31.12.06

L'últim de l'any

Ahir vaig llegir a ca la Williams, que volia fer un balanç de les coses positives i les negatives d'aquest 2006 que avui s'acaba (per fi).

Bé, doncs jo em sumo a la proposta de balanç...

Aquest 2006 ha estat un any molt dur. Així podria quedar resumidet el meu any. Molt dur. Ha estat un any de re-descobrir-me a mi mateixa, com a persona única, independent, sense un recolzament constant que havia tingut des de feia molt de temps. I això va ser un gran cop per mi. Poc que m'ho imaginava que seria així. Però el cas és que el fet aquest em va fer trontollar moltes coses al llarg dels primers 6 o 7 mesos de l'any. Justament, els mesos que pillen examens.

Aquest any ha estat el primer en tota la carrera que he hagut de repetir assignatures. El primer, en tota la carrera que no m'he tret net... i això, no és per fer-me la xula, ni molt menys, ha estat un altre dels meus handicaps. Una cosa feia trontollar l'altra, i l'altra aquesta una... un peix que es mossegava la cua sense fi... la veritat és que semblava que la cosa no tenia gaire sortida...

Realment si rellegiu algun dels posts d'aquella època, us n'adonareu de que l'Alepsi d'ara no és la mateixa de llavors (gràcies a Déu).

Aquest any, però ha tingut moltes coses positives, també... conèixer més a fons a la Maduixeta, la Trastu i la Sara, a estat, sense cap mena de dubte el gran regal que m'ha fet el 2006. Sense elles, sincerament, no sé què m'hagués passat. No sé si hagués sortit de tota aquella merda... elles ja ho saben, però els hi torno a dir... us estic molt molt molt molt molt agraïda. Molt. Mai entendreu fins a quin punt.
Elles m'han demostrat que jo puc ser qui em doni la gana, que jo sóc jo, i que a prendre pel cul els altres, elles, en definitiva, m'han acceptat tal i com sóc.... i, el que és més important, m'han ensenyat a acceptar-me encara més a mi mateixa.

Elles m'han demostrat que som molt joves. D'esperit, d'edat i de tot. Que sortir de festa cada dissabte no és una bogeria, que és una necessitat. Que les festes que ens hem fotut aquest any, nenes, no ens les treu ningú!

Elles, per sobre de tot, m'han demostrat què és l'amistat sincera. Gràcies, de debó.

Però no només a elles els he d'agraïr això... també a la A. i a la E. que tot i que fa molts dies que no ens veiem, penso en elles sovint, i les estimo també amb bogeria... i, de fet, elles també han contribuit a que aquest any no hagi estat tan dolent com podia haver estat.... gràcies, gràcies, gràcies!!!!!!!!

D'altra banda, i com ja suposareu, una de les millors coses que m'han passat aquest any, és això. El bloc. Bé, no el bloc en si... sino haver-vos conegut. De debó.
Sense vosaltres, tampoc res hagués estat igual. M'heu donat suport en moments realment molt durs... m'heu acompanyat en les meves alegries, en els meus plors, en les meves divagacions, en les mevas anades d'olla monumentals...... m'heu fet riure, plorar, cantar, ballar.... i... el millor de tot, he tingut el plaer de conèixer "fora del bloc" a molts de vosaltres i... és fantàstic.

De debó és fantàstic tenir una complicitat especial a nivell blocaire amb algú i conèixer-lo fora i adonar-te'n que, realment, hi ha complicitat. Que la màgia no canvia si estàs fora o dins.... no sé què opinareu vosaltres, però ja us puc ben dir que si em necessiteu estic aquí.

Doncs res, amb aquesta parrafada de post dono per finalitzat el meu any blocaire. Li foto una patada al 2006, si m'ho permeteu, i us desitjo de tot cor que passeu un gran Cap d'Any!!!!!

Ens veiem l'any que ve!!!!! Moltíssims petons a tots, per repartir!!!!! (cadascú que s'agafi els que cregui que es mereix! xDDDDDDD)

29.12.06

Una anada d'olla important

Tururutututu

Lalalalalalala

Dubidubidubidubá!!!!

Jajajajajajaja! Jo crec que m'he xutat i no me n'he adonat. En sèrio. O que els torrons portaven amfetamines amagades. O que les tallarines d'avui eren en realitat el MEV i m'està castigant amb un atac de felicitat semi-maníaca...

En fi. Estic contenta avui. I em sap greu. Mwhahahahahahahha! Estic tarada! Uala! Em faig por! Molta! Vull dir, que em sap greu per qui no ho està.... uhm.... què cony he de fer amb això???

Ai senyor, mira que tenir sentiments de culpabilitat quan una està feliç.... té collons, eh?

Buffff... quin post més.... raro, no? xDDDDDDD

En sèrio, que m'estic preocupant.... que m'estic partint de riure jo sola! I no estic escrivint res divertit... bé, ni trist... una mica... boig? Sí, tarada, estic tarada! Mwahahahahahahaha!

Total, que us dono la recepta, que al final resulta que ara estava repassant els esdeveniments d'avui, per acabar-me (bé, per començar-me, més aviat) d'entendre... m'he llevat, he esmorzat, he felicitat a ma mare que avui fa anys la guarrona, i sembla que no, cony, que ja voldré jo estar com ella a la seva edat.... mira, la primera alegria del dia: "que guay tenir una mare jove! Jo quan tingui la seva edat estaré tan bé com ella (bé, millor, que he millorat la raça... jajajaja), ja se sap, la genètica fa aquestes coses". Després he recordat que, de fet, m'assemblo més a mon pare... l'he mirat a ell i m'he deprimit. Per treure'm la depressió me n'he anat de compres (ooooooh!!!! Post superficial on els hi hagi!! Entre aquest post i certs comentaris que he anat deixant pel món blocaire, perdré la poca credibilitat que tenia).

Total, he entrat en uns pantalons fantàstics!!! Que no m'he comprat perquè m'he negat a pagar 45 euros per uns texans amb més forats que un Gruyere (sí, deu portar algun accent, però com que no sé on va, ho deixo en mans dels que saben francés....) i amb més merda "que'l rabo una vaca" que diria ma mare o "que'l sobaco d'una tonta" que diria mon pare. Coi, amb aquests exemples a casa, com voleu que parli jo? Suficientment bé ho faig, per al que m'envolta... en fi (com m'agrada l'autocompassió... xDDDDD).

I al final m'he comprat una samarreta increïblement fantàstica amb la que estaré matadora!!! Jajajajaja! La Maduixeta ho corrobora.... oi? De fet, ara t'ho dic aquí, que li he cosit els tirants, que l'escot era massa generós i no és plan, tampoc, deixem lloc a la imaginació! xDDDDDDDDD

Uala, l'estic liant, crec. Oi? La Maduixeta em fotrà d'hòsties quan em vegi aquesta nit... em dirà: "tiaaaaa! Massa informació estàs donant ja, al bloc!" I jo li diré: "i a mi què??? Sóc happy todaaaay!!!" [Sí, perque ella i jo parlem en anglès, que som molt políglotes, tu].

Bufff... si heu arribat fins aquí sense haver de prendre una pastilla contra el mal de cap, us felicito, en sèrio. Jo no ho rellegiré abans de penjar-ho, per salut mental pròpia, més que res....

Au, carinyus meus (sí, què passa quan estic feliç em surt la vena "pastelito"), somrieu una miqueta. Una mica més. No, coi, que sembla que us estigueu cagant!!!!!! Aaaaaaaara!!! Sabia jo que us faria riure! [O no, però tampoc em treureu la il·lusió, ara, no? xDDDD]

28.12.06

Tots a convertir-se!

"Hola, em dic Alepsi i sóc Pastafari"
"Hola Alepsi!"

Sí, què passa? Em declaro Pastafari per convicció. Bé, més aviat per la gràcia que em fa ser-ho. Perquè els pastafaristes són uns catxondos. Uns fiesteros. Vaja, són l'ànima de la festa religiosa! Sí, sí.

No sabeu el que són, oi? O sí? A veure, que aixequi la mà qui ho sàpiga! Uhm.... bé, dos o tres. Déu n'hi dó, passeu-vos per la consulta, que ja us faré un diagnòstic ràpid... frikisme. Sí, la meva malaltia és contagiosa. Però què cony, sí, sóc Pastafari i friki a parts iguals (o similars).

Per als que no ho sabeu, una lliçó de religió, ara que estem en plena festivitat religiosa.

Resulta, que un bon dia, un físic americà (sí, sí, físic i americà... friki per partida doble... xDDD) va decidir que ja n'estava fins al capdamunt del senyor Bush. Aquest bon home, el Bush (li dic bon home perquè ja sabeu que jo no sé dir paraulotes... ejem...), anava obligant a les escoles del seu païs a dedicar-li el mateix temps d'estudi al "disseny intel·ligent" (que ja em permetreu, però si hagués estat intel·ligent, "otro gallo nos cantaría", crec jo... és la meva modesta opinió) que a les teories evolucionistes del mestre Darwin.

Total, que el senyor físic, un home de ciència, va veure que allò no podia ser. Que anem a veure, ni jo ni ell, crec, estem en contra de l'ensenyament de la religió a l'escola (per a aquell qui la vulgui) però... no és normal que a una classe de biologia la professora t'aparegui amb una bíblia com a llibre bàsic... i et comenci a explicar que la dona va nàixer a partir d'una costella que el senyor Adán molt amablement va cedirli a nostrusenyó per a que fes un ésser a "su imagen y semejanza" (me parto amb això) bàsicament per no estar sol. Una merda!!!! Adán estava fins els collons ja de follar-se (amb perdó) a la pobra serp!!!! [Que amb raó després va temptar a la pobra Eva.... innocent ella.... el que passa és que la serp dolenta estava gelosa, que des de que va aparèixer la dona "a imagen y semejanza" del tio bueno d'Adán, aquest no l'havia tocat més..... en fi (sempre he pensat que lo de la serp era un eufemisme.... vamos, que es referia a una altra serp, però vaja, això és una altra història....)].

Al que anàvem. Que al senyor físic (Bobby, es diu, li direm així que és més maco), se li van creuar els cables i va enviar, tot chulo ell, una carta on demanava que si s'explicava la teoria aquesta del disseny intel·ligent a les classes de biologia, també s'havia d'explicar la teoria del pastafarisme. I així va nàixer la religió que m'acull actualment. Una religió laxa com els Spaghetti, una religió en la que una de les normes és anar vestit de pirata. Sí, sí. Una religió que té pàgina web i mooooooooooooooooolts adeptes arreu del món. Una religió que considera tots els divendres "fiesta de guardar".

Coi, tot són aventatges! A més, un professor de filosofia (hi ha gent amb poca feina... no per estudiar filosofia, déu me'n guard, ho dic pel que ha fet, l'home.....), ha donat els arguments ontològics i cosmològics de l'existència del MEV (Monstre de l'Espaggethi Volador).

Us deixo l'enllaç a la viquipèdia aquí, per a que pogueu empapar-vos d'aquesta nova religió i convertir-vos. Ara mateix enviaré un mail al gran Bobby i li demanaré si puc ser sacerdotissa de la religió. I així ja començo a batejar-vos a tots els que volgueu. Sobretot no us oblideu de venir vestits de pirates!!!! Si no, el MEV s'enfadarà i ens agafarà amb els seus tentacles de pasta de farina i ens ofegarà amb la seva grandiossíssima força!!!!!

------------------------
Per cert, feliç dia dels Sants Innocents....... xDDDDD
Me l'ha fet recordar la Viquipèdia, que són uns catxondos, també! Us adverteixo, no tolero les bromes.... ;)

27.12.06

Ja he tornat

Doncs això, ja torno a rondar per aquí. Ja torno a estar a caseta, amb una ressaca de jalar bestial. No sé si vosaltres haureu passat el mateix que jo, però si és així, de debó que us compadeixo. Això no pot ser bo.

  • Et lleves a les 12 (perquè te n'has anat a dormir tard).
  • Esmorzes: 1 torrada amb melmelada.
  • Pares la taula
  • Dines: mil milions de plats farcits fins a dalt de tot.
  • Fas les postres: tres milions de varietats de dolços nadalencs.
  • Fas la migdiada: tant jalar dona una soneta..........
  • Et despertes a les 6 o les 7 de la tarda "què cony, no estic de vacances? Doncs cura de son!"
  • Ajudes a fer el sopar.
  • Pares la taula
  • Sopes: mil milions de plats, un altre cop "no te quejes que es ligerita, la cena" caguntot... hauríem de revisar el concepte "ligerito" de la meva família.....
  • Fas les postres: les safates de dolços nadalencs s'han tornat a omplir fins a dalt per art de màgia.

I clar, dius: "no, no, aquest any em controlaré, no m'embafaré". Una merda! Tens allà davant els plats plens de coses súper bones... a veure qui és el guapo que diu que no!!!! Buaj!

I, per postres (mai millor dit), aquest any m'he enganxat als dàtils. Sí, sí. Ma tieta tenia dàtils naturals a casa, i... buah! Me n'he afartat! Com si no hi haguéssin poques coses. A la sobretaula, au, la cistella de dàtils i la de nous davant meu. I anar jalant! Buaj!!!!

Total, que ahir ens vam llevar la meitat de la família amb una mena de grip intestinal. Suposo que deu ser una passa... o no. Potser és la ressaca del jalar... aaaaaaaaargh!

[Entre ahir i avui, el meu menú ha sigut: una torrada amb melmelada, dos cafés amb llet, una infusió, dos caramels i un donut (tot això en 24 h... necessitava donar-li treva al meu estòmac... xDDDD)]

23.12.06

Resum del Blocaire Invisible!!!!

He de confessar que el dia que vaig tenir la idea de lo del Blocaire Invisible no m'imaginava pas que la cosa donaria tant de si. Crec que ja ho he dit algun cop, però jo m'imaginava que seriem unes 20 persones com a molt, i que seria senzill, relativament fer un regal per aquí.

Al final 70 participants en total, i jo que encara no m'ho crec!!! Les primeres setmanes després de la convocatoria flipava perquè cada dia m'arrivaben 4 o 5 mails al compte del blocaireinvisible demanant d'adscriure-s'hi!!! En sèrio que em quedava amb la boca oberta!!!

Realment, no us ho negaré, ha estat una feinada, i.. bé, més per com sóc jo, que sóc patidora de mena, i que quan organitzo anades d'olla d'aquest tipus acabo passant-ho malament, pensant en com anirà, en si a la gent li agradarà.... crec que en aquest cas, nois, heu superat de molt bon tros les meves expectatives. Crec que, qui més qui menys, s'ho ha passat bé descobrint nous blocs, noves formes d'entendre la vida... no sé, a mi m'ha encantat.

La meva idea inicial era passejar-me cada dia pels blocs i conèixer-vos a tots més.... però òbviament, al final no he pogut fer-ho.... és que... sabeu una cosa??? Jo estudio i faig coses! xDDDDDD

Doncs res...... que moltíssimes gràcies per participar-hi, de debó, que us agraeixo molt que us n'hagueu fet ressó... que... mireu, encara que sembli utòpic, o... hortera, o fifi, o com livolgueu dir, el simple fet d'haver aconsegit que cadascun de nosaltres hagi somrigut al menys una vegada avui, ja m'ha valgut la pena l'esforç... i que... l'any que ve us hi espero de nou, perquè no en dubteu pas, si tot segueix més o menys així, l'any que ve tindrem la segona edició! xDDDD

Us deixo amb un recull dels regals que s'han fet (i dels que s'haurien d'haver fet, que suposo que s'acabaran fent, clar... oi? oi? oi????? xDDDDDDD [ei que cap problema si no hi ha hagut temps de fer-los, que entenc que hi poden haver contratemps diversos, no us ho prengueu malament, eh???], si veieu que en falta algun o que algun enllaç no està bé, digueu-m'ho!!!!!! Que passeu mooooooooooooooooooooooolt bones festes!!!!!!

M'heu fet mooooooooooooooooooooolt feliç!!!!! Molt, molt, molt!!!! No sés com donar-vos les gràcies, en sèrio... no sé, gràcies de tot cor!!!!!!!!!!!!







-------------------------------------
Bé, després d'aquest post tan exhaustiu, m'acomiado de vosaltres fins dimarts com a mínim. Me'n vaig a desintoxicar-me de bloc, i d'amics invisibles (que al final he passat nervis i tot... xDDD), a gaudir dels meus nebodets i a passar-ho bé, en definitiva! Sigueu bons en la meva absència! Us trobaré a faltar! Moltíssimes gràcies de nou!!!!

22.12.06

Regal (In)Visible!!! xDDDD

Avui és el GRAN DIA! El dia B (de Blocaire, clar)... Déu meu us podeu creure que estic nerviosa??? Sí, sí, sí, sí... molt! Espero que bloc.cat no ens aixafi la guitarra i us deixi publicar els posts com cal... que si no, en sèrio que recullo firmes i faig una queixa formal, eh??? xDDDD

La veritat és que quan vaig proposar això, tenia més o menys pensat el regal que volia fer (independentment del blocaire que em toqués [òbviament, l'anava a personalitzar...]). Després li vaig anar donant forma, a la meva ment... però, de sobte, al fer el repartiment de paperets... va i tinc la sort (o la desgràcia, segons es miri) de que em toqui una persona que conec molt! No tant com a la Maduixeta (això sí que hagués estat per partir-se de riure....) però sí la conec en persona... i és una graaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan persona! Molt, molt, molt!!!

Així que, vaig canviar la idea inicial, i vaig fer-li el que us ensenyaré ara. Ja sabeu que lo meu no són les arts plàstiques, però és que dibuixar, ja ho veureu, tampoc se'm dona gaire bé... en fi, espero que entenguis, Farlopa, que la intenció és el que compta... xDDDD

Doncs res, des d'aquí desitjar-te, Farlopa, un mooooooooooooooooooolt bon Nadal!!!! Que el passis amb tothom qui t'estima i a qui estimes (que són moltíssimes persones) i que... et portis molt bé fins als reis, per a que et portin mooooooooooooooooolts bons regals!!!!!

Que t'estimo moltíssim, Farlopa, i que... bé, espero que t'agradi!!! [Per cert, sàpigues que comparteixes regal amb la Cuca, així que... porta-la davant l'ordinador, i............. bon nadal!!!!!]

[Això és la versió 1.0 del regal, m'estic barallant amb el so... a veure si el puc posar, sino... doncs sense so... snif! Ai, espereu, si voleu veure la versió 0.0, és aquesta... la música, no se perquè surt accelerada, i per tant no enganxa amb el vídeo...... jajajajajajaja! Però així us en feu una idea! xDDDDD]


[Per cert, veig que bloc.cat ha decidit fotre'ns la putada, qui no pugui publicar el seu post-regal, i vulgui fer-ho, he creat un nou bloc, passeu-vos-hi, i si voleu ho podeu penjar allà! ;)]

20.12.06

Reflexions.....

Doncs no és fàcil, no. No n'és gens.

Recordeu quan tenieu 15 anys? Tot era nou. Sabeu? Tot et venia de sobte, cada cantonada, cada persona que et creuaves feia aquella olor de nou que t'arribava fins a més enllà de l'hipotàlem, et foradava el cervell i t'arribava directe al cor. Perquè amb 15 anys tot és nou.

Perquè tot just acabes de començar a volar (però no com aquesta pobra dona) tu sol. Perquè, com diu el Gatot, comences a passar del que et diuen els grans. Allò és per sempre. PER SEMPRE. I "per sempre" és molt de temps. Massa. I òbviament res no és per sempre. De fet, tot, TOT, és efímer. Tot.

Però això amb 15 anys et rellisca d'allò més. Perquè tens 15 anys. Perquè tot tu ets un còctel d'hormones que corren amunt i abaix. Des de la hipòfisi, fins al dit petit del peu (sí, què passa, m'invento els recorreguts hormonals, Dan, no m'ho tinguis en compte... xDDD), tot tu ets un manyoc d'hormones que et fan estar alterat, que et fan descontrolar moviments, accions, impulsos... que et porten a fer coses que ara les penses i dius "mare meva, jo era subnormala". Doncs no, simplement tenies hormones, tu.

Doncs això. És complicat. Molt. És difícil tenir clar que tots hi hem passat per aquest estat (alguns abans que d'altres, clar). I quan et fas gran la sobèrbia que et confereixen els anys et fa mirar els "criajos" de 15 anys com si fóssin tots idiotes. "Pobres, mira com riuen, que en són de tontos, mira que divertir-se fotent-li patades a una ampolla de plàstic....". I no recordem, que un dia a nosaltres ens van mirar igual, que un "adult" va gosar pensar que érem idiotes.

Però això, amb 15 anys, et rellisca. Molt. I penses que, total, tu ets fantàstic, i et podràs menjar el món... perquè tot és nou... i tot és per sempre.

19.12.06

Les fotos de les manualitats

Caram tu! Si que s'ha mogut enrenou amb la conya de les meves manualitats (uhm..... xDDDD)... va, perquè s'apropa el Nadal (i ja sabem que per Nadal es compleixen els desitjos de cadascú...), i perquè, sincerament, no em puc negar al que em demaneu [home, depèn què, no us passeu, tampoc.. xDDD], us penjo la foto del cistellet del que us parlava en el post anterior, i la del regalet de l'amic invisible. No rigueu gaire, ok? xDDDD


Aquest és el cistellet. La part blanca d'enmig és un rollo de paper de vàter... i al voltant van enganxades les agulles d'estendre... enteneu ara que la cosa no era gens fàcil??? Crec que vaig tenir cola als dits durant tres setmanes... xDDDDDD

I aquest és el meu regal, el que li he fet a la Trastu (que fa segles que no passa per aquí, per cert!). Allà on posa "Alepsi" anava el nom real de la Trastu... que he tret per... bé, per les nostres paranoies.



Sí, sí, és un nino-coixí. Tovet... jajajajaj! En el fons m'agrada com m'ha quedat! Tot i que com diria ma mare.... sembla l'E.T!!!! No pretenia que el cap em quedés tan quadrat, però clar, és complicat cosir tot això quan no en tens ni idea....

A la Trastu li ha agradat molt! Jajajaja! Me n'alegro moltíssim, que després de la feinada que m'ha costat... penseu que aquí no s'aprecia, crec, però el nino fa uns 30 centímetres de llarg... en fi, ara ja està fet!!!

Ara, a treballar de valent amb el del dia 22... aquest em té més preocupada.... en fi, ja veurem!

18.12.06

D'amics invisibles

M'estic estressant. Demà fem l'amic invisible amb les de la uni.... i no tinc acabat el regal, encara!!! I clar, ha de ser manual, perquè nosaltres som súper-guais, i un regal fet a mà és molt més chulu que un regal qualsevol comprat en una tenda. I, a banda, som pobres, tots, perquè els estudiants ja ho tenim això, que anem sempre escurats (i és que, ja se sap, no es pot estirar més el braç que la màniga).
I clar, resulta que entre comprar el material i el temps que trigues... casi seria millor fer un regal comprat.... que sí, que seria menys personal, i més lleig... però mira, al menys no correria el risc d'un allau de riures quan vegin el que he fet... en fi.

Total, que aquí em teniu, fent labors manuals (i no malpenseu) i estressada perquè vull que em quedi maco... però clar, l'Alepsi sempre ha estat una mica..... maldestre amb la plàstica.

Quan era petita, uns.... 8 o 9 anys, la professora es desesperava amb mi. Recordo que vam fer un cistell molt mono, que ens havia d'ocupar dues tardes. La meva amiga, la típica a la que tots li hauriem dit "empollona" però que ningú li deia, perquè es feia respectar, va acabar la primera, com sempre. Li va quedar preciós, també com sempre. Va rebre moltes felicitacions de la mestra, també com sempre.

I jo, com sempre, vaig acabar la última. Mentre els altres nens ja havien acabat, la mini-Alepsi encara es barallava amb les agulles d'estendre, intentant enganxar-les unes amb les altres. Però aquelles agulles només s'enganxaven als mini-dits. I quan les agulles quedaven enganxades entre elles, quedaven ben tacades de les ditades plenes de pega que les havien estat aguantant per tal que no caiguéssin. Total, un desastre. Total, la profe va acabar desesperada, ja reia, la dona, quan em veia barallant-me amb aquelles agulles de fusta................... al final, però va quedar la mar de mono, el cistellet, i encara ronda per casa (si puc, després li faig una foto i us la penjo! xDDD).

Quan ja era més gran, a segon de batxillerat, ens van fer els típics qüestionaris d'orientació professional. L'Alepsi estava molt perduda, no sabia què estudiar. Va parlar-ho amb els professors de l'institut, que no van fer més que confondre-la més...
El de música: "ui, estudia música o alguna cosa relacionada amb l'art"
El de català: "Ui, estudia una filologia!"
El de matemàtiques: "Ui, estudia matemàtiques"
La de química: "No estudiis química, Alepsi" [des d'aquí, gràcies per la sinceritat... xDDD]
El de física: "Ui, estudia física"

Total, que amb el cap com un timbal... l'Alepsi va fer el qüestionari de marres. I li va sortir..... que havia de fer "Belles Arts". Toma ya!!! Jajajajaja! Total, que tota càndida, l'Alepsi va anar a trobar a la seva professora d'educació visual i plàstica...
"Anna, que diu el qüestionari que faci belles arts"

La cara que va fer la recordaré tota la vida... va obrir molt els ulls, em va mirar seriosament un moment.... i va esclafir a riure! Però rient molt! Però que fotia unes carcajades, la tia........ que jo no l'havia vist mai riure tant!!!!

Vaig marxar, havia captat la indirecta.... ¬¬ [total, no calia, tampoc hagués fet mai Belles Arts... però vaja... xDDD].

El cas és que (collons, com m'enrollo, no?) estic fent el regalet, i... no sé, queda mono, però podria quedar millor.... si de cas, quan el tingui acabat us penjo una foto. Bé, de fet si us la penjo, us la penjaré demà, no fos cas que el meu amic invisible passés per aquí i el veiés avui... jejejejeje!

A tot això... com van els vostres regals del blocaire invisible??? Jo ja tinc el meu més o menys preparat..... espero que li agradi... però ja li he dit, que no s'esperi massa... sí, sí, ja li he dit perquè m'ha descobert... que dolenta sóc, deixant pistes!!! xDDDD

16.12.06

Dedicat a....

Des d'ahir a la nit que hi penso. Avui vull dedicar tot un post a una lectora recent descoberta i pel que es veu, molt fidel. Però vaja, no avancem esdeveniments.

L'altre dia, estava jo al messenger (què graciós, diem "estava al messenger" com qui està al parc de la cantonada... en fi), i de sobte es va obrir una finestreta. Em va sobtar veure-la a ella. Feia segles que no hi parlava.
"Et sorprendrà una mica el que et demanaré"
"Ostres, demana, noia, demana"
"És que... vaig llegir al teu bloc que t'agradava Marea..."
"Què???? Tia, llegeixes el meu bloc????" [vermella com un tomàquet, estava, quina xorrada, no? Doncs sí]
"Sí, tia, estic súper enganxada!!!"

Al·lucinant. Us ho juro que em vaig quedar que em punxen i no em treuen sang. La Clarona, que per molt que ens fem grans, jo sempre la recordaré com "la Clarona", és una amiga de fa mooooooolt de temps. Ens vam conèixer a p-4, quan encara ens penjaven els mocs i no sabiem ni parlar.
Vam anar creixent, sempre a la mateixa classe. Vam tenir les nostres baralles, clar, com tots els nens (jo és que era una mica... ejem... marimandona? xDDDD). A sisè, però, amb 11 anyets ens vam fer moltíssim. La raó? Bé, em fa vergonya i tot explicar-ho i igual, quan ella ho llegeixi em deixa de parlar de per vida, però noia, tots tenim un passat....

L'estiu de cinquè a sisè, va estar marcat per un grup de noies que sonaven tooooooooooooooot el dia a la ràdio "güachupi mailavar güachu güachu guachupiiiiii"... ja sabeu de qui parlo, no? No??? No m'ho crec!!! Si canto de conya!!!! Aaaaaaai, 5 jovenetes que van moure masses, aquell estiu... sí, sí, em fa vergonya i tot escriure el nom... Spice Girls... Jajajaja! "Les noies de l'espai" ens pensavem que volia dir, el nom.... juas!
Total, que vam organitzar un grupet d'imitadores d'aquestes 5 fantàstiques noies. Totes les hores del pati dedicades a assajar les coreografies! Jo era la Emma. I sabeu perquè? Doncs mireu, la Clarona, quan estavem repartint-nos els papers, va dir "l'Alepsi serà la Emma, perquè està més grassoneta". I jo contenta. Toma ya. Us ho juro que va ser així, i no em diguis que no, Clarona, que se'm va quedar marcat al cervell!!! xDDDD

El cas és que amb la conya de l'assaig dels balls i tal, ens vam anar fent mooooolt, molt, molt, la Clarona, la Vero, l'Anna, la Lara i jo. Les 5. Tot el dia juntes. Vam anar de colònies, les nostres últimes colònies al col·legi (després ens vam fer grans i vam anar a l'institut... ooooooooh!!!), i la gent (els companys, clar) ens demanava que balléssim i tot! La nostra ascensió a l'estrellat!!!! Jajajajaja!

Realment recordo aquells anys d'escola, i en concret aquest que us deia, el de sisè, com uns dels millors de la meva vida.

Total, que ahir em vaig trobar amb una amiga de l'institut, que també coneix a la Clarona. Que la veu de tant en tant. Vaig estar una estona parlant amb ella. Em va fer molta il·lusió veure-la. Ella correspon a una etapa més posterior de la meva vida. Més adolescent. Tot i que la Clarona mai no va desaparèixer fins que no vam deixar l'institut, però ja m'enteneu, els nostres camins van anar per separat.

Quan ens acomiadavem, ahir, de sobte em diu:
"Alepsi!!! Que tens a la Clara enganxada al teu bloc!"
"Ja, tia, m'ho va dir l'altre dia" [vermella com un pebrot, de nou]
"Doncs sí, cada cop que la veiem ens diu "l'Alepsi avui ha dit això", jajajaja"

Què fort. Què fort. Què fort. I és que... quan escric, no me n'adono que realment això ho llegeix algú. I molt menys m'imagino que gent que em coneix en persona em segueix les passes... no sé, és.... curiós. És com que ells poden seguir-me... i jo no. És una mica paranoia, si m'hi paro a pensar... en fi, intentaré bloquejar el meu cervellet, i que no em doni pel sac amb cavil·lacions d'aquest tipus, que m'agafarà algo. xDDDD

Total, que tot aquest rollo, per dedicar-li el post a les 5 súper Spice Girls (que on vas a parar, erem molt millors que les originals!!!!) i a la gent de l'institut que em va marcar molt en positiu la meva estança en ell. Molts petons des d'aquí [Clarona, passa'ls-hi tu, que suposo que deus ser la única que està enganxada........ xDDDD]

------------
Què fort, per fer els enllaços he buscat a SantGoogle primer "marea" i després "spice girls" i crec que SanGoogle encara s'està recuperant d'aquesta contradicció........ xDDDD

15.12.06

Un nou meme, una reflexió, una pista...

Avui una mica de poti-poti, que encara que sembli mentida l'Alepsi va estressada. Molt. Té mooooooooooooooltes coses a fer. Però sempre troba temps per això. No, no. Sempre perd el temps amb això. Perdona, no és cap pèrdua, si no ho fes.... si no ho féssis què? No sé, m'agrada fer-ho i jo no ho considero una pèrdua de temps, estem? Ok. Així m'agrada.

Total, que primer els deures que m'ha posat en Robertinhos, que ja li he dit que els hi faig perquè em cau bé i perquè és ell, que si no.... els faries igual, no t'enganyis. Homeeeeeee... bé, sí, tinc poca assertivitat... però això anirà en un altre post, ok?

Es tracta d'un meme musical.
"Busca un CD, ves a la tercera cançó i transcriu els tres primers versos. En cas de que el primer CD que et vingui a la mà sigui sense lletra la dificultat s'acentua: comentan's què et transmet la música en un parell de frases. "

Bé, doncs estirant la meva mà esquerra el primer CD que trobo és Respira, dels Pets. La tercera cançó: "La Solució". I és que tots i totes busquem qui ens canti aquesta cançó alguna vegada... o tots i totes hem desitjat cantar-la alguna vegada a aquella persona especial (o no, bé cascú sap lo seu, ja sabeu que no sóc gaire amant de les generalitzacions... xDDD)
Us escric els tres primers versos, i després la tornada, que m'agrada més (Robertinhos, faig versió lliure, eh? xDDD):
"El primer anava encès i tu et feies l'estreta,
el segon al cap d'un mes ja es volia casar,
el tercer et va fer el salt amb una amiga teva...."

"Que tinc la solució
per fer una mica veritat
tot el que havies suposat
quan eres jove.

Que tinc la solució
la que per fi farà marxar
la mala sort dels últims anys
mira'm i escolta:
la solució sóc jo"

Feta la primera cosa, anava a fer una reflexió... és bastant chorra, crec, però m'ha tingut pensant tota la tarda. Quan tornava de la uni, he vist per la finestra del tren, una pintada a la paret que deia "Viva España" [buf, posar això vol dir que igual començo a rebre visites de gent que busca aquestes dues paraules juntes a SantGoogle... en fi, ens arriscarem, tot sigui per la labor informativa...]. Algú, però havia tatxat el "Viva" i havia escrit a sobre "Puta".

M'he quedat pensant. Què mou a algú a plasmar la seva ideologia en una paret de forma anònima?

És que hi ha actes que no entenc. Les pintades reivindicatives en són un. Cony, si vols queixar-te o vols deixar clar el que penses, no sé, fes spam en una samarreta, o penja't un cartell a l'esquena que ho digui, o ves-ho cridant als quatre vents... no entenc què hi fan dues paraules carents de sentit enganxades en una paret.... (per mi aquestes aseveracions són carents de sentit quan no sé qui les diu... a veure si ens entenem, no és el mateix que les hagi escrit un nen de 15 anys coaccionat pels seus amics, que un noi de 25 que volia marcar territori....). En fi.
Un altre acte que no entendré mai són els homes que es dediquen a llençar "mirades de l'amor" (normalment acompanyades de petons sorollosos o coses com "uhhhhhhmmmmm... qué linda"). I no estic dient ni que m'agradi ni que em deixi d'agradar. Simplement no ho entenc (semblo la williams... xDDD). Què pretenen amb això? "Dispensi, jo ja sé que sóc linda, tinc miralls a casa". Algun dia els hi espetaré això a la cara. Què es pensen? Que alguna caurà rendida als seus peus? És més em jugo el que sigui que si alguna li fa cas, es caguen als pantalons i marxen corrents.....

En fi, reflexions sense sentit.... i un poti-poti bastant tonto de reflexions... però és el que té la improvització... ;)

Per fi, una pista... uhm... valgui com a pista que no sé què deixar de pista perquè és molt complicat, i no pas perquè el meu/la meva blocaire invisible sigui un desconegut/da per mi, que ja el tenia fitxat d'abans de tota aquesta moguda, sino... precisament per això. Quant més coneixes una persona, més complicat és trobar un regal a la seva alçada. En fi. Primera pista en el meu bloc (perquè en d'altres ja he anat deixant... tot i que ell/ella es sol moure sempre pels mateixos.....).

13.12.06

Més qüestions sexuals

Ja fa dies que vaig fer un post, que necessitava una segona part. I tot i que segones parts mai fóren bones (i aquest post NO és l'excepció que confirma la regla), doncs us la devia. Així que a cavall entre la sala d'informàtica de la uni (mentre esperava que vingués el profe....) i casa meva, clar, he reunit forces (i he expremut el meu estimat cervellet) per a oferir-vos....

Las 50 cosas que no debes hacer: ("y que no deberías ni leer, no sea que cogieras ideas" afegiria jo....)

  • 1- Saltarte los prolegómenos: ir directo al grano puede incomodar. Ja comencem amb les generalitzacions idiotes.... ¬¬... tot depèn, cony, que si tens 3 minuts per fotre un clau no et posaràs a fer-te carícies a la cara....
  • 2- Besarla con brusquedad y sin sensibilidad: la pasión está bien, pero con calma. Home sí, agraïm bastant que no ens trenquin les dents quan ens fan un petó...
  • 3- Ser demasiado bruto al tocar las zonas erógenas: el clítoris es mucho más complejo que el pene. Iuhj... això vol dir: "no proveu mai de fer-li una palla en plan zambomba a una dona". Més que res perquè o teniu uns dits tamany pocket o... bé, ja m'enteneu... xDDD
  • 4- Obviar las caricias: el segundo mayor órgano sexual de la mujer, sólo por detrás de la mente, es su piel. Uhm... he estat meditant sobre aquesta frase.... i a veure... vol dir que jo sóc un òrgan sexual????????? Caram, caram... crec que l'Alepsi no m'aprofita al màxim....
  • 5- Engancharse a sus pezones como un bebé: es divertido, pero antes hay que allanar el camino jugando con la areola y el resto del seno. Anem a veure... aquestes frases són encara més idiotes que les de les dones... cagumdena...
  • 6- Morderle el lóbulo de la oreja: crees que es sexy, pero puede que ella no piense lo mismo. Duele. Cony, depèn de la intensitat, no???? Si mentre mossegues t'imagines que t'estàs fotent un bistec... doncs clar que fa mal!!!! Però les mossegadetes en la seva justa mesura....
  • 7- El típico chupetón en el cuello: no recomendado para mayores de 16 años. Espera't. Amb 15 anys arriba a aparèixer l'Alepsi amb un xucladot al coll... i son pare li fot un jec d'hòsties que encara està plorant...
  • 8- Hacerlo sin afeitarte: quizá te sientas atractivo, pero pinchas. Anem a veure... i lo sexys que estan amb aquella barbeta que punxa??? No? Ai, quina txorrada, per déu....
  • 9- No lavarte antes del sexo: no hay que ser extremista, pero la higiene es fundamental. Home sí, agraïm que no porteu teranyines pel cos i que no aneu fent flaire de sofregit... però vaja, avui en dia, sobra dir-ho, no????
  • 10- Olvidar que su cuerpo espera ser tocado: que no falten las caricias. Saldrás ganando. Sí, home, és lleig fotre un clau sense tocar a la parella... ara, que si és un número malabarista, doncs pot tenir la seva gràcia....
  • 11- Intentar meter tus dedos bajo su ropa interior antes de que esté preparada: no seas tan ansioso, es muy incómodo para ella. I què se suposa que hem de fer? "Carinyu, ja estic preparada perque em magregis per sota les calces". Em sembla lleig haver-ho d'avisar.... no? (a més, i em posiciono en masculí, hi ha coses que no es poden fer esperar... xDDDD)
  • 12- Tirar el condón al suelo: qué poco glamour. Su sitio es un clínex y luego la basura. Oigh sí! On vas a parar!!! Té molt de glamour posar el condó en un kleenex, rebregar-ho bé i després portar-ho al bany per comprovar-ho... i adonar-te'n que no pots fer-ho perquè està tot enganxat i..... bé, el que jo deia, súper chic!
  • 13- El clítoris como primera opción: no es bueno despreciar los alrededores. I tampoc no és bo deixar-lo sempre pel final. Ahí lo dejo.
  • 14- Parar justo cuando ella no quiere que pares: lo estás haciendo bien. ¡Está disfrutando! Home, sí, és ser bastant cabró deixar a algú amb la mel als llavis... però... pot tenir la seva gràcia... xDDDD
  • 15- Ser torpe al desnudarla: concéntrate, quítate de la cabeza arrancar nada y no dejes de besarla. Escolta'm, d'on no n'hi ha, no en raja. Qui és torpe, ho és... ara que amb la pràctica s'acaben aprenent les coses! [Ja sabeu, tots a practicar! xDDDD]
  • 16- Quitarte la ropa de forma ridícula: recuerda que delante de tí hay otra persona. De lo cómico a lo patético hay una línea muy fina. Jajajajajaja! Que bo! Jajajajaja! Sí, sí, en això hi estic d'acord, si no teniu ritme... no intenteu ballar fent un striptease [però tant les noies com els nois, eh?]... feu-ho poquet a poc... acceptem les nostres limitacions! xDDDD
  • 17- Esperar que se depile para ti: aunque te guste mucho, es cosa suya... y luego pica mucho. Uhm.... sospito que això ho ha escrit una dona... D'altra banda, us n'adoneu que es contradiu amb la versió femenina???? (veure qüestió 38....)
  • 18- Meterle un dedo en la vagina antes de que esté preparada: de impaciente profesional. Espera el momento correcto. Bé, trobo que és el mateix que la 11, no?
  • 19- Lanzarse sin preguntar: no es cuestión de despreciar la sorpresa, pero hay que saber leer sus ojos. "Perdona, puc follar amb tu?" Sí, molt adequat.
  • 20- Intentar reiteradamente y sin éxito penetrarla en la oscuridad: ella puede ayudarte, no seas vergonzoso. Ai senyor... també s'ha de practicar la punteria... però escolta'm, que fatalistes estem, no? Doncs anar provant, tu, i ja entrarà en algun moment, dic jo, eh???
  • 21- Esperar que ella quiera hacer 'el perrito': darte la espalda mientras hacéis el amor puede hacerla sentir como un objeto sexual. Buah! És que em fa mandra i tot de comentar per lo paridón que arriba a ser... doncs cascú és com és, i li agrada el que li agrada, no?
  • 22- Empujar demasiado fuerte: empieza con suavidad y la compenetración entre los dos dirá cómo seguís. Sí, siusplau, no cal que ens arribi als ovaris. Ni que ens empotreu al matalàs. ¬¬
  • 23- Eyacular demasiado pronto: ella debe terminar primero. Aún así, no hay muchos hombres que puedan durar lo suficiente para satisfacer a una mujer que disfruta de sus estímulos vaginales y del punto G. Mireu, tinc les neurones fent la ola! "Ella debe terminar primero". Oleeeeeeee!!! Patadón a l'autoestima de molts homes "normals" emparellats amb dones que els hi costa.... bah, per favor!!! Si ell acaba primer... doncs que continui, coi, i mira, casi pot ser més divertit! Si és que....
  • 24- Eyacular o perder la erección al ponerse el preservativo: El primero es raro. El segundo, cuestión de práctica. Santamaria. I què fas si passa? Caram, tu, no m'agradaria ser home, quantes exigències! Quina pressió!!!!!!
  • 25- No hacerle caso después: pregúntale si le ha gustado. O sigui, nosaltras hem de saber per inspiració divina que a ells els hi ha agradat, i ells han de preguntar-ho, no? [veure la número 50]
  • 26- No darle sexo oral cuando lo pide: no seas vago, es muy placentero para ella. Si no te gusta el olor o el sabor podéis ducharos juntos antes. No, si el que jo et digui. A veure, segons això, l'home SEMPRE ens ha de complaure, encara que no li vingui de gust... nois, no sé pas què en penseu, de tot plegat, però jo m'estic indignant per vosaltres....
  • 27-Intentar coaccionarla para que te haga sexo oral: es muy desagradable. Respétala. Total, el que jo deia. Si vosaltres voleu que us el facin, pot ser que us diguem que no. Ara, si nosaltras volem.... esteu obligats! Visca!!! ¬¬
  • 28- Intentar forzar su cabeza mientras lo hace: no te pases. Como mucho, sujeta su pelo. Uhm.... aaaaaaaaah! Per allò de que és poc eròtic veure com es fan una cueta al cabell mentre te la llepen, no? (veure número 4). Vale. ¬¬
  • 29- Sujetar su cabeza tampoco vale: no es tan bestia como el anterior, pero puedes agobiarla. Havíem d'arribar als 50 i no sabíem com, eh????? Jajajajajajaaj!
  • 30- Eyacular en su boca sin preguntar: tu semen no es un manjar. Uhm... no, veus? Jo no l'he vist ofertat en cap restaurant...
  • 31- Pensar que el porno es verdad: la realidad es muy distinta. No fotis!!!! Jo que somniava amb que tots serien com ell...... ¬¬ Siusplau, que no tenim 12 anys!
  • 32- Poner una película porno sin preguntar: muchas cintas dan una imagen sumisa de la mujer. I bé? No hem quedat que no era real? Doncs ja està.
  • 33- Pedir perdón por el tamaño de tu pene: ellas valoran más la sensibilidad a la hora de disfrutar. Homeeeeeeeeeeeeeeee!!! A algú se li acut fer això??? És rebaixar-se a la llastimositat.... jajajajaja! I si una dona va i diu: ui, ho sento per tenir els pits petits... quina tallada de rollo, no??????
  • 34- Responder honestamente cuando te pregunta cómo era tu última amante: ella tiene que ser la mejor. Siempre. Molt bé, molt bé, amb mentides anem pel món.... clar, que si la nova amant és l'Alepsi, mai serà mentida... ella sempre serà millor.... [mira que et cesso, eh? xDDDDDD]
  • 35- Preguntarle si quiere hacer un trío con otra chica: creerá que necesitas más. Que lo proponga ella. Jajajajajajaja! Ella no el proposaria amb una altra noia... el proposaria amb un altre noi. O no. Jajajajaja! Igual és ella la que no s'atreveix... i se n'està morint de ganes, com tu... però no t'ho proposa per por a que pensis que és una degenerada.... i us quedeu amb les ganes.... o igual li proposes i et fot un jec d'hòsties, vés a saber! xDDDDD
  • 36- Dejar que ella haga todo el trabajo: pon de tu parte y muévete un poco. Home sí, homes-manta no en volem, eh? Activitat, siusplau!
  • 37- Intentar penetrar por detrás 'sin querer': el sexo anal llevo su tiempo y hay que hablarlo mucho. Tus excusas no servirán; el 'no me he dado cuenta' no se lo creería nadie. Jajajajajaj! Perdoneu-me, però si a mi un paio em diu "ups, no me he dado cuenta"... començaria a dubtar de la seva sexualitat, eh??? Que el penis, tinc entés, és una zona molt sensible.... xDDDDDDDDD
  • 38- Fotografiar o filmar vuestras relaciones: es peligroso porque das cierto poder a la persona que tiene las imágenes. Hay que estar muy seguros. En tot cas, això és cosa de dos, no? Fer-ho d'amagat sí que no, que se us pot caure el pèl!!! xDDDD
  • 39- Caer en la rutina sexual: échale imaginación. Uhm... no hem quedat que les porno no eren reals??? Doncs la realitat és el missioner, i ja! xDDDDDD
  • 40- Perder el romance: el amor tiene que estar ahí. Ah sí??????? Sexe sempre amb amor, per suposat, no perdem la nostra integritat moral d'altra manera..... ¬¬
  • 41- Darle cachetes en el trasero sin saber si quiere: puedes acabar con una patada en tus partes. Jajajajajajaja! O amb una queixalada a l'ull! Jajajajajajaja! Per-fa-vor.... m'estic partint! xDDDDD
  • 42- Intentar copiar: hacerlo tal y como lo hacen en algún libro o película es poco original y no suele salir bien. Doncs això, que les porno no són reals, això ens ha quedat clar. Però clar, si no es prova... mai sortirà bé, no? En fi.... xDDDD
  • 43- Jugar con su ano antes de que esté suficientemente excitada: mientras estimulas su clítoris y tienes un dedo en su vagina puedes pensar que alomejor le gusta que le toques ahí, pero puedes cortarle el rollo. Ai fills, el que us deia... que contenta estic de ser dona... xDDDDDD
  • 44- Gritarle al oído mientras eyaculas: prueba otro método y no des la nota. Jajajajajajajaaja! Home, no cal desgarrar el timpà, però una mica de sorollets tampoc no és pecat, no? Pfffffffff ¬¬
  • 45- Decir guarradas si no sabes si le gusta: un poco de lenguaje picante puede ayudar, pero consentido. Home, anem a veure, depèn, no? Jajaja! Si et diuen "puta guarra, eres una cerda"... doncs sincerament, jo agafo, i el deixo allà.... ara.... al llit tot s'hi val, diuen, així que una mica de deixar-se anar tampoc està malament
  • 46- Tumbarte sobre ella: no la aplastes. Depèn del que pesis, no? I del que ella resisteixi.... però no, en plan manta no cal posar-se a sobre de l'altre.... d'altra banda, quina tonteria, no?
  • 47- Eyacular sobre ella sin pedir permiso: es muy excitante, pero es mejor preguntar primero. Això, quan estigueu a punt, us gireu, us assenteu al llit i ho tireu a terra. Després us gireu i continueu amb lo nostre (que com totes som unes frígides, encara trigarem mitja horeta, tres quarts en acabar). ¬¬
  • 48- Eyacular sin control: si quieres ser un buen amante tienes que hacer un esfuerzo. Hi ha coses taaaaaaaaaaaaaaaaan complicades de controlar...... no?
  • 49- No abrazarla después del sexo: haz que se sienta especial. Ooooooooooh! Sí, que maco!!!!! Visca els telettubies!!!!!! Cagun... depèn, torno a dir, del tipus de relació, no?????
  • 50- No limpiar después del sexo: todos lo que haya quedado sucio o revuelto debe volver a su estado de origen. Ahà. O sigui, que nosaltres descansem, perquè no se'ns permet netejar (veure número 28), i vosaltres netegeu??? Ostres tu, què bé!!!! Jajajaja! Però res, jo casi us diria que ho deixeu per un altre moment, i descanseu una estoneta.... xDDDD
--------------------
I amb això acabem la saga sexual del que NO s'ha de fer.... quan comenci amb la de què SI s'ha de fer... ja podeu començar a tremolar!!! Jajajaja!

12.12.06

Realitat / Somni

Només uns petits exemples d'aquests pols sovint taaaaaaan oposats, però que quan s'apropen... fan que el món s'aturi.








----------------------
Això és un joc iniciativa de l'Arare, que han seguit la Onix, l'Efe, la Williams, la Iruna ... qui més s'hi anima?

11.12.06

Estic idiota

Avui vinc a dir que estic idiota. Així, tal qual, mireu: "Estic idiota". Ho veieu? Ja ho he dit (tres cops, per ser exactes...).

Avui tinc el dia rialler. Au. I no sé perquè. Però el cas és que tot i que les coses no han vingut gaire maques aquest matí, doncs mireu, que estic positiva. I ja està. I ho volia compartir amb vosaltres, perquè no és just que només comparteixi les penes. Que les alegries també les vull compartir.

I ja està. Que com sabreu, últimament estic una mica bastant descentrada. Que no faig més que posar comentaris tontos als blocs (per posar un exemple: Onix i Williams... tot i que n'hi ha més, però ja em fan més vergonya, i si d'allò, ja els descobrireu vosaltres... xDDD) i que estic despistada, que tan bon punt em diuen una cosa se m'oblida, igual estic començant una devallada físico-intel·lectual precoç.... o igual només física (sí, ja podria ser... xDDD).... o igual només intel·lectual... que també podria ser... que sembla que vagi enrere com els crancs....

Però, sabeu què? Que m'és igual! En sèrio. Que jo sóc jo, i al que no li agradi que no miri. Sí o no? Doncs au, repetiu amb mi:
"M'és igual el que pensin els altres, estic més bo que el pa amb formatge"
"M'és igual el que pensin els altres, estic més bona que la xocolata"
[Cadascú que es trii la seva, en funció del seu sexe... del seu sexe físic.... del seu... caram! De si és home o dona! xDDDDDD]

------------------------------
A partir d'avui començaré a deixar pistes pel meu blocaire invisible. Ell les llegirà, segur, perquè és un dels que sovintegen casa meva. [Ja està, primera pista, que tampoc no li ho posaré fàcil... xDDDD]

9.12.06

Dedicatòria i meme (2x1)

"... somriures d'infant que creia oblidats, estones plegats que m'han ajudat a veure la vida d'un altre color, a fer que els malsons ja s'hagin fos..."

Avui faig un post dedicat. A elles. Perquè... hi són, simplement. I perquè encara que no els hi demostri sovint (o no ho faci tant [o tan bé] com voldria)... em fan feliç cada dia. I perquè... perquè són elles. Perquè s'ho mereixen i prou (que a sant de què he de donar jo explicacions de perquè dedico les coses!!! xDD).
Doncs això, noies, que torno a enviar-vos la cançó, aquesta vegada des d'aquí, en forma d'un petit paràgraf... però que la sento tal qual us l'hagués enviat avui per primer cop. Us estimo molt.

------------------------------------------------------------

D'altra banda, vaig a fer deures, que si no encara me'n vindran més... va, els memes. De fet és un, però com que me l'han passat dos blocaires (la williams i l'Athaelion), doncs el faré doble.

És molt senzill: agafa el llibre més proper (no el que més t'agradi!!!) Obre'l per la pàgina 123. Troba la cinquena frase. Escriu l'oració juntament amb aquestes instruccions. Troba algunes víctimes propiciatòries a qui passar-lo.

El primer que he trobat és un que no he llegit mai. Sempre m'ha fet mandra... és de'n Perry Mason... ajajajajaja! Es diu "el caso del gato del portero". Uhmpf... no em motiva gaire el títol... total, la frase:
"Mason cerró suavemente la puerta de la calle dio media vuelta y se internó de nuevo por el corredor"
Ja veieu, una frase bastant tonta... però bé. Torno a deixar el llibre al prestatge (d'on crec que mai sortirà de nou.. xDDD) i agafo el més proper: "Teorias de la personalidad". Un gran llibre que algun dia acabaré de llegir, perquè realment és apassionant... de la uni, clar! xDDDD
La frase en qüestió és:
"Motivación: agregados cognoscitivo afectivos organizados alrededor de la disposición a cierta experiencia".
Toma ya. Tal qual la posa, sense la "s" de "cognoscitivo"... és un llibre fantàsticament mal traduit... en fi...

Total, que mireu què us dic, li passo el meme a qualsevol que el vulgui fer, ok?

Per fi!!!

Ja estan repartits tots els blocaires invisibles!!!* Ha costat... m'he posat histèrica, però ja està fet. Ara relaaaaaaaaaaaaaaaaaaaax!!!! Buf!

Us explico com he fet el sorteig, perquè veieu que no hi ha trampes ni res. Bé, de fet no ho veureu, que si no us voleu creure el que us diré, pensareu que he fet trampes igual.... però vaja, ja us dic jo (i la Maduixeta ho pot corroborar) que sóc legal. Que ella fins i tot em va intentar coaccionar per poder escollir a qui li faria, i la vaig enviar a pastar fang. Jajajajaja! De bon rotllo tot, però aquí si pringa un pringuem tots, no? Doncs au. xDDDD

Total, que primer vaig fer tots els paperets, escrivint els 70 noms dels blocaires que finalment participàvem. A mesura que els anava escrivint els anava tatxant de la llista amb el subratllador, per no perdre'm! xDDD


Quan per fi vaig acabar d'escriure el 70 noms en paperets... buf... vaig fer una foto de l'últim per conmemorar-ho i tot... xDDDD [D'aquest 69 no en feu cas... que són els que havia de fer abans que l'Anna Tarambana m'enviés el mail dient que ella també volia participar-hi... xDDD]


Com podeu veure (no gaire bé, ho sé, que està súper borrosa, la foto), tots els papers eren de la mateixa mida, i quadriculats, que així no hi havia perill d'influir en el sorteig...


Mireu, aquí estan tots els noms escrits... sí, ja sé que sembla que no hi siguin tots, però us puc assegurar que estan els 70... el que passa és que van quedar apilotonats, crec... en fi, ho vaig repassar un altre cop, que no em volia descuidar ningú!!!


Després els vaig doblegar tots, dos cops, perquè quedéssin ben iguals:


Un cop els vaig tenir fets, deia, la Maduixeta va agafar un dels paperets a l'atzar. Clar, ella podia fer la tria en persona i va saber d'inmediat a qui li havia de fer el regal (i per molt que vaig insistir, la tia no m'ha dit res, ni una pista m'ha donat... en fi... xDDD).

Dels 69 que quedaven vaig separar-ne el meu, i 10 més a l'atzar. Vaig entregar aquests 11 paperets a la Sara* (la mà innocent) juntament amb un paper on hi posava la contrasenya de l'adreça del blocaire invisible. La consigna era, començar pel primer e-mail que va arribar (el més antic) i agafar un paperet. El nom que sortís al paperet era el nom de la persona a la qual la persona del mail havia de fer-li el regal [i així successivament].

Quan la Sara* va acabar de fer el sorteig dels 10 paperets, entre els quals estava el meu (a tall de jo no saber qui em farà el regal a mi, que a mi també m'agrada jugar a això, i la incertesa de no saber qui m'ho farà m'encanta [i no sigueu cotxinots, que no va per aquí la cosa... xDDD], i que sino no hagués organitzat tota l'anada d'olla aquesta).
Total, que us preguntareu perquè la Sara* no va fer tot el sorteig ja que ella no hi participa, no? Bé, doncs la idea inicial era aquesta, però clar, al ser 69 correus els que s'han hagut d'enviar... doncs pobra nana, tampoc no era plan de tenir-la esclavitzada.... així que res, que com jo m'he fotut en l'embolat aquest, jo me n'he sortit... i espero que no hi hagi cap error, que sino... :s

Quan la Sara va tenir els correus enviats (que aquests van ser els privilegiats que fa uns dies ja ho sabien... que va ser també atzarós, aquells que abans vau enviar el correu, abans heu rebut la notificació... jajajaja!), vaig anar a posar tots els papers dins el moneder dels sortejos (sí, què passa... és un moneder que només serveix per a això....):


Però òbviament, el moneder no està acostumat a aquesta massificació de papers... i, ja veieu, no hi cabien.... així que res, vaig agafar un bolso (petit, però bolso al cap i a la fi) i a dins vaig entaforar els papers:

Doncs llavors, només quedava començar a fer l'enviament de mails. Davant de l'ordinador amb el meu bolset taronja, obrint un correu i treient un paperet. Escrivint el nom del receptor del regal i enviant-lo.... així 60 vegades..... i ma mare mirant-me com si ja m'hagués perdut del tot... normal, d'altra banda... ai senyor! xDDD

Total, que com veieu, la cosa ha sigut legal. Ara ja només queda esperar al dia 22 per a veure els regals de cadascú... no esteu nerviosos? Jo sí, molt!!!! Jajajajaja! Espero que surti bé... ja em direu, quan tota l'anada d'olla aquesta hagi acabat, què us ha semblat l'experiència! xDDD

Un súper petonàs a tots i... imaginació al poder!!!! ;)

----------------------------
*Bé, el de l'Athaelion no el sap encara, perquè encara no m'ha enviat el mail... ejem.... xDDDDD

8.12.06

Ja està!

Ala, s'ha acabat. Dono per finalitzat el plaç per apuntar-se al blocaire invisible. Porque yo lo valgo i per kokoks snc m mmmmmmmmmmm ns [perdoneu, he agafat al meu nebodet (14 mesos) en braços i ha decidit que es vol comunicar amb la comunitat blocaire.... xDDDD]

Bé, hi torno. Deia que dono per finalitzat el plaç perquè 70 persones, sí 70, és un número considerable ja, no creieu? Que qui no s'ha apuntat fins ara... que no es desperti tan tard.... que si algú esperava a les 00.00 del dia 11... doncs que mala sort. Però vaja, no seré tan taxativa que em consta que hi ha gent que s'adorm... doncs res, tancaré el plaç a les 12 del migdia d'avui dia 8 de desembre.

Entre altres coses el tanco animada per diferents blocaires que estan ja nerviosos per saber a qui li hauran de fer el regal. I perquè no comptava jo amb tanta participació (no sé si li ho vaig dir a algú en el seu moment, però que jo pensava quan ho vaig imaginar "ja veus, serem els 10 o 15 de sempre, i serà relativament fàcil trobar un detallet per fer...."), i ja veieu, 70 persones!!!! 70!!!! I clar, molts no ens coneixem entre nosaltres, així que haurem de fer una tasca de recerca per saber més o menys que li pot agradar a la persona que ens toqui....

És que encara flipo, la veritat. No m'ho esperava pas i... de fet m'encanta! Com em deia l'altre dia el j.D "será que no te gusta meterte en estos follones". Doncs mireu, sí. Sóc massoca... què voleu que us digui. Perquè la feinada que m'espera per repartir els paperets és fina, sabeu??? Però vaja, que jo contenta de que s'hagi apuntat tantíssima gent!!!!!! Ja tinc ganes que sigui el dia 22, per saber si m'ha tocat la grossa i em puc retirar, i per veure els regals dels blocaires!!!!

Si avui puc enviar tots els e-mails informant-vos de qui és el vostre blocaire invisible, demà penjaré l'explicació de com s'ha fet el sorteig, per a que veieu que no hi ha trampes, que jo no sabré qui m'ho fa a mi, si no és que aquesta persona m'ho diu... i que tot i que sabré, en gran part, qui li fa a qui, hi haurà alguns que no sabré fins el dia 22!!! Quins nervissssssssss!!!! Jajajajajaja!

Ala, doncs això, que a les 12 del migdia tanquem llistes!!!! I.... que la sort ens acompanyi!!!!!

-------------------------
I perdoneu-me, que ahir vaig tenir un moment de crisis per això del blocaire invisible... però ja està, que de vegades m'ofego en un got d'aigua...

FUB^bnc CNJDK [deia mon nebot que volia acabar ell el post.... xDDDD]

6.12.06

Complicitats

Com alguns ja sabeu, els dimarts a la nit, l'Alepsi va a assajar gospel (ja en vaig fer referència aquí, aquí i aquí), amb tot un seguit de sonats que s'han entestat en cantar. Ja sabeu, alguns, també, que el director del cor ens fa fer uns exercicis previs per tal de conèixer-nos més i de superar la vergonya amb la que tots vam arribar el primer dia. I es nota. Jo al menys veig un gran canvi del primer assaig al d'ahir, per exemple.

Però bé, escriuré amb una mica d'ordre, que sino us fareu un embolic.

Ahir entre el partit del Barça (per cert, felicitats a tots els barcelonistes, m'han dit que va ser un gran partit) i que era vigília de festiu erem més aviat poquets, a l'assaig.

Com sempre, vam fer els exercicis. Em va tocar de parella amb una noia que tenia vista de tots els assajos però que, per alguna raó indeterminada, no havia parlat mai amb ella. Crec que no m'havia apropat a parlar amb ella perquè em feia "por". No per res en especial... no sé com explicar-ho... sabeu aquelles persones que... uhm... com dir-ho... fa por apropar-se perquè les veus com en un "estat superior". Com superiors a tu socialment, sabeu? Bé, jo m'entenc (i entenc que vosaltres no m'entengueu, però és que sóc complicada..... xDDD).

Total, que el primer exercici va consistir en explicar-nos la situació que ens havia fet més vergonya de les nostres vides. Clar, et poses amb una persona desconeguda a explicar-li el dia que més vas fer el ridícul i, vulguis que no, es crea una complicitat bastant important. Els braços de les dues, que al principi de la conversa estaven creuats sobre el pit (en actitud defensiva que dirien alguns proto-psicòlegs [o psicòlegs també...]), amb aquest exercici van baixar i ens vam relaxar les dues. [Sospito que jo a ella no li queia massa bé, abans (ja em passa això, sovint, que la gnet m'ho diu "ostres, Alepsi, és que quan no havia parlat amb tu encara em queies malament"... què hi farem).]

Després d'aquest exercici, el director ens va dir que li expliquéssim a la persona del davant aquelles coses a les que ens sentiem lligats. Aquelles obligacions, aquells lligams dels quals ens agradaria desenganxar-nos però que, de moment, no podem. Ella em va dir que havia estat fumadora i que, per sort ara ho estava deixant, i que aquest era el seu únic vici. Jo... clar, va sortir el blog de pel mig...
"jo... bé, sóc molt friki... tinc un blog"
"Ah sí? Jo tinc un flog!"
"Jejejeje! Doncs no sé.... diguéssim que aquest és actualment el meu únic vici... però vaja, que no me'n vull desenganxar, que jo ho faig perquè em ve de gust escriure i que el dia que em roti doncs deixo d'escriure i santes pasqües"
"Uala, això és just el que diuen els enganxats a les drogues!!!"
"Jajajaja! Sí, podriem dir que el blog és la meva droga"
"I de què va el teu blog?"

Just en aquest punt de la conversa, el director ens va tallar, i va proposar un altre exercici: "mirad a la persona que tenéis delante a los ojos, fijamente. Ahora decidle lo primero que se os pase por la cabeza. Ya!"

I ella em va espetar un: "de què va el teu blog?"
I jo vaig ser incapaç de dir-li el que se'm passava pel cap. Bàsicament perquè el que se m'estava passant pel cap em va bloquejar... i no li ho pensava dir tampoc, però tampoc li vaig dir perquè em va agafar el riure amb la seva pregunta.

"Bé doncs... no sé, personal. Parlo de tot una mica... de fet parlo de la coral i tot!"
"Ah sí???"
"I com és el teu blog?"
"Doncs no sé... verd..."
"No, no, que com és l'adreça"
"Ah! alepsi.blogspot.com"
"Ah caram!"

I el director ens va tornar a tallar per proposar-nos un nou exercici.
"Volved a mirar a la persona que tenéis delante a los ojos... Todo el mundo tiene miedos... ¿hay alguien de la facultad de psicología, por aquí?". La menda va apujar el braç, clar... "pues como si no estuvieras"
"Ah, vale..." Aquest home em descol·loca.
"Explicadle vuestros miedos más profundos a la persona que tengáis delante".

Sorprèn com ens vam arribar a sincerar la una amb l'altra. A més, coincidíem bastant en les nostres pors i va ser maco saber que no sóc la única que té por a certes coses...

Total, que ahir vaig sortir del cor molt contenta. No sé si ella va notar el mateix, però jo vaig sentir una complicitat enorme entre les dos. De fet, mentre cantavem el "happy day" ens vam mirar i vam somriure en més d'una ocasió, sí, crec que la complicitat va ser mútua (no sé, si ho llegeixes, ja em diràs [o no... xDDD]).

-----------------------------
Per cert, ja tenim dia pel nostre primer concert!!!! No sé si fer-lo públic... ja veurem, m'ho aniré pensant i, si de cas, ja us diré alguna cosa... xDDD

5.12.06

Interior a l'aire lliure

Ni esma tenia per treure's les botes. Tacades de fang, segur. La Cesca s'enfurismaria de nou. De nou el crit estrident del que sembla que hagi trobat l'arma del crim. "Senyor Alfooooooooooooons!!!!" Això diria, amb la boca ben oberta, deixant entreveure els queixals corcats. La Nela la miraria amb els ulls ben oberts, es posaria un dit davant els llavis i li diria "Cesca, cony, que la senyora Marta té migranya!". Això li diria. Fluixet. I la Cesca posaria morros, agafaria l'escombra i escombraria les restes de fang sec que havien dibuixat el camí del senyor Alfons des de la porta d'entrada fins a la cadira on ara jeia, al bell mig del pati de l'obaga.

La senyora Marta no el mira. El senyor Alfons ha arribat i ha segut davant seu. Tampoc ell l'ha mirada. Només ha segut. Devia pensar que ella encara dormia. El senyor Alfons no deu saber que la senyora Marta es desperta quan ell surt del llit. I el senyor Alfons és dels que camina silenciosament. I no sap que la senyora Marta es desperta, no ho pot saber, perquè ella fa veure que no se n'adona. Segueix respirant profundament mentre ell surt de puntetes de l'habitació i se'n va a la cambra del costat a vestir-se.

El senyor Alfons fa això cada dia, cada matí. Es lleva quan el primer raig de sol despunta per l'Est i arriba a casa just cinc minuts abans de que la Cesca colpegi la porta amb els tres tocs suaus i un toc fort que porta fent des de fa molt de temps. Molt. Un senyal acordat en temps llunyans. Temps remots. Temps desgraciadament millors. I passats.

Però avui no. Avui el senyor Alfons ha arribat cansat. Amb les botes plenes de fang. I molt cansat. Ha pujat a la cambra, disposat a posar-se el vestit de nit de nou, però no ho ha fet. El cor li ha fet un bot quan ha vist que al llit no hi havia ningú. Ha suposat que la senyora Marta devia estar al pati de l'obaga. Ha baixat amb el cap cot, sabent-se descobert. La senyora Marta no l'ha mirat mentre ell seia, no li ha dit "bon dia" amb un somriure com ha fet sempre, cada matí, des que van contraure matrimoni. Ha seguit mirant el tassó d'herbes que la Cesca li deu haver preparat. El senyor Alfons ensuma el vapor que emana la tassa. Migranya. La senyora Marta torna a tenir aquell horrorós mal de cap.
"Senor Alfooooooooooooooooooooooooooooooons!!!!". La Cesca ha descobert les petjades de fang. "Cesca, cony, que la senyora Marta té migranya". I el senyor Alfons pot imaginar-se el dit infantil de la Nela devant els seus llavis rosats, la mirada fixa en la Cesca, que posarà morros i escombrarà el fang ressec....
"Jo.... bé...."
"Alfons, ja sé on has anat, no em donis explicacions...."
"Marta, no és el que sembla"
"Alfons, no em vinguis amb històries, ara. M'és igual el que facis o deixis de fer als matins". Però la cara de la senyora Marta s'ha contret en un gest que ha delatat la seva angoixa.
"......". I ell la mirarà de fit a fit, intentant tornar a trobar aquella llum als seus ulls que el va fer perdre el cap un dia, quan encara éren joves, quan ell encara tenia ganes d'assaborir-la de cap a peus, quan van acordar amb la Cesca que no entraria a despertar-los a l'habitació, que ella no ho sabia, però més d'un dia, abans de l'acord del despertar, a punt havia estat de caçar-los despullats, l'un a sobre de l'altre. Quan encara s'estimaven.
"Alfons, estic embarassada"


----------------------------
Una altra anada d'olla patrocinada per relatsconjunts!!!

----------------------------
I ara... més patrocinadors!!! (Això sembla ja una gala de OT... que el tio bo aquest es tira més estona fent propaganda de coses....en fi... xDDD).
En SúperFarlopa m'ha enviat això perquè ho pengi que diu que ell té moltes coses a penjar al seu bloc, i que decorés el meu post de'n Cases amb aquest joc que s'ha muntat... mira que li ha quedat bé, eh??? Que jo que sóc la campiona mundial de buscar les 7 diferències.... i m'ha costat moltíssim!!!

4.12.06

Una setmana!


Nois, noies..... queda una setmana, només una per apuntar-se al blocaire invisible!!!! Si encara no ho heu fet.... feu-ho ja!!!! Que falta gent! xDDDDDDDD

Maaaaaaaaaaaaaaare meva, qui m'ho havia de dir a mi 65 blocaires!!!! 65, sí, 65!!!! Què fort!!!! En sèrio no pensava que la cosa tindria tant de ressó, però vaja que m'encanta, i que me n'alegro moltíssim que estigueu tan animats!!! Estic desitjant que arribi el dia 22 per veure els 65 regals diferents que oferirem!!!!!!

Per cert, tal com deia el Gatot a la Cuca al Cau, el dia del blocaire invisible coincideix amb el dia de l'orgasme global... bé, cascú que ho interpreti com vulgui..... però sigueu originals i no em poseu tots un *.mid amb el vostre orgasme.... eeeeeeeeeeeeh???? [Ala, idea invalidada si algú l'havia tingut! xDDDDD]






----------------------
Agraïments als quatre artistes que van fer en el seu moment els dibuixets: Pd40, Menxu, Gemminola i... el meu papa (l'Avi, pels que no ho sabeu... xDDD)!!!!

3.12.06

Més nens!

Ahir vaig tornar a casa dels nens. A la nit. La veritat és que quan vaig sortir de casa em feia molta mandra estar amb ells... me'ls estimo molt, però ahir no em venia de gust jugar amb ells...

Vaig sortir de casa, em vaig enxufar l'mp3 i a ritme de Marea, Fito i companyia, vaig anar xino-xano fent el camí cap a casa dels nens. Vaig arribar al portal. Vaig apretar el botó del timbre: "Hola Alepsiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!" El petit. Sense esperar a que m'identifiqués ja em donava la benvinguda.

Vaig pujar en l'ascensor i el peque em va venir a obrir, en pijama i tot que anava. Se'm va llençar a sobre fent-me una gran abraçada amb cames i tot (rollo mico, sabeu? xDDD). Em va fer un súper petó a la galta, que monuuuuuuuu!!!

Quan vaig entrar a casa, la mare em va dir "ui, Alepsi, avui el peque està súper nerviós, que no et passi res!". I va riure. I jo pensant "ja veuràs avui per fer-los anar al llit".... El gran em va rebre amb un "hola Alepsi!" i un somriure. Estava jugant, com no amb els Warhammers... vaig elogiar la distribució de l'exèrcit que tenia muntada a sobre de la taula i em va ensenyar la maleta que s'ha comprat per guardar-los....

La mare em va donar instruccions i va marxar amb el pare, a sopar. "Cap a les 12 estarem aquí, si hi ha res, portem els mòbils". "Si hi ha res no ens truquis, Alepsi". Aquest home és un catxondu. xDDD

Ens vam quedar tots tres al menjador, asseguts al sofà, veient l'últim episodi de Bola de Drac. Què fort, jo que havia vist els primers episodis i no m'havien agradat excessivament.... va i ja he vist l'últim. Ara que ja sé com acaba... no em val la pena veure-la... que no em va agradar la tonteria de desig que li demana el Goku al Drac dels collons... tant buscar-lo per... bé, és igual, no us xafaré el final, als que no l'hagueu vist. xDD

La veritat és que tot i que el peque estava nerviós es van portar molt bé. Van ajudar-me a parar taula i a servir el sopar. El peque va posar els coberts i els gots a taula "Alepsiiiiiii" em va dir amb un somriure "t'he posat al meu costat per sopar!!!". El gran va mirar-me amb un gest de complicitat i va riure.

Quan vam acabar de sopar (no sense els pertinents rots i porcades variades, seguits de "bronques" per la meva banda), el peque es va estirar al sofà.
"Escolta, peque, has d'anar a rentar-te les dents, eh?"
"Porta'm en braços, Alepsi"
"Si home, peque! Que no ets gran per anar-hi sol??"
"No, sóc petit, vull que em portis en braços"
I em va fer un somriure d'aquells que sap que em maten... i el vaig agafar per la cintura, i em va plantar un petonarro ple d'oli a la galta.
"Eeeeeeecs, que burinot, peque!!! Jajajaja! Espera que vaig a netejar-m'ho!" I l'estava tornant a deixar sobre el sofà...
"Ara un a la boca"
L'Alepsi amb cara de... què dius nen!!!
"Si home, i un al nas!"
Vaig marxar a la cuina a netejar-me la galta plena d'oli i en tornar el peque ja s'estava rentant les dents amb son germà.

A l'hora d'anar-se'n a dormir, vaig ficar al peque (en braços, perquè m'ho va tornar a demanar) al seu llitet, el vaig acotxar i li vaig fer un petó (a la galta, eh??? xDDD). "Alepsi, llegeix-me un conte...".

Vaig fer-lo esperar un moment fins que el gran va estar al llit i acotxat i besat per mi, i vaig llegir-li dos contes. Tots dos bastant horrorosos i sense sentit, per cert, però ell es va relaxar.... quan vaig acabar el segon, vaig apagar el llum i em disposava a marxar. "Alepsi... queda't amb mi fins que m'adormi". "Vaaaaaaale...." Vaig seure al llit, al seu costat, acaronant-li l'esquena. "Estirat al llit, Alepsi". "A veure, peque, no em puc estirar al llit que porto les bambes, i a més, qui ha de dormir ets tu...". Sort que no em va rebatre l'argument... ja m'estava començant a agafar por... xDDDDD

1.12.06

Esgotada

Avui tinc un dia tonto. Molt tonto. Extremadament tonto.

Estic tova. Molt tova. Extremadament tova. [Bé, no tant, una mica, una mica allò... amb la llàgrima fàcil].

En fi, ja em passa de tant en tant. Sabeu aquells dies que sembla que tothom se n'estigui enfotent de tu? Doncs això.

Avui em sembla que tot el que dic/faig ho dic/faig al revés. Que no n'encerto ni una. Que la gent em mira com dient: "pobreta és que és idiota". Això la gent a la que, en principi, li caic bé. Perquè als que no caic bé, avui em miren amb cara de dir "normal, que no em caigui bé... si és tontalcul".
I jo els miro amb cara de Gat de l'Shrek i penso "siusplau, mira'm normal, mira'm com em miraves ahir, que jo no t'he fet res!!!!!!". I llavors, ells es ratifiquen en que sóc idiota. Perquè ja m'explicareu, quina fila dec fer fent aquesta cara que pretén ser mona......... ¬¬

En fi, que estic sonada, no us dic res nou, però això, que avui, a banda de sonada (que això és el de sempre), estic tonteta. I és que hi ha dies en que un comentari de bon matí et pot trasbalsar tooooooooooot el dia. En fi.... em permeteu sincerar-me en plan melàngic? (sense que serveixi de precedent, eh? Que ara, el meu cervell, ja me'l conec jo, en quant pengi el post aquest començarà a insultar-me dient-me el nom del porc i tot el que pugui...... en fi, si algú necessita un trasplantament cerebral, m'avisi....)
Total, que moltes gràcies als que sou, per ser-hi, als que esteu, per estar-hi, als que somrieu, per somriure i als que no passen per aquí, o hi passen molt de tant en tant... per passar-hi, per deixar-hi les seves petjadetes, per fer-me sentir millor.... que us heu convertit en les meves crosses virtuals...

I mireu, ja sé que hi haurà qui pensi "goita l'Alepsi, aquí fent pena perquè tothom li digui que tot s'arreglarà i que ella és fantàstica...." (i ara hi haurà qui pensi "mira, l'Alepsi diu que hi ha gent que es pensa que vol fer pena, perquè la gent li digui, tia, passa de la gent que es pensa que vols fer pena, que no et coneixen!" [i ara hi haurà qui pensi "goita-la, diu que hi ha gent que es pensa que la gent pensa que ella pensa que vol fer pena i així la gent li dirà, nooooo tia, que si estàs fotuda digues-ho...."]) i així fins a l'infinit. I no va en conya que els meus pensaments són així, eh? Que és molt dur viure amb el cony de cervell aquest que duc dintre el cap..........

Total, que res, que me la bufe ja tot, i que si voleu pensar que vull anar fent pena pel món, fantàstic, i que si voleu pensar que no, meravellós, i que si voleu pensar que quin és el número de telèfon del manicomi més proper a casa meva, doncs truqueu-hi..... i feu-me una visita de tant en tant.

-----------------------------------
Per cert, com que això del bloc és una teràpia cada cop més efectiva per mi (el tema de l'addicció al bloc és un efecte secundari, totes les teràpies en tenen, no? xD), sembla que ja m'estic recuperant i vull fer un avís a tots els que entreu al bloc.........
Em cagaré en to'loquesemenea si a algú se li acut suggerir que l'Alepsi està menstrual, ok????? Perquè ella ja sap que quan està menstrual es posa irascible, tova, ciclotímica, en definitiva. I què??? Eh? Eh? [irascibilitat activada.... estic cansada, m'esgoto molt, molt, molt......]