30.12.07

L'últim post de l'any

Feliç 2008 a tots!!!

A mi em fa pena acomiadar el 2007, ha estat un dels millors anys de la meva vida... però les coses van com van i el 2007 s'ha acabat.... només queden dos dies... ni això... només queda un dia i unes hores.... buah, ploraré quan soni la última campanada....

El pitjor del 2007? Haver abandonat tant a l'Alepsi.
Un desig pel 2008? Reemprendre l'activitat blocaire...

Em perdoneu aquest final de 2007 tan descafeinat? [Mireu la diferència amb el post de fa un any...]

Com l'any passat cal agraïr amb tot el que es mereixen i més a tots aquells que m'heu ajudat a que aquest any hagi estat fantàstic: Maduixeta, Trasto, Sara, E., A., F., D., M.... i totes les lletres de l'abecedari (que això no em deixo a ningú... xDDD)

21.12.07

El meu "regal"... xD

La veritat és que amb això del blocaire invisible m'emmerdo jo sola. Perquè, vaig pensar, fer un regal no serà tan complicat, tampoc... però no recordava la història de l'any passat, que em va agafar una plorera perquè el putu-video no funcionava a últim moment... sí, sí, és el que té deixar-se les coses per a última hora, que acaben sortint un nyap... però no n'aprendré mai, i si algú n'ha après mai, que tiri la primera pedra. Plof!
-Hòstia, cabró, que m'ha donat al mig del front!
-Perdona, ha estat la emoció de poder-te agredir gratuitament....
En fi, hi ha gent per tot.

El que deia, que m'emmerdo sola, perquè... quan vaig veure el blocaire al que li havia de fer un regal vaig caure de cul a terra. Què li podia regalar? Perquè era un repte... una persona tan enfenyada no podia per més que haver de necessitar un regal especial....

Vaig pensar en regalar-li un magnetotèrmic nou, i tot i que sé que m'ho agraïria foreverandever, les meves normes no em deixaven enviar-li el regal per correu (té collons, jo sola em tiro pedres a la teulada... xDDDD).

Després vaig pensar en regalar-li un curset de mecanografia, però va el paio i penja aquest post, i tot en orris, perquè es veu que el tiu ja sap teclejar mirant al sostre! Quin gran avenç científic!!!! xDDDDD

Després vaig pensar en fabricar-li jo mateixa un llibret d'aquells de "el añó que tu naciste" (sabeu què us vull dir?). Però resulta que no sé el seu any de naixement, i en aquest post, tampoc no ho aclareix. Caca!

Vaig pensar, després, en oferir-me jo mateixa, en matrimoni, al bon home aquest... però diria que el tenim enamorat.... (avispada que és una quan vol... xDDDD)

I per fi, vaig pensar: tia, fes-li un recull de fotografies dels seus mites infantils i en fas un collage!!!! I em vaig il·lusionar amb la possibilitat de fer-lo plorar de nostàlgia i melangia (sí, les dues coses, una sobre l'altra). Vaig anar al seu bloc, i vaig trobar els seus mites... però... jo no els conec. Em vaig veure incapaç de trobar a tots aquells personatges en foto. Vaig estar-m'hi set dies i set nits amb els ulls com un mussol investigant la vida secreta (de les paraules no xDDD) dels personatges... vaig descobrir que "Don Pimpón" va tenir un affair amb la Caponata. I el shock va ser tan gran que em vaig veure incapacitada per continuar fent el regal.....

Així que, al final, el meu regal trobo que m'ha quedat brodat. És un regal que no és ben bé per ell, però que li farà un favor, segurament. Més que a ell, a la família sencera. Jo no sé com ho porta ell, i ella tampoc, però a mi és una qüestió que em porta de cap (i mai millor dit).

Zinc, aquí tens el teu regal, espero que sapigueu aplicar-lo amb la cura que mereix la teva honorable iaia. I que li cureu d'una vegada el problema capil·lar... que la pobra ja deu estar-ne una mica fins el cap-damunt (perdó per la broma fàcil, però és que no m'ho puc treure del cap... xDDDDDD).


I és que, el pobre, va tan enfenyat que no té temps ni per baixar al súper a comprar-lo (noi, ara farà dos anys que tens a la iaia amb caspa, i encara no li has posat remei... quina tela, quina tela!!!!). Així que jo li he fet l'encàrrec, no em diràs que no és un bon regal... xDDDDDD

Per cert, Zinc, m'ho he passat de conya llegint-te, ja ho havia fet alguna vegada, però "estudiar-te a fons" ha estat una gran experiència! xDDDD Que passis moooooooooooolt bon nadal!!! (La Iaia farà canalons? Dona-li la foto aquesta i que truqui, que la vinguin a ajudar!!!)


-------------------
Intentaré aquest any fer un recull també dels regals que aneu fent. No prometo fer-lo abans del dimecres... em sap greu, però és que aquest any se m'han adelantat les vacances!!! Res, que ho passeu molt bé aquest nadal, i si el Pare Noël ve a visitar-vos, que us porti moltes coses!!! (I convideu-lo a un chupito o algo, al pobre... xDDD)

20.12.07

Demà!

Tinc cinc minuts per escriure un post. Només us volia recordar que demà és el gran dia!!!!! Que a partir d'aquesta nit a les 12 podreu anar penjant ja els vostres regals!!!! Oleeeeeeeeeeeeeeee!!!!!

No us fa il·lu??? A mi sí, més que res perquè no en tinc ni idea de qui em farà a mi el regal, perquè no s'ha manifestat, jopetes, jo que volia jugar a les endivinalles.... snif... :(

En fin, serafín, que ja marxo, que avui tinc "dinar d'empresa" (digues-li empresa, digues-li companys....), i al final faré tard, i quedaré molt malament (per variar una mica, que aquesta setmana porto un merder.... aaaaaaaaaaaaaaaaaaaargh!!!!)

Demà vull veure TOTS els regals, eeeeeeeh????

11.12.07

Tinc sort!!!!

M'ha tocat la loteria. Sí. És que sóc una dona afortunada, jo. N'hi ha que neixen estrellats i n'hi ha que neixen amb sort. Jo dec ser una d'aquestes del segon grup (tot i que m'estrello sovint, però això, ara, no ve a cuento, que fa molts dies ja que no vaig pel terra... xDD).

Òbviament és mentida que m'hagi tocat la loteria. Era una metàfora. Però podem considerar que m'ha tocat una cosa així, atenció que ara us faré enveja a tots, quan us digui la sort que tinc... preparats???

No he de pagar per fer servir els intermitents del cotxe!!!!!!!!!!

No em direu que no és un chollo, eh???? El que m'estalvio sense haver de pagar cada cop que indico una maniobra!!!

Perquè... això es paga, no? És la única raó per la qual, la gent "normal", la que no és afortunada com jo, no el fa servir gaire. Dic jo.

O això... o que tinc una configuració manual extraordinària que em permet donar-li a la palanqueta... ostres!!! I si m'auto-llogo a un circ??? Igual sóc una espècie en perill d'extinció!!!!

9.12.07

Sorteig fet!

Tal i com vaig fer l'any passat... el sorteig d'enguany ja està fet!!!! Al final n'hem estat uns quants!!! No tants com l'any passat, però és que el ritme blocaire, en general, ha baixat bastant... com tot, suposo que té les seves fases... en fi, no em posaré filosòfica, ara.

El cas és que el sorteig s'ha fet igual que l'any passat, li he donat uns quants papers a la Sara que, amb molt de gust (i sota amenaça, clar.. xDD) ha fet el soreig dels deu paperets entre els quals estava el meu. Així que jo tampoc sé qui me'l fa a mi, el regal... també m'agrada jugar a aquestes coses!!!!!

Doncs res, suposo que tots haureu rebut ja el mail al correu, si algú no ho ha rebut que m'avisi de seguida, que mirarem què ha passat.

Jo ja començo a mirar què puc fer-li al meu invisible... se m'han acudit un parell de coses, però són tan òbvies que fan vergonya i tot... xDDDD

En fi, ja comença la campanya "deixa-li un missatge al teu blocaire invisible". Si la voleu fer. Si no, pos res, cap mena de problema, que aquí cascú que jugui com li roti! xDDDD

6.12.07

S'apropa el Blocaire Invisible

Ja només queden 3 dies per a fer el sorteig. Si algú s'hi anima encara em pot enviar un mail. La llista de participants està aquí. Si hi ha algú que hi vol participar i no està apuntat en aquesta llista que m'envii un correu, perquè sino em serà impossible fer el sorteig!!! :P

Perdoneu les meves absències, les meves no-contestacions de comentaris, els meus posts escuchimizaos i tal i tal... he tingut unes setmanes mogudetes. I a més, ara mateix tinc un moc perenne penjat del nas... (què sexy i suggerent és la imatge, eh? xDDDD)... odio els canvis de temperaturaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!

En tot cas, no m'oblido del blocaire invisible, i el dia 9 ja tindreu al mail l'adjudicació [però no sé pas si m'ho podré currar tant com l'any passat.... :(]. Llavors ja podreu començar a deixar missatges secrets pels blocs i tal... xDDD

29.11.07

Què passa?

M'agradaria saber quin mecanisme cerebral s'activa al cervell de certes persones que fa que pensin que tot un vagó de metro/puta renfe/catalans té ganes de compartir la seva música (que normalment sol ser requesón, bachata o Camarón de la Isla...).

Si algú ho sap, siusplau m'ho faci saber per iniciar una recerca bibliogràfica o alguna cosa que em permeti entendre-ho....

Putus mòbils amb altaveus....

27.11.07

Tastet amunt, tastet avall

Em demanen que en faci la crònica. Bé, de fet només m'ho ha demanat en Doommaster, però atesa la relació que vam establir dissabte... trobo que li ho dec... xDDDDD

Bé, no sé si ho sabíeu, però dissabte en Farlopa va organitzar una moguda espectacular. Ens va citar a Igualada i allà que ens hi vam anar uns quants blocaires (Farlopa i dona, Txell i home, Doommaster i dona, Mikel i dona, Brioixet sense Fraggle...). Ni més ni menys que hi vam anar per a fer un tast de vins del senyor Eudald Massana (si no sabeu què regalar aquestes festes, en sèrio que quedareu de conya amb això... sobretot si me'l feu a mi, el regal... xDDD).

Feia temps que no anava a una trobada d'aquest tipus i, la veritat, és que l'espera, en tot cas, va valer la pena. Encara que tots eren casats menys jo... encara que jo no conegués a la Vicky (blocaire de nova adquisició que en Farlopa va conèixer al cavatast.... xDDD)... encara que hi hagués a la taula blocaires amb els quals, mai m'hagués imaginat tenir una conversa..... m'ho vaig passar teta!

El vi ja les té, aquestes coses, que alegra un dinar... i si és un tast de vins, imagineu-vos... xDDDD

I després el rom-cola al bosc de les fades aquell... i després la fondue... joer, si és que no vam parar de menjar i mamar, companys.... i la meva butxaca.... pobra, com plora... xDDDDDDDDD

23.11.07

Mites infantils

Des de ben petita sempre m'he mossegat les ungles. És el que té ser ansiosa. Sí, sóc ansiosa, què passa? No ho havíeu notat? Aaaaaaaaaaai, moltes coses heu d'aprendre, encara! xDDDD

El cas és que, això, sempre ha provocat que ma mare em fotés cops a les mans cada cop que me les veia a la boca (que luego van al pan, ja se sap... xD). Però si algú de vosaltres es mossega les ungles sabrà que no és una tasca fàcil deixar-se-les de mossegar. Com que les tens allà, a mà (valgui la redundància... i bàsicament perquè sóc elàstica, però a les dels peus no m'hi he arribat mai... xDDD), doncs estàs llegint i au, una mà aguanta el llibre i l'altra a la boca. Estàs a classe, i riqui-riqui, ungles fora. Buaj, explicat així em faig angunieta i tot, eh? xDD

Però un dia, vaig veure la llum. Un dia va caure a les meves mans un exemplar de la "SuperPop". Ooooooooooh! No em direu que mai li heu fet una ullada!!!! Qui no recorda les hores perdudes passant tests a les amigues per descobrir si "es él el chico de tu vida?" o si "conoces realmente a tu novio?" (aprofito per dir que, òbviament, aquests tests no tenen cap validesa a nivell psicològic... no, no, ho dic per si algú els estava començant a buscar ja en plan desesperat... xDDDDD).

Total, que en aquella època els meus mites de referència eren... tachán, tachán... els "BackStreet Boys" (buah, què yogus en aquesta foto... xDD)!!!!! Sí, què passa, tots tenim un passat fosc... (i perquè no us he explicat que jo feia videos casolans imitant a les Spice Girls.... xDDDDD). [Ara estic pensant que sí que us ho vaig explicar, una vegada... xDDDDDDDDD]
El cas és que llegint una entrevista que els havien fet amb motiu d'un concert que feien per aquí, els hi preguntaven: "qué os pone más de una chica?" o "qué es en lo primero que os fijáis de una chica?" (per suposat, no recordo la pregunta exacta, no fotem.. xDD). I cadascú contestava una cosa... i a mi em va impactar el que contestava el meu preferit (el Brian... buah, estava poc bo el col·lega... bufffff.... per a la època, s'entén, diguéssim que els meus paràmetres han canviat una mica, ara... xDDD): "A mi me encanta que las chicas lleven las uñas largas, cuando veo una chica con las uñas largas me vuelvo loco pensando en cómo me acariciarían...".

Podeu comprendre què va suposar aquesta confessió per mi. Oi? Em vaig encaparrar en deixar-me les ungles llargues, i és que... tenia entrades per a un concert que donaven a Barcelona!!!! I clar, vaig pensar, si tens la oportunitat que es fixi en tu, no aniràs amb unes ungles que semblen sortides d'una pel·li de terror!!!! [I si hagués existit, algú m'hagués cantat alló de "no me llames iluso..." xDDD]

Total, que xino-xano, i amb moltes recaigudes, ho vaig aconseguir. Les portava relativament llargues (penseu que igual tenia 12 o 13 anys, i tampoc era plan d'anar en plan Cruella de Vil... xDDD) i arregladetes. Ma mare no s'ho creia, estava feliiiiiiiiiiç....

Però... què passa amb les persones ansioses??? Tic-tac, tic-tac... efectivament! Que quan es posen nervioses... ungles fora!
I... què va passar???? Tic-tac, tic-tac... doncs que, exacte, el dia del concert em vaig posar histèrica (em fa vergonya recordar la meva època de fanatisme juvenil... xDD) i... aquella mateixa tarda, mentre esperavem al Palau St.Jordi... a la merda el treball de tants mesos. Van anar totes fora.... :(

Així que ja veieu, ara no sóc milionària ni estic casada amb el Brian per culpa de la meva ansietat... jopetes!

19.11.07

Relats Conjunts - Pintures



-D'acord, nens! Ja teniu fet el vostre dibuix sobre la obra de teatre que hem anat a veure avui? Ai, la Verge!!!! Martí!!!! PA"Idhnspfcn@2qe#cìnq!!!!!! A mi em matareu a disgustos!!! Em mataràs, Martí!!!!!!!

-Jopes, senyu, però si m'ha quedat super chulu!!!!

-A veure, Martí, de què coi anava la obra de teatre?

-Senyu, no es pot dir "coi"

-Tu calla, Marc!!! De què anava, Martí?

-D'uns caçadors que anaven a la muntanya i mataven a un "dinosauri" i llavonsas venia un monstre i els mossegava perquè el dinosauri era bo.

-Aaaaaaaaaaala!!!! (Riures generals) El Martí es tontuuuuuuuuuu!!!

-Nens, prou! Martí, però tu on has anat?

-Jopetas, senyu, pos al teatre!!!!

-Doncs em fa l'efecte que has vist més enllà... algú li pot dir al martí com es deia la obra de teatre que hem anat a veure avui?

-La Rateta que escombrava l'escaletaaaa!!!! (Tots a cor)

-I doncs, Martí...

-És que m'han caigut els parpadus, profe....

-----------------
Una nova proposta de Relats Conjunts

-----------------
Encara us podeu apuntar al Blocaire Invisible 07'!!!

12.11.07

Blocaire Invisible (v.2.0)

El pd40 m'ha enviat la imatge actualitzada! :P

Bé, blocaires del món mundial (què pretenciosa sóc quan vull)... així començava fa un any un post que pretenia ser una cosa petitona i va acabar sent una barbaritat de gran.

Avui he rebut un mail del veí, ja que m'he apuntat a les històries veïnals (ara feia temps que estava una mica allunyada del tema blocs... i tinc ganes de tornar-m'hi a ficar!!!) i m'ha preguntat si tornaria a haver regal nadalenc.... i jo, que m'apunto a "un bombardeo" com diria ma mare... doncs clar que sí!

Que si em veig en cor? Clar!!!!

A veure, el sistema serà el mateix que l'any passat, m'envieu un mail a blocaireinvisible @ gmail.com (no l'envieu al de l'alepsi, que es perdrà!) i em dieu que esteu interessats en participar-hi. Jo aniré actualitzant aquest post per a que veieu qui hi participa.

Teniu fins el 9 de desembre per apuntar-vos-hi. A partir d'aquell dia rebreu un correu amb el nom de la persona a qui li heu de fer el regal. El regal es farà públic el dia 21 de desembre (ja que el 22 és dissabte i la gent, inclosa jo, comença a marxar ja de vacances...), ni abans ni després, ok?
El sistema de sorteig serà el mateix que vaig utilitzar l'any passat, també. Ok?

En què ha de consistir el regal? Doncs en qualsevol cosa que pugueu penjar en un post o que pugui ser accessible a través de la web. No s'accepten regals privats, l'hem de poder veure tots, ok? Aquí podeu veure els regals de l'any passat

Doncs res, si us ve de gust, us hi apunteu... i si no, no passa res, que sóc conscient de que les coses canvien, i en un any, déu n'hi dó com ha canviat la blogosfera, no?


Gent que s'anima el 2007: [i ja en som.... 29!!!]
  • Alepsi (si no, ja em diràs tu... xDDD)
  • Marina! (oleeeeeeee!!!!)
  • Athaelion (que ha tornat per participar-hi!!!!)
  • L'Azriel (no podia faltar!!! ;)
  • El Gatot (amor, aquest any faig tongo i et compenso.. xDD)
  • El Veí (només faltava que havent-me incitat... xD)
  • La Boira (una blocaire nova!)
  • En Mon (que repeteix!!!!)
  • La Mariona (que l'any passat se'ns va quedar sense regal... :()
  • En Robertinhos (que també s'apunta a un bombaredeuuuuu!!!!)
  • L'Avi (el meu papa virtual no podia faltaaaaaaaaar! :DDDDDDD)
  • En Jordi Casanovas (que s'anima aquest any!)
  • En Roi Marphille (que diu que l'any passat "se li va passar"!!! :P)
  • En Vullunfestuc (oleeeeeeeeeeeeee!!!!!)
  • El Viatger (que recorre Barcelona i ha anat a parar al Blocaire Invisible!!!)
  • En Jesús M. Tibau (que a banda de proposar jocs literaris, hi participa!!)
  • L' Efe (que aquest anys s'ho ha repensat i s'hi sumaaaaaaa!!!!)
  • La Laie (que no sap com ha caigut per aquí... xDD)
  • L'AnnaTarambana (que ens honra amb la seva presènciaaaaaa!!!!)
  • L'Anonymous Writer (que diu que no sap on s'ha ficat, però va, una cana al aire! xDD)
  • L'Adrià (que s'ha apuntat gràcies a un altre blocaire.. xDD)
  • En Zinc Piritione (que és tot un honor que s'hi hagi decidit!!!! xD)
  • La Carmncita (que ho ha vist a casa de la Marina i s'hi ha volgut sumar.. xD)
  • La Déjà Vie (que no m'ha enviat correu encara, però ara aniré a dir-li!)
  • L'aiguamarina (que no sé quin és el seu bloc.. de moment! xD)
  • En Denke (que repeteix!!! :P)
  • En Sigorgik (del qual no he rebut mail... :()
  • En Clint (oleeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!)
  • La Joana (en l'últim minut! xDDD)

Per cert: nova proposta de RC!!!

9.11.07

Gospeeeeel

Algú va veure el 3xL el dimecres a la nit? Bé, al vespre... Sí? Us va agradar el reportatge de gospel que van fer? Oi que sí? Jajajajaja! Pels qui no ho vau veure, doncs dir-vos que fa unes setmanes van venir a plaça catalunya a gravar-nos (sí, sí, perquè el show segueix a plaça Catalunya, tots els divendres de 6:30 a 8 de la tarda) i el dimecres van passar el muntatge per la tele. Molt chulu!!! Jejejeje!

Buah, és que cada cop m'agrada més el mundillo aquest del gospel... un blocaire en una de les trobades, ja m'ho va advertir (resulta que el món és petit i ell també havia estat a "l'institut de gospel"): surt abans no t'enganxis del tot, que això és una petita secta. Però jo, com que no faig cas ni a ma mare (i així em van les coses, que porto tres setmanes amb una grip a mig curar i pels meus ous que no vaig al metge... xDD), doncs vaig continuar. I així estem, assajant i cantant a les entranyes del metro. I jo sempre miro per si reconec a algun blocaire... però em costa xDDDD. No sé, si veniu... porteu un clavell vermell a la solapa, i així us vaig a buscar quan acabi el concert! xDDDDDD

D'altra banda, i em permetreu que faci propaganda (porque yo lo valgo, que feia temps que no ho deia, això, i perquè què cony, aquest és el meu bloc i hi faig el que vull [fixeu-vos si faig el que vull que portava més d'una setmana sense actualitzar... si és que no tinc vergonya cap ni una!!!!] xDDDD), doncs durant tot el novembre i el desembre al "teatreneu" (al costat de Joanic) les "morningsingers in the fields" (el grup veterà i professional de l'institut) fan espectacles els dissabtes a la nit (a dos de dotze). Per uns 10 euros tindreu el plaer d'escoltar unes veus magnífiques, de riure una mica i de passar una estona fantàstica a cop de gospel.

Per cert, si a algú li agradaria formar part d'aquest món té diverses opcions: entrar a la pàgina web de l'institut; venir-nos a veure els divendres o a qualsevol concert; anar a veure la obra de teatre "cabaret" (a l'Apolo) i a l'entrada agafar un paperet que us donaran (i que potser us dono jo, que ara m'han fitxat de curranta de publicitat.... xDDDDD); o directament, preguntar-me a mi, i jo informo!

Un altre per cert, des d'aquí agrair a la parella que, ahir, va obsequiar-me a l'entrada de l'Apolo amb una entrada per a veure la funció... completament gratis. xDDDDDD
Al final serà veritat que tinc una flor al cul... xDDD

[Últim per cert, ja... que em sap greu haver actualitzat tan poc últimament, i no haver contestat els vostres comentaris, però és que he estat engripada, i a banda estic fins al coll de feina, però us prometo que tornaré a la "vida normal" si és que mai l'he tingut... xDDD]

25.10.07

Animals nocturns

Feia ja molts dies (massa, potser?) que no sortia a la nit per Barcelona. Mira que només vam anar a prendre unes cerveses i, aviadet (cap a les 2 o les 3 cap a casa). No van faltar els comentaris del tipus: "nenes, ens fem grans, eh? Ja no aguantem el que aguantàvem!" i riures... riures forçats perquè és cert... l'edat no perdona. Vés quina cosa. xDDDDD

El cas és que això, entre d'altres coses, té un inconvenient molt gran. I és que a les 2 o les 3 de la matinada és quan la festa està en el seu màxim "apogeo". I llavors, et trobes amb una fauna nocturna que... no sé encara si fa por o esclafir (maco el verb, eh? xD) a riure. Aquí van cinc exemples recollits la nit de dissabte... encara que no us ho creieu, jo sóc la protagonista d'una d'aquestes històries... xDDDD
  • Un grup de jovenets (16-18 anys) dins el metro, cridòria generalitzada potenciada per una combinació maligna: alcohol+hormones disparades. Un guiri perdut. "Perdona, comou puedou legar tu Urquinaona?". Una noia que obre els ulls davant la pregunta, i es troba un Déu grec. Els amics que, en català, l'animen a que l'acompanyi (el guiri flipa perquè no entén una merda).... "pròxima estació, Verdaguer, correspondència amb línia 4". "Tienes que salir ahora". "Auora?" Portes que s'obren. "Pip, pip, pip". "Sí, ahora! Now!!!". Ell que surt corrents. Les portes es comencen a tancar. Ella surt pels pèls del vagó. Es troben a l'andana. El metro marxa.....
  • Una noia que camina pel carrer. Porta un somriure tonto a la cara. El seu cos es mou al compàs de l'alcohol que puja i baixa pel seu cos. De fet, pensa, ara deu estar tot al cap... i si agafo el mòbil i el truco? "Tinc ganes de follar amb tu". Per salutació. [Sí senyor, visca la deshinibició]
  • Una altra noia amb un paquet d'arròs a les mans. Es veu que el seu nòvio la deu haver plantat a l'altar. O això, o la seva millor amiga s'ha casat i ella ha agafat un rebote de ca l'ample... i es dedica a llençar l'arròs al terra... amb una mala hòstia considerable....
  • Una noia súper mona ella. Amb els seus pantalonets pitillo i unes sabates d'aquelles que fan cloc-cloc. Un cloc-cloc que se't fica entre cella i cella... i no pots evitar sentir cada cop més fort. També té un somriure murri a la cara... però no fa res... només camina... i canta. Va cantant alguna cançó indeterminada. Primer comença tararejant-la. Després la canta a viva veu. Total, ningú la sent... (excepte la noia que va al darrera seu... xD)
  • Dos nois que caminen un al costat de l'altre. Es van fotent empentes. "mamonazo!" "Mariquita!" "Que gilipollas eres, nen!" "Calla calzonazos" "Tu puta madre!" "Con mi madre no te metas..." i etc, etc, etc. Les empentes acaben a hòsties, clar... a qui se li acut... amb l'esperit filial que tenen els homes, per déu.... xDD
En fi, Barcelona, de nit, és per veure-la... i això que visc en un barri força apartat del centre... si mai esteu avorrits i no sabeu què fer, una recomanació: aneu a un carrer cèntric i dediqueu-vos, només, a mirar al personal... és molt, molt, molt, molt divertit (jo acostumo a jugar a inventar-me una història per a cadascun d'ells...).

18.10.07

Tinc una flor

Recordeu que no fa gaire vau estar tots a punt de cantar-me allò de "no me llames iluso...."??? Doncs ja em podeu dir com vulgueu, finalment l'entrevista va ser un èxit i em van concedir el meu desig horari. Així que ara estic dilluns i dijous a la tarda ocupada, però tota la resta de setmana "lliure" (ho poso entre cometes perquè jo no paro, no paro!!!! "Mentida cotxina, que et rasques la figa l'estona que vols" ja, però ho necessito, sino no aguantaria totes les altres coses que faig. I punto).

Total, que el vent em bufa de cara, i cal aprofitar aquestes coses. Per això he sortit avui al carrer i he comprat un bitllet de cada tipus de loteria que he vist, de la de Nadal, de la del Niño, de la de la Niña, el Pica Tres, el Pica Cinc ("caixa Penedès els ofereix els resultats del sorteig pro-cecs"... uala, recordeu això??? Marededeu què punyeterament friki sóc... xDDDDD).
Res, que és conya, que jo en els jocs d'atzar no hi crec, i, total, si em toquéssin 3 milions d'euros què faria, eh? Res... m'agobiaria de veure tants zeros i acabaria regalant-los o algo.... així que mira "virgencica, virgencica, que me quede como estoy".

Què més... ah, del Tuppersex no hi ha notícies... i mira que es perden a una bona venedora, que més d'una i d'un blocaire faria ús dels meus serveis (150€ complet, 100€ francès.... els lots tenen noms curiosos, eh? xDDDDDD).

Ui, estic alteradeta avui... i mira que no ha de venir la primavera, mira que la pluja, a mi, em fa posar d'un melàngic que espanto.... mira que és trist que els dies acabin a les 7 de la tarda ja.... ains....

En fi, abans de començar-me a deprimir, penjo ja la caqueta de post aquesta... us prometo que algun dia escriuré alguna cosa interessant... xDDDDDDD

11.10.07

Més mes-mes

Va, avui anem per feina, que el senyor Gatot m'ha encolomat no un, sinó dos memes. I com que resulta que tenim aquesta relació desorbitada, en la que ell no em pot negar res, i jo a ell tampoc (uhm... xDDD), doncs aquí estic per fer-los. xDDD

A més, com que el post es preveu llarg ja us el deixo posat fins al dilluns o així, que me'n vaig de "pont" a Bilbao, a veure com estan les coses per allà (chungues, sí, ja ho sé.. xDD).

En fi, aquí va el primer...

1.-Quan temps portes com a blogger?
Doncs ja fa bastant... sembla increible, deixeu-me que ho miri, que no sé el temps exacte.... des del 16 de setembre del 2005. Buah! Això vol dir que ja fa més de dos anys que encolomo les meves històries en un petit espai internàutic... en fi, sí que tinc rollo per a temps!!!!! xDDD

2.-Com vas saber de l'existència dels blocs?

El meu ex era informàtic. I bastant friki. I llegia blogs i en tenia un. I em va dir: "Alepsi, t'he obert un bloc, així no enviaràs aquests mails enormes a tot cristu". I així va nèixer "A Cops amb la Vida".
3.- Digues 5 blocs que segueixis diàriament?
Doncs ara, diàriament en segueixo molt pocs... per no dir cap. Però els que sempre, sempre, sempre miro són:
4.- Ets lector anònim d'algún blog?
Crec que no... sempre miro de fotre-hi cullerada. Tot i que el que sovint llegeixo i mai comento (perquè em desarma i no sé què dir-li) és el del Barbollaire...
5.- Alguns autors que et generin especial simpatia?
Tots amb els que em relaciono. "El gilipollisme és una manera d'entendre la vida"... però no la meva... xDDDDD

6.- Amb quins 5 bloggers aniries de marxa?
  • Amb el Farlopa, segur, que ja ho he fet i mola mil!! xDDD
  • Amb la IruNa, mira què et dic... que tinc ganes de conèixer-la i segur que muntàvem una festa chula.
  • Amb el Clint, que ha de ser un catxondo
  • Amb el Gatot, si vingués algú més, que a soles em faria por.... xDDDDDD
  • Amb l'AnnaTarambana, que segur que em portaria a llocs molt chulus!!!!
7.-Amb quins 3 bloggers passaries una nit de bogeria sexual?
Pfffffffffffff...... a la vegada???? Oleeeeeeee!!! Al ser un cuarteto, m'ho he de pensar bé....
  • Amb el Pd40... m'agraden madurets... xDDDDDD
  • Amb el Clint... que les seves bambes donarien el toc de distinció
  • I amb la Candela, que dirigiria el cotarro! xDDDD

8.- T'has enamorat algun cop d'algun blogger?

Platònicament? D'uns quants... xDDDD


9.- Estàs satisfet amb el teu blog?

Sí, però m'agradaria postejar ara més sovint de nou... però clar, la cosa és complicada, i bla, bla, bla....

10.- Escull entre 3 i 5 bloggers per a que facin aquest meme!
No vull. Ala. Que això és un marrón i les coses imposades no molen (excepte si les manes tu, Gatot, clar... xDDD). Així que el deixo obert per si algú el vol continuar, ok?

--------------------------
Vale, ara el segon. Es tracta de dir quina és la part del meu cos que més m'agrada.

A veure, veig que la gent no només ha dit quina és la part que més li agrada, sinó que a més ha penjat una foto... i clar, això és un problema, perquè a mi, precisament les parts que més m'agraden són conflictives de penjar aquí.... una perquè seria molt marranot, i no mola, que això no és la Cuca al Cau, ni sóc la Candela (què més voldria... xDDD), l'altra perquè és la cara i ja sabeu la meva dèria per mantenir-me en "l'anonimat" (que me parto!!! xDDD).

Així que, mireu, us posaré la foto que li vaig enviar a la Candela quan va fer el seu recull de fotos de blocaires. En aquell moment no vaig dir que allò era meu, però com que és una part de la meva cara que realment m'agrada molt, i és difícil que em reconegueu pel carrer havent vist la foto, us presento els meus llavis (els de la caraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!):

Vale, doncs diguéssim que blogger o el meu ordinador s'han conjurat contra mi, i no us la puc posar... així que res, us l'enllaço, i punt.

I ara ja està, ja he saldat deutes amb el Gatot, ja puc marxar tranquila tot el finde. Si torno, ja us explicaré, o no (xDD), com ha anat la cosa.

9.10.07

Hauries de

A mi la tardor em cansa.... m'encanta, de fet és la meva estació preferida, però m'esgota. No sé ben bé perquè, però em deixa feta caldo....

Avui m'he llevat d'hora, per anar a la universitat... però no ho he fet. M'he quedat a casa, davant de l'ordinador, amb el pretext de buscar articles per fer un treball... els he buscat (poc) i no he trobat res... i aquí estic, llegint posts, contestant comentaris... i intentant fer un post que vulgui dir alguna cosa.

I no ho aconsegueixo.

De fet, estic atravessant per una etapa de sequera escriptora.... de fet, hauria de netejar-me l'habitació, hauria de recollir l'escriptori, hauria de començar a mirar-me coses de la uni, hauria de fer esport, hauria de sortir a passejar, hauria de comprar-me uns esclops per al laboratori... i una bata....

I algú una vegada em va dir que els "hauria de" no haurien d'existir. Cosa que és una contradicció en sí mateixa... bé, no una contradicció, més aviat... una cosa extranya.

Potser m'ho hauria de plantejar... però he de fer massa coses abans...

4.10.07

Buscant feina

-Hola, em dic Alepsi i estudio psicologia.
-Encara? No has acabat?
-No, collons, que em falta el practicum dels nassos (que encara no tinc ni horaris...).

Vale. Conversa perfectament real que podria tenir amb qualsevol persona. I què passa? Doncs en principi res, estic pendent del practicum, com ja he dit, i, a banda, m'he matriculat de tres assignatures per a completar lo del tema de lliure elecció. En fi....

Quin és el problema? Doncs que ara per ara no tinc ofici ni benefici... les tres asignatures les compagino, a més, amb classes particulars, gospel, una col·laboració amb un departament, i el practicum...

I direu... al igual trobes alguna oferta de feina que s'adequi a les teves necessitats horàries!
Doncs el mateix pensava jo però, vés per on, ahir en vaig trobar una de molt interessant.

Necessitaven una persona que estigués cursant psicologia (no sé ben bé perquè), jove, dinàmica i amb experiència en feines de cara al públic (cap problema, per aquí)... ofereixen un sou d'uns 400 euros al mes, més comissions per article venut. Requereixen vehicle propi (Huevi, com t'estimo) i disponibilitat de desplaçament els dies que sorgeixi feina....

Total, que hi he enviat el meu CV... i ara a esperar...

Si m'agafen, prometo fer la primera reunió de TupperSex per blocaires, ok? Però m'heu de prometre que em comprareu alguna joguineta........ ;)


[i no, en el preu de la joguina no va inclòs el dret a provar-ho amb la venedora, hombre ya! xDDDDD]

------------------
PS: algú em sabria dir què és ben bé l'artilugi aquest de color carn de la foto? [És per si em fan un examen el dia de l'entrevista.... xDDDDDDD]

27.9.07

Relats Conjunts - La Poma

Bé, com ja sabeu, des de la marxa de la Onix (si llegeixes això, sàpigues que et trobem a faltar...), relatsconjunts va quedar una mica en stand-by.
La veritat és que tot i que "relatsconjunts" va ser una iniciativa de la Onix, la portavem entre tres persones... dues de les quals han penjat el seu blog (esperem que cap de les dues per sempre...).
Ara, tot i que hem perdut un gran puntal de l'equip, hem seguit rebent propostes de quadres i demés per seguir endavant amb el projecte. Més o menys ens hem posat en contacte i hem decidit continuar, a veure com rutlla la cosa.

Ja sé que jo no tinc el poder de convocatòria que tenia la Onix, però com deia l'altre implicat: "quan la Onix torni, li agradarà veure que hem tingut viu el seu projecte". I potser és veritat. Així que sense més rotllo (que en tinc molt), us deixo amb el quadre i el meu relat. Espero que us hi animeu, aquest cop també, a seguir amb la proposta.

[Per cert, ja s'ha modificat la capcelera del bloc!!! Gràcies a tots els que vau participar!!!]

-----------------------------------------------------



S'amagava darrera una poma. No podia creure que l'havia tornat a veure. Què cony hi feia, de nou, allà? No n'havia tingut prou la darrera vegada? Creia que havia marxat lluny del país, però no, resulta que mai no havia marxat.
Era ella, la mateixa, la de les cames llargues, la dels pits turgents que el tornaven boig.

Però no! No et treguis la poma de la cara! No veus que et descobrirà?

"Ben mirat, sí n'és d'inútil, l'amagatall. Si ella s'hagués fixat mai en les meves cames, en el meu cos... si ella hagués gaudit mai de mi com jo ho vaig fer d'ella, ni una ni mil pomes serien capaces de fer que no em veiés...".

Ella no el va veure. Ni llavors, ni mai.

24.9.07

Comença la rutina!!

Bé, ara sí, ara ja han acabat les meves vacances. La veritat és que l'estiu del 2007 el guardaré com un record molt, molt, molt especial. Al final és veritat que el 2007 és el meu any.... a veure si no s'esbarra, que encara queden 3 mesos... :P

Dilluns al matí vaig tornar del meu últim viatge de vacances. Vaig anar a veure la meva iaia que està malaltona, i com no hi havia anat a l'estiu estiu (és a dir a l'agost que és quan faig la "visita tradicional"... xDDD) doncs he aprofitat els meus últims dies de vacances per passar-los amb ella. I il·lusió que li ha fet, clar. Tu diràs!!! (com m'estimo, de vegades, eh? xDDD).

Total, que per això la meva absència.

Ahir, a més, ja vaig començar les classes. És divertit "lo" d'aquest any... com que ja acabo la carrera (si tot va bé, que sí que anirà, oi???, al febrer), només m'he matriculat de dues assignatures presencials i d'una via internet. Amb la qual cosa només tinc tres dies de classe a la setmana! Oleeeeee! Jajajaja! Però no us penseu que m'estaré rascant la figa tot el semestre, eh? Que, entre d'altres coses, no vaig acabar la carrera l'any passat perquè em faltava el practicum.

Això del practicum des del moment en que vaig fer la sol·licitud de plaça ja va ser un "cachondeu", però bé, en principi aquesta tarda tinc la reunió. Reseu (o poseu una espelmeta) tots per a que em diguin que he d'anar a les tardes... perquè al matí tinc classes i, a banda, vull ficar el nas en un departament de la uni a veure si els faig gràcia i després em deixen fer el doctorat amb ells.... :D
Demaneu també, amb l'espelmeta, que no m'ocupin els dimarts a la tarda, perquè és quan tinc gospel... (sí, aquest any continuo... i si les coses van com han d'anar alguns de vosaltres, potser, heu rebut la invitació a participar-hi via mail... no per part meva... jajajajaja!)*.

Total, que sí, què passa, vull anar a l'entrevista d'aquesta tarda i que em diguin:
"Alepsi, quins dies vols venir a treballar?"
I jo els diré:
"Mira, dilluns al matí no, però a la tarda sí. Dimarts, ni de matí ni de tarda... dimecres, al matí sí, però a la tarda li faig classes particulars a un noi... dijous al matí no, però a la tarda sí. I divendres... al matí sí, però no a la tarda, perquè a les tardes canto a Pl. Catalunya... i, a més, això dels divendres, depèn de quins, perquè si me'n vaig de viatge o algo, doncs els vull per a mi. Oi que m'entèn, jefa?"

I la jefa, ja veureu, farà uns ullets d'il·lusió, em mirarà i em dirà:
"Tens lliures just els dies que et necessitem. I lo del divendres, cap problema, tu ens ho dius la setmana anterior, i ja està!"

I llavors jo em despertaré de la fantasia, i tindré davant a la "jefa" que m'estarà mirant amb cara de: "pobra il·lusa...." i em dirà:
"nena, consti que et quedes aquí perquè m'obliguen des de la uni a no dir-te que no, però treballaràs els dies que a mi em surti del....."

En fi.... a veure què tal l'entrevista d'avui... xDDDDDD

------------------------
*Així com l'any passat jo em vaig enterar del tema gospel per uns "panfletos" que em van donar a la uni, aquest any hem fet la campanya via mail, demanant a la gent que reenviés la informació a tots els seus col·legues universitaris. No sé si haurà funcionat gaire, si algú ho ha rebut, que m'ho digui, siusplau!!!! ;)

13.9.07

Realitats


Tornar no ha estat fàcil. Ja us ho vaig dir que em sentia tancada a la ciutat... però a més, resulta que el fet de viure un mes sencer sense els meus pares, sense ningú a qui haver de donar explicacions (relativament, clar) m'ha fet adonar-me'n que necessito independència JA!!!

A més, tothom em pregunta: "Ai, nena, i què, et sents molt canviada???"... com si en comptes d'haver-me'n anat un mes a Hondures me n'hagués anat a "lluvia de estrellas" (recordeu la cortina aquella de fum? xDDD).
A veure, que sí, que la experiència, per suposat, no m'ha deixat indiferent, però que jo segueixo sent la mateixa. Que si t'hi pares a pensar, la qüestió és que són realitats diferents. M'explico.

Mentre vaig estar vivint allà me'n vaig adonar, realment del que és viure sense ingressos. Realment aquella gent només tenen una temporada de feina remunerada a l'any, quan recullen el cafè, cap als mesos de novembre-desembre. Però després estan tot l'any sense ingressos.
Bé, tot i així, el país és súper ric. No econòmicament, per suposat, però sí moltíssim en recursos naturals. Miris on miris hi ha camps de blat, de frijoles, de bananos.... jo els hi ho vaig dir, que fos com fos, ells no passarien gana mai.

A veure que les coses s'han d'agafar amb pinces. Que està clar que hi ha qui té més conreus i qui en té menys, que hi ha famílies que es poden permetre el luxe de comprar-se un pollastre o de criar-lo i n'hi ha d'altres que amb prou feines mengen frijoles... però menjar mengen tots. Al menys al camp. Òbviament, a les ciutats la cosa es posa lletja... allà sí que hi ha gent realment dormint al carrer... però com passa aquí...

El que vull dir és que, al cap i a la fi, no tot són els diners. Que aquesta gent no té ingressos, però jo no he vist lloc on es mengi més de tot... és que s'ho mengen tot!!! En sèrio... vas passejant amb els nens i de sobte comencen a còrrer, s'enfilen dalt d'un arbre enorme i comencen a caure maracuyas, nances, guama... qualsevol cosa... i et conviden, i mengen ells... i sí, la dieta no és molt variada, però us asseguro que jo no he vist en nens d'aquí distracció com aquella...

Com us deia, són realitats diferents i, per bé o per mal, aquí és on he nascut i m'he criat jo. En una societat marcada pel "tanto tienes, tanto vales"... i sí, jo he vist que hi ha més maneres de fer i de pensar... però tornes i no pots quedar-te en la realitat d'allà... no pots fer-la extensiva aquí... (per desgràcia... o no).

7.9.07

Alepsi a Hondures


Per fi tinc les fotografies. Ja us vaig dir que la cosa hondurenca donaria de sí... igual m'estanco aquí i tots els posts de l'Alepsi acaben agafant aires llatins... (igual li poso una mica de bachata o "requesón" al bloc per ambientar-ho del tot.. xDD).

Realment ha estat com aterrar definitivament, el veure-les. M'han fet recordar tot el que vaig passar. Tota la gent que vaig conèixer (i que es va deixar fotografiar). Totes les anècdotes que vaig viure en aquells 30 dies, que ara ja em semblen com irreals.... però les fotos en són testimoni, encara sort que vaig fer cas a la gent i me'n vaig endur càmera... (és que no m'agrada gaire fer fotos, però sí, la ocasió ho mereixia... xD).

La veritat és que, a banda d'aprendre moltíssimes coses (sabíeu que les pinyes creixen del terra? Sabíeu que els alvocats creixen en un arbre???), l'Alepsi també va ser Alepsi en moltes ocasions. M'explico.

Els que em coneixeu de fa temps sabreu que els millors episodis de l'Alepsi són aquells en els que deixa veure la seva vessant més... pato. xDD Oi? I sino, recordeu aquella santa hòstia als catalans de Sant Cugat... xDDDD

Vale, doncs ja us podeu mig imaginar de què va la cosa...

Resulta que els caps de setmana els teniem reservats per a visites una mica "turístiques". Ho poso entre cometes perquè la gràcia de fer aquests viatges amb ONG és que vulguis o no (que normalment vols, i si no, pa' qué te metes?), acabes fent "turisme responsable". I no és una utopia. És simplement que com que ens va estar acompanyant, tots els caps de setmana, un hondurenc amb el seu "busito" (una furgona d'aquelles rollo hippy, amb 15 places!!! Jajajaja!), doncs ens portava a llocs típics, però allunyats de lo més comercial-turístic.

Total, que m'enrollo com les persianes, el segon cap de setmana ens va portar a unes termes naturals. És a dir, un riuet, que per acció divina (o potser per la quantitat de sofre i reaccions químiques diverses que, òbviament, no us sé explicar) estava calent. Bé, més que un riuet, un bassalot.

El cas, que vam arribar allà a la nit. La idea ja era aquesta, anar a la nit i banyar-nos a la llum de les estrelles. Clar. Sense comptar que, d'estrelles ben poques en vam veure en tot el mes. Totes les nits plovia. Doncs aquella també.
En arribar a les termes, va començar a ploure. Molt. El nostre guia ens va dir:
-Treieu-vos la roba aquí dins (al busito) (coi, que portavem el banyador a sotaaaaaaaa, malpensats!!!) i agafeu la tovallola. Correu fins a la caseta aquella i allà deixeu-hi les tovalloles, i ja son quatre o cinc graons fins a les termes.

Vale, ara necessito un punt i apart. Resulta que a Hondures (i a la majoria dels països centre i sud americans, pel que m'han dit) la gent no usa bikini. La gent es banya vestida. Amb una samarreta, mínim.

Bé, doncs us podeu imaginar que a la caseta aquella de les termes érem el centre d'atenció. No?

Bé, resulta que l'Alepsi va baixar del busito, va agafar la tovallola se la va apretar contra el cos per a que es mullés el mínim possible, i va començar a còrrer, pel camí de sorra que baixava a la caseta.... en arribar just a la porta de la caseta, la xancleta de l'Alepsi va decidir que era el moment d'emancipar-se... va relliscar sota el peu..... i l'Alepsi va entrar de morros (literalment) a la caseta. Allà un hostión del quinze en bikini... es va sentir una exclamació general i la descollonamenta dels meus companys (lògic, d'altra banda).

Resultat de l'anècdota: una ferida considerable al genoll... que, a la setmana següent, es va infectar d'una forma mooooolt lletja...

En fi... hi ha un parell més d'hostions dignes d'explicar... però cap tan sonat com aquest. Probablement els hondurencs presents en l'acte encara em deuen recordar... quin espectacle pornogràfic més tonto, tu..... xDDDD

------------------------
La imatge correspon a la comunitat de "Las Delícias" on vaig passar la meva segona setmana. Aquest paisatge era el que vèiem des de la finestra de l'habitació... buah! Enteneu ara que em senti tancada en aquest món???

5.9.07

Fins aviat... (oi?)

Anava a escriure sobre Hondures... relacionant-ho amb el casal (sí, torno a estar al casal, una setmaneta, abans que els nens comencin classes)... però he anat a casa de la Onix... i m'he trobat això.

No cal dir que estic... trista, com a poc. Òbviament, i com ja li he dit en el meu comentari, és positiu que estudii el que li interessa (potser no li he dit al comentari, ara que ho veig... pfffff....), però em sap molt de greu que "ens deixi". Així que res, li faig un petit homenatge des d'aquí. Faria un vídeo, o un muntatge fotogràfic, o qualsevol altra coseta.... però... la que és experta en això, és ella, i qualsevol cosa quedaria petita. Oi?

Realment és al·lucinant com pot arribar a afectar una cosa així... qualsevol que ho veiés de fora pensaria que estic "p'allá". Vale, no us dic que no. Potser és que estic més sensible del normal donades les circumstàncies que tinc ara mateix a la meva vida (oh! què important em poso quan vull, oi? xDDD), però el cert és que... bé, no sé, estic "afectada".

Però bé, em queda (ens queda) l'esperança que treguis el cap de tant en tant per aquests móns i ens diguis alguna coseta... més que res per saber que segueixes viva. I activa.

[M'he permès la llicència de fer-te aquest "petit homenatge"... espero que aprofitis molt el que facis, ja ens ho explicaràs, oi? xDD].

4.9.07

Aterrant

És complicat aterrar de nou al "nostre món". Molt. Massa. No em pensava que em costaria tant... Molts pensareu que, després d'un viatge de les característiques del que jo he fet (un mes fora de casa, amb una ONG, en un país del "3r món"...), la persona torna amb una escala de valors diferent, que fa que relativitzi tot el que li passa i tal, i tal... bé, jo també pensava així, fins que m'ha tocat a mi ser aquesta persona "relativitzadora"...

Desprès d'un mes de viure sense presses ("ahorita vengo" i podia passar tranquilament una o dues hores...), de no tenir cap mena de compromís amb ningú, de no arribar a veure on acabava el paisatge, perquè més enllà d'on arribaven els meus ulls, encara seguia.... tornar a casa s'ha convertit en un pal.
Tot m'afecta més... encara no m'he tret el Jet-Lag dels collons de sobre... estic especialment sensible (també s'hi suma que m'ha vingut la regla, així com de benvinguda, la molt puta...), tinc tot el dia ganes de plorar... clar que tenia ganes de tornar a la meva realitat i veure la meva gent... però no m'imaginava que em costaria tant...

Trobar-me tancada, ofegada a la gran ciutat. Ahir agafar el metro va ser.... pfffff... estació de Sagrada Família, a les 8 del matí... imagineu-vos... vaig alçar la vista del llibre que duia entre les mans i durant uns instants no vaig entendre què cony fotia tanta gent corrents....

Casa meva és més petita encara que abans... les parets se'm cauen a sobre... necessito veure nens pujant a dalt dels arbres més alts a buscar qualsevol fruit que menjar... vull que em tornin a convidar ("pruebe estas guayabas, las agarramos para usted que están dulcitas")... vull tornar a sentir els "vaya pues" de les famílies quan sorties de casa... vull tornar a respirar l'aire verge d'allà... vull llevar-me de matí sentint els "pollastres assassins" (que tenien obsessió especial amb els meus peus...) i els "chanchos hambrientos" (no us podeu imaginar l'escàndol que foten els putus porcs a les 5 del matí xDD).

M'he quedat enamorada d'Hondures. I sí, ja ho sé, us dec una crònica més exhaustiva (i respostes als vostres comentaris en el post anterior), però poc a poc us aniré explicant... ara no em vull estressar encara més. Ja em perdonareu.

1.9.07

De nou!


Gent... ja he arribat!!!

Què complicat que és posar-se a escriure després d'un mes desconnectada del món, sense telèfons, sense internet, sense televisió... però bé, el cas és que ja he arribat, que tot ha anat molt i molt bé i que estic súper contenta d'haver-me'n anat!!! :D

Ara faré una volteta per la blogueria, a veure si s'ha cuinat res de nou... suposo que sí, no? M'agradaria poder llegir tots els posts que heu anat fent, però no puc prometre res...

Avui encara estic aterrant (i això que vaig arribar ahir a la tarda...)... el tema "jet lag" deixa el cap una mica atabalat... però a banda és que encara no em crec que m'hagi passat un mes allà... ha estat increible... m'hi hagués quedat un mes més encantada de la vida...

Prometo que, aviat, faré una crònica com Déu mana... perquè això que faig avui, en sóc conscient, és un pet com una gla! xDDD

Doncs això, que si mai podeu, visiteu Hondures.... és una passada!

----------
P.D: l'Alepsi "de debó" tornarà aviat... ara encara està reflexionant una mica sobre tot el que ha vist/viscut aquest mes... espero que la sapigueu perdonar... xDD

30.7.07

Marxo lluuuuuuny

D'aquí a uns dies, a aquestes hores, ja estaré viatjant. Estaré nerviosa, encara em quedaran moltes hores de viatge, crec. Perquè amb el lio d'horaris... serà complicat saber-ho.

Jo estaré, llavors, amb una gent que he conegut fa dos o tres mesos. Fantàstics tots.
Una gent que encara no conec prou, però que tindré temps de conèixer. Potser durant les hores de viatge (26) fins a arribar al nostre destí. Més probablement, durant el mes sencer que passarem junts.

Me'n vaig, marxo, lluuuuuuuny. A l'altra punta del món, gairebé. Al centre del continent americà. A Hondures (viva Honduras! xDDD). Allà enmig del món. Per sobre de l'equador (hi haurà la línia dibuixada a terra??? xDDD). Diria que tenim 8 hores menys allà que aquí, així quan aquí estigueu esmorzant a les 10 del matí, jo estaré dormint i encara em quedaran hores de repòs...

Tot un mes compartint vivències amb famílies hondurenques que viuen en petits poblats. No vaig a fer-hi cap tasca humanitària, simplement, a compartir la seva vida. Bé, més aviat, crec, a compartir la meva vida amb ells. Bé, no, anem a compartir tots amb tots.

De fet, hi vaig a aprendre. Punt. Estic oberta a aprendre el que sigui, el que em vulguin ensenyar, a captar totes les petites coses (i les grans, també, i no sigueu malpensaaaaaaaats, joer, que no vaig a buscar "mi chico latino" [uala, faig uns revivals que... xDDD]), les petites coses, deia, que fan moure el món per aquelles contrades.

Tot un mes. Fins el dia 31 no em torneu a tenir per aquí. No patiu. Si passés alguna història (rollo pluges inquietants, que segur que en pillem, però vaja), jo em posaria en contacte (indirecte, clar) amb la maduixot i ella us informaria del meu estat, ok? [sí, maduixot, t'obligo a que postegis si passa res inquietant! xDDD]

Doncs per primer cop en gairebé dos anys de bloc que porto...... A Cops amb la Vida, queda tancat durant tot un mes.

Us trobaré molt a faltar. Però penseu que tornaré amb un munt d'experiències per a compartir amb tots vosaltres...

28.7.07

Comiat casaleru

Després de moooooolts dies de feina, al final, ahir, es va acabar el "Casal d'Estiu 07"!!! Uooooo!
La veritat és que trobaré a faltar els crits de: "Alepsiiiiiiiiiiiiiiiiiii, el Mario m'ha dit que sóc tontaaaaaaaaa". O els: "Alepsiiiiiiiiiiiiiiiiiii, l'Anna no vol ser la meva amiga!!!". O els: "Alepsiiiiiiiiiiii, el Christian m'ha pegat!!!!!". Mare meva, si no m'han gastat el nom aquestes cinc setmanes, jo crec que ja no me'l gasten!!! xDDDDD

No, fora conyes, que la veritat és que, tot i ser una feina súper cansada, és molt gratificant tot l'amor i tot el carinyo que al final t'agafen els nens. I el que tu els agafes a ells. Més monusssss!!! Ja estic desitjant que arribi el setembre per tornar a tenir-los!!! [i després no faré més que queixar-me, ja ho sé, ja... que sóc "hu" pitjor.. xDDD]

El cas és que per celebrar la fi de casal, me'n vaig anar de festa, el GT al complet: la maduixot, la Sara i la Trastu. Buffffff! Ja tocava fer un "revival" dels nostres, ara feia massa ja que no sortiem les 4... quina passada!!!!

Com sempre, vam arrassar. I com sempre, vam acabar coneixent a personatges divertits (per dir-ho d'alguna manera suau... xDDD).

Noi: Ei, estamos haciendo una encuesta [cridant, clar, que a la disco no se sent una merda, i acompanyat per un altre noi, que mira al terra]
Jo: Qué dices?? [amb cara de: "pobre, quina turca portes"]
Noi: Ei, que estamos trabajando, eeeeeh????
Jo: Vaya forma de trabajar, con un cubata en la mano!
Noi: Ya tio, nuestro jefe es un enrollao! Hacemos encuestas!!!
Jo: Pero a ver, tu eres psicólogo?? [una tampoc no anava gaire fina, ja.... xDDD]
Noi: No tia, trabajo para el CIS!!
Jo: Ya, ya... [mitja volta i marxo]
Noi: [insistent se'm posa al davant] Me contestas a la encuesta??
Jo: [resignació] Dime
Noi: Cómo prefieres a los chicos? Románticos [i assenyala el paio que mira al terra] o directos [i s'assenyala a ell]?
Jo: ........... [estava pensant una resposta graciosa]
Noi: va, contesta!!!
Jo: Es que a mi me gustan los que follan bien [mitja volta i marxo. No hi va haver ous a seguir-me xDDDD].

Si és que... a mi la sangria em deixa anar la llengua.... la resposta va quedar graciosa, sí, això sí que ho té... xDDDD

En fi, com sempre, anècdotes mil, però el millor: que vaig estar amb les 3 nenes i que ens ho vam passar les 4 de conya!!! GT al podeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeer!!!!!!

25.7.07

Se le apagó la lussssssssss

Dilluns estic a punt de sortir del casal.

Jefa: "Hi ha hagut un incendi a una estació de Maragall"
Jo: "Buah, adéu metro"
Jefa: "No, no, el metro va bé"
Jo: "Però no ha quedat afectat?"
Jefa: "Deu anar per una altra línia"
Jo: "Eeeing??? A veure, jo necessito la groga, ja em diràs"
Jefa: "Van totes ja amb normalitat"
Jo: "Però passa per Maragall i tot?"
Jefa: "Collons, que s'ha cremat una estació elèctrica a Maragall!!!!"

Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah! Buah, els dies de casal m'esgoten. I aquesta última setmana ho estic notant moltíssim, se m'acumulen 5 setmanes de crits i riures, de plors i jocs... i estic, realment, esgotada.

Total, arribo a casa. Ma germana i el seu maromo respectiu estan al portal. Xerrant, malpensats!
Germana: "Buah, no hay luz"
Jo: "Joeeeeeeeer"
Germana: "Se ha ido a las 11 de la mañana, así estamos"
Jo: "Si es que somos unos pringaos..."

I així hem estat. Fins a avui. Aquesta matinada ens hem hagut de llevar a apagar llums.... i aquest matí, cap a les 10... adéu llum de nou!!! Oleeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!

I aquesta tarda ens han muntat una disco, amb llums que feien pampallugues, ara m'encenc 4 minuts, ara me n'apago 30... en fi....

Ara sembla que ja ho tindríem això. Ui, no, espera. Què sento?? Una "petita" remor... sembla que al carrer estiguin amb una taladradora!!!! Aaaaaaaaaaaaaaaaaah! No, no. Buuuuuuuufffff...... és un camió generador d'electricitat (grup electrògen em sembla que li diuen) que ens abasteix.

Si és que... són uns personatges encantadors aquests de la electricitat... mira que bé, que diuen que no ens cobraran la llum d'aquests dies! Ens la descomptaran el mes que ve!!!!! Ooooooooooooooooooooooooooh!!!!

D'això en dic jo ser considerats. Sí senyor. I "lo demés" són tonteries. Què dic tonteries???? Gilipollades vestides!

La part positiva? M'he llegit dos llibres en tres dies. Vés què has de fer quan no pots llegir blogs.... xDDDDDDD

18.7.07

Alegria

Si és que tinc uns petits-monstres que són per menjar-se'ls. En sèrio. Aquesta setmana estem més tranquils que les tres primeres, ja que hi ha hagut una mena de... vés a saber què, que ha fet que s'hagin quedat al casal només els nens mes tranquilets. Els nens-cabrons ja han marxat. Fantàstic!!!

Doncs res, la setmana passada vam introduir als nens en el meravellós món de "la cançó de la felicitat". Pels que no sigueu del món de l'esplai/cau/casals, us sonarà a xinès, però pels que som del món infantil aquest... és tot un mite. Veureu:

La cançó fa així:

"Si estàs trist i et manca l'alegria
corre fes fora la melancolia
vine amb mi, t'ensenyaré
la cançó de la felicitat!!!

Bat les ales,
mou les antenes,
dona'm les dues potetes.
Vola per aquí i vola per allà,
la cançó de la felicitat!!!"

A mi m'encanta. I als nens també. La canten a totes hores. I sabeu què? La cosa te coreografia i tot. Sí, sí. Jo mateixa els hi vaig ensenyar!!! Ja em veieu a mi, davant de 70 nens, movent el cul a cop de cançó, "batent les ales" (és a dir, les mans sota l'aixella i agitant els braços), "movent les antenes" (léase posant els dits polzes a banda i banda del cap i movent les mans davant i darrere) i "donant les dues potetes" (agafant les mans del nen més proper i movent-me amb ell).

[Què passa? No tot havia de ser moure el cul a una discoteca, no? Cal saber-se adaptar!!! xDDDD]

Una altra cançó que m'encanta haver-los ensenyat és una que va popularitzar el Club Súper 3 quan les coses eren com havien de ser... és a dir quan el Petri encara rebia petrifaxos, quan la Noti era la seriosa, quan la Nets encara no havia estat una desgraciada en el Cor de la Ciutat..... una cançó africana que els nens han après a una velocitat increible!!!!

És una cançó-resposta. És a dir, jo canto un tros, i ells em contesten. Una passada. Que tots els nens, quan jo començo: "O benuno!!!" tots responguin a cor "o benuno!!". Em sento una mica directora d'un gran cor (no de la ciutat, que no mola, ja, això ja ho hem parlat a ca l'Onix).

Bé, està clar, quan les coses van mal dades (no em pregunteu per afers acadèmics, perquè porto una emprenyamenta amb mi mateixa, que mossego...), sempre em queda l'alegria que els nens em recordin com la moni que els ensenya cançons. xDDDD

15.7.07

Pipi

Ho veieu? Ja me n'estic penedint del post d'ahir. xDDD
Però mira, així, ja us ho vaig dir, el bloc pren un caràcter més dinàmic. Que últimament, el pobre està mooooooolt adormit. I més que ho estarà d'aquí no res... ja us explicaré.

El cas és que aquest matí m'he llevat descansada, he dormit fins a l'hora que m'ha donat la gana. O fins a la que m'ha despertat el pipi.... quina ràbia despertar-se amb aquella necessitat imperiosa d'anar al labavo!!!!
Sí o no? Buah! Normalment passa que em desperto i penso: "ara no aniràs al labavo, que et despejaràs i ja no dormiràs més". Però passa també que si decideixo quedar-me al llit, el pipi em va apretant la bufeta..... i tampoc em deixa dormir. Així que, directament, opto per anar al labavo amb els ulls tancats. I després tornar al llit.

Però res, aquest matí, després del meu pipi a cegues, ja no m'he pogut adormir més, i aquí em teniu, a les 10 del matí d'un diumenge escrivint al bloc sobre el pipi que m'ha despertat. Aaaaaaaaaaaai... quién me ha visto y quién me ve.... xDDDDD [això està en plena decadènciaaaaaaaaaaa! xDDDDD]

14.7.07

Reflexió (o no)

Des de sempre he estat una persona molt madura (paraula que no m'agrada gaire perquè l'associo als plàtans, quan són negres... i no li trobeu context sexual, siusplau... xDDD).
Bé, no des de sempre, clar. Quan era petita era una nena, clar. Jugava com una nena, reia com una nena, era feliç com una nena. Però era ja madura.

Sempre he aparentat més edat de la que tinc (sobretot per als nens del casal, que me'n posen vora els 50.... quina tela... xDDD).
A casa meva i, en general a tot arreu on he anat, m'han considerat sempre una persona molt independent, amb les idees molt clares i molt capaç de fer-se forta a ella mateixa.

A mi m'agrada pensar que sóc així. Decidida, independent... sentir que no depenc de res ni de ningú.

Però, per suposat, això és només un miratge. Jo no sóc així. No del tot. No de la manera en que la gent em veu. [som com ens veiem o com ens veuen? eh? eh? Alguna resposta que no sigui "depèn?" xDDDD]

Sempre he estat una noia seriosa. A veure si ens entenem. Sóc riallera i molt de la conya, però un estil, no sé com dir-ho... humor seriós. Jo m'entenc. I els que em coneixen també.

Aquesta seriositat sumada a la autosuficiència aquesta que se m'atribueix fa que, sovint, la gent pensi que no necessito ajuda. No em vinc a referir a ajuda del tipus "pujar la compra fins a casa", em refereixo a l'ajuda sentimental. Però tampoc ben bé això.

A veure, ja una vegada vaig fer un post en el que reclamava abraçades. Doncs és ben bé això. Em fa ràbia que la gent pensi que sóc tan forta que no necessito que em demostrin com m'estimen. Sé que m'estimen... però jo també tinc el meu cor... i m'agrada que, de tant en tant, em sorprenguin amb una mostra d'afecte.

--------------
I ja està, no li busqueu la volta a tot plegat, perquè no la té. Simplement, és una reflexió "en veu alta". Segurament demà me n'hagi penedit del post aquest ploramiques que acabo de fer, i n'escrigui un de nou. Per a tornar-me a reafirmar en la meva falsa autosuficiència.

Però mira, si la cosa ha de servir per a que actualitzi el bloc... ja estarà bé. Que últimament el tinc una mica deixat de la mà de Déu (diga-li Déu... diga-li energia).

10.7.07

Le Chat Noir


Tinc els pèls de punta.

La seva mirada clavada a l'ànima.

En girar-me m'he trobat amb els seus ulls negres sobre fons groc. I un calfred m'ha recorregut el cos.

Pot ser que el senti miolar?

És fosc. El seu posat elegant fa que el cor se m'assossegui poc a poc. Començo a respirar amb normalitat.

Sense apartar la meva mirada de la seva, reculo unes quantes passes enrere. Em topo amb força amb la cantonada d'un moble fred. Potser de marbre. He estat a punt de xisclar. M'he mossegat el llavi inferior i gairebé m'he fet més mal així que amb el cop.

La porta em queda just a l'esquena. Veig el seu reflexe en el mirall que em queda al davant. Al costat d'aquests ulls grocs sobre fons negre. Hi veig passar una ombra. Aguanto la respiració.

Pot ser que el senti miolar?

Amb la mà que em queda a l'esquena acarono el moble. De marbre, definitivament. Resseguint el seu contorn toco la porta, que encara està oberta. Sense treure la vista dels ulls grocs sobre fons negre començo a caminar d'esquenes. Poc a poc. De puntetes.

Surto per la porta.

El quadre se m'ha tornat a resistir. Un altre cop no n'he estat capaç. L'he perseguit durant 38 anys. Començo a estar convençut que mai arribarà a ser meu.

4.7.07

Sopar Blocaire

Vaig sortir del casal. Amb la samarreta corporativa que ens donen per a diferenciar-nos d'altres casals quan anem d'excursió. Tota "bruta" d'haver passat el dia sencer jugant amb els nens....

De sobte em trobo en un local amb una mega taula enorme parada. I tot de gent al voltant. Sé que entre aquesta gent hi està el Maduixot, i em diu: "és un sopar blocaire". I jo em cago en tot. Perquè us veig allà a tots arreglats i jo feta caldo. I l'Alepsi, ja em perdonareu, però ha de presentar-se en societat com una persona normal... no com una pidolaire!

Així que tota emprenyada me'n vaig a casa, mentre tothom marxa a la seva a esperar que jo torni i que pugui començar el sopar (fins a quins límits arriba el meu ego, eh? xDDD). Em dutxo, o no, no ho recordo, i em poso una mini, tota fantàstica jo, i una samarreta amb un escot generós. He de fer-me veure, tu! xDD

Arribo a la porta del local, i trobo a tothom esperant-me. M'assec a les escales i em poso a parlar amb algú. De sobte, veig arribar al Gatot (no em pregunteu perquè sabia que era ell...) i s'ajup davant meu. Posant-me una mà a la cuixa que queda nua per culpa de la mini. Me'l miro dient-li amb els ulls que està envaint el meu espai personal.
I el tiu, em diu: "si se't puja una mica més la mini se t'acabarà veient el cul".

I abaixo la mirada i tinc la mini per cinturó, i estic ensenyant les calces... ¬¬'

Però tota digna li dic al gatot: "tant és"

I em giro i segueixo parlant amb altres blocaires...........

I, de sobte, m'he despertat. I sort, perquè ahir a la nit no em vaig posar el despertador.... i, miraculosament, no m'he adormit....

En fi, potser hauria de deixar de drogar-me abans d'anar-me'n a dormir... no trobeu? xDDDD

3.7.07

Entretinguda

-Alepsi, tu tens fills?
-Ui, nena, jo amb vosaltres ja en tinc prous de nens!!!!
-I quan et quedaràs embarassada??
-Ai filla, doncs quan trobi nòvio... (bé, ja sabeu, explicacions al nivell dels nens)
-I quan trobaràs nòvio?
-Doncs això sí que no ho sé! Jajajajajaja!
-Doncs ja podries començar a buscar-lo, no???
-......mira, noia, busca-me'l tu, i quan me'l trobis avisa! Jajajaja!
-.... ets la meva mama. Mama, mama, mama, mama, mama, mama.........

Si vau estar pel mercat de la Boqueria dimarts passat al matí i vau veure un munt de nens i nenes que anaven dient "mama, mama, mama, mama...." a cop de crit a una monitora amb cara de "siusplau, que algú em tregui d'aquí" i de "aquests, per descomptat, no són els meus fills..."... la monitora en qüestió era jo.

Si vau ser molt afortunats, potser, fins i tot, vau sentir la conversa. És increible que amb 5 anys ja vagin preguntant aquestes coses... no trobeu? xDDDDDD

[Si és que em queixo per vici, sabeu lo divertit que és fer de monitora de 35 petits monstres???? Bufffffff! Algun massatgista a la sala per arreglar-me l'esquena (de nou)??? xDDDD]

30.6.07

Ara sí!

Gent.... ho he aprovat tot!

Ovació, siusplau, ara sí me la mereixo (ja sé que molts també ho haureu fet, en alguna ocasió i que pensareu, què prepotent, la tia. Doncs sí. I què? No és el meu blog? Doncs muts i a la gàbia! xDDD)

Res, no em puc estendre més, que marxo a passar el cap de setmana a Tarragona, a celebrar-ho. Platjeta, dormir, platjeta i més platjeta, amb el Maduixot i companyia! :D

Sento haver estat desconnectada del món blocaire, fa dies que no llegeixo gairebé res, ni contesto els comentaris, prometo que la setmana que ve m'hi poso. Aquesta ha estat impossible, només arribar a casa del Casal em fotia a dormir. Vaig cansadíssima!!!

Però bé, tot aprovat, gent, TOT!!!!! Ha valgut la pena l'esforç! Ara ja només queden les pràctiques i un parell de txorrades de lliure elecció.... i seré tota una senyoreta llicenciada!!!!!! :DDDDDDDD

25.6.07

Ja taaaaa!

Tururururururururuuuuuuuuuuuuuuuu!

Ala, fet. Ja està, podem (puc, més aviat, ja sabeu, els deliris de grandesa) donar per començar l'estiu! Oleeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!

Aquest matí a les 9:30 començava l'examen de psicopatologia d'adults versió 3.0. Cagunlaputa. Se us ha atravessat mai una assignatura?
"Nena, que et repeteixes, a veure si ara ens fotràs copy-pastel (de nata) de posts antics!"
Que no, coi. Va, tu desconnecta't, que ja no et necessito!
"Doncs ja t'ho faràs tu amb els 25 monstres que has d'aguantar aquesta setmana! I amb els 30 o més que seran la que ve... ja veuràs si em desconnecto, ja!"
Coi, vale, queda't aquí, connectadet i maco, però no donis pel sac que vull estar de vacances una mica, encara que hagi de treballar.

Sabeu què? Al casal, avui, he conegut a la "mini-tarambana". En sèrio. Jo crec que, mínim, ha de ser sa germana, o algo. Veureu, la nena en qüestió (3 anyets, la dolça), anava amb una samarreteta molt mona, amb la "kitty" aquella estampada al pit. Hi ha hagut un moment que ens hem quedat a soles. Us transcric la conversa:
Jo: Ei! Quina samarreta més maca!!! [vés, d'alguna cosa havíem de parlar.. xD]
MiniTarambana (MT): És un gatito muy bonito! [la nena parla castellà... ja, ja, la Tarambana real no acostuma, però ei, poseu-li imaginació, va!!]
Jo: sí, ja veig! [li he somrigut i li he picat l'ullet]
MT: Se llama "jelokiti" [així ho ha dit, la tia, tal com sona... xDDDD]
Jo: Ya, ya. Es muy bonita!!!
MT: es la más moderna!

Guau! M'ha desmuntat. M'he fotut a riure. I clar, la pobra, no entenia res. Però és que m'ha impactat veure una puceta de 3 anys dient (amb tot el seu glamour i el seu posat "fashion"): "es la más moderna".

Total, primera anècdota de casal. En vindran més, segur. M'encanta!

P.D: l'examen no m'atreveixo a dir com m'ha anat. Diria que bé, però les altres dues convocatòries també havien anat bé... així que res, haurem d'esperar a dijous... quins nervisssss!!!!!!!!

P.D2: a veure, donada la gran massificació de gent que em diu que ser "extrovertit" i "reservat" a la vegada és incompatible us diré que: jo puc ser extrovertida, perquè no em costa relacionar-me amb la gent, fer amics, sortir de festa i passar-ho bé... però puc ser reservada amb els meus afers personals. Oi que dit així no sona tan incompatible? ;)

PD3: si aprovo les dues assignatures que em falten per saber, faré una festassa, ja us ho dic ara! Perque em quedarà no res per a ser psicòloga!!!!!
"I després què, nena?"
I jo què sé!!! No estaves de vacances, tu??

22.6.07

Lamine


Això, tal qual (amb faltes i tot), va ser el que em vaig trobar l'altre dia al parabrises del Huevi. Pobre Huevi... sempre me l'omplen de propaganda: que si "vendo piso soleado", que si "talleres Riquipum"... i ara sembla ser que atrau les ciències ocultes, tu.
Perquè l'altre dia em vaig trobar això... però és que al dia següent me'n vaig trobar un altre similar (que ja us posaré en un altre post... això de no tenir scanner és un merder... que la imatge que esteu veient l'ha fet una servidora al Paint... com el domino, eh??? xDDDDD).

De debó us dic que estic per trucar al "Professor Lamine", poca conya!

Jo és que vull veure a "mis enemigos de rodillas". No em direu que no seria chulo, eh? Jo allà, dempeus, mirant cap a baix, i ells allà, agenollats. A saber què fent... vaya merda de càstig, això de posar-los de genolls, no? "Bé, sempre hi podem posar xinxetes, a terra". Això mateix estava pensant jo. "Vés qui ho ha de pensar sinó". També és veritat...

A més, després diu que "hombres y mujeres estarán a mis pies". No sé si em fa gaire gràcia, això, que ja sabeu molts la meva fòbia amb els peus.... però suposo que no deu ser en sentit literal, no?
O sigui, ja tenim als enemics de genolls a terra, i homes i dones als meus peus. I jo allà, mirant-los des de dalt i.... joder, si tothom està pels terres perquè he de ser jo diferent? Em sentiré marginada.... m'acabaré tirant a terra també jo... aaaaaaaaaaaaah!

El professor Lamine ens vol dominar a tots!!!!!!!!!!!!!!! Ens vol a tots al terra! Ala! En plan fregall.... si és que així no es pot anar pel món, més ens val a tots anar dempeus, què voleu que us digui....
"Sí, sí, però t'ha agradat lo de les xinxetes"
Bah, jo no tinc enemics, seria malgastar xinxetes, també
"Ui, Alepsi, vas peix, eh? Que l'altre dia vaig sentir a la P. criticant-te!!!"
La molt puta!
"Preparo les xinxetes?"
Jo vaig trucant al Lamine....

----------
P.D: ara m'ha vingut al cap... "profesor" ve de "professar"? Uhm... els professors són profetes?

Per cert, si algú vol el telèfon del col·lega aquest, que me'l demani, que tinc el paperet encara rondant per casa.... xDDDD

Au, me'n torno a estudiar, que ja acaboooooooooo! Dilluns, dilluns, dilluuuuuuuuuuuuuuns! :D

20.6.07

La firma

Ara que estic acabant la carrera... m'estic plantejant coses. Suposo que com tothom que en algun moment ha acabat uns estudis. Les típiques preguntes: He après alguna cosa? Em servirà el que he après per a tenir un futur millor? He gaudit tot el que havia de gaudir? Estic d'acord amb el que he après?

En general, les respostes serien: D'aquella manera. No (o sí, suposo). No (però he gaudit bastant). Sí (però no, suposo).

Us ha quedat clar? A mi tampoc, no passeu pena. És normal que en època d'examens ningú m'entengui. La parla se'm fa confosa, el cervell està com en un estat de shock continu i... bé, tot allò que us vaig explicar l'altre dia.

El cas és que qualsevol excusa és bona per a no estudiar. Avui he tingut el penúltim examen i en una pregunta m'he quedat en blanc. Perquè? Doncs per no estudiar! Buah, un fàstic. Però les altres crec que estaran bé. O no. Ja divendres 30 us informo dels resultats.

I com que qualsevol excusa és bona, aquí us en deixo una per a que us entretingueu, res, vint minutets. L'altre dia ma cosina em va enviar això per mail. És una pàgina web on t'expliquen com interpretar la teva firma. Té la seva gràcia, tot i que mai hi he cregut gaire en la grafologia... però sé de bona tinta que està en procès d'estudi i, de moment, les coses apunten a bon camí. Així que mireu, per provar-ho, doncs tampoc passa res, no?

Us deixo els meus resultats per a que em digueu si creieu que la meva firma em reflecteix la personalitat o no. Ea.

Se manifiesta como una persona reservada, con cierta timidez.
Tiende a la extraversión.
Gustos estéticos, amabilidad y buenos modos.
Personalidad equilibrada, que acepta sus aciertos y errores.
Persona medida y justa en su accionar.
Temperamento práctico y activo.
Búsqueda de protección, de seguridad. Una personalidad que se protege.
Toma ciertas reservas antes de conceder su confianza a los demás.
Tiene una buena autovaloración y autoimagen.
'Yo' íntimo muy fuerte, y una gran autoaceptación.

18.6.07

Estudiant

Doncs això. Ja veieu. Estic missing. Bé, no del tot, ja sabeu, no em puc desconnectar tan fàcilment de vosaltres. Però ho he de fer. Aquests dies, diria, són decisius per la carrera. O no. Però m'agrada pensar-ho així, perquè així em forço a esforçar-me (valgui la rebuznancia, i sigui mentida, perquè realment, m'està costant concentrar-me, però vaja, això és una altra història...).

Total, que res, que he decidit que per rebaixar els meus nivells d'ansietat i no sentir-me tan culpable escrivint un post quan hauria d'estar estudiant, us proposo que m'ajudeu en l'estudi d'una matèria apassionant (i no va amb ironia) de la que m'examino dimecres. Us sembla? [si no us sembla, tranquils, entenc que us pot resultar pesat, el post, ja us aviso...]

L'assignatura, en qüestió, és psicogenètica. I vinc a explicar-vos el primer punt del temari. Que ja me'l sé, però penso que pot generar debat, i ara fa temps ja que no provoco debat al bloc (que no sé jo si n'he provocat mai, però vaja). Us transcric el fragment tal qual, i després en parlem, ok? Som-hi:

"Les nostres experiències estan, en part, influides per les nostres característiques genètiques:
  • Correlació Activa (CA): seleccionem, creem i formem els nostres propis ambients segons la nostra manera de ser. Captem més un tipus d'influències ambientals que d'altres segons el nostre genotip. Anem buscant els ambients en els que estem més còmodes com a conseqüència de la nostra manera de ser.
  • Correlació Passiva (CP): els pares aporten la dotació genètica i l'ambient de criança. El fenotip dels pares correlaciona amb el fenotip dels fills. Més important en la infància que a mesura que anem creixent.
  • Correlació evocativa (CE): elicitem en els altres aquells comportaments que millor correlacionen amb la nostra manera de ser.
CA i CE -> responsables de les igualtats en germans i bessons criats per separat."

Ooooooh! Us ha agraat? Sí? No? No ho heu llegit? Jajajajajaja!

Bé, jo el "debat" que volia plantejar és: creieu que, realment, triem les nostres influències ambientals? Podriem parlar d'un tipus de personalitat que tria, per disposició genètica, un ambient que li és més o menys favorable? Podria ser que les persones, per exemple, amb susceptibilitat genètica per a la depressió escollissin, sense voler-ho conscientment, viure en ambients "depressius"?

[Reconec que és un "debat trampa"... totes aquestes preguntes estan contestades ja... xDDDD Però m'agradarà saber què en penseu vosaltres!!]

16.6.07

Ains...

Ja sabeu (i si no ho sabeu, seguiu llegint, no em sigueu impacients... xD) que les meves èpoques d'examen es caracteritzen per certes coses, que avui, mireu per on, em ve de gust analitzar, o no. Perquè no tinc clar de què anirà el post. Faré un exercici lliure per descontracturar la ment (si és que això és possible) abans de tornar-me a posar a l'estudi.

Va, que anem:

1. Verborrea. Sí. Em dona per parlar. Deuen ser els nervis. "Quins nervis tia? Si tens més pachorra que... que...."

2. Cervell apardalat. No chuta. Durant la època d'examens, el pobre, s'estressa, es satura d'informació, i ja no es pot ni fotre de mi.

3. Sentiments d'inutilitat absoluta. Ja sabeu, el "negativisme de l'estudiant". Allò de que mai aprovaré, que tot em quedarà pel setembre... i tal i tal. Sort que no faig cas a aquestes anades d'olla que m'assalten de tant en tant... xDDD

4. Labilitat emocional. Pels no versats en psicologia, simplement, canvis d'humor bruscos. Puc estar tonta, tonta, i posar-me a plorar per una tonteria (com ahir a la nit, que em van fer veure "Closer" i em va donar per plorar molt), i als cinc minuts estar-me partint de riure per la subnormalitat més gran. I després posar-me d'una mala hòstia que mossego.... diguéssim que durant examens no sóc gaire bona companyia (negativisme, veieu?).

5. Canvi del sentit de l'humor. Sí, sí. Se'm torna més negre, diguéssim. No sé ben bé perquè. Estic més seriosa, en general, i això fa que les meves bromes siguin serioses. Amb expressió facial seriosa, i to de veu monòton. I, sabeu què? Fan més riure. En paraules del maduixot: "últimament estàs sembrada, nena".

6. Alteracions de la ingesta d'aliments. És que jo, no sé si ho havieu notat, no sóc una persona molt nerviosa... però sí ansiosa. És a dir, jo no em poso nerviosa, allò amb "taquicàrdies" i insomni pels examens, però sí que tinc aquella mena de... necessitat de menjar. A més, ara m'ha donat pel fuet. I no em malpenseu, que sou uns marranos. xDDDD

7. Augment del desig sexual (xDDDD). En sèrio. I clar, m'altero, i això no pot ser bo. No pot ser-ho, però de cap de les maneres. Perquè així no hi ha qui es concentri. I al final acabaré per suspendre-ho tot (negativisme) i acabaré més penjada que el "Juselín" (humor negre). I si no deixo de menjar.... uhm.... d'això... què anava a dir? (cervell apardalat).

En fi... que això, que tot aquest rollo (verborrea) per dir-vos que estic d'examens i que per això estic una mica desconnectada.
De moment només n'he fet un (ahir) que va anar prou bé, crec, però fins dimarts no tinc les notes. Dimecres en tinc un altre pel qual encara no he estudiat (només m'he llegit alguns temes) i prou que m'agrada... de fet, és que m'agraden molt les assignatures de les que tinc examens: psicopatologia infantil (que vaig fer ahir), psicogenètica (el que tinc dimecres i pel qual, igual m'animo i us en faig un altre post, perquè és realment interessant), i psicopatologia d'adults (una assignatura que m'encanta! Tant que ja serà el tercer cop que faci l'examen!!! Buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!!!! Snif, snif! (labilitat afectiva) Diuen que a la tercera va la vençuda, no?)

Ains....

12.6.07

Selectivitat

Avui, i durant els propers dos dies, fins dijous a la nit, deixo encesa aquesta espelma per a tots aquells que s'examinen aquests dies.

Que no, que no sóc creient, ni faig rituals ni res. Però és una cosa simbòlica.

Que sí, que jo en el moment de fer la sele em vaig comprar una "vela esotérica" de color blau que portava el seu ritual i la seva pregària a noséquinsant, i la vaig tenir allà cremant-se fins que es va consumir... aquelles coses que fas quan tens 18 anyets, què tendre! No em direu que no! Jajajaja!

Però és que tenim, com a mínim, tres companys blocaires que estan emmerdats amb la sele (Athaelion, Ulisses i Tals), i ma germana, que no és blocaire, però comprendreu que és companya meva... com a mínim d'habitació, per desgràcia per a les dues...

Tots aquells que l'hagueu fet, recordareu els nervis (o no) que es passen. Dic "o no" perquè aquí, una servidora, es va posar nerviosa de veure que tothom estava histèric i ella més tranquila que una pernila (què passa, heu vist mai una pernila nerviosa? No, oi? Doncs això, a callar! xDDDD).

Total, que a tots quatre esmentats dos paràgrafs amunt us desitjo molta, molta, molta sort... i us dic que em foteu enveja! Que ho sapigueu! Que aquest estiu serà el millor de la vostra vida (buah, no em digueu que no, els veterans, que és aquell estiu que no tens RES a fer!!! Ains...) i que l'any que ve comenceu carreres o estudis superiors.... i això sí que és la festa! xDDDD

11.6.07

Jardí i Canon


Any... no se sap, però no importa. Allà on es situa l'acció que ens ocupa no hi ha temps, ni distàncies, ni res.
Dos genis. Bé, algú coincidiria en no anomenar-los així. Per a mi, tota persona capaç de portar a terme una obra d'art (ja sigui un quadre, una composició musical, un conte, un vídeo...) és un geni. I no admeto discussió.

En algun moment les seves vides s'han entrecreuat. Ell, tarareja la seva tonada més coneguda, l'altre admira el que l'envolta, cercant nous colors que l'ajudin a plasmar la seva imaginació en un paper.

Cap dels dos té clar, quan crea, què vol transmetre. Tampoc no intenten explicar-ho. Ells fan les seves obres d'art donant vida al que senten en aquell moment. Tant hi fa si algú hi veu un jardí, com ell, o si l'altre veu una constel·lació de colors. Tant és si algú es deixa portar per la melodia fins que la tarareja, o si a algú l'emociona tant que en vol fer una versió. No cal entendre'ls.

Els dos, amb el cap enlaire i un somriure als llavis. Al compàs de la seva música, a la vista del seu quadre, ells ho saben, han tingut lloc festivals, riures, tonades, retrobaments, baralles, plors, somriures, odis, fins i tot. Les seves obres han creat sentiment. El seu sentiment ha creat un de nou.

Els seus sentiments, de moment, han creat 13 motivacions noves. Si us en provoca alguna... ja sabeu.

8.6.07

Sabates

Avui volia penjar la meva aportació per la nova proposta de RelatsConjunts... però la cosa, de moment em supera, i com que estic baixa de defenses (se'n diu "semi-grip intestinal" :s), doncs casi que prefereixo publicar avui l'encàrrec que em va fer ja fa dies el meu estimat Gatot!

Que ell deia que volia passar-me'l perquè odio els peus. I és cert, em sembla que us n'he parlat alguna vegada... sóc rara, i m'agrada ser-ho. xDDDD
El cas és que tot i no suportar els peus... m'encanten les sabates. Sóc una mica Tarambana... xDDD
Així que he hagut de fer una selecció acurada... em queden, al menys, 10 o 12 parells més que ja he trobat excessiu ensenyar-los... més que res perquè hauria de sentir-vos dir que si sóc una fetitxista... i jo, les meves fílies, me les guardo per mi, què voleu que us digui... xDDDD

Allà va:

Aquestes diguéssim que són les de guerra. Les que porto cada dia, o gairebé cada dia.

Aquestes m'han acompanyat en totes les meves aventures (les porto amb mitjons, eh? Però em feia mandra posar-los per la foto... xDDD). Aquestes botes han pujat al Pedraforca, han fet un tros del Camí dels Bons homes, una ruta a peu per Andorra, 3oo i picu kilòmetres del camino de Santiago... i aquest estiu vindran amb mi lluuuuuuuny!!!

Les tres que venen a continuació són les que em poso quan he d'anar súper mona... o aquells dies que necessito sentir-me sexy.
Aquestes només a l'estiu, que a l'hivern, amb mitges, rellisquen

Aquestes són les sabates maques "tot terreny". Súper còmodes, i baixetes. Aquestes m'encanten. Són una miqueta incòmodes, però vesteixen un munt! I total, pel que em van costar... (12€) Aquestes són la meva nova adquisició d'aquest estiu. Me les vaig comprar aquest dimarts passat i m'encanten. La Maduixeta va dir-me que estaven fetes per a mi! No em direu que no són precioses!!!!
Aquestes també són noves d'aquest any. També una ganga (6€), però són còmodes i per a portar-les cada dia, o per estar per casa, fins i tot, doncs estan molt bé, trobo.
I aquestes són les meves preferides. M'encanten, són súper còmodes i queden molt i molt bé. En la foto no s'aprecia el taló que porten, però us asseguro que és altet i em fa la cama molt maca! Jajajaja! Aquesta temporada encara no me les he posades, però aviat cauran, ara que les he desenterrat per fer la foto... xDDD

-------------------------------
I aquestes són les sabates d'estar per casa de ma mare. Que em va veure amb la càmera de fotos i em va dir que li'n fes una.
Pobra, pensa que no hi toco. Bé, ella i la resta de persones que viuen a casa meva.... aaaaaaaaai, és el preu que s'ha de pagar per fer content al Gatot. xDDDD