Perdent el temps...

Atenció que vinc!

Recordeu la fabulosa època dels (putos) memes???? Sí? No? Bé, tant és.

Avui he rebut aquesta tonteria per e-mail i he pensat, mira, ho publicaràs al blog en homenatge als memes!!

1.¿NOMBRE?
Alepsi (primera pregunta útil... ¬¬)
2. ¿POR QUÉ TE LO PUSIERON?
Uhm... donat que em vaig auto-batejar (que vol dir, bàsicament agafar un bat de beisbol amb les meves manetes i fotre'm un cop... xDDD), no treu cap, aquesta pregunta.
3. ¿LE PIDES DESEOS A LAS ESTRELLAS?
Uhm... si són de Hollywood i estan al meu llit, sí. Però només sexuals. No fotem.
4. ¿LA ÚLTIMA VEZ QUE LLORASTE?
Doncs no farà gaire. Bé, avui mateix, m'ha agafat un atac de riure amb la meva jefa i he estat una bona estona plorant...
6. ¿TE GUSTAN LOS ANIMALES?
Parlem de zoofília?
7. ¿CUANTOS HIJOS TIENES?
Coneguts cap ni un. Ara, igual em surt algun fill secret por ahi...
9. SI FUERAS OTRA PERSONA SERÍAS TU AMIGO?
Jajajajaja! No. Crec, de fet, que em cauria bastant malament. Em faria bastanta rabieta... xDD
10. ¿TIENES UN DIARIO DE VIDA?
No. En tinc un de mort.
11. ¿ERES SARCÁSTICO?
Sarcàstica??? Jo??? Déu me'n guaaaaard!
12. ¿SALTARÍAS DE UN PUENTE?
Si fos baixet i hi hagués un matalàs a sota i anés protegida amb un casc i un paracaigudes (per si de cas).... m'ho pensaria.
13. ¿CUAL ES TU CEREAL PREFERIDO?
Joer... quina profunditat! Uhm... uns que són com farcellets de xocolata... sí, amb llet ben freda i en etapes premenstruals. xDDD
14. ¿TE DESABROCHAS LOS ZAPATOS ANTES DE SACARLOS?
Buffff! Quina feinada! Calla, calla!
15. ¿CREES QUE ERES FUERTE?
En comparació a què? David el Gnomo sempre ha estat "siete veces más fuerte que todo el mundo en general". Així que suposo que, per comparativa, no...
16. ¿TU HELADO PREFERIDO?
Un que no s'acabi mai i que no engreixi gens ni mica.
17. ¿CUANTO CALZAS?
Normalment dues sabates, una a cada peu.
18. ¿TINTO O ROSADO?
Parlem de vins, ara, no? Doncs... un bon tinto, nens!!!!
19. ¿QUE ES LO QUE MENOS TE GUSTA DE TI?
Que en comptes d'estar estudiant m'estigui distraient contestant preguntes absurdes!!!!!!
20. ¿A QUIEN EXTRAÑAS MUCHO?
A gent que tinc lluny (resposta òbvia i sense cap tipus de gràcia. A veue si us havíeu pensat que estavem al club de la comèdia....)
21. ¿TE GUSTARÍA QUE A TODOS AQUELLOS QUE ENVIASTE ESTE MAIL TE LO RESPONDAN?
Uhm... donat que no ho envio a nigú... si a algú li pica per fer-lo benvingut sigui (això no vol dir que em prengui la molèstia de llegir-ho... ejem, ejem.. xDDDD)
22. ¿QUE COLOR DE PANTALONES Y ZAPATOS TIENES PUESTOS
Porto uns pantalons de cuir negre amb "tachuelas" i unes sabates de 10 cm de taconasso de la muerte de color vermell xarol. (una, que es posa còmoda per estar per casa...)
23. LO ÚLTIMO QUE COMISTE HOY
A tí te lo voy a contar! Mwajajajajaja! xDDD
24. ¿QUE ESTAS ESCUCHANDO EN ESTE MOMENTO?
A la meva companya de pis i a un amic seu que estan parlant al menjador de casa.
25. ¿LA ÚLTIMA PERSONA CON LA QUE HABLASTE POR TELÉFONO?
Una pobra noia que està desesperada perquè els seus alumnes no li foten ni cas... xD
26. ¿TU TRAGO FAVORITO?
El primer! Quan l'alcohol encara no ha fet cap efecte en el meu cervell i assaboreixo bé el gustet del tintuuu! xDDD
27. DEPORTE FAVORITO PARA VER EN TV
El Mario Karts. Sense cap mena de dubte. I si hi jugo jo, més! xDD
28. ¿COMIDA FAVORITA?
Qualsevol (sempre que estigui ben feta... ;)
29. ¿FINAL TRISTE O FINAL FELIZ?
Final feliz!!! Com quan vaig a fer-me massatges..... xDDDDDD
30. ¿TIENES MASCOTA?
Deixa, deixa... amb els meus company de pis ja en tinc més que prou.
31. ¿DIA FAVORITO DEL AÑO?
???? Quina classe de pregunta és aquesta?? Doncs depèn de l'any, del dia, i de tot plegat! ¬¬
32. ¿BESOS O ABRAZOS?
Poden ser les dues coses? Doncs sí, petons i abraçades a mansalva!
33. ¿ERES UNA PERSONA ALEGRE?
I taaaaaaaant! Sempre amb un somriure, sempre amb un BOOOOON DIA, per a tothom qui es creua amb mi... (veure pregunta 11)
34. ¿QUIEN CREES QUE TE RESPONDERÁ?
A què? A això? Doncs algú molt avorrit amb la seva vida, probablement...
35. ¿EL QUE MENOS CREES QUE LO HARÁ?
Ai, en sèrio... tots. O ningú. No sé. Sempre m'he liat amb els dobles negatius.
36. ¿QUE LIBRO ESTAS LEYENDO?
La llibreta del banc. I amb molt de fervor. A veure si algú acaba per resoldre el misteri dels diners desapareguts...
37.¿COLOR FAVORITO?
De què? Doncs el negre nit per dormir, el blau cel per fer una excursió per la muntanya....
38. ¿QUE VISTE ANOCHE EN LA TELE?
El meu reflex i el dels meus companys de pis mentre sopàvem i parlàvem (la nostra tele només retransmet partides de Mario Kart... xD)
39. ¿BEATLES O ROLLING STONES?
Doncs... et diria que més de Beatles.
40. ¿DONDE ES LO MAS LEJOS QUE HAS ESTADO DE TU CASA?
A la lluna de València. A veure qui em guanya! (astronautes queden descartats de la competició)
41. ¿QUIEN TE HA MANDADO ESTE MENSAJE?
Doncs una persona a la que fa temps que no veig i que no crec que ho llegeixi mai,això...

Por la boca muere el pescao'

Jo és que tinc la boca molt gran. Molt (d'això ja n'estaveu avisats fa temps...). I els dits sueeeeeeeeltos... que dóna gust.

I a més, les casualitats m'envolten contínuament (també ho parlava no fa gaire [culló, a l'agost!!! Jajajaja! Quina percepció espacio-temporal tan delicada, Alepsi!!!])... així que... després de l'últim post* que vaig escriure, tot just fa quatre o cinc dies....

Imagineu què li ha passat a la senyoreta Alepsi en la seva versió de "cercadora de feina"....

Jajajajajajaja!

Efectivament, l'Alepsi se n'ha anat a fer una entrevista de feina i.... li han fet fer una redacció a mà! Toma ya!
"Per bocazas" m'ha dit la entrevistadora (xDDD).

Sí, sí... el tema de la redacció era: què és el que més t'agrada de la teva feina?
En castellà, per suposat, no fotem! Que igual si la fem en català ens diuen racistes, ens titllen de neo-anarquistes ultra-catalanistes radicals i pro-etarres. Tot juntet.

A tot això, m'ho han venut com una "prova grafològica". I la tia:
"Tu que eres psicóloga, seguro que sabes de grafología"
"Sí, claro, es lo típico que se enseña en el plan de carrera de todas las facultades de psicología....."
¬¬'

Total, que aquí no acaba la cosa. No, no. La senyora, no contenta amb fer-me escriure una redacció de 15-20 línies... em diu: "gira la hoja cuando hayas acabado y escribe una redacción en inglés. Con título: "cómo me veo dentro de 10 años" de acuerdo?"

Argh!! Això és un càstig diví.

Vamos, segur!

Jo crec que a hores d'ara qui s'hagi llegit la redacció en anglès encara deu estar rient molt... en fi.



*M'estic superant a mi matexa.... en tres frases porto tres auto-links al meu propi blog... qui ha it egocentrisme??? xDDDD

Correcció Ortogràfica - Lingüística

Pels que no ho sapigueu (que, suposo que sou la majoria) l'Alepsi treballa com a psicòloga d'empresa, és a dir, i sense ser tan rimbombant... com a consultora de RRHH. Vamos, formo part de la cadena que decideix si una persona treballarà o no en la feina que se li ofereix.
Sí, així anem (què voleu, és la única feina que vaig trobar...  i no està la cosa com per anar enviant a prendre pel cul les feines...).

El cas és que ahir, llegint el post del Dan, pensava que, realment, l'art d'escriure (bé) s'està perdent.
Si de mi depengués en totalitat que certes persones tinguéssin una feina o una altra tinc claríssim que els faria una prova d'escriptura lliure.

Imagineu que aneu a fer una entrevista de treball. Passeu la primera criba i a la segona entrevista et citen, simplement, per a que facis un redactat (a mà, per suposat, per evitar correccions de Word) sobre... "la teva feina ideal", posem per cas.

De debó trobo que seria una gran mesura de cribratge. És que, en sèrio, hauríeu de veure alguns currículums i cartes de presentació que m'arriben. Són "espeluznantes" (m'encanta aquesta paraula!! xD).

A més, com que és vox populi que quan vols optar a una feina has de ser súper educat i escriure amb paraules el més rimbombants possible, els texts barrocs que estic obligada a llegir no tenen "desperdici" cap ni un. 

• "Buenas tardes, señora Alepsi. Estaría íntegramente interesado en el puesto" (íntegramente??? Deu ser que la resta de candidats només n'estàn a un 50%...)
• "Dominio del Work, el Exell i el Pover Poin" (.... sense comentaris! I això no és precisament inusual...)
• "Buenos días. Tube una entrevista con usted para un lugar de trabajo. Tienes información?" (també típic... les persones que comencen tractant-me de vosté i acaben per dirigir-se a mi com si estiguéssim en el bar i fossim amics de tota la vida... a banda de la "b" i del "lugar" de trabajo...)
• "Que tal señorita Alepsi. Como esta? Espero que se encuentre muy bien." (en sèrio... molt educat, l'home... però poc adequada la forma de presentar-se.... per no parlar de la graaaaaan mania que té la gent als accents...)
• "Buenos dias. Akabo de leer l correo y si me interesa lo k me propone" (siusplau, que els mails no els cobren en funció de les lletres que hi escriguis!!!)

I això per no parlar de la gent que truca per telèfon.

• "Hola, mira, que soy el chico este que vive en Barcelona" (aaaah! I tant, home! Els meus súper poders em permeten reconèixer-te per la veu.... ¬¬')
• "Mire que quiero trabajar de recepcionista", "pero tiene usted experiencia", "no, pero sé coger el teléfono". (fantàààààstic, i jo com que sé teclejar el meu nom a l'ordinador vull treballar de programadora informàtica...¬¬')

En fi... la grandesa de l'atenció al públic. Que et porta sorpreses... i que hi ha dies que els enviaries a tots a prendre pel cul.

From lost to the river

Doncs tampoc no ha estat tan difícil. Au, sense mirar enrere. A prendre pel cul. Tanco la porta, una abraçada a cadascú i adéu.

I a sobre plou. Odio portar paraigües.

Que sí, que em quedo a l'atur. I què? Jo, com una reina, anant en taxi cap a casa.

Colla de cabrons... tant de bo se'ls cremi el xiringuito.

-On la porto?
-Què? Ah... a casa
-Ja... li importaria ser una mica més concreta?
-Ah... sí, clar, dispensi. A casa meva.
-....
-Carrer de l'Atur, a l'alçada de Baró del Paru
-D'acord. La veig abatuda, es troba bé?
-No tinc ganes de parlar.

I a sobre em toca el taxista xerraire. Hòstia. Ja el podrien bombar a aquest també. Goita'l com accelera per adelantar al gilipolles del Mercedes... un cotxe que, d'altra banda mai podré tenir perquè ara sóc una aturada desgraciada! Hòstia puta ja....

No m'ho puc creure. Agafa les rondes? Joder, amb lo carregades que van. L'insulto? Subnormaaaaaal! Que no arribarem ni demà passat.

I què cony mira? Odio que em mirin a través del retrovisor. Què??? Què passa? T'incomoda que t'aguanti la mirada, eh???? Gilipolles, mira endavant que encara ens la fotrem!!

-La deixo aquí mateix?
-...... sí. Cony.
-Dispensi?
-Res...
-Són 7 amb 45

Collons. Puto taxi. Puta pluja. Puta meeeeeerda. Només porto un bitllet de 50. Meravellós, com una reina.

-Coi... hauria d'haver-me avisat que només portava 50€.
-Ai, miri, no ho sabia
-Doncs no tinc canvi.
-Doncs jo no tinc més petit.
-Doncs, com comprendrà, jo no penso fer-li el viatge gratis.
-........
-I.. bé?
-Vols pujar a casa?


------
Una altra proposta de RelatsConjunts!

Jo també tinc regal(s)

Fantàstic l'èxit que ha tornat a tenir el Blocaire Invisible!!!

Qui ho anava a dir, que una anada d'olla d'una mini-Alepsi de ja fa 3 anys, es fes tan gran i durés tant en el temps!!!
Ja estic preparant-me per a la quarta edició!!! Jajajajajaja!

Jo li vaig fer un regal a la Mercè, que pel que es veu li va agradar força. De fet, li ha agradat tant que l'ha "remasteritzat" i l'ha fet molt més presentable! M'encanta com li ha quedat!!!

D'altra banda, The Silver Blue Sea m'ha fet un regal molt maco! Un vídeo amb una selecció d'imatges molt acurada i amb una música gospel per acompanyar! Tot un homenatge!

Però el regal que més m'ha impactat... ha estat un regal en el que hi participo "de rasquis" però... uhm... no m'importaria participar més "profundament" (xDDDD).

La Candela li proposa un joc eròtico-festiu a la seva blocaire invisible, la Joana. I ens fa partíceps a un parell més de blocaires... val la pena llegir les instruccions del joc (i.. qui sap si posar-lo en pràctica, i tot? xDDD)

Uhm... ara que fa fred no el descarto com a mètode d'estalvi energètic. Qui vol estufes???? xDDD

Regal Blocaire Invisible!!!

Mercè, Mercè, Mercè.

Per si no havia quedat clar: Mercè!

Jajajajaja! Ostres, noia... quina passada tenir el plaer de fer-te el regal del blocaire invisible a tu! M'ha encantat endisar-me en el teu blog, a la teva vida, podriem dir... m'ha encantat conèixer-te!

El meu regal és un petit conte-homenatge. He fet servir algunes de les imatges que tens publicades al blog per a inspirar-me per a la meva (teva) història.

Desitjo que t'agradi!

P.S: disculpa per la pista falsa de l'altre dia... vaig dir que segurament no em llegies i després et vaig veure allà com a seguidora del meu bloc... però ja era difícil d'arreglar... xDDDD

---------------------------------

Hi havia una vegada una noia que es deia Mercè.

Aquesta noia vivia en una casa petita del centre de València, que compartia amb la seva família. La seva mare, el seu pare i els seus germans. Ella tenia una habitació petita però acollidora. Allà hi tenia un ordinador, des d'on deixava volar al seva imagiació tant com podia.

Des que tenia ús de raó es recordava a si mateixa escrivint i somniant amb móns diferents per viure. Quan era més petita, li encantava imaginar, com a totes les nenes, que l'amor de la seva vida l'estava esperant amb un ram de flors i un quilo de romanticisme per a ella soleta.

De vegades també escrivia històries fantàstiques ambientades en èpoques anteriors. Concretament li agradava molt una que havia escrit amb només 15 anys que tractava sobre un contacontes que tenia poders màgics i que podia fer feliç a la gent només entonant les primeres notes de les seves cançons-conte.

Quan la Mercè s'avorria, mirava per la finestra.

i veia als seus veïns passejant pel carrer. Especialment li agradaven els dies de festa major, quan el carrer es guarnia amb l'envelat i si obries la finestra podies ensumar la pòlvora cremada.

Un dia d'estiu la Mercè, que llavors devia tenir uns 16 o 17 anys, va anar-se'n a la platja amb uns amics. Feia un dia meravellós per deixar que el sol acaronés les seves pells adolescents mentre l'aigua les refredava.

De sobte, a la vora de la platja la Mercè es va trobar amb una ampolla.

El seu primer pensament va ser “sí que n'és de cotxina, la gent, tenint les papereres a dos metres!”, però després, quan s'hi va fixar bé, va veure que, a dins de l'ampolla, hi havia un paper rebregat.

Deixant volar la imaginació va pensar que, perquè no, potser aquell paper era una nota d'algun nàufrag perdut en una illa deserta, i que, potser era ella la única que podria salvar-lo, perquè qualsevol altra persona ni hi pararia esmena en la petita ampolla.

Va ajupir-se dissimuladament, intentant que cap dels seus amics (que ara mateix jugaven a ofegar-se els uns als altres dins l'aigua) la veiés jugant a les novel·les de nou.

El que va trobar dins l'ampolla per poc no la fa cridar de por. Una fotografia amb una nota al revers que deia: “Mercè, no deixis que passi el temps. Tu saps que pots fer feliç a la gent a través de la teva imaginació”.

I res més. No hi havia res més. Ni una firma. Ni un segell. Ja està. Com si aquella ampolla l'haguéssin deixat allà especialment per ella, sabent, d'alguna manera, que només ella la trobaria.

Òbviament no va provar d'explicar-ho als seus amics. Va llençar l'ampolla i es va guardar la fotografia amb l'escrit.

Ella sempre havia volgut fer això, precisament, dedicar-se a plasmar en molts papers totes les històries fantàstiques que li corrien pel cap. Però mai ningú l'havia animat de debó a fer-ho “ai, Mercè, que tot això són ximpleries, que la vida de l'escriptor és molt dura i no compensa!!!” li deia sovint sa mare.

I ara això. Ara algú, des d'algun lloc, l'animava a escriure. I, el millor de tot, és que aquella ampolla i aquell missatge li havien donat una idea meravellosa. Al seu cap començava a formar-se la idea d'un conte... d'una història interessant.

Va agafar les seves coses i va marxar corrents. Aquesta vegada, però, no se'n va anar a casa, necessitava consultar alguns llibres, així que se'n va anar a l'arxiu municipal, on la recepcionista ja la coneixia i no li va fer mala cara quan la va veure entrar carregada amb el para-sol i les xancletes de la platja.

Allà va començar a buscar. Sabia que havia de trobar alguna cosa allà, però no tenia ben bé clar què era. Va agafar un full en blanc, i un bolígraf que li va deixar la recepcionista, i amb la seva lletra curosa i petitona va començar a fer l'esbòs del que seria la seva gran història.

Tot començava en un cementiri...

Així va ser com la Mercè va guanyar el seu primer premi de literatura. Desprès d'aquest en van venir molts d'altres. Cada un millor que l'anterior. Era una escriptora aclamada pel seu públic i que, contra tot pronòstic matern, es guayava molt bé la vida només dedicada a això.

El que mai ningú no va saber és que, cada novel·la, cada llibre que sortia al mercat sota el seu nom, era fruit d'una ampolla que, any rere any, es trobava en el mateix lloc. I amb una fotografia i un escrit diferent.

Ara la Mercè té 89 anys. Li queda un dia pels 90. I se'n va a la platja, ajudada pel seu nét més petit, en Joan. Li demana, siusplau, que la porti a passejar per la vora de la platja.

Mentre van agafats de la mà per la vora, la Mercè veu que hi ha una ampolla que, com cada any, l'està esperant. Li demana a en Joan que s'ajupi a agafar-la, la seva esquena ja no és la que era. En Joan l'agafa i li dona a la seva àvia.

“Mercè, aviat arribarà a la teva porta el moment de descansar. Deixa't endur, descansa, la teva font d'inspiració conclou avui, però només canviarà de receptor”.

La Mercè deixa anar un llarg sospir.

-Estàs bé, àvia?

-Sí, fill. Simplement, mai més no tornaré a escriure.

-Què dius? Si em vas prometre que em dedicaries el proper llibre!

-Doncs ja no, Joan. S'ha acabat la iaia escriptora.

-És pel paper aquest, àvia? Deixa-me'l veure.

Ara ja tant és. La Mercè li dona el paper a en Joan. Ell se'l mira atentament.

-Àvia... me'n vaig a l'arxiu municipal...

La Mercè va somriure. Ja no s'ha de preocupar. Sap que en Joan és un digne successor.

Resum del 2009

Adéu 2009 - Hola 2010

Doncs ja està. Un altre any més al sac dels anys acabats, tal i com vaig fer al 2006, el meu primer any d'activitat blocaire (mare meva, aviat el meu bloc farà 4 anys!), vull fer un petit resum del que ha estat el 2009 per mi (més que res és que he llegit el resum de 2006 i m'ha portat bons records i he pensat que és una bona pràctica això de tenir-ho per escrit...).

A veure, ho organitzarem per punts, perquè si per una cosa s'ha caracteritzat el meu 2009 ha estat per ser un any de canvis. Mil canvis!

• Ha estat el primer any a la meva vida (tret dels 4 o 5 primers) en el que no he fet CAP examen.
• Ha estat el meu primer any com a treballadora en una empresa, a temps complet (ooooooh! Sóc súper aduuuuulta! xDD)
• M'he independitzat!!! Síííííí! Aquesta ha estat la millor decisió, amb diferència, que he pres mai a la meva vida! Bé per mi!!!
• He viatjat als EEUU!
• He descobert una colla d'amics que valen un tresor i que tan de bo apareguin en els posts de final d'any dels propers 300 anys.
• La E. i l'A. segueixen al meu costat. I m'encanta. I les dues se'n van a viure amb les seves respectives parelles!!! Déu meu, m'estic fent gran!
• La N, una amiga meva, més jove que jo, m'anuncia fa uns dies que està parlant de matrimoni amb el seu xicot. Diossssss! El M. ahir em va dir que li havia comprat un anell de compromís a la seva xicota. Jajajajajaja!
• He retrobat gent que creia perduda. I els retrobaments han estat fantàstics!
• He descobert cares amagades d'algunes persones que no m'han acabat de fer el pes. I no he patit per això. Simplement he passat pàgina.
• M'he tornat a il·lusionar amb el blocaire invisible! Serveixi aquest post per a deixar-li una pista a la meva blocaire invisible (sí, és una noia)... però no crec, de fet, perquè jo diria que no em llegeix... i si ho fa, mai no m'ha deixat cap comentari. En fi... potser és que com li agraden tant les arts el meu bloc el troba... poc artístic... xDD
  

En definitiva, i com veureu, la meva valoració del 2009 és... excel·lent!

Clar que han passat coses dolentes, he plorat molt, he patit... però també m'he fet gran. He crescut interiorment, he après que, realment, el timó de la meva vida no el pot dirigir ningú més que jo (ja, la metàfora és bastant monya, però és tal qual).

I crec que el 2010 serà un GRAN any. Any de més canvis... el 30 de gener em quedo a l'atur (a no ser que trobi feina abans... cosa que dubto xDD). Ala, primer canvi de l'any.

Els meus caps de setmana tornaran a ser els d'una persona normal i corrent. És a dir, que podré viatjar... però no tindré diners... així que viatjaré a propet... però ben acompanyada, segur! xDD

I ara... i per no fallar a la meva tradició... els (bons) propòsits d'any nou:

• Trobar una bona feina en la que em senti realitzada (jajajajaja! Què catxonda sóc!)


• Fer més esport, apuntar-me a un club excursionista (per exemple) i patejar-me el món muntanya a muntanya


• Posar-me en sèrio a estudiar el temari del Màster.


• Formar-me en política, escoltar atentament a uns i a altres i fer-me una opinió consistent i sòlida.


• Intentar veure un partit de futbol. Del barça, a poder ser. Tanta gent no pot estar equivocada i potser m'estic perdent l'espectacle de la meva vida... xDDD


• Viatjar tot el que pugui (inclòs aquell viatge que ens vam prometre les cosines que ens regalariem a Cuba)


• Sortir de festa fins tard, gaudir de la bona companyia tot el que pugui (o em deixin :P)


• Deixar de cruspir-me les ungles (aquest ja l'he començat aquesta setmana!!! xD)


• Gaudir de cada moment.

Us desitjo una bona sortida i entrada d'any. Que ens poguem trobar el 2020 de nou i mirant enrere pensem: "quina passada haver viscut el 2010!"

Nadal

Tannnnn! Tannnnn! Tannnnn! Tannnnnn! Tannnnnn! Tannnnn! Tannnnn!

Els últims compradors van acabar de treure els bitllets de les respectives carteres. Tots ells tenien el nas vermell, com un d'aquells rens del pare Noël. De fet, el nas era, juntament amb els ulls, la única part del cos que es veia pels carrers.

Feia tot just un parell de setmanes que havia arribat el fred. Però havia arribat amb força, i ara a les 7 de la tarda ja era una hora intempestiva per estar caminant pel carrer.

La Júlia va acomiadar amb un alegre "feliç Nadal!" als seus dos últims clients. Una parella jove que havian anat a comprar el petit abet que guarniria el seu petit menjador. "És el nostre primer Nadal vivint junts.... volem un abet realment especial".

Els va mirar com marxaven, amb aquella brillantor als ulls que només pot tenir una parella d'il·lusionats de la vida. Agafats de la mà, coberta amb guants i manoples, s'allunyaven cap al seu pis on, probablement, els esperava la caloreta d'una estufa i un llit on treure's el fred estimant-se.

[Sospir de la Júlia]

Va tancar la paradeta amb el pestell per dins. De sobte es va quedar gairebé a les fosques, només il·luminada per les llumenetes que feien pampallugues, que li donaven a la caseta un toc entre fantasmal i discotequero. S'hi estava bé allà a dins, envoltada de foscor i coloraines. Ensumant a abet i molsa, sentint la mirada de totes les figuretes del pessebre i la calor del petit radiador.

[Sospir de la Júlia. Més profund que el primer

L'estimava. Molt. Profundament. D'acord, ja ho havia acceptat. I ara què?

[Sospir de la Júlia]

[Sospir de la Júlia...]

I si trucava per telèfon? No, segurament pensaria que està desesperada. I no era per tant, la cosa. O sí. Sí, de fet sí que ho era.

[Sospir de la Júlia]

D'acord. Trucaria. I què li diria? "Hola, mira, és que tenia ganes de parlar amb tu". Doncs no. Li semblava que era massa evident. I d'altra banda, què importava? Si seguia així acabaria ben boja...

[Més sospirs... un número indeterminat]

La verge Maria es va girar cap a ella.

-Anem a veure, Júlia, què et fa patir?

-Doncs... que crec que m'he enamorat

-I això és bo, no?

-Sí, clar, de fet sí però...

-Però res. Has de fer alguna cosa, portes ja massa dies així.

-Nah, de fet només des de fa una setmana.

-Ja, perquè ha estat ara que te n'has fet conscient, però portes sospirant un mes i mig!

-Sí??

-Sí. Llença-t'hi, Júlia, fes-ho!!!

-Escolta, però tu ets la Verge Maria, hauries d'estar en contra d'això!!!

-Mira, jo sóc una puta figureta del pessebre, crec que em va fer un pessebraire amb bastant mala hòstia, així que jo l'he heretada... així que no em diguis contra què he d'estar!

-Caram... d'acord. Així doncs... m'hi llenço?

-Si m'ho tornes a preguntar et fotré una cleca.

-I què en dirà, la gent del puto poble aquest?

-Doncs vés què n'ha de dir! Estaran encantats que, per fi, el mestre de l'escola tingui una dona amb qui compartir la vida... i amb qui poder acabar de pujar a la seva filla de 15 anys! Llença-t'hi!

-Però...

-Però res! Endavant! Som-hi! Tu pots!!!

[Sospir de la Júlia. Desaparició de la Verge

La Júlia va agafar el mòbil.

-Carme?

-Sí, digues, Júlia

-Que està ton pare, a casa?

-No, ha sortit a fer unes compres a la ciutat i no crec que pugui tornar perquè amb la nevada que cau...

-Fantàstic. Tinc ganes de parlar amb tu. Et fa res que passi per casa teva?

[Contenció de la respiració de la Júlia]

-Clar, Júlia. I si vols et pots quedar a dormir. No m'agrada dormir sola quan no hi és el pare.

[Bot del cor de la Júlia]

-Fantàstic, en mitja hora estic allà.

Va obrir la porta del darrere de la paradeta. Va sortir. Tot estava nevat. Va entrar en calor imaginant-se els seus pits al costat dels d'ella, les seves mans, la seva pell blanca d'adolescent, el seu cony per explorar...

---------

Una altra proposta de Relats Conjunts

A la merda!

Últimament estic en un estat una mica... alterat. Però no com les dones de la Maizena, no, no, el meu estat alterat és una mica més... cafre.

Ja porto com dos o tres setmanes de mala hòstia. Crec que no m'havia passat mai una temporada tan llarga. Però TOT m'emprenya...

• M'emprenya que la gent que no va a votar es queixi de que "claro, porque no hemos ido a votar los del NO, porque sino, otro gallo cantaría". Doncs senyors "del NO"... aneu a la merda. Haver anat a votar i, si no ho heu fet, us calleu la boca!!! Que tots hi teníeu dret, a les votacions.
  
• M'emprenya, a sobre, que se li donin pàgines de "diari" (per dir-li d'alguna manera) a esperpentos com aquest.
  
• M'emprenya que hi hagi gent que es faci dir "periodista" i només tregui que merda pels dits i per la boca. Ja es podrien fotre la diarrea mental aquesta que tenen per on jo els diré (i no poso enlaços perquè buscant-ne n'he trobat tants d'exemplificadors que tinc gnes de vomitar).
  
• M'emprenya que la gent sigui una aprofitada. Odio a la gent cínica que va de bones maneres per la vida i quan et gires... patapúm! I sí, tinc un exemple, i bastant clar, però ja us l'explicaré en el seu moment.
  
• M'emprenya la gent que s'avorreix i es fot palles mentals intentant tenir una vida que realment no tenen. Hòstia puta! Desperteu, sou uns desgraciats, sí, però la cosa té solució!!! I si vosaltres no la trobeu... sempre podeu anar a un bon psicòleg! (sí, jo sempre escombrant cap a casa)
  
• Odio la gent que sota la bandera de "jo sóc súper sincer" es prenen la llicència de dir coses com "et queda fatal el cabell així" o "t'has engreixat un munt! Ja menges sa?". Mireu sincers del món: aneu a la merda!!!!

I la llista continuaria fins a l'infinit i més enllà.... ooooooooooh! Quina mala hòstia que porto! I a sobre... és Nadal!!!!

Dies ideals per a que la gent faci el monyes i t'escriguin missatgets de "oh, bon nadal, que ho passis molt bé amb tots els que t'estimes. Un petó". Gent que fa... un any (!) (des de l'últim nadal, concretament) que no et diu ni hola!

A la merda, home!

Fent estadístiques....

Ahir va ser un gran dia per als catalans. Sí, tant per als que "hi creuen" com per als que no. Que això de les consultes populars sembla ja una mena de religió (o secta satànica, depèn de per a qui... ¬¬).

-Ai, que vas a votar, nen?
-Clar, mare, coi, que s'ha de donar la nostra opinió!
-Ai, jo no hi crec, en aquestes consultades
-Consultes, mama, consultes
-Va, mandangues, són, man-dan-gues!!!!

Jo, com a bona friki que sóc, em considero i em consideren... i amb poca feina que tinc últimament (sí... jajajajaja!), doncs m'he dedicat a mirar-me la pàgina oficial de la coordinadora, i com que han fet un quadre moníssim... jo m'he dit... calla!!! Que et serveixi per algo el curs d'Excel que et van fer fer a la feina!!!!

I sí, senyors... allà que me n'he anat, he copypastejat la taula en un excel... i au, a mirar dades. M'encanta! Perquè no em vaig dedicar a l'estadística, us estareu preguntant.

Doncs perquè no m'agrada. I prou (ja, què passa, una no pot tenir la seva doble personalitat?).

Havia pensat en fer gràfics i tot però... em semblava massa... xDDD

Així que us escric aquí les conclusions a les que he arribat (que no són gaire diferents de les que posen a tots els diaris... però jo si no ho veig no m'ho crec, tu... ja hi tornem a ser amb la religió.. ai... xDDDD).

1. La localitat amb més padró que vaparticipar a la consulta d'ahir va ser Sant Cugat del Vallès (59042 persones empadronades), seguit de prop per Vilanva i la Geltrú (54322 persones).
2. La localitat amb menys padró que hi participava era Sant Jaume de Frontanyà, que, curiosament va ser, en percentatge, la localitat amb més participació [que no és per desmerèixer... però clar, tenen un padró de 21 persones... de les quals 19 van anar a votar.. (els altres dos estan en cerca i captura, ara mateix... nooooooooooo! Que estaven de vacances, coi! xDDD)].
3. En números absoluts, la localitat on més vots es van recollir va ser Sant Cugat del Vallès (14779 vots), seguida molt de prop per Vic (54322).
   
4. En números absoluts, la localitat on menys vots es va recollir va ser Sant Jaume de Frontanyà (oooooooooh! Veieu com és meravellosa l'estadística, ara estàs allà a dalt i acte seguit estàs pels terres!!! xDDDD), seguida per Sant Ferriol i Fulleda (que són dos pobles [hasta por saberlo... xD] que han quedat empatats a 38 vots). Aquestes dues localitats no tenen tanta excusa com Sant Jaume... que tenen 177 i 106 empadronats, respectivament... ejem!
5. La localitat amb més percentatge de participació ja l'hem dit al punt 2... la que queda en segona posició és Taradell (amb un 71,07%) seguida molt de prop per Alpens (amb un 69,57%).
   
6. Les localitats amb menys participació, percentatgement (toma ya!) parlant són: Les Franqueses del Vallès (amb només un 8,82% de participació) seguida per Roses (amb un 10,44%).
7. La localitat que va sumar més vots negatius (absolutament parlant) va ser Vilanova i la Geltrú, amb 416 vots en contra (gairebé un 5% dels votants). La que va fer un percentatge negatiu més alt va ser Gallifa, amb un 10,87% de votants en contra.
   

I dels resultats? Doncs no cal analitzar-los, el 99% de la gent que va anar a votar va dir que SÍ, clar, coi, per això hi anaven, no?

-Ja, però els que volien dir que NO podien anar a votar, no?
-Sí, clar, però amb allò de que no és vinculant i tal i qual... doncs... com que han preferit quedar-se mirant la Marató de TV3 a la tele.
-Ah... clar, deu ser això.

------------
P.S: veieu perquè no m'he dedicat a l'estadística? Perque seria una estadista de pacotilla... molts pensareu: per a això que has fet, petarda, no calia fer un excel.
I jo us contestaré que teniu raó. Però que si no us agrada ja sabeu on és la porta de sortida, tu! xDDDD