Un pas més en la meva vida...

Doncs ja me n'he cansat de cops. D'il·lusions i de decepcions. De buscar feina sense trobar-ne. De que em truquin per a una entrevista i mai no ser la candidata ideal.

Ja me n'he cansat de ser un personatge passiu i pacient... per fi he fet el pas. Per fi començo el meu camí com a el que sóc, com a psicòloga.

Sí. Ja tinc despatx, targetes de visita, una web (en construcció encara, s'accepten voluntaris per a ajudar-me amb el disseny... xD)...

Ara només falten els clients.

Si sabeu d'algú que busqui una psicòloga, poseu-vos en contacte amb mi i us donaré les meves referències "reals".

Sí, la meva "neura" amb l'anonimat de l'Alepsi segueix vigent (xDD), però si algú necessita visita, pot enviar-me un correu o un missatge directe per Twitter i jo em destapo i veiem què.

De la mateixa manera, si algú necessita consell o assessorament, ja sabeu on sóc.

Ara ja sóc tota una psicòloga. Ah, i no, abans que ho pregunteu, no tinc divà. No sóc psicoanalítica. Quedi clar. xDD

#gastrodesvirtualització

Imatge agafada d'aquí

Després de l'experiència en #desvirtualització de divendres a la nit, amb un sopar molt divertit i un posterior concert dels Angels of Mercy, crec que he tornat a agafar-li el gust a això de fer reals les "veus" que només conec pel blog o per Twitter.

Així que he pensat, que ja que fa temps que no la lio ni em fico en cap merder important a nivell blocaire... calia inventar-me'n un.

I aquí vinc a fer-vos una proposta, a veure què us sembla:

El primer concurs culinari #gastrodesvirtualització. 

La base és senzilla, fem una llista de participants, triem un lloc i una data, cadascú es presenta amb els seus plats i un jurat (que serem nosaltres mateixos) decidirà qui guanya.

Així ens coneixerem, menjarem bé, ho passarem millor i intercanviarem receptes i secrets de cuina*.

Va, fem un primer sondeig, a veure qui s'hi apuntaria...
Què, us hi sumeu? :)



*Pels que no ho sapigueu, tinc un altre blog, de cuina, sí, gairebé tan oblidat com aquest. xDDD

Tastet amunt, tastet avall

Em demanen que en faci la crònica. Bé, de fet només m'ho ha demanat en Doommaster, però atesa la relació que vam establir dissabte... trobo que li ho dec... xDDDDD

Bé, no sé si ho sabíeu, però dissabte en Farlopa va organitzar una moguda espectacular. Ens va citar a Igualada i allà que ens hi vam anar uns quants blocaires (Farlopa i dona, Txell i home, Doommaster i dona, Mikel i dona, Brioixet sense Fraggle...). Ni més ni menys que hi vam anar per a fer un tast de vins del senyor Eudald Massana (si no sabeu què regalar aquestes festes, en sèrio que quedareu de conya amb això... sobretot si me'l feu a mi, el regal... xDDD).

Feia temps que no anava a una trobada d'aquest tipus i, la veritat, és que l'espera, en tot cas, va valer la pena. Encara que tots eren casats menys jo... encara que jo no conegués a la Vicky (blocaire de nova adquisició que en Farlopa va conèixer al cavatast.... xDDD)... encara que hi hagués a la taula blocaires amb els quals, mai m'hagués imaginat tenir una conversa..... m'ho vaig passar teta!

El vi ja les té, aquestes coses, que alegra un dinar... i si és un tast de vins, imagineu-vos... xDDDD

I després el rom-cola al bosc de les fades aquell... i després la fondue... joer, si és que no vam parar de menjar i mamar, companys.... i la meva butxaca.... pobra, com plora... xDDDDDDDDD