10.8.12

Confessions

Ja fa dies que penso en escriure aquest post. I per unes coses o per les altres, mai no m'hi acabo atrevint. De fet, l'he començat a escriure com una prova, a veure què surt, i si en quedo contenta amb el resultat el publico, i, si no, doncs l'esborro i a una altra cosa.

El cas és que els que em coneixen a la "vida real", saben que la persona que hi ha darrera l'Alepsi sempre ha dit que "l'Alepsi mai tindrà parella, l'Alepsi sempre serà una ànima lliure, l'eterna adolescent".

I sí, fins ara sí, fins ara l'Alepsi ha mantingut aquella essència juvenil i fresca...

Però és que resulta que, ara que me n'adono, l'Alepsi també s'ha fet gran. Per molt que jo m'entesti en fer veure que no ha passat el temps i que segueixo sent l'adolescent que era... diguéssim que ja fa uns quants anys que vaig deixar enrere la universitat, el màster i ja fa bastant de temps que treballo i que, en general, faig una vida bastant allunyada de la d'una joveneta universitària.

Per tant, diguéssim, que ja molt adolescent no sóc. Gens, diria jo. Alguna cosa em queda, i quan me'n vaig de festa amb els amics o quan se me'n va la castanya segueixo comportant-me com si tingués 15 anys (moderadament, no fotem... xD).

Però el cas és que, en breu, faré un salt bastant important a la meva vida. I com que suposo que això afectarà als meus escrits, i, de fet, ja m'estic morint de ganes d'escriure-hi coses relacionades, he decidit fer el salt conjuntament a la meva vida "privada" i a la vida de l'Alepsi.

Us deixo un vídeo molt explicatiu.



Actualització: la broma original ja me l'han feta, no cal que me la feu més. xD

5.8.12

Com fer que el teu negoci tingui èxit (I)

Imatge robada d'aquí

O, potser hauria d'haver-lo titulat "com fer que el teu negoci no sigui una 'crónica de una muerte anunciada'". Però ja sabeu, coses del sensacionalisme, m'ha semblat més impactant posar-li aquest títol.

El cas és que no, jo no sóc autònoma ni tinc cap negoci propi, que això quedi clar per endavant.
Però el que sí que tinc és una llarga experiència en empreses de serveis que m'han obligat a tractar (amb molt de "carinyu" i "piloteig") als clients i no m'ha anat pas malament.

I tinc sentit comú, o això m'agrada pensar. I, pel que veig, hi ha molta gent que va coixa d'alguna de les dues  coses (o de totes dues): de sentit comú i d'experiència.

Així que 'visto lo visto' us poso aquí uns consells que jo crec que us poden ser molt útils de cara a tractar amb clients i fer que el vostre negoci sigui un èxit (o no estigui abocat al fracàs de bones a primeres, com a mínim).

El post anava a ser un de sol, amb tot de punts, però com que quedava extremadament llarg he decidit fer-lo per capítols.


Si vols iniciar un negoci, tingues diverses coses clares:
  1. Hauràs de fer una gran inversió econòmica, personal, professional i social. Una inversió a tots els nivells. Mentalitza't que, durant un temps, viuràs només per al teu negoci. No siguis il·lús i pensis que d'avui per demà et faràs milionari i podràs vendre la teva empresa a Microsoft per una collonada de milions d'eurus.
  2. Què vols fer? De debó, sembla molt obvi, però no ho és tant. "Quien mucho abarca, poco aprieta". No comencis fent un negoci amb la intenció de convertir-te en una multinacional súper famosa, perquè el més probable és que t'estampis. Passet a passet i "de mica en mica s'omple la pica".
  3. Què saps fer? Aaaaaaai, petits meus. Actualment em fa l'efecte que, de sobte, tothom sap fer de tot. "Hòstia, què guapo tenir un restaurant, no he rentat un plat en ma vida, però jo crec que puc ser millor que el Bulli, bah, no ha de ser molt difícil". Ja... bé, la cosa no va així. Ho diu el xef Ramsay (estic enganxada als programes que fa.. xD) i ho diu el @drambla (que sí, que no té el mateix status que el Ramsay, però just va tuitejar això mentre escrivia aquest paràgraf).
  4. El nom. Ai, el nom. Sovint la part més complicada. "Va, pensem un nom per la nostra botiga agrobiòtica". "I si combinem les nostres inicials?" "BP?" "Té ganxo, no?" "Sí, llàstima que ja hi hagi una multinacional que es digui així i que a més vengui benzina..."
    En fi, aquestes coses. Vigileu, perquè un mal nom pot portar un negoci a la ruina. O més aviat al revés, un nom amb ganxo, amb gràcia, pot ser un molt bon reclam!
  5. Els socis. Cuidaaaao! Cuidadín, cuidadín, que això és una part chunga, del tema. Chunga i delicada, si és que no és el mateix. Podem caure en el parany d'associar-nos amb aquell amic de tota la vida "buah, és que som com germans, ens entenem perfectament, ens ho passarem teta!". Mal asunto. Sempre hi haurà un més tarambana que l'altre, i no seràs tu, tu seràs el pringat que et deixaràs l'esquena i els nervis.
    D'acord, que sí, que pot funcionar, però... no us confieu, si busqueu socis tingueu clar si la persona que vol associar-se amb vosaltres té els coneixements, les aptituds i l'actitud que tu vols. És el teu negoci i l'has de poder fer a la teva manera tot el possible. 

I, fins aquí, la primera entrega. Segona entrega: Si tens un local comercial o una oficina oberta al públic, cuida'l més que si fos casa teva.

4.8.12

Timadores


Ya hace más de un año que venimos poniendo quejas a Fecsa Endesa por sus robos.

Cada mes nos estiman la factura de consumo y nos cobran más del doble de lo que deberíamos pagar.

Cada mes llamamos. Y cada mes nos dicen lo mismo: que podemos poner la lectura real en la página de Fecsa Endesa para que las lecturas sean reales.

Y cada mes les decimos lo mismo: que eso ya lo hacemos y que recibimos el correo electrónico de confirmación de datos recibidos.

Pero cada (puto) mes nos cobran una factura estimada. Y nadie nos aclara por qué nuestras lecturas reales religiosamente introducidas en la web no las tienen en cuenta (hoy nos han dicho que es que tenemos que recibir no uno, si no dos mails de confirmación... claaaaaaaaaaro y eso lo sabemos por ciencia infusa... en fin, excusas...).

Cuando nos quejamos nos dicen que no nos preocupemos, que nos devolverán la parte proporcional en la siguiente factura real.

Y sí, claro que nos lo devuelven, pero nosotros ya les hemos adelantado el IVA.

Es decir:
  • Pongamos que yo tengo que pagar 50€ al mes, de factura real. Serían 50€ + 18% de IVA*= 59€.
  • Los listos de Fecsa Endesa, me estiman un consumo el doble del real, es decir, me tarifican 100€. Serían 100€ + 18% de IVA = 118€. 
  • Como me quejo, al mes siguiente, me devuelven los 50€ que me habían cobrado de más pero... tachán, tachááááááán... ¡los 18€ de IVA se los quedan enteritos para ellos! 
  • Además, como lo que te cobran en las facturas nunca es 0, porque además del consumo te cobran el alquiler de los equipos (¿?), el impuesto de electricidad y no sé qué historias más, aunque te devuelvan esos 50€ al mes siguiente, vuelves a pagar IVA... vamos, que ellos nunca pierden y tu vas adelantando dinero. 
Y así es como entre todos vamos adelantando estimaciones e IVAs de más... y enriqueciendo a una panda de ladrones de guante blanco que, como siempre en este país, salen impunes de todo esto. 

Nosotros ya hemos puesto dos denuncias en la agencia catalana de consumo, y nos estamos informando para hacer una denuncia más grande contra estos grandes estafadores. 

¿Alguien más se suma?

Actualizado: ¡he encontrado esta gran página donde alguien se ha cabreado lo suficiente como para organizar la información de una forma fantástica!



*Que esto es otra, el 18% de IVA ¿no era para productos no prioritarios? Bueno, que alguien me diga si puede vivir completamente sin electricidad en nuestro país. En fin

(Aquesta entrada l'he escrit en castellà, per motius d'arribada a tot l'estat. A més, quan m'emprenyo, tot em surt més fluït en castellà, que és en la llengua que em renyava ma mare... xD).

16.7.12

#Trueque

 Imatge treta d'aquí

Ja us dic jo que això del Twitter és un vici. Ja, ja, que ja m'ho van avisar, i que "quién avisa no es traidor", però... jo, com sempre, no me'n refio de res fins que ho vis en pròpies carns... i així em va. En fi.

Avui en un intercanvi de 'piulades' tuiteres amb en Xavier Roca i na Carxofa Verda, se m'ha acudit que una gran sortida a la crisi (o al menys un alleujament per als pringats 'de a pie') seria tornar a l'economia del 'trueque'.

Ja, ja, d'acord, no he descobert la sopa d'all i que això ja fa temps que ho venen fent els "bancs del temps".
Però imagineu-vos que utilitzéssim els contactes que tenim a Twitter per a demanar ajuda i oferir les nostres feines a canvi.

De debó us dic que, si algú està disposat a venir a netejar-me el lavabo a canvi de... uhm... unes galetes decorades per mi? Un pastís ben chulo? Que li miri i li revisi el seu CV? Que li faci una consulta psicològica?

Ja veieu, que de coses en sabem fer tots, moltíssimes, i seria una bona manera de començar a desenganxar-nos dels diners...

Jo m'ofereixo per a fer de connectora entre tuitaires, per suposat, abans de deixar entrar a casa meva a ningú, en demanaria referències, això és lo bo que té tenir una xarxa social!

Què, us apunteu al 'trueque'?


--------------------------------------
Aprofitant l'avinentesa, he fet canvis en el meu bloc, per primera vegada a la vida! :D
I he afegit un "Espai #Trueque" a la dreta, per si de cas us engresqueu i us hi sumeu.... ;)


13.7.12

Collons de Twitter

 Imatge agafada d'aquí

Feia molt, molt, molt, molt de temps, moltíssim, que no actualitzava tant sovint aquest espai al que li tinc tant de carinyo...

De fet, si mireu l'historial veureu que a 2011 vaig fer menys de 5 posts! És fort, eh?
"Con lo que tu habías sido...."

Doncs sí. He estat bastant desconnectada d'aquest espai verd que des de fa gairebé 6 anys m'ha acompanyat... i tot i que el disseny no és espectacular (vale, concretament és bastant cutre i molt millorable, si algú s'ofereix per a fer-hi un apanyo, pago bé... xDDD), és la meva segona casa i me l'estimo, i us parlo sincerament si us dic que em sentia malament de tenir-lo tan abandonat...

Fins que, un bon dia, per aquelles coses de la vida que de tant en tant m'agafen a mi... vaig decidir, farà uns tres mesos, reactivar el meu compte de Twitter...

I això ha estat la hecatombe. No menjo, no dormo, no treballo, només visc per Twitter i pels meus Followers i els seus RT...

Vale, vale, que sóc exagerada és una cosa que ja sabíeu tots (i si no ho sabíeu és que no heu llegit gaire el meu blog... perquè d'exageracions n'hi ha moltes moltes... xDD).

El cas és que m'he enganxat. Twitter m'ha obert la porta a gent meravellosa que tenia oblidada en un calaixet del meu cervell, blocaires d'aquells "de tota la vida" amb els que havia perdut el contacte però que m'han fet feliç de nou perquè estaven aquí, esperant, com espera una gran família quan la "ovella negra" decideix fer la seva durant un temps i després torna desitjant els mimos i carinyus de la gent propera i coneguda... :)

Ooooooh! Quin post més maco, més emocionant, més boniiiiiic.

No.

En realitat, encara que no ho sembli, m'estic queixant, és un post-protesta. Collons, que jo havia madurat. Que la meva època del F5 compulsiu havia quedat enrere...

Un altre cop enganxada... no pot ser... sóc una ionki de les noves tecnologies, cagumcony.



12.7.12

Fem-nos forts!

 Fotografia agafada d'aquí

Ja sé que us va agradar l'entrada d'ahir, cotxinots, que vaig tenir rècord de visites mensual! Jajajajaja!
Res, res, que estava inspirada, ahir, ja ho vaig dir per Twitter (què, encara no em segueixes? I què esperes, homeeeeeee!!!).

El cas és que avui segueixo inspirada. I és que la calor em fa venir ganes d'escriure... porto menys roba, em sento més sexy...

Però una altra cosa que em fa venir ganes d'escriure és la indignació. I d'això, en vaig carregada. Molt carregada des d'ahir al matí (i sí, també em fa venir calor, però per altres raons).

I és que ja se m'han inflat els ovaris. No puc més. No puc veure com van matant a poc a poc els nostres drets i les nostres il·lusions i com nosaltres no fem més que lamentar-nos i, de tant en tant, fer una "vaga" que els que en tenen la culpa es netegen el cul amb ella.

No pot ser. No pot ser i em nego a que sigui. I em nego a quedar-me de braços creuats i a creure que no hi podem fer més...

Podem fer més. Segur.

Podem negar-nos a que ens segueixin trepitjant. Podem.

La qüestió és: volem? Estem disposats a pagar el preu que suposa la revolució?


11.7.12

Et desitjo


Arribo a casa i m'estàs esperant, has sentit l'ascensor i estàs darrere la porta. La obres poc a poc.

Em deixes veure el teu somriure, "hola nena", i els teus ulls brillen mentre no poden evitar fer un petit cop d'ull als meus pits, emmarcats en una samarreta vella i escotada.

Els meus ulls et somriuen, obres una mica més la porta, "hola guapo", intento apropar-me als teus llavis. T'apartes juganer.

M'agafes de la cintura i tanques la porta darrera meu. Suau, però ferm. Les nostres panxes es toquen, però segueixes mantenint els teus llavis lluny de mi.

Sento la teva calor al voltant del meu melic. Sento també la teva erecció incipient al sotaventre. T'acarono els braços mentre sento la olor de la teva pell calenta.

Apropes els teus llavis al meu coll, i apretes els meus pits contra el teu pit despullat. Passeges els teus llavis des de la orella fins allà on l'escot de la samarreta deixa veure els pits. Se'm posa la pell de gallina. Rius.

Intento fer-te un petó als llavis, aconseguir-los. No em deixes, estàs entretingut passant la llengua pel meu coll. 

M'arrossegues al sofà i m'hi fas seure. Et poses a sobre meu. Tu manes. Jo em deixo. A hores d'ara només necessito una cosa, sentir-te dins meu. T'ho faig saber. Rius. M'encanta veure't riure. "Espera".

Les teves mans comencen a dansar sobre el meu cos. Els teus llavis es passegen per la meva cara, em petoneges els ulls, el nas, les orelles, el coll... però no els llavis. Intento, un cop més atrapar la teva boca amb la meva. Et rendeixes. Tu també ho estaves desitjant. Gemegues lleugerament. Jo també.

L'excitació de sentir la meva llengua jugant amb la teva et fa perdre el control per un moment. No pots evitar estirar-me al sofà i posar-t'hi a sobre. Les teves mans estan a sobre els meus pits, per sota la samarreta. Els dits comencen a obrir-se pas a dins dels sostenidors.

La teva erecció és ja tan evident que els calçotets no la poden contenir. La sento. Desitjo que sigui meva. Et mossego els llavis i gemego. "Et desitjo".

En un intent fallit de recuperar el control i de fer-te l'amo de la situació apartes els teus dits dels meus mugrons i m'esgarrapes suaument els braços. Se'm posen els pèls de punta de nou.

Et mossego el coll. Alternant dents i llengua, sense deixar marques. Les marques estan prohibides. Noto com a tu també se't posa la pell de gallina.

M'arrenques pantalons i calcetes gairebé a la vegada. Sense donar-me opció a fer-me la "decent" que és el joc al que m'agrada jugar (o simular que jugo, tant és).

De sobte ja no tens ni una peça de roba a sobre. I a mi només em queden els sostens. "M'agrades només amb sostens". Estic desitjant treure-me'ls. Ho intento. Em bloqueges les mans. Tu manes.

Els teus dits acaronen els meus mugrons per sobre els sostens, amb fermesa. Gemego. Fas coincidir un dels meus/teus gemecs amb una penetració. Gemego.

La teva llengua acarona els meus pits mentre agafes forces per a una nova penetració. Més intensa que abans.

Només et desitjo tot, sencer, ple, dins meu. T'ho faig saber. Ara no rius. Em mires fixament als ulls mentre et corres dins meu. 






8.7.12

#gastrodesvirtualització



Després de l'experiència en #desvirtualització de divendres a la nit, amb un sopar molt divertit i un posterior concert dels Angels of Mercy, crec que he tornat a agafar-li el gust a això de fer reals les "veus" que només conec pel blog o per Twitter.

Així que he pensat, que ja que fa temps que no la lio ni em fico en cap merder important a nivell blocaire... calia inventar-me'n un.

I aquí vinc a fer-vos una proposta, a veure què us sembla:

El primer concurs culinari #gastrodesvirtualització. 

La base és senzilla, fem una llista de participants, triem un lloc i una data, cadascú es presenta amb els seus plats i un jurat (que serem nosaltres mateixos) decidirà qui guanya.

Així ens coneixerem, menjarem bé, ho passarem millor i intercanviarem receptes i secrets de cuina*.

Va, fem un primer sondeig, a veure qui s'hi apuntaria...
Què, us hi sumeu? :)



*Pels que no ho sapigueu, tinc un altre blog, de cuina, sí, gairebé tan oblidat com aquest. xDDD

10.5.12

As de copes (o post per a dones)

Fotografia extreta d'aquí. 

Ja portava uns dies sense aparèixer per aquí.

Però és que he estat amb la regla. Sí, ja sé que és una excusa de merda, però és una forma com una altra (o no) d'introduïr el concepte d'avui. xDDD

Perquè avui vull parlar-vos, sobretot a les dones, perquè als homes, per a què negar-ho, no crec que els interessi gaire, la cosa, del meu últim descobriment!!!

A mi, lo de les compreses i els tàmpax sempre m'havia semblat molt poc higiènic, la veritat. A més de caríssim i molt poc ecològic!

Allò de posar-te un xurro de cotó blanquejat amb trenta mil productes químics a la vagina per a que xuclés la sang em feia angúnia. I, a més d'angúnia, em feia mal, em ressecava i em produïa picors. Una joia, vaja.

Amb les compreses no anava molt millor. Lo de tenir una mena de panyal de iaia que va xuclant i t'humiteja tota la zona vaginal també em feia angunieta. Bastanta. I picor, molta.

Total, una desgràcia cada cop que arribava el meu moment del mes.

Però un bon dia, una amiga meva "salvadora" del món (i que té un Tumblr bastant eròtico-festiu), després d'una de les seves xerrades de Tupper Sex a la que vaig assistir ens va parlar a tots els assistents de la Copa Menstrual.

Jo ja n'havia sentit a parlar, però ella em va convèncer per provar-la.

La Copa Menstrual, com el seu nom indica, és una copa. Una copa de silicona mèdica, hipoalergènica, i fantàsticament dissenyada per a que s'adapti perfectament a la vagina.

En teoria està dissenyada per a que quedi més a baix que un tampó, però això depèn una mica de cada dona, hi ha dones que se'ls puja més i a d'altres menys, però en cap cas la copa es pot perdre dins la vagina!
Els propis músculs vaginals són els que mantenen la copa a lloc, sense que es mogui i, el més important, sense que es noti! De debó, jo he passat la meva regla com si no en tingués!!!



Aquesta copa s'encarrega de recollir la sang sense embrutar, ja que al ser de silicona s'adapta a les parets i fa una mena d'efecte "buit" (que no és tal, perquè té uns foradets minúsculs a la part superior que eviten que aquesta s'enganxi del tot).
Es canvia cada 8 o 12 hores (en funció del fluxe que es tingui, clar), però si vols deixar-te-la més, perquè no pots canviar-la, no passa res! Per a canviar-la, només cal que la treguis de la vagina, la buidis al mateix lavabo, li passis una mica d'aigua (i, si pots, una micona de sabó, esbandint-la bé després) i te la tornis a posar. A més, si estàs fora de casa i no la pots rentar amb aigua, no passa res, pots passar-li paper de wc, o una tovalloleta humida i tornar-la a posar (i ja la rentaràs bé quan estiguis tranquila a casa).

I no, no em feu ara cara de fàstic, perquè els dits te'ls taques més amb un tampó. Comprovat.

Un cop acabes el període, la bulls en aigua uns 2 o 3 minuts, i au, esterilitzada i fins a la propera!

Algunes dades interessants:

  • La copa menstrual es va inventar a principis de segle. De segle XX!!! Sí senyores, porta més de 100 anys entre nosaltres i som una molt petita minoria les que la coneixem!
  • És un producte MOLT durador! Penseu que tractant-la bé, una copa menstrual pot durar més de 5 anys (de fet, les de la marca Femmecup aguanten fins a 10 anys)! Imagineu-vos l'estalvi econòmic!!!
  • Lògicament, a les empreses no els interessa vendre aquest invent... és molt poc rentable per a elles! 
  • Es calcula que, al llarg de la seva vida, una dona utilitza uns 17.000 productes d'higiène íntima (tampons, compreses i salvaslip). Imagineu-vos la quantitat de residus que es produeixen!!! 
  • De fet, dada aportada per "l'amiga que ven les copes", cada dona produeix 6kg de residus a l'any derivats de la "higiene íntima"!!! 
  • Hi ha copes menstruals de varies marques, amb diferents característiques, per preu i per qualitat m'han recomanat la marca Femmecup, que és la que tinc jo. Aquesta no té talles diferents, algunes altres marques sí, però segons el meu criteri, és bastant innecessari, lo de les talles, al ser de silicona s'adapta perfectament a la vagina. 
En fi, que tot són aventatges!
Si en voleu una la podeu comprar per internet, o bé demanar-li-la directament a "l'amiga que ven les copes": irenetuppersex@gmail.com

[Tot i que aquest sigui un post especialment interessant per les dones, si ets un home TAMBÉ has de llegir-lo i fer-ne difusió, és una qüestió d'estalvi econòmic i mediambiental, però també de salut. Avisat quedes]. 

[Reeditat a dia 11 de maig amb les aportacions de "l'amiga que ven les copes". xD]

26.4.12

Coses que em posen els pèls de punta

Imatge extreta d'aquí

Un post que no he redactat jo, directament enganxat d'un estat d'una amiga a Facebook:


Els gols que ens han marcat mentre miràvem el futbol:

- Els immigrants irregulars deixen d'accedir a la sanitat pública.
- Els estudiants majors de 26 que no hagin cotitzat mai deixen d'accedir a la sanitat.
- El govern prohibeix properes acampades del moviment 15-M.
- Ja podem denunciar als veïns gràcies a un nou web dels Mossos d'Esquadra.
- TV3 i la Corporació tenen nou president gràcies al pacte entre CiU i PP.
- PP i CiU voten a favor del dèficit zero a les administracions.
- Aguirre anuncia la privatització de Telemadrid.
- El PP rebutja crear un registre de regals a autoritats públiques i funcionaris.
- Educación estudia pujar un punt la nota per poder optar a beques.

Aquestes són algunes de les notícies dels darrers DOS dies.
I sí, continuen morint de gana més de 60.000 persones cada dia.
I sí, l'ajuda a la cooperació ha disminuït fins al 0,1% al nostre país.

Ep, però el problema de debò és que el Barça no ha arribat a la Final de la Champions. I el Madrid tampoc.



Aquestes coses em fan esgarrifar....

25.4.12

Entrevista de feina

Imatge extreta d'aquí

Demà tinc una entrevista de feina. Sí, sí. Jo ja estic treballant, i molt contenta amb la feina que faig.

Però la feina que m'ofereixen i a la que puc optar és tan fantàsticament meravellosa que... no he pogut dir que no a, al menys, una entrevista.

La gràcia de la història és que serà la meva primera entrevista de feina a través de Skype. Uf... i ja no només això sinó que... tachán, tachán... l'entrevista serà en anglès!!! xDDD

Porto tota la tarda parlant amb mi mateixa en anglès, escrivint-me respostes a preguntes que suposo que em faran... si tingués un reproductor MP3 em posaria una gravació en anglès per anar-la sentint mentre dormo aquesta nit (i no, l'Ipad no em serveix, que no és massa còmode per a dormir-hi abraçada, la veritat).

Què fort, què fort. Creueu els dits per mi. No crec que em donin la feina, sincerament, però ja només que m'hagin cridat per a fer una entrevista en una empresa tan bona... mola molt!!!!

Au, me'n vaig a descansar les neurones (descansing the neurons, yu now). xD

Gur nait tu evriuan!


20.4.12

Anticoncepció i ideologia

Imatge agafada d'aquí 
Fa bastant de temps ja havia fet alguns posts parlant sobre religió (quan vaig voler declarar-vos que sóc pastafari i quan ma cosina es va trobar amb preguntes incòmodes del seu fill) i, curiosament, són uns dels més visitats per la gent en el meu blog... igual, després d'aquest post, tindré un allau de trolls-religioso-sectaris criticant-me però... què és la vida si no és risc? xDDDD

En fi, al que anava, per temes de feina estic fent recerca sobre anticoncepció i diferents punts de vista. Per suposat, en fer un primer escombratge, als qui m'he trobat en el punt de vista del "no-no-no-no-no-caca-anticoncepción-mala-caca" són alguns representants de la esglèsia catòlica.

Jo, consti en acta, sóc molt respectuosa amb les creences de cadascú. A mi, tant me fa que tu creguis que hi ha un senyor que va viure fa més de 2.000 anys i que va ressucitar, o que son pare era un esperit que va deiar prenyada a sa mare, i que va morir verge.

Cadascú, insisteixo que cregui en el que vulgui.

Però hi ha coses que m'indignen. M'encenen. M'emprenyen. Em fan posar realment de mala lluna.

Perquè hi ha coses en les que, l'esglèsia, no s'hi hauria de ficar.

No entenc com unes persones que han decidit voluntàriament no tenir descendència i gaudir d'una vida sense el pecat de la carn (que bé, això donaria per debatre i discutir... xD) poden atrevir-se a opinar i, el que és més greu, jutjar, el que fan les persones que no hem decidit prendre el seu camí.

Tu has decidit lliurement no tenir sexe? Fantàstic! Ho respecto. Respecta tu que jo vulgui gaudir del sexe com em doni la gana!

Tu has triat voluntàriament no tenir fills? Meravellós! Ho respecto. Respecta tu que jo pugui decidir quan tenir-los i si, en el cas que tingui problemes, voldré tirar endevant l'embaràs o no (aquí està el link a la notícia que ahir em feia posar ja de mala lluna...)

De tota manera, el que és més fort, és que no es queden contents només amb jutjar els nostres actes pecaminosos (jo crec que, al final, per enveja... xD) sino que ens volen vendre la moto de que... no hi ha millor anticoncepció que el no fornicar.

Que els anticonceptius són pecat. Que és dolent prendre-se'ls (bé, en això estic una mica d'acord, jo sempre he triat el condó perquè lo de fotre'm hormones al cos no m'ha fet mai el pes... però això ja va a gustos o necessitats personals...) i que, a més (que això ja és la rehòstia) el condó no protegeix contra el SIDA.

Ole tu! Ole vosaltres!

Clar que sí, evitem que la gent usi el preservatiu! És millor mantenir la moral que la salut física, oi?

Us deixo una perla final. Un gran exemple de demagògia anada de la castanya:

Imaginen una línea aérea en que uno de cada 10 aviones se caiga matando a todos los pasajeros ¿recomendarían esa línea por sobre otra que tenga un 100% de seguridad? lo más probable es que todoso estaríamos protestando contra el gobierno para que caducara el permiso de esos aviones, y pondríamos a la segunda línea aérea (la que tiene un 100% de seguridad) como modelo a seguir.
Lo mismo ocurre con los condones: tienen un porcentaje de fallo que fluctúa entre el 20 y el 10 % con resultado de muerte por SIDA cada vez que fallan. Ante esta realidad, no queda másque apoyar un método que es 100% efectivo: que ambas partes en la relación tengan una sola pareja sexual en su vida. (font
Vull aclarir una última cosa, abans que tots us poseu a treure la bilis per la boca en contra de la religió cristiana: no tots els mossens tenen aquesta opinió. Per sort o per desgràcia treballo amb un parell de capellans molt oberts de ment i que estan completament en contra d'aquestes postures tan radicals...  (sí, ja sé que per a ser coherents, doncs, haurien de sortir d'un "club" que té aquestes postures en el seu ideari, però aquest seria un debat molt intens que ara no encetaré...).

P.S: m'he quedat tan a gust escrivint això...

16.4.12

Coses de la desconnexió...

Se me'n va la castanya.
Ja, això no és res nou pels que em segui des de fa anys i per als que em coneixeu en persona, encara menys.

Però és que, té gràcia, la cosa. Després d'estar-me una bona estona configurant el compte de Twitter de l'Alepsi-que-vol-ser-cuinera... me'n vaig adonar que, de fet, l'Alepsi ja tenia Twitter!!! xDDDD

Sí, sí, i amb 18 seguidors! Quina tela que tinc...

Total, que sentint-ho molt pels 3 seguidors que van prendre's la molèstia de seguir-me a Twitter... us he de dir que he tornat al meu "compte del pajarillu" original: @Alepsi

En fi, que no és estrany que em passin aquestes coses quan, actualment, gestiono 6 comptes de Twitter, una de FaceBook (m'havia plantejat reviure també la de l'Alepsi, però ja no puc amb més xarxes socials, de debó...), 5 blogs i una pàgina web.

Això sense comptar lo del projecte que us deia fa uns dies... ai senyor...

------------

Actualització: acabo d'entrar al correu electrònic de l'Alepsi.... i no us hi vulgueu trobar... més de 500 correus nous! I, excepte un, que era del Dan informant-me que tenia els comentaris del blog desactivats (gràcies!), tots eren spam... xDDD

13.4.12

L'Alepsi i Twitter


Doncs això, un post curtet, només per informar-vos que l'Alepsi té Twitter!!!

Aquest matí, després d'adonar-me'n que el tiramisú que vaig fer ahir a les 7 del matí (sí, no estic molt fina del tarro, ho sé) s'ha quedat molt líquid... me n'he adonat que havia de ser perquè en comptes de sucre normal li vaig posar sucre glas. Quin descobriment!

Doncs sí, com sóc així de guay, he decidit compartir aquesta notícia sense la qual no pot viure ningú amb el món. "Mira si es buena persona". xD

Total, que ja que estava, he decidit obrir un Twitter, i així, a més del blog, doncs també m'enfeino amb una altra història.

Ja sabeu, si em voleu seguir a Twitter, teniu les indicacions a la barra lateral! (sí, ja ho sé que el color queda lleig, però una té les seves limitacions i el disseny gràfic mai no ha estat "lo" seu...).

Que passeu molt bon cap de setmana!!! :)

10.4.12

Merda de periodisme científic


La meva vida d'ara no té molt a veure amb la de l'Alepsi quan va començar a escriure, no cal que us ho digui, només mirant algun article de fa 5 anys (marededeusenyó) ja es veu la diferència...

L'altre dia us deia que tinc un projecte personal que tindrà vida on-line (si tot va bé, perquè m'està donant alguns mal de caps). Però és que a més d'aquest projecte personal, resulta que des de fa uns mesos, a la feina també tenim un altre projecte on line.

I ja està, no us puc explicar gaire més sense comprometre la meva identitat (sí, això no ha canviat gaire... segueixo amb la meva dèria per la invisibilitat... xD).

Total, que tota aquesta història venia a dir-vos-la perquè...

Estic emprenyadíssima amb el periodisme científic!!!

Els dos projectes m'estan portant a investigar un munt de temes científics... i no us podeu arribar a imaginar lo complicat que resulta trobar ressenyes fiables!!!!

"Según un estuido bla, bla, bla". ¿Qué estudio? ¿Quién lo firma? ¿Dónde coño están las referencias?
"Dicen los investigadores que..." ¿Qué investigadores? ¡¿De dónde leches los sacas?!

(jo és que sempre que puc, renego en castellà, que queda més castizo i em relaxa més... xDDD).

I ja està. Venia a desfogar-me i a compartir amb vosaltres la meva emprenyamenta. I punt. I me'n vaig a tornar a buscar alguna persona que es digni a mencionar les seves fonts en els seus articles suposadament científics. Hòstia ja.

P.S: post dedicat amb tot el meu carinyo al Dan, que sé que m'entendrà.... xDDD

--------------
Font de la imatge

5.4.12

Meravelles del SEO

El món està ben sonat... Acabo d'entrar a la pàgina d'administració del blog i he flipat perquè avui, aquest humil blog ha debut la "friolera" de 140 visites. ???????

No em pregunteu d'on han sortit tantíssimes visites, jo crec que des de "la època daurada des blogs", l'Alepsi no havia tingut tantíssimes visites (si és que en algun moment les va tenir)... xDDDD

En fi, meravelles i misteris del trànsit de dades... :D
Mira que ara que m'he posat amb el tema SEO, una ja procura generar trànsit mitjançant les pararles clau, però no crec que la cosa sigui tan infalible, no? Algun especialista SEO a la sala?


P.S: si hi ha alguna errada estranya en aquest post, no us estranyeu, és que estic escribint des de un IPad (oooooigh, sí, l'Alepsi s'ha tornat una piiiiija xD) i té activat l'autocorrector aquest... i la lia parda (sí, ja sé que es pot desactivar, però és que em va la marxa, you know... xD)

P.S2: he hagut d'editar el post amb el meu ordinador de sempre, que l'Ipad no el tinc dominat i m'havia liat una......

31.3.12

Un dolç projecte... :)


Us deia que tinc un nou projecte relacionat amb la psicologia, que estic desitjant que engegui, perquè em ve molt de gust donar-li sortida a tot el que el meu estimat cervellet i jo mateixa hem anat aprenent al llarg de tots aquests anys...

Però no és l'únic projecte nou que he engegat. Resulta que fa un temps em va agafar per fer pastissos.
Des de sempre que m'ha agradat la cuina, però això dels pastissos mai m'havia cridat l'atenció. El cas és que, ja us dic, un dia em va picar...

I jo, com que a "cabezota" no em cap ningú, em vaig començar a emocionar, i.... bé, al final vaig decidir que què millor que anar posant en un blog les meves "petites" gestes...

I, aquí us el presento: Sweet i Salat

Espero que el gaudiu i, si voleu consells, receptes o em voleu fer algun suggeriment, us espero allà!

P.S: Per cert, torno a estar "on fire" amb el tema blogs... m'encanta haver tornat! A veure quant em dura, la cosa... xD.
P.S 2: Sí, el pastís que il·lustra aquest post el vaig fer jo. :) En primícia per a vosaltres, que esteu aquí i que heu tornat a saludar-me!!!! :)

30.3.12

Coses de la vida...

Resulta que ara m'ha tornat a agafar la febre blocaire. Trobo a faltar poder-me expressar per aquí, més o menys lliurement i tenir el privilegi de tenir els vostres comentaris a canvi!

És per això pel que m'he embarcat en una nova aventura blocaire, orientada a la psicologia, que ja tocava, tu!

Us aniré donant informació tan aviat com el projecte (que no és només meu) vegi la llum. Mentre tant... potser m'animo a tornar a escriure per aquí.

Hi sereu per comentar-me? :)

9.2.12

Chop Suey


Doncs sí que ha passat temps, sí. Recordo quan ens trobavem en aquesta mateixa taula. Els ulls brillants, els batecs dels nostres cors joves accelerats pel simple fet de tenir-nos l'un davant de l'altra. 
Gairebé es podia percebre el moviment rítmic per sobre de la seva camisa, sempre ben planxada, sempre neta, sempre amb aquell perfum que em feia tornar boja. 

A mi em feia por que ell també ho notés, que se'm veiés el cor a través dels meus pits. Que ell pogués endevinar l'efecte excitant, en tots els sentits, que provocava la seva presència, la seva olor, el seu alè distant. 

Però ell no ho va notar. Al menys mai no va donar senyals d'haver-ho fet. Jo em vaig mantenir sempre distant, sempre correcta, sempre professional. 
Ell sempre amable, sempre bon pagador, sempre sol·lícit a les meves respostes. 

I ara, què? 
Ja han passat més de quinze anys. I amb el final de la feina que em va encarregar, se'n va anar. Sense deixar-me res, sense promeses. Elegant. Com sempre. 

--------------------
Una tornada blocaire efímera, per celebrar els 5 anys i els 50 relats de RelatsConjunts, una proposta que, en el seu moment, vam engegar el Propde40, la Ònix i una servidora. 

Sabeu? Trobo a faltar escriure... trobo a faltar tantes coses...