25.2.10

Converses

Crec que alguna vegada ja he parlat de la poca gràcia que em fa l'intrusisme professional dels aficionats.
"Ui, jo sóc molt bona psicòloga, que sé escoltar molt a la gent que em parla. I dono bons consells".

Fantàstic, els meus 4 anys i mig de carrera i jo et felicitem.

Però si hi ha una cosa que em fa veritable gràcia són les converses mèdiques que té la gent pel món. "Para muestra un botón". Aquesta conversa la vaig sentir fa alguns dies en el bus de camí cap a casa (entre parèntesi el que jo anava pensant, mentre la sentia...).

Senyora 1 (S1): Tenía una infección desde hacía un año
Senyora 2 (S2): Pero un año es mucho, no? (què sabràs tu, boja, de quant temps duren les infeccions de... cony! Si no t'ha dit ni de què és la infecció!!!)
S1: Bueno, quien dice un año dice 5 meses, pero vamos... es una barbaridad, igualmente (sí, clar, qui diu un mil·leni diu dos dies... tots exagerem una mica...)

[aquí va seguir la conversa, però una no té tanta retentiva de memòria i probablement no tenia cap gràcia el que van dir entremig... xD]

S2: ¿Y no le dieron protector de estómago?
S1: No, y le han destrozado los budells o.. la flora... (ja, o la melsa, o el fetge, o la retina... ¬¬)
S2: Sí, sí, ¡la flora intestinal! Claro, seguro que le dieron una medicación más fuerte de la que tenían que darle (clar, vosté li hagués donat unes herbetes i un chupito de conyac i, au!)
S1: Sí, eso digo yo, que los médicos siempre van por libre (aaaaaaixò mateix! 6 anys de medicina i 4 de MIR per a haver de sentir que van per lliure... senyora, li fotran una lavativa que li'n semblaran 40, com la sentin!)

La conversa va seguir el seu camí, saltant d'una cosa a una altra. I com que les senyores arriba una certa edat en la que tooooots els seus coneguts pateixen una o altra història, van acabar parlant d'algun familiar de la S2, que no recordo ben bé què tenia, però que la conversa la van acabar amb aquesta frase: "Le va a coger reuma en la sangre". Ala! Diagnòstic fet.

-------
Bonus track: uns dies després, passejant pel centre de Barcelona em vaig aturar a un semàfor. Darrera meu es van aturar dos nois d'uns... 23 anys (més o menys), i vestits com si s'haguéssin disfressat del "neng de castefa". Més o menys, per a que us feu una idea. Doncs, atenció a la frase magistral, a la que encara avui li dono voltes:
"Si te puedes permitir el lujo de fumar follando, es la puta polla!"

Jo estic embadalida, encara. Quines perles de sapiència, marededeusenyó!

21.2.10

Dubtes


Encara té el llum encès. És curiós que des d'aquí a dalt pugui saber, concretament, què està fent. Ara ha anat a la cuina, probablement a per un got d'aigua. Sempre que plora li agafa set.
M'entendreix profundament veure-la plorar. Els ulls envermellits, les galtes xopes, els sanglots, la veu entretallada, la necessitat de que algú l'abraci fort.
Però no m'agrada tenir-ne jo la culpa de les seves llàgrimes...
Ara se n'ha anat al menjador. Probablement no pugui dormir, jo tampoc tinc son. Segurament deu haver agafat aquell llibre que li vaig regalar. Li encanta. El fulleja sempre que està trista. De fet, de vegades també quan està contenta, quan els seus ulls brillen i somriuen i els seus llavis estan més disposats que mai a fer i rebre petons. M'encanta quan somriu. Aixeca una mica el llavi superior i s'entreveuen les dents. Les galtes li pugen tant que, gairebé, li tapen els ulls. Llavors es converteix en la "meva xineseta". I quan li dic sempre, sempre, acaba rient. Es mira al mirall i corrobora que sembla una xinesa. I riu.
I el seu riure sempre em captiva. Ressona dins el meu cap, i em fa embogir. I és llavors quan, més que mai, tinc ganes de despullar-la i endur-me-la al llit. I acaronar-li els llavis, i besar-li els ulls de xinesa, i explorar un cop més el seu cos amb els dits, i amb els ulls, i amb la boca...
Ara se n'ha tornat a l'habitació. Ha apagat el llum gran, però el llum de la tauleta de nit sembla que l'ha deixat encès. Suposo que em deu estar esperant.

A hores d'ara deu estar arraulida al llit. Tapada fins al nas amb el nòrdic. Si estigués al llit amb ella li diria que sembla un "gusiluz" i ella em diria "i tu un escarbat" i em faria un petó tendre als llavis, mentre els ulls se li tanquen... i s'adormiria amb el nas (ben fred) enganxat al meu coll. "M'encanta adormir-me sentint la teva olor... em fa tenir bons somnis".

I tots aquests sentiments que em desperta què? No serveixen de res? Sí, me l'estimo amb bogeria. Molt. Mai no he estimat a ningú com a ella. I ella ho sap. Ho ha de saber per força.
Però no puc evitar dubtar. No tinc tan clar que haguem de tenir un fill. Porto dues setmanes donant-li voltes. I no, no vull tenir un fill amb ella. No ara.
I si s'està acabant? I si ja només ens queda la tendresa de la rutina? I si demà ens despertem, amb un petit a casa i ens n'adonem que, fet i fet, no érem l'un per l'altre, i que només estem junts per costum?

Sembla que ha apagat el llum petit. Deu estar esgotada de tant plorar. Segur que ara està mig parlant en somnis. Si estigués allà ara li diria alguna cosa així com "nena, estàs bé?" i ella s'encongiria contra mi, i m'abraçaria amb força, encara en somnis. I em diria alguna cosa així com "t'estimo".

-----------------
És una altra proposta per als Relats Conjunts

9.2.10

Perdent el temps...


Atenció que vinc!

Recordeu la fabulosa època dels (putos) memes???? Sí? No? Bé, tant és.

Avui he rebut aquesta tonteria per e-mail i he pensat, mira, ho publicaràs al blog en homenatge als memes!!

1.¿NOMBRE?
Alepsi (primera pregunta útil... ¬¬)
2. ¿POR QUÉ TE LO PUSIERON?
Uhm... donat que em vaig auto-batejar (que vol dir, bàsicament agafar un bat de beisbol amb les meves manetes i fotre'm un cop... xDDD), no treu cap, aquesta pregunta.
3. ¿LE PIDES DESEOS A LAS ESTRELLAS?
Uhm... si són de Hollywood i estan al meu llit, sí. Però només sexuals. No fotem.
4. ¿LA ÚLTIMA VEZ QUE LLORASTE?
Doncs no farà gaire. Bé, avui mateix, m'ha agafat un atac de riure amb la meva jefa i he estat una bona estona plorant...
6. ¿TE GUSTAN LOS ANIMALES?
Parlem de zoofília?
7. ¿CUANTOS HIJOS TIENES?
Coneguts cap ni un. Ara, igual em surt algun fill secret por ahi...
9. SI FUERAS OTRA PERSONA SERÍAS TU AMIGO?
Jajajajaja! No. Crec, de fet, que em cauria bastant malament. Em faria bastanta rabieta... xDD
10. ¿TIENES UN DIARIO DE VIDA?
No. En tinc un de mort.
11. ¿ERES SARCÁSTICO?
Sarcàstica??? Jo??? Déu me'n guaaaaard!
12. ¿SALTARÍAS DE UN PUENTE?
Si fos baixet i hi hagués un matalàs a sota i anés protegida amb un casc i un paracaigudes (per si de cas).... m'ho pensaria.
13. ¿CUAL ES TU CEREAL PREFERIDO?
Joer... quina profunditat! Uhm... uns que són com farcellets de xocolata... sí, amb llet ben freda i en etapes premenstruals. xDDD
14. ¿TE DESABROCHAS LOS ZAPATOS ANTES DE SACARLOS?
Buffff! Quina feinada! Calla, calla!
15. ¿CREES QUE ERES FUERTE?
En comparació a què? David el Gnomo sempre ha estat "siete veces más fuerte que todo el mundo en general". Així que suposo que, per comparativa, no...
16. ¿TU HELADO PREFERIDO?
Un que no s'acabi mai i que no engreixi gens ni mica.
17. ¿CUANTO CALZAS?
Normalment dues sabates, una a cada peu.
18. ¿TINTO O ROSADO?
Parlem de vins, ara, no? Doncs... un bon tinto, nens!!!!
19. ¿QUE ES LO QUE MENOS TE GUSTA DE TI?
Que en comptes d'estar estudiant m'estigui distraient contestant preguntes absurdes!!!!!!
20. ¿A QUIEN EXTRAÑAS MUCHO?
A gent que tinc lluny (resposta òbvia i sense cap tipus de gràcia. A veue si us havíeu pensat que estavem al club de la comèdia....)
21. ¿TE GUSTARÍA QUE A TODOS AQUELLOS QUE ENVIASTE ESTE MAIL TE LO RESPONDAN?
Uhm... donat que no ho envio a nigú... si a algú li pica per fer-lo benvingut sigui (això no vol dir que em prengui la molèstia de llegir-ho... ejem, ejem.. xDDDD)
22. ¿QUE COLOR DE PANTALONES Y ZAPATOS TIENES PUESTOS
Porto uns pantalons de cuir negre amb "tachuelas" i unes sabates de 10 cm de taconasso de la muerte de color vermell xarol. (una, que es posa còmoda per estar per casa...)
23. LO ÚLTIMO QUE COMISTE HOY
A tí te lo voy a contar! Mwajajajajaja! xDDD
24. ¿QUE ESTAS ESCUCHANDO EN ESTE MOMENTO?
A la meva companya de pis i a un amic seu que estan parlant al menjador de casa.
25. ¿LA ÚLTIMA PERSONA CON LA QUE HABLASTE POR TELÉFONO?
Una pobra noia que està desesperada perquè els seus alumnes no li foten ni cas... xD
26. ¿TU TRAGO FAVORITO?
El primer! Quan l'alcohol encara no ha fet cap efecte en el meu cervell i assaboreixo bé el gustet del tintuuu! xDDD
27. DEPORTE FAVORITO PARA VER EN TV
El Mario Karts. Sense cap mena de dubte. I si hi jugo jo, més! xDD
28. ¿COMIDA FAVORITA?
Qualsevol (sempre que estigui ben feta... ;)
29. ¿FINAL TRISTE O FINAL FELIZ?
Final feliz!!! Com quan vaig a fer-me massatges..... xDDDDDD
30. ¿TIENES MASCOTA?
Deixa, deixa... amb els meus company de pis ja en tinc més que prou.
31. ¿DIA FAVORITO DEL AÑO?
???? Quina classe de pregunta és aquesta?? Doncs depèn de l'any, del dia, i de tot plegat! ¬¬
32. ¿BESOS O ABRAZOS?
Poden ser les dues coses? Doncs sí, petons i abraçades a mansalva!
33. ¿ERES UNA PERSONA ALEGRE?
I taaaaaaaant! Sempre amb un somriure, sempre amb un BOOOOON DIA, per a tothom qui es creua amb mi... (veure pregunta 11)
34. ¿QUIEN CREES QUE TE RESPONDERÁ?
A què? A això? Doncs algú molt avorrit amb la seva vida, probablement...
35. ¿EL QUE MENOS CREES QUE LO HARÁ?
Ai, en sèrio... tots. O ningú. No sé. Sempre m'he liat amb els dobles negatius.
36. ¿QUE LIBRO ESTAS LEYENDO?
La llibreta del banc. I amb molt de fervor. A veure si algú acaba per resoldre el misteri dels diners desapareguts...
37.¿COLOR FAVORITO?
De què? Doncs el negre nit per dormir, el blau cel per fer una excursió per la muntanya....
38. ¿QUE VISTE ANOCHE EN LA TELE?
El meu reflex i el dels meus companys de pis mentre sopàvem i parlàvem (la nostra tele només retransmet partides de Mario Kart... xD)
39. ¿BEATLES O ROLLING STONES?
Doncs... et diria que més de Beatles.
40. ¿DONDE ES LO MAS LEJOS QUE HAS ESTADO DE TU CASA?
A la lluna de València. A veure qui em guanya! (astronautes queden descartats de la competició)
41. ¿QUIEN TE HA MANDADO ESTE MENSAJE?
Doncs una persona a la que fa temps que no veig i que no crec que ho llegeixi mai,això...

8.2.10

Por la boca muere el pescao'

Jo és que tinc la boca molt gran. Molt (d'això ja n'estaveu avisats fa temps...). I els dits sueeeeeeeeltos... que dóna gust.

I a més, les casualitats m'envolten contínuament (també ho parlava no fa gaire [culló, a l'agost!!! Jajajaja! Quina percepció espacio-temporal tan delicada, Alepsi!!!])... així que... després de l'últim post* que vaig escriure, tot just fa quatre o cinc dies....

Imagineu què li ha passat a la senyoreta Alepsi en la seva versió de "cercadora de feina"....

Jajajajajajaja!

Efectivament, l'Alepsi se n'ha anat a fer una entrevista de feina i.... li han fet fer una redacció a mà! Toma ya!
"Per bocazas" m'ha dit la entrevistadora (xDDD).

Sí, sí... el tema de la redacció era: què és el que més t'agrada de la teva feina?
En castellà, per suposat, no fotem! Que igual si la fem en català ens diuen racistes, ens titllen de neo-anarquistes ultra-catalanistes radicals i pro-etarres. Tot juntet.

A tot això, m'ho han venut com una "prova grafològica". I la tia:
"Tu que eres psicóloga, seguro que sabes de grafología"
"Sí, claro, es lo típico que se enseña en el plan de carrera de todas las facultades de psicología....."
¬¬'

Total, que aquí no acaba la cosa. No, no. La senyora, no contenta amb fer-me escriure una redacció de 15-20 línies... em diu: "gira la hoja cuando hayas acabado y escribe una redacción en inglés. Con título: "cómo me veo dentro de 10 años" de acuerdo?"

Argh!! Això és un càstig diví.

Vamos, segur!

Jo crec que a hores d'ara qui s'hagi llegit la redacció en anglès encara deu estar rient molt... en fi.



*M'estic superant a mi matexa.... en tres frases porto tres auto-links al meu propi blog... qui ha it egocentrisme??? xDDDD

4.2.10

Correcció Ortogràfica - Lingüística

Pels que no ho sapigueu (que, suposo que sou la majoria) l'Alepsi treballa com a psicòloga d'empresa, és a dir, i sense ser tan rimbombant... com a consultora de RRHH. Vamos, formo part de la cadena que decideix si una persona treballarà o no en la feina que se li ofereix.
Sí, així anem (què voleu, és la única feina que vaig trobar...  i no està la cosa com per anar enviant a prendre pel cul les feines...).

El cas és que ahir, llegint el post del Dan, pensava que, realment, l'art d'escriure (bé) s'està perdent.
Si de mi depengués en totalitat que certes persones tinguéssin una feina o una altra tinc claríssim que els faria una prova d'escriptura lliure.

Imagineu que aneu a fer una entrevista de treball. Passeu la primera criba i a la segona entrevista et citen, simplement, per a que facis un redactat (a mà, per suposat, per evitar correccions de Word) sobre... "la teva feina ideal", posem per cas.

De debó trobo que seria una gran mesura de cribratge. És que, en sèrio, hauríeu de veure alguns currículums i cartes de presentació que m'arriben. Són "espeluznantes" (m'encanta aquesta paraula!! xD).

A més, com que és vox populi que quan vols optar a una feina has de ser súper educat i escriure amb paraules el més rimbombants possible, els texts barrocs que estic obligada a llegir no tenen "desperdici" cap ni un.
  • "Buenas tardes, señora Alepsi. Estaría íntegramente interesado en el puesto" (íntegramente??? Deu ser que la resta de candidats només n'estàn a un 50%...)
  • "Dominio del Work, el Exell i el Pover Poin" (.... sense comentaris! I això no és precisament inusual...)
  • "Buenos días. Tube una entrevista con usted para un lugar de trabajo. Tienes información?" (també típic... les persones que comencen tractant-me de vosté i acaben per dirigir-se a mi com si estiguéssim en el bar i fossim amics de tota la vida... a banda de la "b" i del "lugar" de trabajo...)
  • "Que tal señorita Alepsi. Como esta? Espero que se encuentre muy bien." (en sèrio... molt educat, l'home... però poc adequada la forma de presentar-se.... per no parlar de la graaaaaan mania que té la gent als accents...)
  • "Buenos dias. Akabo de leer l correo y si me interesa lo k me propone" (siusplau, que els mails no els cobren en funció de les lletres que hi escriguis!!!)
I això per no parlar de la gent que truca per telèfon.
  • "Hola, mira, que soy el chico este que vive en Barcelona" (aaaah! I tant, home! Els meus súper poders em permeten reconèixer-te per la veu.... ¬¬')
  • "Mire que quiero trabajar de recepcionista", "pero tiene usted experiencia", "no, pero sé coger el teléfono". (fantàààààstic, i jo com que sé teclejar el meu nom a l'ordinador vull treballar de programadora informàtica...¬¬')
En fi... la grandesa de l'atenció al públic. Que et porta sorpreses... i que hi ha dies que els enviaries a tots a prendre pel cul.