30.6.07

Ara sí!

Gent.... ho he aprovat tot!

Ovació, siusplau, ara sí me la mereixo (ja sé que molts també ho haureu fet, en alguna ocasió i que pensareu, què prepotent, la tia. Doncs sí. I què? No és el meu blog? Doncs muts i a la gàbia! xDDD)

Res, no em puc estendre més, que marxo a passar el cap de setmana a Tarragona, a celebrar-ho. Platjeta, dormir, platjeta i més platjeta, amb el Maduixot i companyia! :D

Sento haver estat desconnectada del món blocaire, fa dies que no llegeixo gairebé res, ni contesto els comentaris, prometo que la setmana que ve m'hi poso. Aquesta ha estat impossible, només arribar a casa del Casal em fotia a dormir. Vaig cansadíssima!!!

Però bé, tot aprovat, gent, TOT!!!!! Ha valgut la pena l'esforç! Ara ja només queden les pràctiques i un parell de txorrades de lliure elecció.... i seré tota una senyoreta llicenciada!!!!!! :DDDDDDDD

25.6.07

Ja taaaaa!

Tururururururururuuuuuuuuuuuuuuuu!

Ala, fet. Ja està, podem (puc, més aviat, ja sabeu, els deliris de grandesa) donar per començar l'estiu! Oleeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!

Aquest matí a les 9:30 començava l'examen de psicopatologia d'adults versió 3.0. Cagunlaputa. Se us ha atravessat mai una assignatura?
"Nena, que et repeteixes, a veure si ara ens fotràs copy-pastel (de nata) de posts antics!"
Que no, coi. Va, tu desconnecta't, que ja no et necessito!
"Doncs ja t'ho faràs tu amb els 25 monstres que has d'aguantar aquesta setmana! I amb els 30 o més que seran la que ve... ja veuràs si em desconnecto, ja!"
Coi, vale, queda't aquí, connectadet i maco, però no donis pel sac que vull estar de vacances una mica, encara que hagi de treballar.

Sabeu què? Al casal, avui, he conegut a la "mini-tarambana". En sèrio. Jo crec que, mínim, ha de ser sa germana, o algo. Veureu, la nena en qüestió (3 anyets, la dolça), anava amb una samarreteta molt mona, amb la "kitty" aquella estampada al pit. Hi ha hagut un moment que ens hem quedat a soles. Us transcric la conversa:
Jo: Ei! Quina samarreta més maca!!! [vés, d'alguna cosa havíem de parlar.. xD]
MiniTarambana (MT): És un gatito muy bonito! [la nena parla castellà... ja, ja, la Tarambana real no acostuma, però ei, poseu-li imaginació, va!!]
Jo: sí, ja veig! [li he somrigut i li he picat l'ullet]
MT: Se llama "jelokiti" [així ho ha dit, la tia, tal com sona... xDDDD]
Jo: Ya, ya. Es muy bonita!!!
MT: es la más moderna!

Guau! M'ha desmuntat. M'he fotut a riure. I clar, la pobra, no entenia res. Però és que m'ha impactat veure una puceta de 3 anys dient (amb tot el seu glamour i el seu posat "fashion"): "es la más moderna".

Total, primera anècdota de casal. En vindran més, segur. M'encanta!

P.D: l'examen no m'atreveixo a dir com m'ha anat. Diria que bé, però les altres dues convocatòries també havien anat bé... així que res, haurem d'esperar a dijous... quins nervisssss!!!!!!!!

P.D2: a veure, donada la gran massificació de gent que em diu que ser "extrovertit" i "reservat" a la vegada és incompatible us diré que: jo puc ser extrovertida, perquè no em costa relacionar-me amb la gent, fer amics, sortir de festa i passar-ho bé... però puc ser reservada amb els meus afers personals. Oi que dit així no sona tan incompatible? ;)

PD3: si aprovo les dues assignatures que em falten per saber, faré una festassa, ja us ho dic ara! Perque em quedarà no res per a ser psicòloga!!!!!
"I després què, nena?"
I jo què sé!!! No estaves de vacances, tu??

22.6.07

Lamine


Això, tal qual (amb faltes i tot), va ser el que em vaig trobar l'altre dia al parabrises del Huevi. Pobre Huevi... sempre me l'omplen de propaganda: que si "vendo piso soleado", que si "talleres Riquipum"... i ara sembla ser que atrau les ciències ocultes, tu.
Perquè l'altre dia em vaig trobar això... però és que al dia següent me'n vaig trobar un altre similar (que ja us posaré en un altre post... això de no tenir scanner és un merder... que la imatge que esteu veient l'ha fet una servidora al Paint... com el domino, eh??? xDDDDD).

De debó us dic que estic per trucar al "Professor Lamine", poca conya!

Jo és que vull veure a "mis enemigos de rodillas". No em direu que no seria chulo, eh? Jo allà, dempeus, mirant cap a baix, i ells allà, agenollats. A saber què fent... vaya merda de càstig, això de posar-los de genolls, no? "Bé, sempre hi podem posar xinxetes, a terra". Això mateix estava pensant jo. "Vés qui ho ha de pensar sinó". També és veritat...

A més, després diu que "hombres y mujeres estarán a mis pies". No sé si em fa gaire gràcia, això, que ja sabeu molts la meva fòbia amb els peus.... però suposo que no deu ser en sentit literal, no?
O sigui, ja tenim als enemics de genolls a terra, i homes i dones als meus peus. I jo allà, mirant-los des de dalt i.... joder, si tothom està pels terres perquè he de ser jo diferent? Em sentiré marginada.... m'acabaré tirant a terra també jo... aaaaaaaaaaaaah!

El professor Lamine ens vol dominar a tots!!!!!!!!!!!!!!! Ens vol a tots al terra! Ala! En plan fregall.... si és que així no es pot anar pel món, més ens val a tots anar dempeus, què voleu que us digui....
"Sí, sí, però t'ha agradat lo de les xinxetes"
Bah, jo no tinc enemics, seria malgastar xinxetes, també
"Ui, Alepsi, vas peix, eh? Que l'altre dia vaig sentir a la P. criticant-te!!!"
La molt puta!
"Preparo les xinxetes?"
Jo vaig trucant al Lamine....

----------
P.D: ara m'ha vingut al cap... "profesor" ve de "professar"? Uhm... els professors són profetes?

Per cert, si algú vol el telèfon del col·lega aquest, que me'l demani, que tinc el paperet encara rondant per casa.... xDDDD

Au, me'n torno a estudiar, que ja acaboooooooooo! Dilluns, dilluns, dilluuuuuuuuuuuuuuns! :D

20.6.07

La firma

Ara que estic acabant la carrera... m'estic plantejant coses. Suposo que com tothom que en algun moment ha acabat uns estudis. Les típiques preguntes: He après alguna cosa? Em servirà el que he après per a tenir un futur millor? He gaudit tot el que havia de gaudir? Estic d'acord amb el que he après?

En general, les respostes serien: D'aquella manera. No (o sí, suposo). No (però he gaudit bastant). Sí (però no, suposo).

Us ha quedat clar? A mi tampoc, no passeu pena. És normal que en època d'examens ningú m'entengui. La parla se'm fa confosa, el cervell està com en un estat de shock continu i... bé, tot allò que us vaig explicar l'altre dia.

El cas és que qualsevol excusa és bona per a no estudiar. Avui he tingut el penúltim examen i en una pregunta m'he quedat en blanc. Perquè? Doncs per no estudiar! Buah, un fàstic. Però les altres crec que estaran bé. O no. Ja divendres 30 us informo dels resultats.

I com que qualsevol excusa és bona, aquí us en deixo una per a que us entretingueu, res, vint minutets. L'altre dia ma cosina em va enviar això per mail. És una pàgina web on t'expliquen com interpretar la teva firma. Té la seva gràcia, tot i que mai hi he cregut gaire en la grafologia... però sé de bona tinta que està en procès d'estudi i, de moment, les coses apunten a bon camí. Així que mireu, per provar-ho, doncs tampoc passa res, no?

Us deixo els meus resultats per a que em digueu si creieu que la meva firma em reflecteix la personalitat o no. Ea.

Se manifiesta como una persona reservada, con cierta timidez.
Tiende a la extraversión.
Gustos estéticos, amabilidad y buenos modos.
Personalidad equilibrada, que acepta sus aciertos y errores.
Persona medida y justa en su accionar.
Temperamento práctico y activo.
Búsqueda de protección, de seguridad. Una personalidad que se protege.
Toma ciertas reservas antes de conceder su confianza a los demás.
Tiene una buena autovaloración y autoimagen.
'Yo' íntimo muy fuerte, y una gran autoaceptación.

18.6.07

Estudiant

Doncs això. Ja veieu. Estic missing. Bé, no del tot, ja sabeu, no em puc desconnectar tan fàcilment de vosaltres. Però ho he de fer. Aquests dies, diria, són decisius per la carrera. O no. Però m'agrada pensar-ho així, perquè així em forço a esforçar-me (valgui la rebuznancia, i sigui mentida, perquè realment, m'està costant concentrar-me, però vaja, això és una altra història...).

Total, que res, que he decidit que per rebaixar els meus nivells d'ansietat i no sentir-me tan culpable escrivint un post quan hauria d'estar estudiant, us proposo que m'ajudeu en l'estudi d'una matèria apassionant (i no va amb ironia) de la que m'examino dimecres. Us sembla? [si no us sembla, tranquils, entenc que us pot resultar pesat, el post, ja us aviso...]

L'assignatura, en qüestió, és psicogenètica. I vinc a explicar-vos el primer punt del temari. Que ja me'l sé, però penso que pot generar debat, i ara fa temps ja que no provoco debat al bloc (que no sé jo si n'he provocat mai, però vaja). Us transcric el fragment tal qual, i després en parlem, ok? Som-hi:

"Les nostres experiències estan, en part, influides per les nostres característiques genètiques:
  • Correlació Activa (CA): seleccionem, creem i formem els nostres propis ambients segons la nostra manera de ser. Captem més un tipus d'influències ambientals que d'altres segons el nostre genotip. Anem buscant els ambients en els que estem més còmodes com a conseqüència de la nostra manera de ser.
  • Correlació Passiva (CP): els pares aporten la dotació genètica i l'ambient de criança. El fenotip dels pares correlaciona amb el fenotip dels fills. Més important en la infància que a mesura que anem creixent.
  • Correlació evocativa (CE): elicitem en els altres aquells comportaments que millor correlacionen amb la nostra manera de ser.
CA i CE -> responsables de les igualtats en germans i bessons criats per separat."

Ooooooh! Us ha agraat? Sí? No? No ho heu llegit? Jajajajajaja!

Bé, jo el "debat" que volia plantejar és: creieu que, realment, triem les nostres influències ambientals? Podriem parlar d'un tipus de personalitat que tria, per disposició genètica, un ambient que li és més o menys favorable? Podria ser que les persones, per exemple, amb susceptibilitat genètica per a la depressió escollissin, sense voler-ho conscientment, viure en ambients "depressius"?

[Reconec que és un "debat trampa"... totes aquestes preguntes estan contestades ja... xDDDD Però m'agradarà saber què en penseu vosaltres!!]

16.6.07

Ains...

Ja sabeu (i si no ho sabeu, seguiu llegint, no em sigueu impacients... xD) que les meves èpoques d'examen es caracteritzen per certes coses, que avui, mireu per on, em ve de gust analitzar, o no. Perquè no tinc clar de què anirà el post. Faré un exercici lliure per descontracturar la ment (si és que això és possible) abans de tornar-me a posar a l'estudi.

Va, que anem:

1. Verborrea. Sí. Em dona per parlar. Deuen ser els nervis. "Quins nervis tia? Si tens més pachorra que... que...."

2. Cervell apardalat. No chuta. Durant la època d'examens, el pobre, s'estressa, es satura d'informació, i ja no es pot ni fotre de mi.

3. Sentiments d'inutilitat absoluta. Ja sabeu, el "negativisme de l'estudiant". Allò de que mai aprovaré, que tot em quedarà pel setembre... i tal i tal. Sort que no faig cas a aquestes anades d'olla que m'assalten de tant en tant... xDDD

4. Labilitat emocional. Pels no versats en psicologia, simplement, canvis d'humor bruscos. Puc estar tonta, tonta, i posar-me a plorar per una tonteria (com ahir a la nit, que em van fer veure "Closer" i em va donar per plorar molt), i als cinc minuts estar-me partint de riure per la subnormalitat més gran. I després posar-me d'una mala hòstia que mossego.... diguéssim que durant examens no sóc gaire bona companyia (negativisme, veieu?).

5. Canvi del sentit de l'humor. Sí, sí. Se'm torna més negre, diguéssim. No sé ben bé perquè. Estic més seriosa, en general, i això fa que les meves bromes siguin serioses. Amb expressió facial seriosa, i to de veu monòton. I, sabeu què? Fan més riure. En paraules del maduixot: "últimament estàs sembrada, nena".

6. Alteracions de la ingesta d'aliments. És que jo, no sé si ho havieu notat, no sóc una persona molt nerviosa... però sí ansiosa. És a dir, jo no em poso nerviosa, allò amb "taquicàrdies" i insomni pels examens, però sí que tinc aquella mena de... necessitat de menjar. A més, ara m'ha donat pel fuet. I no em malpenseu, que sou uns marranos. xDDDD

7. Augment del desig sexual (xDDDD). En sèrio. I clar, m'altero, i això no pot ser bo. No pot ser-ho, però de cap de les maneres. Perquè així no hi ha qui es concentri. I al final acabaré per suspendre-ho tot (negativisme) i acabaré més penjada que el "Juselín" (humor negre). I si no deixo de menjar.... uhm.... d'això... què anava a dir? (cervell apardalat).

En fi... que això, que tot aquest rollo (verborrea) per dir-vos que estic d'examens i que per això estic una mica desconnectada.
De moment només n'he fet un (ahir) que va anar prou bé, crec, però fins dimarts no tinc les notes. Dimecres en tinc un altre pel qual encara no he estudiat (només m'he llegit alguns temes) i prou que m'agrada... de fet, és que m'agraden molt les assignatures de les que tinc examens: psicopatologia infantil (que vaig fer ahir), psicogenètica (el que tinc dimecres i pel qual, igual m'animo i us en faig un altre post, perquè és realment interessant), i psicopatologia d'adults (una assignatura que m'encanta! Tant que ja serà el tercer cop que faci l'examen!!! Buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!!!! Snif, snif! (labilitat afectiva) Diuen que a la tercera va la vençuda, no?)

Ains....

12.6.07

Selectivitat

Avui, i durant els propers dos dies, fins dijous a la nit, deixo encesa aquesta espelma per a tots aquells que s'examinen aquests dies.

Que no, que no sóc creient, ni faig rituals ni res. Però és una cosa simbòlica.

Que sí, que jo en el moment de fer la sele em vaig comprar una "vela esotérica" de color blau que portava el seu ritual i la seva pregària a noséquinsant, i la vaig tenir allà cremant-se fins que es va consumir... aquelles coses que fas quan tens 18 anyets, què tendre! No em direu que no! Jajajaja!

Però és que tenim, com a mínim, tres companys blocaires que estan emmerdats amb la sele (Athaelion, Ulisses i Tals), i ma germana, que no és blocaire, però comprendreu que és companya meva... com a mínim d'habitació, per desgràcia per a les dues...

Tots aquells que l'hagueu fet, recordareu els nervis (o no) que es passen. Dic "o no" perquè aquí, una servidora, es va posar nerviosa de veure que tothom estava histèric i ella més tranquila que una pernila (què passa, heu vist mai una pernila nerviosa? No, oi? Doncs això, a callar! xDDDD).

Total, que a tots quatre esmentats dos paràgrafs amunt us desitjo molta, molta, molta sort... i us dic que em foteu enveja! Que ho sapigueu! Que aquest estiu serà el millor de la vostra vida (buah, no em digueu que no, els veterans, que és aquell estiu que no tens RES a fer!!! Ains...) i que l'any que ve comenceu carreres o estudis superiors.... i això sí que és la festa! xDDDD

11.6.07

Jardí i Canon


Any... no se sap, però no importa. Allà on es situa l'acció que ens ocupa no hi ha temps, ni distàncies, ni res.
Dos genis. Bé, algú coincidiria en no anomenar-los així. Per a mi, tota persona capaç de portar a terme una obra d'art (ja sigui un quadre, una composició musical, un conte, un vídeo...) és un geni. I no admeto discussió.

En algun moment les seves vides s'han entrecreuat. Ell, tarareja la seva tonada més coneguda, l'altre admira el que l'envolta, cercant nous colors que l'ajudin a plasmar la seva imaginació en un paper.

Cap dels dos té clar, quan crea, què vol transmetre. Tampoc no intenten explicar-ho. Ells fan les seves obres d'art donant vida al que senten en aquell moment. Tant hi fa si algú hi veu un jardí, com ell, o si l'altre veu una constel·lació de colors. Tant és si algú es deixa portar per la melodia fins que la tarareja, o si a algú l'emociona tant que en vol fer una versió. No cal entendre'ls.

Els dos, amb el cap enlaire i un somriure als llavis. Al compàs de la seva música, a la vista del seu quadre, ells ho saben, han tingut lloc festivals, riures, tonades, retrobaments, baralles, plors, somriures, odis, fins i tot. Les seves obres han creat sentiment. El seu sentiment ha creat un de nou.

Els seus sentiments, de moment, han creat 13 motivacions noves. Si us en provoca alguna... ja sabeu.

8.6.07

Sabates

Avui volia penjar la meva aportació per la nova proposta de RelatsConjunts... però la cosa, de moment em supera, i com que estic baixa de defenses (se'n diu "semi-grip intestinal" :s), doncs casi que prefereixo publicar avui l'encàrrec que em va fer ja fa dies el meu estimat Gatot!

Que ell deia que volia passar-me'l perquè odio els peus. I és cert, em sembla que us n'he parlat alguna vegada... sóc rara, i m'agrada ser-ho. xDDDD
El cas és que tot i no suportar els peus... m'encanten les sabates. Sóc una mica Tarambana... xDDD
Així que he hagut de fer una selecció acurada... em queden, al menys, 10 o 12 parells més que ja he trobat excessiu ensenyar-los... més que res perquè hauria de sentir-vos dir que si sóc una fetitxista... i jo, les meves fílies, me les guardo per mi, què voleu que us digui... xDDDD

Allà va:

Aquestes diguéssim que són les de guerra. Les que porto cada dia, o gairebé cada dia.

Aquestes m'han acompanyat en totes les meves aventures (les porto amb mitjons, eh? Però em feia mandra posar-los per la foto... xDDD). Aquestes botes han pujat al Pedraforca, han fet un tros del Camí dels Bons homes, una ruta a peu per Andorra, 3oo i picu kilòmetres del camino de Santiago... i aquest estiu vindran amb mi lluuuuuuuny!!!

Les tres que venen a continuació són les que em poso quan he d'anar súper mona... o aquells dies que necessito sentir-me sexy.
Aquestes només a l'estiu, que a l'hivern, amb mitges, rellisquen

Aquestes són les sabates maques "tot terreny". Súper còmodes, i baixetes. Aquestes m'encanten. Són una miqueta incòmodes, però vesteixen un munt! I total, pel que em van costar... (12€) Aquestes són la meva nova adquisició d'aquest estiu. Me les vaig comprar aquest dimarts passat i m'encanten. La Maduixeta va dir-me que estaven fetes per a mi! No em direu que no són precioses!!!!
Aquestes també són noves d'aquest any. També una ganga (6€), però són còmodes i per a portar-les cada dia, o per estar per casa, fins i tot, doncs estan molt bé, trobo.
I aquestes són les meves preferides. M'encanten, són súper còmodes i queden molt i molt bé. En la foto no s'aprecia el taló que porten, però us asseguro que és altet i em fa la cama molt maca! Jajajaja! Aquesta temporada encara no me les he posades, però aviat cauran, ara que les he desenterrat per fer la foto... xDDD

-------------------------------
I aquestes són les sabates d'estar per casa de ma mare. Que em va veure amb la càmera de fotos i em va dir que li'n fes una.
Pobra, pensa que no hi toco. Bé, ella i la resta de persones que viuen a casa meva.... aaaaaaaaai, és el preu que s'ha de pagar per fer content al Gatot. xDDDD

7.6.07

El rellotge del sexe (II)

Anem a pams. En l'article de la gran revista que us comentava l'altre dia, hi ha, a peu de pàgina una mega línia cronològica (molt científic queda) que han etiquetat com: "etiqueta de la cronologia sexual". Toma ya. Passo a exposar-vos-la, ok?

Día 1
Beso en la mejilla (puede que en los labios, pero sin lengua). Ui, sí, vigila no t'excitis massa
Buscaros mutuamente en el Google. Perdó? Per qui m'has pres? Per una boja maníaca persecutòria???
Mostrar los tatuajes. Depèn d'on estiguin, dic jo, no?

Día 2
Insinuación sexual. Mira tu que bé, la cosa comença a posar-se interessant.
Enrollarse. Homeeeeeeeee, al segon dia, ja???? Què fort! Ni Fernando Alonso, colega...
Conversación sobre ETS. Vols dir que cal???

Día 3
Rozamientos con la ropa puesta. Aaaaaah, que el día 2 lo d'enrollar-se era ficar-se la llengua, només, no? Vale, vale...
Hablar de los ex. Cal?? No, no cal.
Sexo oral. Hòstiaaaaaaa... anem forts, eeeeeeh? xDDDD

Día 4
Hablar de la familia. Com diria el maduixot: "familia y trastos viejos pocos, y lejos". Doncs això, una altra cosa que no cal.
Penetración. Ah, mira, només hem hagut d'esperar 4 dies, no està malament.
Hablar de sexo. I parlar d'ETS, ben bé, què era???

2 setmanes
Presentar a los amigos. Vols dir? Ai, no sé, massa precipitat... xDD
Rapidillo en un rincón discreto. El què? Ai, com no em donin més pistes no sabré...

1 mes
Cogerse de la mano en público. No faré comentaris...
Jugar a los médicos. Jajajajajaja! Que bo, una regressió a la infància!!

2 mesos
Comprar preservativos a dúo. Ai, què maco! Quant de romanticisme!!!!
Viaje de fin de semana. I les peles? Qui ho ha de pagar? Ell? Jo? Ella???

3 mesos
Ver peli erótica juntos. Fixar-s'hi en la paraula "eròtica" que no diu "porno", eeeeh???
Decir "te quiero durante el sexo". Uhm.... mentre tens l'orgasme? En els preliminars? Després, entre esbufec i esbufec? Va, home, va, concreta d'una puta vegada!!!!
Conocer a los ex. Que no, collons, que no cal!

4 mesos
Acudir juntos a una boda. Ai... i si no tinc cap amic que es casi??? Quina angoixa!
Quitarse granitos. Per-fa-vor! Quin putu fàstic! Pobre de l'home que es dediqui a treure'm grans! I pobre, també, del que esperi que li faci jo... perquè pot esperar assegut...
Comprarle ropa al otro. Jo passo, cascú lo seu, tu!

6 mesos
Ponerse motes cariñosos. I començar a transpirar sucre i horterisme, no?
Hablar del sexo anal como opción. Buah! Quina gilipollada. Què s'ha de fer? Un debat???
Utilizar un método anticonceptivo distinto del preservativo. I no posa anar-se a fer una revisió de salut els dos agafats de la maneta... segur que és un error d'impremta... xDDD
Fin de semana con su familia. I amb la meva què passa? Res, res, fem una costellada i els convidem a tots, així ja acabem amb la relació.

9 mesos"Te quiero" usado regularmente. Cada quant? Cada 8h com els xarops?
Utilizar el baño mientras él se lava los dientes. Al tanto que va de canto... què dur! Jajajajaja! Jo, és que, sincerament, prefereixo cagar i pixar sense espectadors.
Comportamiento relajado, faltulencias incluidas. Ara sé perquè no m'agrada arribar als 9 mesos de relació........ xDDDD

1 any
Juguetes sexuales. Jo els hagués comprat abans, què voleu que us digui.... o no... i si l'espanto?? Ai, ai, em sembla que em tatuaré el calendari aquest....
Celebración de aniversarios. Que no de "cumpleaños", s'entén, no? I clar, com havies de celebrar cap "aniversario" abans de fer un any. Allò de "celebramos que hacemos 3 meses", la veritat, ho trobo una mica cutre, eh?
Hablar de tener niños. Què?????????? La mare que em va parir! Això sí que m'ho tatuo a la mà dreta: "cortar con él antes de llegar al año!!!!!!"

5.6.07

El rellotge del sexe

"Las relaciones sexuales creen en el reloj.... (tu también deberías)"

Amb aquest titular tan misteriós i amenaçant ens sorpren aquest mes de Juny la súper revista "Cosmopolitan" (un culte a la lectura de cultivació i meditació que cap dona hauria de deixar de llegir....).
Com a subtitular (que no es deu dir així, però ni sóc crítica literària, ni periodista, ni ganes) posa: "a veces ir demasiado rápido da al traste con un amor que apenas acaba de empezar, para evitarlo, prepara tu agenda virtual, cronometra y disfruta".

Quan he llegit això, he pensat: ja està! M'han trobat la solució! Que mai no sé si he de parar-me els peus o donar "rienda suelta" a la meva passió. I he decidit seguir llegint. Ara us posaré perles extretes tal qual (de debó, TAL QUAL) de l'article. Procureu no desesperar-vos, que el millor ho deixo pel final.

"Es posible que estés dispuesta a vestirte de vaquera y gritar "yahoooo" al llegar al orgasmo, pero ¿resulta apropiado hacerlo la primera vez que te acuestas con él?".
A veure, per començar, per a què t'encomenes a Yahoo? No veus que queda lleig, dona? Que cridar un nom que no és el seu és molt decepcionant?? D'altra banda.... i què si em ve de gust fer-ho així? Si a ell no li agrada que s'hi posi fulles, dic jo, no?

"Imagina que tu nueva pareja es algo así como un cachorrito. Una monada, cierto, pero si lo sobrecargas (...) con exceso de afecto (...) puede que se asuste y salga corriendo. ¿Y qué sería de tí? Te quedarías compuesta y sin mascota. Es decir, sin chico".
A veure... si ell surt corrents, per començar, tampoc tenia tant d'interés. I per continuar... com que "qué sería de mi"???????? Perdó???? Doncs seria una dona lliure i sense lligams, quin problema hi ha??? Que totes les solteres són unes desgraciades??? Que tothom qui té parella és súper feliç???? Siusplau, que els contes de Disney ja ens queden petits....
Ah, i gràcies per l'aclariment final, si no ho arriben a dir em pillen ja baixant a la botiga de mascotes i comprant-me un cadellet... ¬¬

"Si él no es tu Principe Azul, acelerar las cosas sólo conseguirá que la ruptura sea más dura y que te sientas como una estúpida".
No, perdona, si ell no era el meu Príncep Blau i he deixat escapar un parell o tres de claus, sí que em sentiré com una estúpida! xDDDD

"Cada día que pasáis juntos surgen señales de que lo vuestro va en serio. Como cuando le pides a tu novio que no se rasque la nariz mientras veis la tele, le confiesas que tu película favorita es Dirty Dancing o admites que no entiendes qué es una OPA hostil".
A veure, si em coneixeu una mica, sabeu de sobres que jo no acostumo a entrar en polèmiques de gènere... però... si aquesta frase no és masclista, baixi Déu i ho vegi!
Per començar, me la sua que els homes es rasquin el nas, sincerament. Si es rasquen serà que els pica, no? Pos a mi quan em pica, em rasco. També, sí, sí. Per seguir, què passa amb Dirty Dancing? I per acabar... què vol dir "admites que no entiendes"??? Que fins llavors has estat fingint perquè ell pensi que està amb un premi Nobel de la saviesa??? Per-fa-vor!!!

En fi, en la propera entrega de "el rellotge del sexe".... us donarem el cronòmetre que us indicarà si la vostra relació és una mica Raikkonen (és a dir ansiosa-veloç, algun dia us ho explicaré) o si, més aviat, us confonen amb germans de la caritat.