friki de friki. Bàsicament friki a nivell informàtic.

Sí, sí, flipeu. En la meva configuració d'assignatures optatives m'he agafat ni més ni menys que 3 de 6 estan relacionades directament amb el món informàtic.

Una, anomenada prospectiva, tracta de predir el futur. Sí, sí. Tota la vida defensant que els psicòlegs no som astròlegs amb carrera universitària, per acabar fent aquesta assignatura. Però que ningú s'espanti. Que tot i que l'assignatura sembla vinguda de Hogwarts, no ho és pas. És un estudi sistemàtic dels passats (sí, perquè parteix de la base de que no hi ha una sola realitat) combinat amb els presents per poder fer una predicció més o menys acurada del que passarà en el futur. Bé, de moment només he fet dues classes, així que quan vagi avançant ja aniré escrivint què tal és tot això que sembla tan màgic.
I us estareu preguntant què té a veure tot això amb la informàtica, no? ("Doncs no" doncs o no estaves atent a l'inici del post [et recomano que ho repassis] o te la bufe el que escric [en aquest cas et recomano que tanquis la pàgina] toma ya! Avui estic destroyer! xDDD). Doncs bé, com us deia, aquesta assignatura té relació amb la informàtica. El treball amb el que se m'avaluarà tracta sobre: la implicació de la missatgeria instantània en els llocs de treball. Ahí es nada. xDDD [La profe va dir: "també havíem pensat en fer-vos-el fer sobre els blocs... però està més extés l'ús de la missatgeria instantània..." i jo, clar, clar... xDDD]. Ja us informaré de com avança la meva investigació.

La segona assignatura friki és la de "tecnologies". Vale, aquesta es relaciona completament amb la informàtica. Es veu que m'ajudarà a ser una experta (en paraules textuals del profe) en les bases de dades relacionals. Jo, que sóc friki, però no tant, encara no sé què és això d'una base de dades relacional, però sospito que és tot allò del que estan fets la majoria d'artilugis informàtics (sí, sé que els informàtics que hagin llegit aquesta frase estaran horroritzats... critiqueu-me-la... i ja en parlarem quan sigui tota una experta en bases de dades relacionals!!!! xDDD).

La tercera ja és la bomba. És una assignatura que curso per internet, amb gent de moltes carreres diferents. És una assignatura d'intel·ligència artificial!!! M'encanta!!! De fet, moltes vegades ho he dit, però és que com m'agradi l'assignatura, ja podem començar a patir... perquè l'Alepsi se n'anirà a la facultat d'enginyeria informàtica.... i... que tremoli l'Asimov! xDDD

1.10.06

Resum Cutre d'una Trobada

[Aviso ja: Això és una merda de post. No m'agrada com ha quedat. I perquè el publico? Doncs mira "es lu que té ser gilipolles, tiu"]

21:25 .
"Hola.... sou de blocat?"
"Sí, jajajajaja [riure histèrico-nerviós]" "Perquè rius tros de lluç??? "Desda luegu" tens l'art de demostrar la teva idiotesa a la primera de canvis..." Macaguntatia, i tu l'art de posar-me més histèrica encara.
"Jejejeje [riure histèrico-nerviós també] som la Supernena i el Kabukiman de cinema friki" (Dispenseu que us utilitzi, però és que és l'entrada que més recordo, no sé ben bé perquè... xDD).
"Hòstia, hola!! Jo sóc l'Alepsi"
"I jo la Maduixeta!"

I així, tots entre riures i sorpreses (per molt que ens llegim mai acabem d'imaginar com som...) ens vam trobar els 16.

21:30.
Estem asseguts a taula. Ens hem colocat tots al costat de les persones que més o menys coneixem. Cosa idiota, per part nostra, ara us ho dic. (Nota pel proper sopar, distribuir-se aleatòriament a la taula si no és que aconseguim que sigui rodona i ens poguem veure les cares i sentir les veus!). Fem un repàs de noms, per relacionar cares i blocs.
"Bé, jo sóc l'Alepsi, de "A cops per la..." no, "A Cops amb la..." merda, no recordo el nom del meu bloc!"
"A cops Amb la Vida, Alepsi"
"Gràcies, Maduixeta.... quina pena faig..."
"Oleeeeeeeeeeeeeee!!!! Tu sí que saps quedar bé... lo teu no té nom"

[La resta crec que van riure, o no. Igual van pensar que jo era una farsa i que tenia un negre que m'escriu el bloc (crec que fins i tot vaig fer aquest comentari en veu alta... en fi..... xDDD)]

21:35.
El David treu unes pipes recobertes amb xocolata i coloraines, semblen mini lacasitos. Les distribueix al llarg de la taula. Estaven molt bones! Ara tots els que hi ereu vau tastar les famoses pipes (tot i que les meves no tenien coloraines).

[A partir d'aquí ja no poso hores, si no us fa res, i si us fa, tampoc les posaré, bàsicament perquè no les sé... xDD].

Total, resum del sopar: torrades mooooooooooooooooolt seques, sangria que només portava vi, postres bastant miserables i cafès.... normals. Total, una joia de restaurant "tia, sembla que estiguis criticant-lo" Cony, és el que estic fent "I no penses que igual els que ho van organitzar se'n sentiran responsables?" Potser sí... uhm... jo ja ho he escrit en un altre lloc: felicitats als que ho van organitzar tot! En sèrio!!! Cony de cervell, joder que no van cuinar ells! El lloc estava bé, ells poc hi podien fer amb la cuina!!! "Vale, vale, relax yourself"

Bé, no sé què en pensareu la resta dels assistents, però jo m'ho vaig passar molt bé. Em va encantar conèixer-vos i... espero poder-ho repetir aviat... si pot ser amb més gent i en un lloc on poguem parlar més a gust!!!!

Final de festa: unes birres/sangries i... uns balls! Les tres mosses del GT acompanyades de tres mossos... Sí senyor!!! [Nononononono! No hi va haver marro, cony... què malpensats sou tots! Que som 6 persones mooooooooooooooooooooolt decents, eh???? xDDDD]