15.10.08

Crèixer

Havia après a caminar, havia crescut, s'havia fet gran.

Ara només faltava que li creixés el cap.

29.9.08

Propaganda


Avisats esteu, aquest és un post purament propagandístic. I que consti que no cobro ni un duro per fer-lo... però com que estic ficada fins a les celles a la secta aquesta... doncs mira, els hi faig propaganda gratis.

FIXEU-VOS-HI BÉ.... 4.5 CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ PER LA CARA!!!!

Si teniu qualsevol dubte em podeu enviar un e-mail... i si em feu el favor d'agafar la imatg i passar-la a tothom que conegueu que li agradi mínimament cantar... ja sabeu!!!!

Us prometo un post "decent" (si és que n'he fet mai cap, de decent...) aviat! xDDDD

19.9.08

"Una herramienta para medir lo que piensa internet"

Público. Divendres 19 de Setembre de 2008.

"Un simple comentario negativo en un blog puede hundir las ventas de un nuevo producto. (...) Ahora hay que seducir al internauta y vigilar de cerca todo lo que dice. (...) ...la empresa de medición y audiencias (...) ha creado Buzzmetrics. (...) ...cuyo nombre se puede traducir como "mediciones del run run" (vegi's la utilitat de la traducció, eh? No fos cas que no entenguéssim el nom... xDDD), tiene por misión rastrear los comentarios y opiniones que dejan los usuarios en los blogs, foros y redes sociales".

Doncs mira, no sé si hauran implantat ja el programa aquest de "seguiment d'opinions" (que jo crec que més aviat será de "control de la opinió"), però aprofitaré l'avinentesa per a donar la meva opinió sobre dues notícies aparegudes en el mateix diari avui mateix:

"Una ola privatizadora recorre Madrid. Aguirre cede al sector privado la gestión de hospitales y colegios".

No us fa venir ganes d'aplaudir, la notícia??? Nois, ens agradi o no, Madrid és la capital d'aquest "paisucho" on estem ficats (torno a dir, ens agradi o no, la cosa, de moment, està així, i sento ser pessimista, però crec que va per llarg...), i si a Madrid funciona això de privatitzar tot (que funcionarà, no ens enganyem, que som així d'ases tots plegats, que ens sembla que quant més paguem, millor servei tenim....) la cosa no trigarà en extendre's a tot arreu... i em veig havent de pagar 60€ cada cop que el metge em foti un pal de fusta a la boca per mirar les meves angines hipertròfiques.....
  • Opinió per a que quedi registrada al "Medidor del RunRun": "cagunlaputa amb la política de privatització". [Bé, ben mirat no és una opinió, és un renec... a veure si ho faig millor: "Senyors del medidor del runrun... la política de privatització em sembla una puta merda". Sí, així millor]
"El CGPJ* perdona a la jueza anti bodas Gays".
Si l'anterior notícia m'ha fet apalaudir... aquesta ja és per estar de festa tres setmanes i mitja, com si d'una boda gitana es tractés. A veure, a mi, a l'escola, em van dir que els jutges i, en general, la gent que es dedicava a la justícia havia de ser com un àrbitre de fútbol... que no és ni del barça ni del madrid. Així que, senyora Alabau (la "jueza anti bodas"):, si la llei li diu que ha de casar persones del mateix sexe entre elles, vosté s'empassa els seus prejudicis, les seves opinions, i els casa. I, si vol, durant la cerimònia els hi dona l'esquena, o tanca els ulls quan vagin a fer-se un petó. No fos cas que la seva doctrina moralista quedés tacada per un acte tan impúdic.
  • Opinió per al "runrun": aquest país és una merda. Més clar: l'aigua.
[Hòstia què a gust que m'he quedat amb aquest post!!!!!
Ara que, total, no sé perquè m'hi escarranso... total, segur que el "medidor del runrun" aquest no detecta les pàgines en català.... o potser les titlla totes de tenir un trasfons nacionalista.... uhm... si d'aquí dos dies entreu al blog i no apareixo... és que me l'han xapat des d'algun lloc de la xarxa... xDDDDDD]
*CGPJ: per als que no estan habituats a les notícies així serioses, com jo, vol dir: Consejo General del Poder Judicial.

16.9.08

Incoherències

Crec que ja ho he comentat algun altre cop... però... odio les incoherències!!!!

A veure si algú troba normal que un dia diguis: “ai, mira, jo això del matrimoni.... no, prefereixo fer-me parella de fet”

Al cap de dos setmanes: “saps què? Que al final em caso. Però “per lo civil”, eeeeeeeeeh???”

I al cap de dos anys... “nena, posa’t mona que d’aquí un mes batejo els nens”.

Algú m’ho explica????

15.9.08

Coses que passen

Vale, avui escric d’una altra manera. I segurament, no estaré tan inspirada... perquè no és el mateix posar-se davant de la pàgina de Blogger, que ja t’impulsa a escriure un text i d’una forma determinada, que posar-se amb la plantilla dels documents de la feina, en una pàgina blanca de Word per a dissimular i que no em fotin bronca si em pillen a Blogger... jajajajajaja!

El cas és que fa dies que li dono voltes a un tema... l’altre dia algú em va dir: “Alepsi, el que hauries d’haver fet, quan vas acabar la carrera i vas començar a treballar, hauria d’haver estat tancar “A Cops amb la Vida” i obrir un altre blog”.

I potser tenia raó... perquè la veritat és que la meva vida ha fet un canvi radical en els últims mesos. Però tinc una mena de “Síndrome de Diógenes” centrat en la simptomatologia que no et deixa desprendre’t de res (així em va a mi a la vida... que tinc una de meeeeeeeerda acumulada que qualsevol dia em foten fora de casa... i de la oficina... i de.... xDDDDD)... això és el que em passa amb aquest blog.

Que sí, és cert, que ha perdut “frescura” i “diversió” i constància, sobretot constància... però és que deu ser que la persona física que dona lloc a l’Alepsi... també ho ha perdut.

Però potser, ara que tot torna a la normalitat, que iniciem un curs acadèmic nou... que torno a ser estudiant (una que és així de massoca xDDD)... que torno a sentir-me jo mateixa (una mica més gran i més madura, potser, però jo mateixa)... potser ara el blog també torna a agafar un caire més dinàmic.

O no.

Qui ho sap?

11.9.08

Posats

A veure si us penseu que ser una petita burgesa al París de 1900 era fàcil. Si no posaves distància entre tu i tota la "plebe"... estaves perduda.

Tot i que no sempre aquest posat era real... de vegades sortia a passejar en el meu "carretó" i havia de continuar arrufant el nas com si tot fes més pudor del normal... per aparentar que jo no era una d'ells.... però en realitat, a mi tant me feia.

Les poques estones que passava amb ells sempre em feien plorar. Admirava la seva capacitat d'actuació sincera, sense haver de posar cara de res.... i llavors venia la meva mare i em feia un dels seus discursos sobre el poc "glamour" (bé, ella no deia "glamour", clar, que allò no es portava...) que tenia una dona, com jo, plorant....

I allò em feia plorar més. Però no li podia dir.


Una altra proposta de: RelatsConjunts

12.8.08

Bip-Bip

Jo hi ha una part del cervell humà que, per molt que estudii (que no ho faig gaire, però quan ho faig alguna cosa aprenc...), no arribaré a entendre mai de la vida.

És aquella secció, circumvolució, hemisferi, locus, fissura, àrea o el que sigui que fa que la gent es senti captivada per sorollets aguts i repetitius.

Llegeixi's, per exemple, el cony de Bip-Bip del mòbil. A veure, siguem racionals, siusplau. Quina puta ment malalta va decidir que cada cop que es toqués una tecla del mòbil sonaria un Bip-Bip??? És més, no és que sigui una cosa inamovible, vull dir, que no és obligatori que ho faci aquest soroll del dimoni, hi ha la opció de desactivar-ho!!!!!

Per que a veure, com deia abans, siguem racionals....
  • Si estàs en un lloc silenciós, tot cristo se n'entera de que estàs enviant-li un missatge a vés a saber qui. Tindràs sort si algú no t'insulta (en cas que estiguis en una biblioteca) o es posa prop teu per intentar llegir el què poses... total, amb aquest soroll pretens que tothom se n'enteri que ho estàs fent, no?
  • Si estàs en un lloc sorollós, ni tu mateix sents el bip-bip...
Per tant, amb aquestes dues veritats com cases de pagès (amb el seu terrat, els seus porquets, les seves gallines assassines perseguint vés a saber què pel camp.... i amb el seu avi saludant al nét que ve, com cada any, a menjar espetec...).... no us en adoneu que no té cap sentit que el mòbil foti soroll quan apreteu les tecles????????
Bé, de fet sí que té un sentit... el mateix que té canviar un mp3 per un mòbil amb altaveus i fer-lo sonar al metro en hora punta... el mateix que té menjar xiclet amb la boca oberta i movent molt la llengua (i si pot ser ben a prop de la teva orella).....
...tocar-me la figa! (no literalment, no fotem).
----------
*Post patrocinat per una companya de feina que s'ha posat a escriure un putu missatge en el que deu haver-li explicat la biblia en vers a qui fos....

8.8.08

Divendres

Per fi és divendres. I mira que aquesta setmana ha estat tranquileta. Massa, potser. Buah, és que és complicat treballar en agost. Perquè clar hom (com m'agrada aquesta paraulaaaaaaa) pensa que, treballar a l'agost, és el millor del món perquè no hi ha res a fer.

I "hom" té raó. Però és que a mi això m'esgota. Em posa de mala folla estar a la oficina i no tenir res a fer. I sí, em deixa temps per mirar blogs, per escriure posts (ja, ja, no gaires, ho sé), per fer chorrades com donar-me d'alta en una cosa que es diu Twitter.... i que encara no sé com va. Però m'ha entretingut bastantes estones. Que ja és molt.

Això de connectar-me a pàgines "personals" en hores de feina és una mica "punky"... més que res perquè estic d'esquenes al món, i això vol dir que el "súper jefe" ja m'ha pillat un cop fent uns mots encreuats on-line... i que algun dia voldran fer-me fora i miraran l'historial de connexions del meu ordinador i serà un comiat completament procedent... però weno, mira, cobraré el "paru" i a viure la vida que són dos dies!!!!

I avui quan venia en el metro m'he assegut (sí, sí, això és una de les altres aventatges que té treballar a l'agost, que pots seure al metro) en un dels llocs al costat de la finestra. M'he posat a llegir el llibre que porto entre mans i de sobte, en aixecar la vista per a mirar per la finestreta a quina parada estàvem m'he fixat en que a sota just de la finestra algú hi havia escrit:

"Alepsi*, eres lo que más quiero en este mundo". I la "o" de "mundo" era un intent de globus terraqui. Jajajajajaja!

Doncs mira, entre que és divendres, i la declaració d'amor anònima, he vingut a la feina radiant.


*Per suposat no posava Alepsi, posava el meu nom real... xDDDD

4.8.08

Un altre post-rajada

Ahir a la nit per poc moro. Per culpa d'un taxista tarat (sí, què passa, una té els seus luxes... xDDD). Que m'agafa a l'estació de Sants i em cobra el suplement de 2.10€... pfffff... però jo estava fent la cua, no l'havia pas demanat. Ni que l'estació de Sants estigués a la conchinchina!!!! (algú sap on para això, ben bé?).

El paio sense cinturó "pa'qué?" i fent un rally per la ciutat. Déu n'hi dó, per això, em va portar prou ràpid a casa. Sort, perquè tenia por, realment, de morir estampada contra un cotxe. En fi.

Esteu molt malalts, eh, paios? Que només us heu fixat en una cosa del post anterior... aaaaaaaaai, l'estiu que us altera les hormones i us les posa de punta (les hormones, s'entén.... xDDDDD).

Tururururururuuuuuuu

Doncs mira, que avui estic així com contenta.

I això que no hi ha manera de rebre candidats.... ains, què complicat això de seleccionar personal. Perquè qui no té un all té una ceba... i molts tenen l'all i la ceba i l'escalivada junta. N'hi hauria per escriure un llibre. Vés que no ho faci, tu.

D'altra banda... fa molta calor. No m'agrada l'estiu. Us ho havia dit mai? Doncs ja us ho he dit, en tot cas. No m'agrada. Ecs!

31.7.08

¿?

Avui tinc ganes de jugar.

Estic... estranya, avui. De sobte em sento súper feliç, tant que em rebenta el pit (chooooofffff) de felicitat... i de sobte, com ara, tinc ganes de plorar (sniiiiiiiiiiifffff). Però no de plorar de tristesa, només, sinó d'alegria, també.

Tinc així com un rau-rau a l'estòmac que t'hi cagues.

Total, que no sé. Porto ja una estona que vaig que vinc a la pestanyeta aquesta. I vaig escrivint una frase ara. I d'aquí 10 minuts n'escriuré alguna més.

O no, potser ja ho faig tot d'una tirada, perquè, total, pa'l sentit que té aquest post....

No em direu.

Al final que res, ni jocs ni hòsties en pepitòria. Que he descobert que l'estiu no és per jugar. És per treballar 8 hores al dia dins d'un despatx patint el que els Tècnics en PRL (Prevenció de Riscos Laborals - com m'agraden les sigles...xDDD) anomenarien: estrés tèrmic. Que no és més que una puta baralla per com de fort ha d'estar l'aire acondicionat.

Que ara tinc calor. Però fins fa dos minuts estava amb els pèls de gallina i contenta d'haver-vos vist (no sé si m'explico, que segurament no.... però jo m'entenc).

Doncs mira, al fina resultarà que la chorrada de post sí que té sentit. M'he desfogat cinc minutets. Ala, me'n torno amb els informes i demés mandangues (poques) que tinc per fer.

P.D: després de llegir el post heu entés el títol? xDDD

28.7.08

El Menjar...

Tinc un punt feble. Sí, tots pensàveu (pensàvem) que l'Alepsi era un ésser d'un altre planeta, perfecte en tots els aspectes. Però no. Resulta que l'Alepsi té un punt feble.

El menjar. El menjar és el meu punt feble, i no només perquè m'encanti i gaudeixi com una nena de dos anyets davant d'un festival de caramels i Telettubies, sinó perque, contínuament, se'm torna en contra en forma de crítiques divertides.

Sí, espereu que m'explico, que la frase d'abans no s'entén una merda, ho sé.

Resulta que a mi m'agrada molt menjar. I això es nota en la meva figura, tinc... un cos... "sà" que dirien les iaies... "ay mi niña pero qué hermosa y qué sana se la ve". Doncs això. M'agrada menjar i no me n'estic de res, pa'qué!?

Total, que tot plegat em comporta una sèrie de situacions que no acabo de tolerar bé. Si hi ha una cosa que no pugui suportar és que la gent m'analitzi el que menjo. Hi ha la creença popular de que a totes les persones del món que els hi sobrin alguns quilos se les ha de posar a règim.
Doncs ja n'hi ha prou, collons!!!!!

L'altre dia a la feina:
"¡¡¡Ala, Alepsi, pero vaya platazo de comida!!!" (perquè ells parlen castellà...)
I el del costat:
"Niña, que hay que comer más poco y más a menudo"

I jo pensant... els envio a la merda o se n'adonaran que la meva cara de mala llet vol dir algo???

Total que la raó del meu "platazo" (consistent en escalivada i pit de pollastre a la planxa, ja veus tu....) és que eren dos "tuppers" de dos dies diferents, que no m'havia menjat per una raó o per una altra, que no recordo i que, per suposat, no anava a llençar sencers a la brossa.

I un altre dia, enmig d'una celebració d'aniversari, també a la feina, se'm va acudir untar-me una torradeta amb paté....
"¿¿¿Pero tu no estabas a régimen???" (sí, una té més defectes i és que, de vegades, cau en l'error de posar-se a règim... xD)
I jo:
"¿Tu te piensas que es normal cortarme el momentazo paté?"
[I aquí, riure generalitzat dels presents... és que sóc divertiiiiiiiiiiida jo... cosa mala, vamos!]

Més cara de mala folla....

Però és que dos dies després a la cuina de la oficina m'estic amanint una amanida (valgui la redundància...) i barallant-me amb el "saleru" que és una puta merda i que treu dos grans de sal per sacsejada... amb la qual cosa portava ja una estona sacsejant l'aparell (què lleig, eh, això? xDDDD) i ve una companya i diu:
"Alaaaaa, venga! Más sal, más sal! Que eso va bien para la circulación!"

Doncs per a que ho sapigueu tots i des d'ara mateix:
  1. La meva circulació està fantàsticament.
  2. Les meves "lorzes" són fantàstiques i em queden de meravella.
  3. El meu règim va morir fa ja més de tres setmanes
Ha quedat clar? Doncs ja n'hi ha prou de controlar-me el que menjo. Que mare ja en tinc una i prou que em dona la tabarra ella sola!

13.7.08

Raons

Ja fa dies que em ronda pel cap la idea d'escriure un post... sincerament, trobo a faltar el blog... a la gent... (buah, ja començo a posar-me sentimental... i això que m'ho havia prohibit del tot "Alepsi, si tornes al blog no comencis amb mocs i llàgrimes".... però una té sentiments, encara que de tant en tant no ho sembli).

El cas és que són moltes raons les que m'han impulsat a intentar reprendre el blog. Una, la que ja us he dit, el sentimentalisme, però n'hi ha més.

Per una banda la mala folla que porto acumulada. I és que fa dies que per unes coses o per les altres no paro de veure coses que em posen de mala llet. Per exemple: l'altre dia sortint de la feina i passant per una placeta que tinc a prop vaig fixar-me en un grup de joves d'uns 17 o 18 anys que seien a terra en rotllana, estaven rient i xerrant.... i davant meu caminaven dos "urbanus".... aquests últims es van mirar els joves..... es van aturar al seu costat.... i els hi van dir "¿todo bien chicos?". Jo al·lucinava. Però és que ells també (degut a l'astorament inicial només els van poder dir un "sí, sí" com súper intrigat...).

Ja, vale, és una chorrada. I ara direu que si és que em poso de mala folla per no res. I us dono la raó, però "el mundo me ha hecho así" i aquestes coses em posen de mala lluna.... què passa? Que tornem a viure en la època de la prohibició de reunió al carrer??? Què passa que tots els joves s'han de divertir fent botelló o fumant porros??? (cosa que aquests no estaven fent?) Què passa que els "urbanus" tenen poca feina i s'avorreixen????

Buah, ja està. Total, que en comptes de dir-los-hi res, als senyors "urbanos" cosa que m'hagués agradat (és que a mi la prepotència em fa saltar), però hagués estat tanmateix perillós per a la meva integritat.... vaig decidir que ho explicaria al blog.

I ara escrit em sembla molt més chorra del que em va semblar en el moment (que ja m'ho va semblar), però mira, ja està escrit i ara no ho esborraré.

Hi ha més coses que m'han impulsat a escriure... una d'elles és la mala folla per qui decideix criticar una cosa opcional de fer com és llegir un blog. Si heu vist els comentaris dels posts anteriors, m'entendreu.

Ja ho sabeu, i sempre ho he dit, aquest blog l'escric jo i com a mi em surt dels ovaris, i a qui no li agradi, amb no entrar i no llegir-lo en té prou. I si us va la marxa, i tot i no agradar-vos el llegiu per a criticar, al menys feu-me crítiques constructives que em permetin millorar (si és que es pot... cosa que trobo difícil.... xDDDD).

¡I al que no le guste que no mire!

Pos això.

Per últim, informar-vos que m'he començat a llegir un llibre que no puc deixar de comentar amb vosaltres....... "Psicología del Erotismo". Un tractat de 1967 aprovat per les directrius del Vaticà.... imagineu-vos la de coses interessants que en puc treure!!!!!

De moment només m'he llegit el pròleg, però ja tinc material com per a 10 posts..... però ara no ho posaré que aquest post ja és ben etern.... si heu arribat fins aquí, teniu la meva benedicció. xDDDDDDD

13.5.08

Gent...

A mi hi ha gent que m’altera els nervis. Ja sé, ja sé, sóc rabiosa. I què? Normalment sóc una persona calmada, relaxada.... però.... de vegades em torno una miqueta Dr. Jekill (o Mr. Hyde, mai no he sabut quin era el dolent... xDDD).

El cas és que hi ha diversos tipus de gent que em crispa els nervis.

El primer tipus de gent, i potser el que més m’altera, són aquelles persones que, per alguna estranya raó, quan estan enmig d’una aglomeració de persones... perden la capacitat de parlar. Sí, us poso en situació.
El metro de Barcelona (o de Madrid, o de Hong Kong, però aquests no els tinc tan dominats.... xDDDD), plena hora punta.... 3 milions de persones per metre quadrat dins d’un vagó que es mou més que un balancí.... psssssssssssssss... parada. I de sobte comences a sentir una pressió a l’esquena... que es va convertint en una mà que t’agafa del braç.... i t’estampa contra la persona que tens al costat. Ala... pressiona, pressiona, que igual em torno líquida i ocupo menys espai.... ¬¬

A veure... en serio, tant costa dir “siusplau, em deixes sortir?”???

Lògicament això no passa només al metro, clar... un dia vas caminant pel carrer tan tranquilament... i, de sobte, notes una presència enganxada al clatell... notes que es va posant nerviós/a..... i de sobte... zas! T’aparten del seu camí, oh, grans reis del carrer!!!

Un segon tipus de gent i que, potser, em fa més ràbia si cap que el primer, són aquelles persones que s’autoproclamen així “jo? Buah, sóc súper sincer, tot el que penso t’ho dic a la cara”.

Uuuuuuuuuuuuuuuui! Fuig, fuig de qui digui això!!!

Normalment quan algú et diu això... és que seguidament et dirà alguna veritat estúpida que ningú li ha demanat. Veiem-ne un parell d’exemples:
- Jo? Buah, sóc súper sincer, tot el que penso t’ho dic a la cara
- Ostres, què bé, m’encanten les persones sinceres (això, normalment no es sol dir, ho solem pensar, perquè el món ens ha fet així d’il·lusos....¬¬)
- Ja, és que “tiu” jo sempre vaig amb la veritat pel davant. Per cert, aquesta jaqueta sembla de ton pare, et va molt gran i no t’afavoreix

I clar, vés què li dius... ell ja t’ha avisat de que és sincer. Et fots, perquè ell és sincer. Ala.

Veiem-ne un altre cas prototípic
- Jo? Buah, sóc súper sincera, tot el que penso t’ho dic a la cara
- Ja... és bo ser sincera
- Oi que sí? Jo també ho crec... per cert t’olora l’alè.

I tu et quedes amb cara d’imbècil. Perquè no saps si fotre-li una hòstia o riure-li la sinceritat.

- Però a veure, a tu qui t’ha demanat opinió?
- A mi? Ningú. Però sóc sincera, tia, ser sincera està bé, és bo, tu ho has dit!

I és que hi ha gent que confon la sinceritat amb la mala educació. I normalment la gent que proclama les seves “veritats-súper-sinceres”solen fer-ho a gent que no li importa una merda la seva opinió. I si li importés, li hauria demanat.

Dic jo, eh?

-------------------------------------
Properament... "gent que quan plou es passeja amb el paraigües per sota dels balcons"... xDDDD

6.5.08

Music All


Recordeu que l'Alepsi canta en un cor de gospel?

Recordeu que l'Alepsi té aspiracions enormes per a ella mateixa?

Recordeu que l'Alepsi s'estima molt i que li agrada donar-se "bombo i platillo"?

Doncs bé, vinc a fer propaganda de.... MUSIC ALL. Un espectacle de gospel que estarà, de moment, tots els diumenges d'aquest mes de maig, al TeatreNeu de Barcelona (sí, allà on uns quants blocaires vam sopar un dia... xDDD).

En la mateixa direcció que l'espectacle que, cada divendres, oferim al metro de Plaça Catalunya, el Music All és una mescla de cançons gospelitzades que combinen amb el gospel més clàssic d'algunes cançons...

Així que res, animeu-vos que dura poquet!!!! xDD

---------------------------
Ja, ja, el post aquest deixa una mica que desitjar... però penseu que l'estic escrivint des de la feina............ :s

1.5.08

Taula periòdica

L'altre dia llegia a casa del Dan un article molt interessant (sí, no és nou, això, que el centpeus aquest és una màquina de crear... xD).

Parlava de la història aquesta famosa de la confusió entre Magnesi (Mg) i Manganès (Mn)... i a mi, tots els símbols químics em fan al·lèrgia.

Ja me'n feien quan estudiava... mireu que jo sóc de ciències... m'encanten les ciències... però amb la química mai no he pogut. L'he trobat sempre avorriiiiiiiiiiiiiiiiiiida.... i complicaaaaaaaaada... tot allò de les nomenclatures, i els compostos i l'equilibri i sa puta mare... pfffffff+

[Només de pensar-hi ja em surten ronxes.... xDDD].

El cas és que, al principi, quan feiem una assignatura que es deia ciències naturals (qui no recorda les classes bàsiques de biologia quan ens ensenyaven què era un aparell digestiu? O la gràcia que ens feia el tema de "l'aparell reproductor"???? xDDD), la cosa de la química tenia la seva gràcia, era, fins i tot, interessant.... fins que va arribar... tatxán, tatxáááááán.... la taula periòdica!!!! Oleeeeeeeeeeee!!!!

Quan la petita Alepsi (pensem que tenia llavors...13 o 14 anys...) va veure aquella taula va al·lucinar. A l'Alepsi sempre li ha agradat aprendre, i si eren coses cridaneres com allò per a poder-se fer la chula davant tothom, millor.

Corria la llegenda, llavors, que la fantàstica i cridanera (és chulu el disseny, no em direu que no, que és súper visual i atractiu pels crios, amb totes les coloraines aquí i allà...) taula periòdica s'havia d'aprendre de memòria.

Tots vàrem respirar alleujats quan la profe (de la qual recordo la cara però no el nom.... uh...) ens va dir: "tranquils, no us l'heu d'aprendre tota, només els períodes (columnes) 1, 2, 13, 14, 15, 16, 17 i 18". Aaaaaaaaaaaaaaaah! Encara sort!!! Vàrem pensar tots.

Passaven els dies i s'apropava l'hora de la veritat, el dia en que teníem l'examen oral dels citats períodes. La petita (o jove... xD) Alepsi intentava repassar amb els seus companys: hidrogen, liti, sodi.... uh..... rubidi?

L'Alepsi, ni llavors ni mai, ha tingut la capacitat d'aprendre's res de memòria, el que se sol dir usualment "de carrerilla". Doncs no, no ha pogut mai. Mai [penseu que de totes les obres de teatre que he fet a la vida... no m'he après mai el paper sencer... lo meu és la improvisació... xDDDDD].

I tots els companys: nooooooo, rubidi nooooooo!!!! Potaaaaaaassi!!!!

I la petita Alepsi de nou: Hidrogen, Liti, Sodi... Potassi.... Rubidi...... uh......... Cesi?

Síííí!

Però res, a la que me n'anava als altres grups d'elements no hi havia manera. La cosa m'estressava, l'examen oral cada cop estava més a prop......

Fins que un bon dia vaig pensar: "calla, no hi ha una cosa que es diu "mnemotècnia"???" (l'Alepsi només té memòria per a paraules tècniques que li permetin fer-se la interessant... xDDDD)

I vaig iniciar una nova via d'aprenentatge.... ajuntar les inicials o les primeres lletres de cada element i fer-ne una nova paraula. De manera que van quedar així:
  • I: Hilinaporrucefra (Hidrogen, Liti, Sodi, Potasi, Rubidi, Cesi, Franci)
  • II: Bemacaesbara (Beril·li, Magnesi, Calci, Estronci, Bari, Radi)
  • XIII: Boralgainta (Bor, Al·lumini, Gal·li, Indi, Tal·li)
  • XIV: Casigesplo (Calci, Sil·lici, Germani, Estany, Plom)
  • XV: Nifoasanbi (Nitrogen, Fòsfor, Arseni, Antimoni, Bismut)
  • XVI: Ososetepo (Oxigen, Sofre, Seleni, Tel·luri, Pol·loni)
  • XVII: Fluclobroiat (Fluor, Clor, Brom, Iode, Astat)
  • XVIII: no vaig trobar la manera de fer-ho, així que m'ho vaig aprendre normal....
Sí, sí... ja sé què esteu pensant... el mateix que pensaven els meus companys quan, al dia següent de descobrir aquesta forma fantàstica d'aprendre'm els elements, vaig dir-los-hi.... "Alepsi... si és més difícil aprendre's aquests noms que la taula periòdica sencera!!!!!"

I jo reia... reia perquè, de nou, em podia fer la chula!!!! xDDDDD

Tant que el dia que va arribar l'examen oral la profe em va dir: "Alepsi, va, digue'm el període XIV". La petita Alepsi es va quedar pensant, repassant mentalment els noms.... I:Hilinaporrucefra, II: bemacaesbara......... "XIV: OSOSETEPO!"

No cal dir que la profe no entenia res.... ni que els meus companys estaven que es descollonaven de mi...... sort que la regla mnemotècnica aquesta havia servit per a alguna cosa.... i vaig poder desgranar la paraula: Oxigen, Sofre, Seleni......

26.4.08

Probando, probando, uno-dos... xD

I, de sobte.... va aparèixer! Els ulls del món (sí, sí, de TOT el món) van posar-se a sobre de la seva imatge... verda... amb lletres blanques....

Jajajajajaja! Què magnànima he tornat, eh? Jajajajaja!

No, no us penso donar una explicació. Simplement... "he canviat de vida". Ja, que això en sí mateix ja és una explicació... 'pos' ala, ja en podeu estar contents! xDDDD

La qüestió és que, com us vaig dir en algun dels posts anteriors a aquest (bufff... de l'11 de febrer, estem parlant... buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!) he començat a treballar i el que se suposa que havia de ser unes pràctiques amb poca responsabilitat ha acabat derivant en... buah, en que sóc l'últim mico i pringo com la que més.

Però contenta, eh? xD

Durant la meva absència blocaire han passat diversos esdeveniments que no volia deixar perdre, però que... ja veieu, una que és descuidada i s'està re-ajustant a la seva "nova vida"... ains....

El cas és que... dels últims dies que vaig rondar per la blogosfera vaig adonar-me'n que... l'Efe ha tancat la paradeta. Si voleu que us sigui sincera... veure aquest cesament (aquest sembla ser que no és temporal com el de la Infanta i el marichalao...xDD) em va desanimar... no sé, de sobte han desaparegut tots els mítics (per mi, of course) i... estava com desanimada per escriure...

Això junt amb la rutina de la feina... en la que no passa mai res... perquè cada dia és igual que l'anterior (amb petites variacions, clar, no fotem, però hi ha coses que no puc escriure per aquí que he de salvaguardar la meva intimitat... xDDDDD)... i també s'hi ha de sumar que he passat una temporada una mica tonta a nivell emocional....

Doncs tot plegat ha donat com a resultat la desaparició temporal de l'Alepsi.

Avui, però, l'Alepsi s'ha llevat amb ganes de somriure, de parlar, de sortir, de... tot. I ha pensat: "coi, saluda als amics blocaires i els dones una explicació" i el meu cervell (estimat meu que tant malament m'ho fa passar, de tant en tant) m'ha dit: "què coi una explicació el bloc és teu i fas el que vols".

I he pensat, coi, té raó el puta... així que no li he fet ni putu cas i he anat a la meva bola escrivint, que, al cap i a la fi, és el que més m'agrada.

----------
Per cert... aquest febrer passat... vaig fer 2 anys de bloc!!!!!!!!!! Quina llàstima que caigués en la meva pitjor temporada blocaire... recordeu-me que per l'any que ve us convidi a tots a una copeta, que tinc menys detalls.... xDDD

Per cert 2: gràcies a tots els que us heu preocupat per mi durant la meva absència, m'ha encantat saber que esteu aquí!

7.3.08

Indignació

A mi m'emprenya. Sí, ja sé que sempre estic emprenyada per una cosa o per una altra, què voleu que hi faci, la campanya em posa els nervis de punta.

No en tenen prou amb bombardejar-nos amb debats "polítics" (ho poso entre cometes perquè més aviat han semblat debats de pati d'escola...), sinó que, a més, ens bombardejen amb propaganda electoral a les bústies.

Aquest any he decidit no obrir cap dels sobres que m'ha arribat. Tal com els he agafat de la bústia els he estripat i els he llançat (a reciclar, eh?).

I llavors m'ha donat per pensar en la quantitat de gent que rep el mateix a casa seva. I no només ho he rebut jo, a casa, clar, ho hem rebut les quatre persones que vivim juntes... això és un munt de paperam!!!!

I ara estic recordant que per les anteriors eleccions jo ja estava indignada amb tot això del paper malgastat, que era bàsicament del que volia parlar en aquest post...

Veieu? Per això ja no escric tant, perquè se m'han mort les idees, crec que la feina m'aliena... buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah, ploraré.... (també és cert que ara tinc menys temps en general, per a tot.... xDDD)

És que no ho entenc, en sèrio, i sobretot no entenc com un partit que defensa l'ecologia, que vol ser pioner en la verdura màxima.... m'envia 4 sobres de paper (encara sort que no eren de plàstic) amb un munt de paper a dins.... joder, que amb un que enviin per casa ja n'hi ha prou (i de sobres, aquesta gent no sap que ja ningú fa servir la bústia ordinària i que ara tot va per correu electrònic???? [Calla, calla, només faltaria que ens arribés Spam en forma de propaganda electoral...] doncs sí, també tens raó.....)

En definitiva, que al final votaré el Chiki Chiki, i em deixaré d'hòsties... mira que si ens acabés governant el Rodolfo Chikilicuatre, què, eh?? xDDDDD
[Total, si ens ha de governar un pallasso, que en sigui un de professional, no trobeu??]*

*Diria que aquesta frase o ja l'he escrit abans, o no és meva i me l'he copiat d'algú.... i si no és ni una cosa ni la altra, des d'ara mateix, té copyleft... xDDDDD

20.2.08

Anuncis

Quina gràcia això de no estudiar. Bé, que no és ben bé així, perquè de fet estic fent cursos i tal (per fer currículum, més que res), però ja m'enteneu. O no. Bé, tant és, torno a començar. Bé, no, mira, això.

Bufff... això de no estudiar (que no és ben bé així, perquè bla, bla, bla [no us fotré el rollo de nou, no se me n'ha anat tant la pinça]) et deixa molt de temps lliure. Massa, diria jo.

I què fa la gent mundana com jo quan té temps lliure? Efectivament, veu la tele (que no gaire, tampoc, que la veritat és que no passo massa estona a casa, però la que passo ho faig davant de la caixa tonta). [Ains... m'estic avorrint a mi mateixa... quina espessor mental, per Déu...]

El cas és que avui mentre mirava una estona l'aparatu (la teeeeeeeele, marranos! xDDD), me n'he adonat que:
  1. No fan dibuixos animats "normals" (on està la Candy? I el Chicho Terremoto??? Joer... jo és que els Pokémons no els entenc...)
  2. Els presentadors em cauen tots malament... sí, crec que no n'he vist cap, de moment, que em faci el pes...
  3. El Tomate ha deixat un buit enorme a la graella de "telahinco" que han d'omplir amb un programa cutre copiat d'un que veien els meus avis fa quinze anys a TVE (sí, em refereixo al "está pasando"...).
  4. Els anuncis de televisió cada cop són més.... com ho diria jo.... curiosos
I aquí és on volia arribar (que ja té collons, que ja va sent hora d'anar tancant el post, i tot just entro en matèria... si és que "me voy por los Cerros de Úbeda"... algú sap on està Úbeda? O qui és (i perquè té "cerros")?).

És que em sembla apassionant el món de la publicitat. A veure, petites perles que m'ha donat per "analitzar" últimament:
  • El dels paios aquests vestits amb bata que juguen amb cordes com ho féiem quan erem peques (qui no recorda moments memorables fent figuretes que et deixaven els dits vermells com salsitxes? xDDD). Que em direu... per a això volen una bata? A més, la bata està blaaaaaanca, impecable, vaja... molt no deuen treballar. I resulta que anar fent tonterietes amb els fils... foten un cotxàs que ja voldira l'Alonso!!!! Oleeeeeeee! Es veu que lo de portar bata blanca dona súper poders, o algo.... i ve un capullo, que deu ser el jefe, i somrient (el molt fill de sa mare) estira un filet i..... pum! A la merda tota la feinada del dia.... i a sobre li riuran les gràcies...
  • El de l'erissó aquest argentino que fa les vegades de psicòleg. O que hi va. No ho sé. Perquè cada vegada que comença he de canviar de canal perquè m'entren desitjos assassins... però d'assassinar en sèrie a tots els eriçons del món... que vaja, ells no en tenen la culpa que el que va fer els càstings estigués malalt del cap per triar un eriçó tan....
  • El de la paia aquella vestideta de rosa que ve del futur per a portar lleixiu. Que dius, joder, ja que vens del futur porta una altra cosa, jo què sé, al menys que ens poguem fer rics... però no, la tia ve amb un puto pot de lleixiu... a més vestida de la forma més hortera imaginable, si això és el futur, jo em suicido ara....
  • El de les germanetes que se'n van a viure a un pis nou totes il·lusionades... i es troben que en el pis hi vivien 20 porcs... perquè el pis té més merda que el corral del meu poble. I la tia no s'emprenya, ni truca a l'administrador, ni fot una denúncia, no, no... la tia tota calmada ella... va i neteja tooooooota la casa amb el lleixiu aquell... i la deixa vamos, que ni comprada acabada de fer! [si algú té el telèfon de la nana en qüestió, m'avisi...]
  • El del paio que es taca en un restaurant i la seva dona, lluny d'emprenyar-se com toooooooootes fariem (oi que sí, oi que ningú riuria ni res? ¬¬), li diu "wipp expreeeeeees" agafant què-sé-jo a la mà a mode de micro... jo sóc el marit i la deixo allà. I sóc el cambrer i truco als serveis socials pa'que la tanquin....
  • El del majordom-tio-bueno que neteja rere el microones una brutícia que ha estat reservant curosament pel moment d'haver-se de lluir davant les amigues-súper-ties-bones de la mestressa. I les paies allà bavejant, que se'ls sent aplaudir i tot... que van més necessitades de.... una bona neteja.....
  • Però el GRAN premi se l'emporta.... l'últim anunci d'una marca de compreses... tot de donaes amb roba blanca tirant-se per la gespa... rodolant.... com si a la gespa no hi hagués caques de vaca.... ni bitxos-verds-que-quan-els-aixafes-fan-pudor-i-deixen-verd.... Ah!!! Clar, aquestes són les amigues de la paia que li canta al seu marit i de la que ve del futur!!!!!!


P.D: sí, ja, de la Candy i del Chicho Terremoto també se'n podrien fer deu o dotze posts... xDDDD

18.2.08

Les bromes...

Tenia fred a l'esquena. Els pèls, els pocs que tenia, estaven de punta. Portava una bona estona posant per a que li féssin la foto. No entenia perquè volien fer-li-la, la seva esquena sempre li havia semblat molt normal. I de sobte tothom se'l quedava mirant.

No podia anar a la platja, perquè tothom el mirava. No podia estar a la piscina privada dels seus tiets perquè venien tots els cosins amb els seus amiguets a mirar-lo ben de prop.

Se'n va anar al psicòleg i li van diagnosticar una esquizofrenia paranoide amb deliris de persecució. Va iniciar tractament psicoterapèutic i va començar a prendre les pastilles que li va receptar el psiquiatra (al qual l'havia derivat el psicòleg).

Aquelles pastilles l'estaven matant, li adormien el cervell, li provocaven petites convulsions, i, a sobre, s'havia inflat com una mala cosa. No podia gairebé dormir, li va comentar al psiquiatra i li va receptar pastilles per a potenciar la son.

I tothom seguia mirant-lo.

-Tot va començar quan em vaig casar. Me'n vaig anar de comiat de solter la nit abans, i al dia següent vaig casar-me amb la dona de la meva vida.
-Va ser una temporada de molt d'estrés, oi?
-Sí, la veritat és que tots els preparatius van ser molt estressants...
-I què va passar després?
-Doncs al dia següent del casament vam marxar de viatge de nuvis a Guardamar del Segura (sí, no em miri així, sempre hem estat pobres, nosaltres, no podíem anar-nos-en a les Malvines, tot i que ganes no ens en faltaven).
-Ahà.... o sigui que vivien en un estat de precarietat econòmica
-No, no, escolti, no he dit pas això, jo.... simplement, anavem justos...
-Ja, precarietat...
-Escolti, que no.
-D'acord... segueixi
-Doncs allà, tot anava perfecte, fins que vam anar a la platja. Quan em vaig treure la samarreta la meva dona va obrir molt els ulls, va començar a balbucejar... i va sortir corrents. Encara és hora que la torni a veure. I just llavors tothom va començar-me a mirar. Anava caminant per la platja buscant-la, i tothom em mirava... parlava de mi a les esquenes. I jo em girava i giraven la mirada, disimulant, però jo sé que m'estaven mirant. Ho sé, m'entén? I no estic boig!
-Entenc... sembla que lo seu és una reacció emocional a la situació estressant que va viure a Guardamar.... Vagi a aquest psiquiatra. Ell li podrà donar la medicació que necessita. I d'aquí dues setmanes torni a veure'm.

Però el paio no va tornar. Quan va veure les fotografies que li havien fet va fer tres coses:
  1. Llençar la medicació per la finestra
  2. Matar el seu "millor amic" per haver-li fet aquella destrossa ("Tio, tio, deixa el ganivet, que jo només volia fer-te'n un de petit aprofitant que l'alcohol del comiat de solter ja t'havia adormit l'esquena... però en Lluís em va animar a que el fes ben gran i.... tio, no, no, deixa el ganivet!!!!")
  3. Intentar-se treure el tatuatge fregant amb un fregall....... tan fora de si estava
Per les tres coses, va acabar de pet en una institució psiquiàtrica per a convictes.

Una altra proposta per a Relats Conjunts

12.2.08

Hot Meme

El Robertinhos, que es veu que tampoc te més feina a fer que emmerdar els altres (des de l'amor i el carinyu, t'ho dic, ja ho saps... xDDD), ha decidit esquitxar-me a mi amb un meme calentonet i acabat de sortir del forn (digues-li forn, digues-li cap... o... bé, un altre cap, que no ve a "cuentu", o sí).

  1. Quin títol et ve al cap quan algú diu "cançó"? Si algú ve i em diu "cançó", així sense més, em ve al cap un títol, però d'un llibre: DSM-IV*. xDDDDDD
  2. Amb quina cançó t'agrada o t'agradaria fer l'amor? Uhm... American Woman get away from meeeeeeee.... però psà... jo és que no sóc de posar músiques... tot i que mira, m'ho pensaré...
  3. Quina postura sexual t'agrada més? Depèn... a mi m'agrada molt aquesta, però la meva forma física no m'ho permet... així que em quedo amb un "missioneru" de tota la vida... o amb una missionera... xDDDDDD
  4. Un truc per a posar-te a cent en pocs segons? Engegues, apretes l'embrague a fons, fots una patada al pedal d'acceleració a la mateixa vegada que deixes anar l'embrague i poses primera... i de 0 a 100 en... 5 segons. xDDDDD
  5. Quina cosa et dóna morbo i no és comú? Ara voleu saber les meves fílies**? En fi... em dona morbo... que ningú sàpiga què em dona morbo... mireu si sóc rara... xDDDDDD
  6. Quin color d'ulls et sedueix amb una sola mirada? A veure, quant de racisme junt, no? xDDDDD A mi el color me la bufe bastant... però he de reconèixer que m'agraden molt els marrons clarets, això sí...
  7. A quin lloc t'encantaria fer l'amor? Mira, aquesta sí que la tinc pensada i seré sincera: en una piscina privada a la llum de la lluna... aaaaaaaai... xDDDD
  8. Les persones que t'agraden són molt primes, primes, grassonetes, grasses? Si me les he de menjar, que siguin grosses, que així amb un sol homicidi ja tinc reserves per a tot l'any. xDDD
  9. Amb la boca, amb el dit o amb el genital? Amb la boca menjar, amb el dit furgar-me el nas, i amb el genital fer pipí. Cada cosa pa' lo que Déu (digues-li Déu, digues-li energia) l'ha posat al cos, home! xDDDD
  10. Què t'agrada fer després de l'amor? Fer-ne més. xDDD
Mira, encara m'ha servit per a alguna cosa el meme aquest... xDDDD Mentre buscava postures de kamasutra a la xarxa he trobat un joc que us pot interessar... jo m'hi he estat una bona estona, i mira, n'he tret idees, tu... ara només falta posar-les en pràctica. Algun contorsionista a la sala? xDDDDDD

Per cert, en Doommaster i l' [Anonymous Writer], molt amablement, m'han adjudicat un premi en honor a.... no sé, a que em llegeixen. Està bé... xDDDD
No, en sèrio, que l'agraeixo molt, que jo ja ho tinc això, que sóc d'agrair les coses, però no seguiré amb la cadena... és que... bé, tinc tota una teoria muntada al voltant d'aquests premis, i... bé, com li deia a l'Anonymous, potser algun dia en faig un post.


* Pels no versats en psicologia, el DSM-IV és el llibre que aglutina totes les descripcions de trastorns mentals.
** Pels no versats en psicologia, ni malalts com jo... xDDD... una fília és una afició "estranya", que pot arribar a ser malaltissa, sense la qual hom (com m'agrada aquesta paraula... no és relaxant? Hooooooommmmmmmmm... hooooooooooooooooom.... xDDDDD) no es pot excitar sexualment.

11.2.08

Post-feina

Au, ja torno a ser aquí. Que ja hauria d'haver actualitzat el post rabiós anterior! Jajajajaja! Però, coses que passen, al final m'he emmerdat tota la setmana, i no he tingut temps de posar-me per aquí. D'altra banda, ara entenc a la meva tieta: "yo??? Pa'qué quiero yo un ordenador en casa si estoy harta de usarlo en el trabajo????"... la veritat és que només hi estic 5 hores davant d'ell a la feina, però realment quan arribo a casa necessito desconnectar de la pantalla i posar-me davant un llibre, o al llit, directament. xDDDD

Això de "no tenir feina a fer" quan arribes a casa és fantàstic. Que ho poso entre cometes perque ma mare m'ha amenaçat, ja: "ahora que no tienes nada que hacer por las tardes, vas a ayudar en casa, eh???". I bé, la veritat és que és mentida que no hagi de fer res a les tardes... perquè m'he de preparar unes classes que he de donar el cap de setmana (sí, estic pluriempleada!!! xDDD), perquè he d'acabar la memòria de pràctiques (que en principi l'havia d'entregar avui, però en final no, ja veus tu... "i si en comptes d'estar escrivint posts estiguéssis fent la memòria? Dic jo, eh?" Buah... ja, ja...) i perquè ara que tindria temps lliure... m'agradaria llegir tota la pila de llibres acumulats que tinc... però de moment només en porto un i mig, llegit, que per una setmana no està malament, tampoc... al final, la veritat és que no foto ni brot a casa... buah! xDDDD

Total, que vaya rojada de post. Que jo venia a no sé què dir (sincerament, em venia de gust actualitzar i he posat els dits sobre el teclat i la pantalla en blanc, i ha sortit la història aquesta, que ja em direu, que d'interessant té el que un campionat de curses de caragols.... però bé)

Pobre cargol, també, aquest... mira que dedicar-se, la gent, a enganxar-li... glaçons? Buah, què dura la vida d'un cargol-munta càrregues... i jo dic de la meva feina... xDDDD

4.2.08

Leleleleleleeeeeee

Ara sí. Senyores i senyors.... HE ACABAT LA CARRERA!!!!!!!!

Increïble, els últims examens i gairebé les millors notes de tota la carrera... ja té collons, no? xDDDD

L'examen kamikaze va donar els seus fruits... un 9.3!!! xDDDDDDDDDDD I ara pensareu: buah la tia aquesta, doncs no va de llesta pel món refregant-nos el seu excel·lent per la cara... doncs sí! Què voleu???? Després de 3 dies de tensa espera un 9.3 a l'expedient acadèmic vesteix molt, què voleu que us digui!!!!! xDDDDD

I estic feliiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiç!!!!! Jajajajaajajajajajajajajajaaj!

I avui he començat a treballaaaaaaaaaaaaaaaaar!!!! I entro a la oficina i el primer que em trobo què és??? Un reguitzell (com m'agrada aquesta paraula) de calendaris de paret i de taula... amb dibuixos de l'Avi!!!! Jajajajajajajajajaja! Què gran!!! Vaig a enviar-li un mail ara mateix! xDDDD

I què més??? Uhm... res, això, que estic contenta, que mira, al final les coses em surten bé... i que sí, tinc un munt de ganes de ballar, i cridar i cantar.... fa fàstic algú tan feliç, oi? xDDDDDDDD

2.2.08

Fin

Ala, ja està. Ahir vaig fer l'últim examen de la carrera. I ho vaig celebrar fent un examen kamikaze.

40 preguntes tipu test. 4 opcions de resposta. Per cada 3 mal fetes, te'n treuen una de bé.

Primera volta: 25 contestades amb un 98% de probabilitat d'encert...

Segona volta: en sumo 13 amb un 70% d'encert... ja en tinc 38 contestades....

Tercera volta: pa' dues que em queden... va, les contesto, total... 2 preguntes contestades amb un 50% d'encert... (dubtava entre dues alternatives...).

Total: 40 preguntes contestades, de 40 possibles. Ala!!!!

En fi, la sort ja està tirada... tot podria ser que suspengués l'últim examen i em foti escales avall... perquè tindria collons, la cosa, tindria molts collons, suspendre l'últim.... Ja veurem...

Ara, sí, sóc lliure!!!! Oleeeeeeeeeeeeeeee! Ja no he d'estudiar més!!!! Jajajajaja! (bé, a no ser que hagi suspés, que llavors em tocarà estudiar per al juliol... :S) Només em queda presentar la memòria de les pràctiques... que la penso fer aquesta setmana i.... ja està!!!! Oleeeeeeeeeeeeeeeee!!!!

El que passa és que llicenciada no ho seré fins al juny.... coses de la burocràcia dels collons, ja m'explicareu... en fi...

De moment, dilluns començo a treballar... a RRHH!!!! Jajajajaja! Sí, sí, ara toca fer selecció de personal... si esteu buscant feina i us fa una entrevista una becaria amb cara de: "hòttia, què estic fent?", sóc jo. xDDDDDD

30.1.08

I...

Hauria d'estar estudiant. Com sempre. O fent treballs de la universitat, que he d'entregar a meitats de febrer. Però tampoc ho faig.

Simplement em dedico a deixar-me menjar pels meus nervis. A que la meva ansietat domini la meva vida i no em deixi en pau.

I sóc borde. I ric, i ploro, tot en un segon. I menjo com una puta porca (encara que em renyin per auto-insultar-me). I les ungles de la mà dreta han tornat a desaparèixer (les de la mà esquerra aguanten, però no crec que per gaire temps).

I demà tinc un examen. I demà passat un altre. I jo volia treure nota i per culpa meva, només meva (i de la meva ansietat, que també sóc jo, per tant, més meva), treuré, com sempre un aprovat justet, o un notable, a molt estirar. I així no em donaran mai la beca.

I jo volia fer un post divertit per allunyar la rallada del meu cap, i perquè els blogs on la gent explica les seves misèries no m'interessa llegir-los (que no vull dir que facin mal de fer-los, però a mi no m'agraden i no m'agradaria que el meu blog s'hi convertís) però m'he acabat auto-insultant, auto-compadint i auto-tirant-me pedres a la teulada.

Tot en un post.

Au, intenteu-ho superar.

20.1.08

Faig uns memes per no estudiar

He començat a estudiar tot just fa un parell d'hores i ja n'estic fins a la fava... així que com no estic centrada (entre d'altres coses perquè... JA TINC FEINA!!!! En quant acabi els examens m'hi incorporo... estic neguitosa, encantada de la vida, però histèrica... xDDD), doncs vinc i faig el meme aquest que m'encoloma aquí l'amic dels forats (no, no, no és aquest!!! xDDDD). Em refereixo a l'Anonymous Writer! Que té sort de ser anònim, sinó aniria a dir-li quatre o cinc paraules a la cara... que sàpigues que si suspenc serà només culpa teva!!!! xDDDDDDD)

En fi, tampoc tinc res millor a fer... després em dutxaré i ja veurem què més faig, avui, crec que res de bo... ains...

1 - Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:

"en el fondo del mueble y que eran suyas y de nadie" [si algú endevina de quin llibre es tracta, té premi! xDDD]

2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?
Doncs depèn de cap a on l'estiri... clar. Si l'estiro cap amunt, res, l'aire. Si l'estiro cap endevant fulls de paper. Si l'estiro cap a la dreta, la cadira de l'escriptori de ma germana. Si l'estiro cap a l'esquerra res. Si l'estiro cap a baix, l'espai que queda entre les cames (no sigueu marranoooooos! xDDDDDD)

3 - Què ha estat l'últim que has mirat per la televisió?
Uh... de debó ho voleu saber? O preferiu seguir pensant que sóc una persona intel·lectual i amb motivacions? Ah, que no ho heu pensat mai. Vale, pos res, Aida. No, no, la òpera no, la sèrie de la Machi (que és la persona més cridanera que he vist mai, després de la Mònica Naranjo).
Ja, no diu gaire de mi veure aquesta sèrie, però... sí que diu de mi que estant a diumenge a la tarda sigui la última cosa que vaig veure (tenint en compte que la fan diumenge a la nit... xDDD)

4 - Sense mirar, quina hora és?
Vaja, fa un moment que ho he mirat i no ho recordo... deuen ser tres quarts d'una...

5 - Ara mira, quina hora és?
Les 12:41, vés quina cosa.

6 - Deixant a un costat l'ordinador, què escoltes?
Els cotxes del carrer... que ara deuen estar en plena manifestació per alguna cosa, perquè no deixen de pitar....

7 - Quant de temps vas estar fóra el dia que vas estar més temps al carrer?
Al carrer? Jo és que el tema homeless no m'agrada gaire, eh? xDDDDD
Suposo que em pregunta tema "festa", no? Doncs... 30 hores... sopar+prendre algo+festa+descansar 10 minuts a casa d'una amiga+anar a classe... xDDD

8 - Abans d'estar escrivint al blog, que estaves fent?
Estudiaaaaaaaaaaaaaar! Què és això, per a recordar-m'ho i fer-me sentir malament??? Cagunsaputamare!

9 - Què portes posat ara mateix?
Un picardies transparent sense roba interior a sota. Jo arreglada fins i tot quan ningú m'ha de veure.
[D'alguna manera havia de compensar la mala imatge de mi que he creat a la pregunta 3... xDDDDD]

10 - Vas somiar ahir?
Sempre somniem. La pregunta correcta seria: "recordes què vas somniar ahir". I la resposta és que no... fa dies que no recordo el que somnio... però això és bon senyal.

11 - Quant de temps vas estar rient l'últim cop que vas riure?
Això va ser ahir. O abans d'ahir. Bé, l'últim dia que vaig fer es pràctiques. A un dels nens se li va girar la truita i va dedicar-se a atropellar ninos amb un cotxe de joguina. Em va agafar per riure i vaig estar uns 5 minuts sense poder parar... xDDDDD [però quan m'agafen fortes puc estar 20 minuts plorant molt... xDDD]

12 - Què hi ha a les parets de l'habitació on estàs?
Bufffffffff... la preguna correcta seria "què no hi ha". Hi ha un tauló de suro ple de fotos i records variats que ja estan més passats que... en fi, he de fer neteja. Hi ha prestatges plens de llibres i pel·lícules. Hi ha fotografies i cartells d'obres de teatre...

13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?
Sí. Un al·lienígena que volia absorbir-me el cervell pel melic. Però li vaig dir que per allà no aconseguiria res. I va intentar-lo absorbir per un altre lloc, també equivocat... i no us explico com va acabar la cosa. xDDDDD [veieu com el que us deia no és mentida????]

14 - Quina és la última pel•lícula que has vist?
Buah!!!! Doncs diria que, atenció: "El dia de la marmota". xDDDDDDD En sèrio, no l'havia vist mai i l'altre dia me la va recomenar un amic... i la vaig estar veient. I em vaig partir de riure.

15 - Si et fessis multimilionari de la nit al dia..què compraries?
Aquesta és fàcil: un pis. I si tingués prou peles, un per ma germana. I si tingués prou peles: moblaria tots dos pisos amb l'ajuda d'un dissenyador d'interiors (però sense que es notés). Ala.

16 - Alguna cosa sobre tu:
El sostre de l'habitació. Ai, no "sobre de tu"... no? Buaaaaaaaah! Que dolent! Jajajajajaja! Ja ho sé, ja (es nota que estic allargant la cosa per no tornar als apunts? xDDD).
Sobre mi... que estic com un llum d'oli, i cada dia més. Vés què hi farem.

17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?
Posar-lo al revés i que, per un temps, "el norte fuera el sur".

18 - T'agrada ballar?
M'apassiona. Jajajaja! Des de molt petita sempre he ballat, i el meu somni secret (no li digueu a ningú) seria entrar a formar part d'una companyia de dansa moderna... i arribar a ser coreògrafa... :$

19 - Què en penses d'en George Bush?
Que és un idiota amb molta sort.

20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?
Doncs després de curar-me de l'ictus que suposaria tenir una nena així com per art de màgia... (com la dona aquesta de Pontevedra... ningú la detindrà per posar-li "Eulogio" a la criatura???? Es nota que no s'ho ha pogut pensar gaire... xDDDD) Núria. I sense pensar-m'ho gaire.

21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Aquest ja és més complicat... però el GT vota: Miquel (és que tenen ganes de ser tietes postisses, les meves amigues.... xDDDD)

22 - T'agradaria viure a l'estranger?
Doncs depèn de quin estranger.... a la franja de Gaza no, ja t'ho dic ara... xD
M'agradaria viure a Suècia, vés. Però amb el fred que hi deu fotre... buffff... quina mandra!

23 - Què t'agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
"Saps què? Jo no crec en Déu... l'únic totpoderós és Ala"
[I em partiria la caixa molt... però molt molt!!!! xDDDD]

24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:Pasapalabra (qui vulgui, que el faci, au)

-------------
I ara, el Gatot (estimadíssim, però al que li fotré pel cap el proper meme (amb tot el carinyo del món, no fotem)), me n'ha deixat un altre, així que aprofito el megapost aquest per enllestir-ho tot, ok?

"Digues tres coses que sempre duus a la maleta quan vas de viatge i una que t'agradaria dur i que no duus mai o gairebé mai. I tant.... heu de dir el perquè. Pasar-ho a 4 persones."
  • Al menys unes calcetes mones i netes. Mai no se sap què pot passar (per això lo de mones) i te les has de canviar al menys de tant en tant (per això lo de netes). xDDD
  • Un raspall de dents (la pasta sovint me la deixo, però allà on vaigi o en tenen o la compro).
  • Acostumo a portar un llibre. De vegades llegir en un lloc nou és molt enriquidor...
I no, tampoc no el penso passar a ningú. Qui vulgui és lliure de fer-lo o d'enviar-lo a pastar fang.

18.1.08

Escapant de la realitat



-No, no, Joan, això no és el que sembla!
-Cagunlamarequemvaparir! Deixarà de ser el que sembla? Si l'acabo de veure sortint per la finestra!!!
-Ja, però... no, no, Joan, això no és el que sembla!
-No em menteixis Maria, cagunlaputa!
-Però... jo... si només... ell...
-Calla collons, que sembles tonta!
-No et passis Joan, que jo només....
-El veig sortint per la finestra quan jo arribo, i et trobo a tu aquí, en pijama!!! Les coses no poden estar més clares!
-....
-Cagunlaputa, Maria! Quantes vegades t'he dit que si aculls nens del carrer m'ho diguis abans de portar-los a casa i donar-los-hi el meu menjar!!!
-... uh... d'allò... sí, sí, un nen acollit, això és el que era, clar... Au, Joan, no ho tornaré a fer... [somriure de bona nena, i caiguda d'ulls...]
-Aaaaaai, Maria, si és que em tens ben enamorat...
-Sí, sí, Joan... uuuuuuuf... tu a mi també... [somriure trapella, petó als llavis...]. M'encanta la teva innocència... [petó als llavis]
-La meva innocència? Ara m'he perdut... [cara d'escepticisme]
-Em fas l'amor? [ullets]
-Ara veuràs per on surt la meva innocència.... jajajajaja! [no cal que especifiqui què ve aquí, oi? xDDD]


-------------
Nova aportació per als Relats Conjunts

16.1.08

Coses que em passen...

Jo no dec estar del tot fina del tarro... bé, això és una cosa que ja sabia de feia temps, però no en tenia les evidències necessàries com per a assegurar-ho d'aquesta manera... ara sí. Ara ja us ho puc dir amb tota tranquilitat: estic com un llum d'oli.

Oleeeeeeeeeeeeeeeee!!!! Leleeleleleleleeeeeeeeelelelelerelelereleeeee!!!!

A veure, anem a pams, que això pot ser el post interminable si no em centro.

Resulta que quan tinc època d'examens (encara que només en tingui dos, com aquest any) em trasbalso. Suposo que això li deu passar a tothom, qui més qui menys es posa nerviós, està més borde, està més susceptible, més ansiós, menja més....

Sí, això són coses normals. Però coneixeu a algú a qui la temporada d'examens li alteri el cervell de manera que el torni completament verd i brut? No? SÍ!!!

Em coneixeu a mi. Jo quan ve la època d'examens no puc evitar estar tot el dia amb el cap al sexe (no literalment, ja m'agradaria.. xDDDD [veieu??? estic bruuuuta per dins! Oh, Déu meu, l'hem d'exorcisar!!!! Que vingui el capellà aquell de la nena dels cabells de bruixa i babes a la boca (has-visto-lo-que-ha-hecho-la-cochina-de-tu-hija???????]). Això, que tot el dia penso en el mateix... i m'estresso i m'altero a parts iguals...

Perquè combinar aquests pensaments amb entrevistes de feina no és bona idea... perquè no puc anar a una entrevista de feina i mirar-li l'entrecuix al possible "jefe"...

I a banda de tot, és que em poso en un plan "borde-sarcàstic" que a mi m'encanta, però a la resta de la gent no li fa excessiva gràcia... xDDDDD

I "para muestra un botón". I és que en el post anterior, en Quinze (qui ets, noi/a? Manifesta't!) m'ha deixat un seguit de preguntes que li anava a contestar en els comentaris però a mesura que anava fent-les me n'anava adonant de lo malalta que estic....

1. Sobre la vida: llarga o curta?: sort que has especificat "sobre la vida"... xDDDD Llarga, llarga, en general, les coses bones que siguin llargues!!!! xDDDD

2. Sobre les hòsties: com més grosses millor, o com menys millor?: sort que has especificat "sobre les hòsties", també... xDDDD Grosses, grosses!!! Ja que ens hi posem a repartir, no ens quedem curts, home!!! (i depèn de a qui, amb les ganes que fan de fotre-li, imagina't!!)

3. Sobre la mort: asseguda o dreta?: aquí, veus, trobo que no hauries d'haver especificat. Qui triaria morir dret? Ja em perdonaràs però és una mica una xorrada de pregunta... xDDDD [si no haguéssis especificat et diria que dreta... xDDDD M'agraden els reptes, què passa! xDDD]

4. Sobre la mortadel.la: amb olives o sense?: veus, a aquesta no li trobo la vessant guarrona... estaré perdent facultats??? xDDDD Jo, en general, les coses sense olives (hi ha qui diu que les olives semblen cagaradetes de cabra... i per això no les ha tastat mai... veieu com no sóc la que pitjor estic de tots??? xDDDD)

5.Sobre els febrers: de traspàs o no de traspàs?: espera, aquesta té trampa, oi?? Que putes! xDDDD Va lligada amb la de la vida llarga o curta... doncs mira, depèn de com et piqui... hi ha anys que desitjaries que no acabéssin mai, i d'altres que es fan eteeeeeeeeeeeeeerns....

6. Sobre quant viure: anys o panys?: panys, panys! Si es pot viure panys (que no vol dir "en panys menors" oi? Veieu?? Jajajaja! En cas que vulgui dir això, sí, viure en calces tot el dia, jo seria la dona més feliç del món... xDDD) pa'qué viure anys??? xDDDD

7. Sobre la bogeria: recordar-la o oblidar-la?: ejem... recordar-la, sobretot si el teu què-fer professional depèn d'això (ja seria chungu oblidar-me del meu estimat llibre després de les penes que em va fer passar... xDDD)

8. Sobre seva cura: forat al cap i tall al cervell o xerrera?: mi no entender. Aaaaaaah, espera... estic entenent el perquè de tot plegat... tu vas idear el meme, oi?? I et fa ràbia que digui que és una xorrada, no??? Jajajajaja! Noi, hi ha coses que són com són... i en tot cas... és només una opinió, el meme és una xorrada, però jo l'he fet re-li-gi-o-sa-ment!!!! xDDDDD (valgui aquesta resposta com a exemple de la meva borderia... xDDD)

9. Sobre els paraigües: plegables o no plegables?: no m'agraden els paraigües, prescindeixo d'ells sempre que puc. Si no puc, que es pleguin. És una de les poques coses petites que accepto.... xDDDDDDD

10. Sobre els eixugamans públics: de paper o d'aire calent?: normalment no en faig servir... m'eixugo les mans a l'aire. Sí, sóc la marrana que deixa els poms de la porta molls, i que sembla, quan els toques que sigui pipi i fot un fàstic que t'hi cagues! Jajajajajaja! Sóc perversa, eh? xDDDDDDD

11. Sobre el pa: blanc o moreno?: a mi és que els morenos em perden...

12. Sobre els estrangers: moros o xinos?: se'm permet dir que aquesta pregunta a banda d'una xorrada com una casa és molt poc... políticament correcte? Sí? Gràcies. Pos eso. A veure, el reduccionisme és una cosa que em posa dels nervis. Ni tots els àrabs són moros, ni tots els moros són àrabs, ni tots els orientals que venen són xinos... ni tots els estrangers es poden classificar només en aquests dos grups. Així que mira, jo, si són homes, que vinguin tots els que vulguin i després ja farem la tria... xDDDDDDD

13. Sobre els números: senà, o parè?: uffffff... jo és que sempre he estat de senars... però vist així escrit... fins i tot em fa més gràcia els parès... xDDDD

14. Sobre la pregunta catorze: passar de respondre-la, o: o? O??????? Joder, no pots fer-ho, això, no pots fotre un mega-comentari i deixar la última pregunta a la meitat. Homeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!! Que deixar a la gent a mitges és una cosa moooooooooolt lletja! xDDDDDD

13.1.08

El meme....

El Veí es pensa que ja he acabat la carrera i que tinc temps de posar-me amb tonteries diverses... i té raó.
No, no he acabat la carrera, però de temps per fer tonteries sempre en trobo. Així que excusant-me per a no estudiar... faig el meme que m'ha encomanat, que és complicat de collons, per a una persona indecisa com no n'hi ha....

1. Estiu - hivern: hivern. L'estiu m'agobia, la calor és fastigos em sento bruta les 24 hores del dia... a l'hivern puc estar 3 dies sense dutxar-me. Tot un estalvi d'aigua. xDDDDDDDD

2. Anar de festa - quedar-se tranquil a casa: doooooooooncs... depèn de la companyia. Ara mateix, però, sortir de festa em fa mandra (i a la resta del GT també) així que portem uns quants mesos ja que no trepitgem una discoteca... :(

3. Fer matances del porc - ni parlar-ne, de matances: no ho entenc. Jo no mataria un porc ni que em matéssin a mi. Però ben bons que són els pernils, les butifarres, les costelles....


4. Nadal - que no existís, el Nadal: puc dir ara que això és una tonteria? Gràcies. Això és una tonteria. Depèn del teu estat emocional-familiar-social, doncs una cosa o l'altra.

5. Aixecar-se prest - vetllar fins tard: això s'ho ha inventat algú de ses illes, oi? En fi... xDDD Doncs jo prefereixo aixecar-me prest (presta? xDDD). Quan he d'estudiar sobretot, sóc molt més activa de matí que de nit (a partir de les 10 de la nit, de fet, ja no sóc persona activa, el cervell es desconnecta i em deixa sola davant el perill).

6. Platja - muntanya: veus, aquesta sí la tinc clara. Muntanya. Buaj, la platja no m'agrada gaire... la sorra se'm fica fins a llocs insospitats... la sal se'm queda enganxada al cos i després em pica... l'aglomeració de gent és per suicidar-se.... buaj!

7. Una excursió a peu - anar a dinar en cotxe: uh... no és incompatible una cosa amb l'altra. Primer faig una excursioneta per obrir la gana, i després agafo el cotxe i em planto a una masia de cuina catalana d'aquelles que acabes ben farcit. xDDD

8. Ferrero Rocher - Mon Cheri: Ferrero Rocher, sense cap mena de dubte. El MonCheri aquest és fastigós... perdó, és de mala educació dir això, rectifico: no m'agrada el mon Cheri. [clar que l'anunci del Ferrero Rocher de la Preisler aquella... fotien ganes de declarar-se en vaga de fam... però clar, saben que ens tenen agafats pels collons... que els Ferrero Rocher aquests són de lo milloret....]

9. Pare Noël - Reis Mags: doncs mira, si venen tots dos, com és el meu cas, benvinguts siguin. Ah... i perquè en la tria no hi entra el Caga-Tió (tan així que ens posem de vegades amb les nostres tradicions, i després ens adherim a un tòpic "espanyol".... aaaaaaaaaai).

10. Cinema de terror - comèdia: no m'agrada el cinema. Un bon llibre del que sigui.

11. Alonso - anti-Alonso: L'Alonso aquest és idiota. Em sembla un paio molt prepotent. Però mira, si guanya calerons apretant l'accelerador de la seva extensió del penis... doncs me n'alegro per ell.

12. Avió - vaixell: cotxe. L'avió no em fa especial gràcia, i el vaixell tampoc.

13. Mirar una pel·lícula - veure el futbol: llegir un llibre. Està clar.

14. Tenir un ca - un moix: això ho ha fet algú de ses illes, indubtablement. Un moix és un gat? Si és així, un moix. Però tampoc us penseu, que a mi els bitxos no m'agraden gaire....

15. Fer sobretaula - enllestir ràpid: pffffffffff... una altra parida. Doncs si estàs amb els sogres, suposo que enllestir ràpid, si estàs amb els amics, una gran sobretaula que et porti al sopar.

16. Te - cafè: Cafè al matí, te a la tarda. Així no em barallo amb ningú.

17. Xocolata blanca - xocolata negra: és que a mi la xocolata ni em va ni em ve... jo prefereixo la xocolata amb llet, la Nestlé aquella de tota la vida. Però no en menjo gairebé mai... només en èpoques premenstruals. I últimament ni així....

18. Comprar a una gran superfície - a un petit comerç del barri: aaaaaaaaaaaaaai... joer, pos' depèn del que vulguis comprar, coi. Si he de comprar una cosa concreta, normalment vaig a una botiga del barri, si he de fer una gran compra vaig a una gran superfície.

19. Reial Madrid - Barça: Espanyol. Ala. xDDDDDDDD

20. Pit o cul: cuixa. Molt més tendre i saborosa. Au. xDDDD


Alguna pregunta més? xDDDD

10.1.08

Instints...

El dia 1 de febrer acabo la carrera. Oleeeeeeeeee! Ovació general!!! Gràcies, gràcies! xDDD

Però és mentida. O mig mentida. Perquè resulta que les pràctiques no me les evaluen fins al juny. Així que estaré amb la carrera acabada però oficialment hauran de passar 4 mesos per a ser llicenciada. Té collons, la cosa. Té molts collons (tants com braços té el déu aquell de l'Apu dels Simpson. Què passa, no tinc ganes de pensar!)

Total, que com que des de febrer fins a juny no puc dedicar-me a rascar-me la panxa a jornada completa (bé, sí que puc, però em faria mal, al final.. xDDD), ja estic buscant feina. [Nota a banda: si algú sap d'alguna feina en la que es penqui poc i es cobri molt, que m'enxufi. Tinc bones referències. Demostrables (o no). Gràcies d'avantmà!]

Avui he anat a la primera entrevista de feina d'aquesta temporada. A una empresa d'educació en el lleure. Sí, per estar de monitora. Sí, per estar amb nens.
Comentari de l'entrevistadora: "Bé, veig que la teva vida laboral sempre ha estat lligada a la educació en el lleure i als nens".
Jo: "bé, sí, és que quan ets jove és el més fàcil de trobar, i com que sempre he estat nena d'esplai..."

I m'he quedat preocupada. Perquè... i si m'estic encasellant? Ai... i si tinc 78 anys i segueixo fent de monitora en plan "iaia boja?" (sí, 78, perquè no sé jo si els monitors de temps lliure tenen dret a la jubilació.... s'hauria de mirar el conveni... xD). Ai... quina angoixa.

D'altra banda, m'he plantejat, ja sabeu que el meu cervell va per lliure, que ben mirat què importa treballar amb nens un cop més... si són tan adorables que... ains... trobo a faltar els del casal de Nadal, que només fa dues setmanes que els estava esbroncant perquè em feien cridar.... xDDDDDDD

Jo crec que tinc un problema amb el meu instint maternal. Mireu què us dic. Una mica com li passava a l'Efe en el seu últim post del 2006 (sí, què passa, el meu nivell de frikisme ha arribat fins al punt d'anar a molts blocs i buscar els propòsits de cap d'any... cotilla que és una i ganes que té de perdre el temps... xDDDD), jo és que veig una persona amb nens, i em torno ximple. I penso: "jo en vull"... i clar, a sobre, penso, vés per la bloggeria i te n'oblides de nens... i em trobo amb el Xiluso, que penja una foto de la seva filleta... que és una monada i....

Ai... amb les ajudes que dona l'estat per fill no em dona per a fer-ne una professió, d'això de ser mare, oi? :( [igual acabava així.... xDDD]

8.1.08

Converses cerebrals

La veritat és que he començat el 2008 una mica com vaig acabar el 2007, a nivell blocaire... i mira que em vaig fer una llista de propòsits real en la que hi era (us ho juro [per Snoopy?] je, quina gràcia [farmàcia?] ains...) en lletres grans: ACTUALITZAR EL BLOG MÉS SOVINT!!!

I cada dia m'ho miro... i ja en fa 8 que va començar el 2008 (això no rima, eh?) i mireu com estic... amb només un post publicat, i aquest, que a saber per on tira, perquè m'he posat davant la pantalla sense una idea predeterminada (i això és perillós, ja ho sabeu, els que em segui de fa temps [i encara no us heu cansat de mi...] va, calla, home, que molestes!).

El cas és que dos o tres línies per sota d'aquest propòsit blocaire (just per sota de: "aprimar-me uns quilets" i "tenir més cura de mi mateixa" [ei, va, ja n'hi ha prou de desvetllar secrets, no trobes????]) hi ha un propòsit que m'estic prenent molt en sèrio: "No fer res que no em vingui de gust, a no ser que sigui vital".

Això ve al cas del meu final d'any 2007. I és que sóc persona de no parar, jo (què dius, tia, però si t'agrada més el sofing que a un tontu un carmel!!!!). Bé, és cert, m'agrada molt estar a la bartola al sofà, però tot i així faig vint mil coses diferents. I això està bé, és una cosa que m'agrada fer, tenir moooooltes coses a fer, però de vegades m'agobio... ains!

Total, que tot aquest rotllo (sí, nena, sintetitza, que ja canses...) és simplement per dir que no m'agrada tenir això abandonat, així que intentaré fer més posts, perquè la veritat és que sí que tinc coses a explicar... el que no tinc és temps per fer-ho... (sí, sí, pobra noia, que s'acosten examens i ha d'estudiar...). Efectivament, he de fer treballs, estudiar... "tia, però si fa dos minuts estaves pensant en anar-te'n de rebaixes!!!". Aviam, ja n'hi ha prou, torracollons!!!!

Mira, ves-te'n a veure a la Tarambana i veuràs que anar mona i de compres no és incompatible amb estudiar i ser una dona de profit. Hòstia ja! (ja, però ella és una heroïna de pa sucat amb oli, i tu no arribes ni a heroïna de molles... bé, alguna molla sí tens, sí...).

[La mare que el va parir!!!! (que curiosament és la mateixa que em va parir a mi, ja em diràs... xDDD). Em posa de mala folla el petit gris dels collons... així com voleu que em centri? Si és que estaré pa'llá tota la vida amb aquest mort al cap....]

Un respecte, companya, un respecte, que desconnecto pels examens i ja veuràs tu que bé....

Buah... me'n vaig a la uni, a veure si el tranquilitzo....

3.1.08

Todos contra el metrooooooo (xDDD)

Ja n'estic farta. Molt. Molt. Molt. Començo l'any amb la meva vena reivindicativa (que tant li agrada al Xexu... xDDD), però és que això no pot ser.

Ens timen, ens estafen, ens maneguen com volen, i a sobre ens posen bona cara i ens diuen que ho fan pel bé de la societat.
Una MERDA!!!! Pujar els preus de les targetes de transport públic 30 cèntims em sembla una salvatjada. Cada any la mateixa història... i nosaltres au, a callar i a seguir pagant per un servei que moltes vegades deixa molt que desitjar (proveu d'entrar en la línia 1 de metro en hora punta... o després de dinar, si aconseguiu no vomitar de la pudor sou uns cracks!!!).

Tot això ve arrel d'un mail que he rebut. La gent en saber aquesta apujada de preus ja ha començat a moure's (per fi algú amb dos dits de front).
Jo no sé vosaltres, però jo ho faré, total, què pot passar, que ens posin una multa? Mira, 20 euros que són en el moment, però la consciència, a mi al menys, em quedarà tranquila.

Companys i companyes de transport públic:

Amb l'arribada del 2008 les autoritats competents han decidit pujar el preu dels bitllets de transport públic. Això és un fenomen que ja fa anys que dura, per celebrar el nou any ens pugen els preus. Però aquest any ja és escandalós. Aquest any 2008 estarem pagant 7 euros i 20 cèntims per 10 viatges en transport públic. Això vol dir que estem pagant cada viatge a 72 cèntims, que són gariebé 120 pessetes. 120 pessetes per un viatge que, en ocasions, no supera els 10 minuts de durada.

Molts de nosaltres trobem realment abusiu aquest increment. Això no és transport públic! Molta gent no pot permetre's gastar-se gairebé 30 euros en transport al mes (això comptant que només facis dos viatges al dia).

Per això, per un transport realment públic: es convoca a tots aquells que considerin abusiu el preu del transport públic, a un dia de vaga de viatgers. Com que no podem no viatjar, perquè els únics perjudicats seriem nosaltres, es proposa NO PAGAR durant tot el dia 14 de gener.

Només si lluitem tots junts, podrem aconseguir un canvi!
Passa aquest correu a tothom qui sàpigues que usa el transport públic!

Gràcies!


------------------------------------------------------------

Compañeros y compañeras de transporte público:

Con la llegada del 2008 las autoridades competentes han decidido subir el precio de los billetes de transporte público. Esto es un fenómeno que ya hace años que dura, para celebrar el nuevo año nos suben los precios. Pero este año ya es escandaloso. Este año 2008 estaremos pagando 7 euros y 20 céntimos por 10 viages en transporte público. Esto quiere decir que estamos pagando cada viaje a 72 céntimos, que son casi 120 pesetas. 120 pesetas por un viaje que, en ocasiones, no supera los 10 minutos de duración.

Muchos de nosotros encontramos realmente abusivo este incremento. ¡Esto no es transporte público! Mucha gente no puede permitirse gastarse casi 30 euros al mes en transporte (eso contando que sólo hagas dos viajes al día).

Por esta razón, por un transporte realmente público: se convoca a todos aquellos que consideren abusivo el precio del transporte público, a un día de vaga de viajeros. Como no podemos no viajar, dado que los únicos perjudicados seríamos nosotros mismos, se propone NO PAGAR durante todo el día 14 de enero.
Sólo si luchamos todos juntos podremos conseguir un cambio!
Pasa este correo a todos los que sepas que usan el transporte público!

Gracias!