Gent...

A mi hi ha gent que m’altera els nervis. Ja sé, ja sé, sóc rabiosa. I què? Normalment sóc una persona calmada, relaxada.... però.... de vegades em torno una miqueta Dr. Jekill (o Mr. Hyde, mai no he sabut quin era el dolent... xDDD).

El cas és que hi ha diversos tipus de gent que em crispa els nervis.

El primer tipus de gent, i potser el que més m’altera, són aquelles persones que, per alguna estranya raó, quan estan enmig d’una aglomeració de persones... perden la capacitat de parlar. Sí, us poso en situació.
El metro de Barcelona (o de Madrid, o de Hong Kong, però aquests no els tinc tan dominats.... xDDDD), plena hora punta.... 3 milions de persones per metre quadrat dins d’un vagó que es mou més que un balancí.... psssssssssssssss... parada. I de sobte comences a sentir una pressió a l’esquena... que es va convertint en una mà que t’agafa del braç.... i t’estampa contra la persona que tens al costat. Ala... pressiona, pressiona, que igual em torno líquida i ocupo menys espai.... ¬¬

A veure... en serio, tant costa dir “siusplau, em deixes sortir?”???

Lògicament això no passa només al metro, clar... un dia vas caminant pel carrer tan tranquilament... i, de sobte, notes una presència enganxada al clatell... notes que es va posant nerviós/a..... i de sobte... zas! T’aparten del seu camí, oh, grans reis del carrer!!!

Un segon tipus de gent i que, potser, em fa més ràbia si cap que el primer, són aquelles persones que s’autoproclamen així “jo? Buah, sóc súper sincer, tot el que penso t’ho dic a la cara”.

Uuuuuuuuuuuuuuuui! Fuig, fuig de qui digui això!!!

Normalment quan algú et diu això... és que seguidament et dirà alguna veritat estúpida que ningú li ha demanat. Veiem-ne un parell d’exemples:
- Jo? Buah, sóc súper sincer, tot el que penso t’ho dic a la cara
- Ostres, què bé, m’encanten les persones sinceres (això, normalment no es sol dir, ho solem pensar, perquè el món ens ha fet així d’il·lusos....¬¬)
- Ja, és que “tiu” jo sempre vaig amb la veritat pel davant. Per cert, aquesta jaqueta sembla de ton pare, et va molt gran i no t’afavoreix

I clar, vés què li dius... ell ja t’ha avisat de que és sincer. Et fots, perquè ell és sincer. Ala.

Veiem-ne un altre cas prototípic
- Jo? Buah, sóc súper sincera, tot el que penso t’ho dic a la cara
- Ja... és bo ser sincera
- Oi que sí? Jo també ho crec... per cert t’olora l’alè.

I tu et quedes amb cara d’imbècil. Perquè no saps si fotre-li una hòstia o riure-li la sinceritat.

- Però a veure, a tu qui t’ha demanat opinió?
- A mi? Ningú. Però sóc sincera, tia, ser sincera està bé, és bo, tu ho has dit!

I és que hi ha gent que confon la sinceritat amb la mala educació. I normalment la gent que proclama les seves “veritats-súper-sinceres”solen fer-ho a gent que no li importa una merda la seva opinió. I si li importés, li hauria demanat.

Dic jo, eh?

-------------------------------------
Properament... "gent que quan plou es passeja amb el paraigües per sota dels balcons"... xDDDD

Music All

Recordeu que l'Alepsi canta en un cor de gospel?

Recordeu que l'Alepsi té aspiracions enormes per a ella mateixa?

Recordeu que l'Alepsi s'estima molt i que li agrada donar-se "bombo i platillo"?

Doncs bé, vinc a fer propaganda de.... MUSIC ALL. Un espectacle de gospel que estarà, de moment, tots els diumenges d'aquest mes de maig, al TeatreNeu de Barcelona (sí, allà on uns quants blocaires vam sopar un dia... xDDD).

En la mateixa direcció que l'espectacle que, cada divendres, oferim al metro de Plaça Catalunya, el Music All és una mescla de cançons gospelitzades que combinen amb el gospel més clàssic d'algunes cançons...

Així que res, animeu-vos que dura poquet!!!! xDD

---------------------------
Ja, ja, el post aquest deixa una mica que desitjar... però penseu que l'estic escrivint des de la feina............ :s

Taula periòdica

L'altre dia llegia a casa del Dan un article molt interessant (sí, no és nou, això, que el centpeus aquest és una màquina de crear... xD).

Parlava de la història aquesta famosa de la confusió entre Magnesi (Mg) i Manganès (Mn)... i a mi, tots els símbols químics em fan al·lèrgia.

Ja me'n feien quan estudiava... mireu que jo sóc de ciències... m'encanten les ciències... però amb la química mai no he pogut. L'he trobat sempre avorriiiiiiiiiiiiiiiiiiida.... i complicaaaaaaaaada... tot allò de les nomenclatures, i els compostos i l'equilibri i sa puta mare... pfffffff+

[Només de pensar-hi ja em surten ronxes.... xDDD].

El cas és que, al principi, quan feiem una assignatura que es deia ciències naturals (qui no recorda les classes bàsiques de biologia quan ens ensenyaven què era un aparell digestiu? O la gràcia que ens feia el tema de "l'aparell reproductor"???? xDDD), la cosa de la química tenia la seva gràcia, era, fins i tot, interessant.... fins que va arribar... tatxán, tatxáááááán.... la taula periòdica!!!! Oleeeeeeeeeeee!!!!

Quan la petita Alepsi (pensem que tenia llavors...13 o 14 anys...) va veure aquella taula va al·lucinar. A l'Alepsi sempre li ha agradat aprendre, i si eren coses cridaneres com allò per a poder-se fer la chula davant tothom, millor.

Corria la llegenda, llavors, que la fantàstica i cridanera (és chulu el disseny, no em direu que no, que és súper visual i atractiu pels crios, amb totes les coloraines aquí i allà...) taula periòdica s'havia d'aprendre de memòria.

Tots vàrem respirar alleujats quan la profe (de la qual recordo la cara però no el nom.... uh...) ens va dir: "tranquils, no us l'heu d'aprendre tota, només els períodes (columnes) 1, 2, 13, 14, 15, 16, 17 i 18". Aaaaaaaaaaaaaaaah! Encara sort!!! Vàrem pensar tots.

Passaven els dies i s'apropava l'hora de la veritat, el dia en que teníem l'examen oral dels citats períodes. La petita (o jove... xD) Alepsi intentava repassar amb els seus companys: hidrogen, liti, sodi.... uh..... rubidi?

L'Alepsi, ni llavors ni mai, ha tingut la capacitat d'aprendre's res de memòria, el que se sol dir usualment "de carrerilla". Doncs no, no ha pogut mai. Mai [penseu que de totes les obres de teatre que he fet a la vida... no m'he après mai el paper sencer... lo meu és la improvisació... xDDDDD].

I tots els companys: nooooooo, rubidi nooooooo!!!! Potaaaaaaassi!!!!

I la petita Alepsi de nou: Hidrogen, Liti, Sodi... Potassi.... Rubidi...... uh......... Cesi?

Síííí!

Però res, a la que me n'anava als altres grups d'elements no hi havia manera. La cosa m'estressava, l'examen oral cada cop estava més a prop......

Fins que un bon dia vaig pensar: "calla, no hi ha una cosa que es diu "mnemotècnia"???" (l'Alepsi només té memòria per a paraules tècniques que li permetin fer-se la interessant... xDDDD)

I vaig iniciar una nova via d'aprenentatge.... ajuntar les inicials o les primeres lletres de cada element i fer-ne una nova paraula. De manera que van quedar així:

• I: Hilinaporrucefra (Hidrogen, Liti, Sodi, Potasi, Rubidi, Cesi, Franci)
• II: Bemacaesbara (Beril·li, Magnesi, Calci, Estronci, Bari, Radi)
• XIII: Boralgainta (Bor, Al·lumini, Gal·li, Indi, Tal·li)
• XIV: Casigesplo (Calci, Sil·lici, Germani, Estany, Plom)
• XV: Nifoasanbi (Nitrogen, Fòsfor, Arseni, Antimoni, Bismut)
• XVI: Ososetepo (Oxigen, Sofre, Seleni, Tel·luri, Pol·loni)
• XVII: Fluclobroiat (Fluor, Clor, Brom, Iode, Astat)
• XVIII: no vaig trobar la manera de fer-ho, així que m'ho vaig aprendre normal....

Sí, sí... ja sé què esteu pensant... el mateix que pensaven els meus companys quan, al dia següent de descobrir aquesta forma fantàstica d'aprendre'm els elements, vaig dir-los-hi.... "Alepsi... si és més difícil aprendre's aquests noms que la taula periòdica sencera!!!!!"

I jo reia... reia perquè, de nou, em podia fer la chula!!!! xDDDDD

Tant que el dia que va arribar l'examen oral la profe em va dir: "Alepsi, va, digue'm el període XIV". La petita Alepsi es va quedar pensant, repassant mentalment els noms.... I:Hilinaporrucefra, II: bemacaesbara......... "XIV: OSOSETEPO!"

No cal dir que la profe no entenia res.... ni que els meus companys estaven que es descollonaven de mi...... sort que la regla mnemotècnica aquesta havia servit per a alguna cosa.... i vaig poder desgranar la paraula: Oxigen, Sofre, Seleni......

Probando, probando, uno-dos... xD

I, de sobte.... va aparèixer! Els ulls del món (sí, sí, de TOT el món) van posar-se a sobre de la seva imatge... verda... amb lletres blanques....

Jajajajajaja! Què magnànima he tornat, eh? Jajajajaja!

No, no us penso donar una explicació. Simplement... "he canviat de vida". Ja, que això en sí mateix ja és una explicació... 'pos' ala, ja en podeu estar contents! xDDDD

La qüestió és que, com us vaig dir en algun dels posts anteriors a aquest (bufff... de l'11 de febrer, estem parlant... buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!) he començat a treballar i el que se suposa que havia de ser unes pràctiques amb poca responsabilitat ha acabat derivant en... buah, en que sóc l'últim mico i pringo com la que més.

Però contenta, eh? xD

Durant la meva absència blocaire han passat diversos esdeveniments que no volia deixar perdre, però que... ja veieu, una que és descuidada i s'està re-ajustant a la seva "nova vida"... ains....

El cas és que... dels últims dies que vaig rondar per la blogosfera vaig adonar-me'n que... l'Efe ha tancat la paradeta. Si voleu que us sigui sincera... veure aquest cesament (aquest sembla ser que no és temporal com el de la Infanta i el marichalao...xDD) em va desanimar... no sé, de sobte han desaparegut tots els mítics (per mi, of course) i... estava com desanimada per escriure...

Això junt amb la rutina de la feina... en la que no passa mai res... perquè cada dia és igual que l'anterior (amb petites variacions, clar, no fotem, però hi ha coses que no puc escriure per aquí que he de salvaguardar la meva intimitat... xDDDDD)... i també s'hi ha de sumar que he passat una temporada una mica tonta a nivell emocional....

Doncs tot plegat ha donat com a resultat la desaparició temporal de l'Alepsi.

Avui, però, l'Alepsi s'ha llevat amb ganes de somriure, de parlar, de sortir, de... tot. I ha pensat: "coi, saluda als amics blocaires i els dones una explicació" i el meu cervell (estimat meu que tant malament m'ho fa passar, de tant en tant) m'ha dit: "què coi una explicació el bloc és teu i fas el que vols".

I he pensat, coi, té raó el puta... així que no li he fet ni putu cas i he anat a la meva bola escrivint, que, al cap i a la fi, és el que més m'agrada.

----------
Per cert... aquest febrer passat... vaig fer 2 anys de bloc!!!!!!!!!! Quina llàstima que caigués en la meva pitjor temporada blocaire... recordeu-me que per l'any que ve us convidi a tots a una copeta, que tinc menys detalls.... xDDD

Per cert 2: gràcies a tots els que us heu preocupat per mi durant la meva absència, m'ha encantat saber que esteu aquí!

Indignació

A mi m'emprenya. Sí, ja sé que sempre estic emprenyada per una cosa o per una altra, què voleu que hi faci, la campanya em posa els nervis de punta.

No en tenen prou amb bombardejar-nos amb debats "polítics" (ho poso entre cometes perquè més aviat han semblat debats de pati d'escola...), sinó que, a més, ens bombardejen amb propaganda electoral a les bústies.

Aquest any he decidit no obrir cap dels sobres que m'ha arribat. Tal com els he agafat de la bústia els he estripat i els he llançat (a reciclar, eh?).

I llavors m'ha donat per pensar en la quantitat de gent que rep el mateix a casa seva. I no només ho he rebut jo, a casa, clar, ho hem rebut les quatre persones que vivim juntes... això és un munt de paperam!!!!

I ara estic recordant que per les anteriors eleccions jo ja estava indignada amb tot això del paper malgastat, que era bàsicament del que volia parlar en aquest post...

Veieu? Per això ja no escric tant, perquè se m'han mort les idees, crec que la feina m'aliena... buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah, ploraré.... (també és cert que ara tinc menys temps en general, per a tot.... xDDD)

És que no ho entenc, en sèrio, i sobretot no entenc com un partit que defensa l'ecologia, que vol ser pioner en la verdura màxima.... m'envia 4 sobres de paper (encara sort que no eren de plàstic) amb un munt de paper a dins.... joder, que amb un que enviin per casa ja n'hi ha prou (i de sobres, aquesta gent no sap que ja ningú fa servir la bústia ordinària i que ara tot va per correu electrònic???? [Calla, calla, només faltaria que ens arribés Spam en forma de propaganda electoral...] doncs sí, també tens raó.....)

En definitiva, que al final votaré el Chiki Chiki, i em deixaré d'hòsties... mira que si ens acabés governant el Rodolfo Chikilicuatre, què, eh?? xDDDDD
[Total, si ens ha de governar un pallasso, que en sigui un de professional, no trobeu??]*

*Diria que aquesta frase o ja l'he escrit abans, o no és meva i me l'he copiat d'algú.... i si no és ni una cosa ni la altra, des d'ara mateix, té copyleft... xDDDDD

Anuncis

Quina gràcia això de no estudiar. Bé, que no és ben bé així, perquè de fet estic fent cursos i tal (per fer currículum, més que res), però ja m'enteneu. O no. Bé, tant és, torno a començar. Bé, no, mira, això.

Bufff... això de no estudiar (que no és ben bé així, perquè bla, bla, bla [no us fotré el rollo de nou, no se me n'ha anat tant la pinça]) et deixa molt de temps lliure. Massa, diria jo.

I què fa la gent mundana com jo quan té temps lliure? Efectivament, veu la tele (que no gaire, tampoc, que la veritat és que no passo massa estona a casa, però la que passo ho faig davant de la caixa tonta). [Ains... m'estic avorrint a mi mateixa... quina espessor mental, per Déu...]

El cas és que avui mentre mirava una estona l'aparatu (la teeeeeeeele, marranos! xDDD), me n'he adonat que:

1. No fan dibuixos animats "normals" (on està la Candy? I el Chicho Terremoto??? Joer... jo és que els Pokémons no els entenc...)
2. Els presentadors em cauen tots malament... sí, crec que no n'he vist cap, de moment, que em faci el pes...
   
3. El Tomate ha deixat un buit enorme a la graella de "telahinco" que han d'omplir amb un programa cutre copiat d'un que veien els meus avis fa quinze anys a TVE (sí, em refereixo al "está pasando"...).
4. Els anuncis de televisió cada cop són més.... com ho diria jo.... curiosos

I aquí és on volia arribar (que ja té collons, que ja va sent hora d'anar tancant el post, i tot just entro en matèria... si és que "me voy por los Cerros de Úbeda"... algú sap on està Úbeda? O qui és (i perquè té "cerros")?).

És que em sembla apassionant el món de la publicitat. A veure, petites perles que m'ha donat per "analitzar" últimament:

• El dels paios aquests vestits amb bata que juguen amb cordes com ho féiem quan erem peques (qui no recorda moments memorables fent figuretes que et deixaven els dits vermells com salsitxes? xDDD). Que em direu... per a això volen una bata? A més, la bata està blaaaaaanca, impecable, vaja... molt no deuen treballar. I resulta que anar fent tonterietes amb els fils... foten un cotxàs que ja voldira l'Alonso!!!! Oleeeeeeee! Es veu que lo de portar bata blanca dona súper poders, o algo.... i ve un capullo, que deu ser el jefe, i somrient (el molt fill de sa mare) estira un filet i..... pum! A la merda tota la feinada del dia.... i a sobre li riuran les gràcies...
• El de l'erissó aquest argentino que fa les vegades de psicòleg. O que hi va. No ho sé. Perquè cada vegada que comença he de canviar de canal perquè m'entren desitjos assassins... però d'assassinar en sèrie a tots els eriçons del món... que vaja, ells no en tenen la culpa que el que va fer els càstings estigués malalt del cap per triar un eriçó tan....
  
• El de la paia aquella vestideta de rosa que ve del futur per a portar lleixiu. Que dius, joder, ja que vens del futur porta una altra cosa, jo què sé, al menys que ens poguem fer rics... però no, la tia ve amb un puto pot de lleixiu... a més vestida de la forma més hortera imaginable, si això és el futur, jo em suicido ara....
• El de les germanetes que se'n van a viure a un pis nou totes il·lusionades... i es troben que en el pis hi vivien 20 porcs... perquè el pis té més merda que el corral del meu poble. I la tia no s'emprenya, ni truca a l'administrador, ni fot una denúncia, no, no... la tia tota calmada ella... va i neteja tooooooota la casa amb el lleixiu aquell... i la deixa vamos, que ni comprada acabada de fer! [si algú té el telèfon de la nana en qüestió, m'avisi...]
  
• El del paio que es taca en un restaurant i la seva dona, lluny d'emprenyar-se com toooooooootes fariem (oi que sí, oi que ningú riuria ni res? ¬¬), li diu "wipp expreeeeeees" agafant què-sé-jo a la mà a mode de micro... jo sóc el marit i la deixo allà. I sóc el cambrer i truco als serveis socials pa'que la tanquin....
• El del majordom-tio-bueno que neteja rere el microones una brutícia que ha estat reservant curosament pel moment d'haver-se de lluir davant les amigues-súper-ties-bones de la mestressa. I les paies allà bavejant, que se'ls sent aplaudir i tot... que van més necessitades de.... una bona neteja.....
• Però el GRAN premi se l'emporta.... l'últim anunci d'una marca de compreses... tot de donaes amb roba blanca tirant-se per la gespa... rodolant.... com si a la gespa no hi hagués caques de vaca.... ni bitxos-verds-que-quan-els-aixafes-fan-pudor-i-deixen-verd.... Ah!!! Clar, aquestes són les amigues de la paia que li canta al seu marit i de la que ve del futur!!!!!!
  

P.D: sí, ja, de la Candy i del Chicho Terremoto també se'n podrien fer deu o dotze posts... xDDDD

Les bromes...

Tenia fred a l'esquena. Els pèls, els pocs que tenia, estaven de punta. Portava una bona estona posant per a que li féssin la foto. No entenia perquè volien fer-li-la, la seva esquena sempre li havia semblat molt normal. I de sobte tothom se'l quedava mirant.

No podia anar a la platja, perquè tothom el mirava. No podia estar a la piscina privada dels seus tiets perquè venien tots els cosins amb els seus amiguets a mirar-lo ben de prop.

Se'n va anar al psicòleg i li van diagnosticar una esquizofrenia paranoide amb deliris de persecució. Va iniciar tractament psicoterapèutic i va començar a prendre les pastilles que li va receptar el psiquiatra (al qual l'havia derivat el psicòleg).

Aquelles pastilles l'estaven matant, li adormien el cervell, li provocaven petites convulsions, i, a sobre, s'havia inflat com una mala cosa. No podia gairebé dormir, li va comentar al psiquiatra i li va receptar pastilles per a potenciar la son.

I tothom seguia mirant-lo.

-Tot va començar quan em vaig casar. Me'n vaig anar de comiat de solter la nit abans, i al dia següent vaig casar-me amb la dona de la meva vida.
-Va ser una temporada de molt d'estrés, oi?
-Sí, la veritat és que tots els preparatius van ser molt estressants...
-I què va passar després?
-Doncs al dia següent del casament vam marxar de viatge de nuvis a Guardamar del Segura (sí, no em miri així, sempre hem estat pobres, nosaltres, no podíem anar-nos-en a les Malvines, tot i que ganes no ens en faltaven).
-Ahà.... o sigui que vivien en un estat de precarietat econòmica
-No, no, escolti, no he dit pas això, jo.... simplement, anavem justos...
-Ja, precarietat...
-Escolti, que no.
-D'acord... segueixi
-Doncs allà, tot anava perfecte, fins que vam anar a la platja. Quan em vaig treure la samarreta la meva dona va obrir molt els ulls, va començar a balbucejar... i va sortir corrents. Encara és hora que la torni a veure. I just llavors tothom va començar-me a mirar. Anava caminant per la platja buscant-la, i tothom em mirava... parlava de mi a les esquenes. I jo em girava i giraven la mirada, disimulant, però jo sé que m'estaven mirant. Ho sé, m'entén? I no estic boig!
-Entenc... sembla que lo seu és una reacció emocional a la situació estressant que va viure a Guardamar.... Vagi a aquest psiquiatra. Ell li podrà donar la medicació que necessita. I d'aquí dues setmanes torni a veure'm.

Però el paio no va tornar. Quan va veure les fotografies que li havien fet va fer tres coses:

1. Llençar la medicació per la finestra
2. Matar el seu "millor amic" per haver-li fet aquella destrossa ("Tio, tio, deixa el ganivet, que jo només volia fer-te'n un de petit aprofitant que l'alcohol del comiat de solter ja t'havia adormit l'esquena... però en Lluís em va animar a que el fes ben gran i.... tio, no, no, deixa el ganivet!!!!")
3. Intentar-se treure el tatuatge fregant amb un fregall....... tan fora de si estava

Per les tres coses, va acabar de pet en una institució psiquiàtrica per a convictes.

Una altra proposta per a Relats Conjunts

Hot Meme

El Robertinhos, que es veu que tampoc te més feina a fer que emmerdar els altres (des de l'amor i el carinyu, t'ho dic, ja ho saps... xDDD), ha decidit esquitxar-me a mi amb un meme calentonet i acabat de sortir del forn (digues-li forn, digues-li cap... o... bé, un altre cap, que no ve a "cuentu", o sí).

1. Quin títol et ve al cap quan algú diu "cançó"? Si algú ve i em diu "cançó", així sense més, em ve al cap un títol, però d'un llibre: DSM-IV*. xDDDDDD
   
2. Amb quina cançó t'agrada o t'agradaria fer l'amor? Uhm... American Woman get away from meeeeeeee.... però psà... jo és que no sóc de posar músiques... tot i que mira, m'ho pensaré...
   
3. Quina postura sexual t'agrada més? Depèn... a mi m'agrada molt aquesta, però la meva forma física no m'ho permet... així que em quedo amb un "missioneru" de tota la vida... o amb una missionera... xDDDDDD
   
4. Un truc per a posar-te a cent en pocs segons? Engegues, apretes l'embrague a fons, fots una patada al pedal d'acceleració a la mateixa vegada que deixes anar l'embrague i poses primera... i de 0 a 100 en... 5 segons. xDDDDD
   
5. Quina cosa et dóna morbo i no és comú? Ara voleu saber les meves fílies**? En fi... em dona morbo... que ningú sàpiga què em dona morbo... mireu si sóc rara... xDDDDDD
   
6. Quin color d'ulls et sedueix amb una sola mirada? A veure, quant de racisme junt, no? xDDDDD A mi el color me la bufe bastant... però he de reconèixer que m'agraden molt els marrons clarets, això sí...
   
7. A quin lloc t'encantaria fer l'amor? Mira, aquesta sí que la tinc pensada i seré sincera: en una piscina privada a la llum de la lluna... aaaaaaaai... xDDDD
   
8. Les persones que t'agraden són molt primes, primes, grassonetes, grasses? Si me les he de menjar, que siguin grosses, que així amb un sol homicidi ja tinc reserves per a tot l'any. xDDD
   
9. Amb la boca, amb el dit o amb el genital? Amb la boca menjar, amb el dit furgar-me el nas, i amb el genital fer pipí. Cada cosa pa' lo que Déu (digues-li Déu, digues-li energia) l'ha posat al cos, home! xDDDD
   
10. Què t'agrada fer després de l'amor? Fer-ne més. xDDD
    

Mira, encara m'ha servit per a alguna cosa el meme aquest... xDDDD Mentre buscava postures de kamasutra a la xarxa he trobat un joc que us pot interessar... jo m'hi he estat una bona estona, i mira, n'he tret idees, tu... ara només falta posar-les en pràctica. Algun contorsionista a la sala? xDDDDDD

Per cert, en Doommaster i l' [Anonymous Writer], molt amablement, m'han adjudicat un premi en honor a.... no sé, a que em llegeixen. Està bé... xDDDD
No, en sèrio, que l'agraeixo molt, que jo ja ho tinc això, que sóc d'agrair les coses, però no seguiré amb la cadena... és que... bé, tinc tota una teoria muntada al voltant d'aquests premis, i... bé, com li deia a l'Anonymous, potser algun dia en faig un post.


* Pels no versats en psicologia, el DSM-IV és el llibre que aglutina totes les descripcions de trastorns mentals.
** Pels no versats en psicologia, ni malalts com jo... xDDD... una fília és una afició "estranya", que pot arribar a ser malaltissa, sense la qual hom (com m'agrada aquesta paraula... no és relaxant? Hooooooommmmmmmmm... hooooooooooooooooom.... xDDDDD) no es pot excitar sexualment.

Post-feina

Au, ja torno a ser aquí. Que ja hauria d'haver actualitzat el post rabiós anterior! Jajajajaja! Però, coses que passen, al final m'he emmerdat tota la setmana, i no he tingut temps de posar-me per aquí. D'altra banda, ara entenc a la meva tieta: "yo??? Pa'qué quiero yo un ordenador en casa si estoy harta de usarlo en el trabajo????"... la veritat és que només hi estic 5 hores davant d'ell a la feina, però realment quan arribo a casa necessito desconnectar de la pantalla i posar-me davant un llibre, o al llit, directament. xDDDD

Això de "no tenir feina a fer" quan arribes a casa és fantàstic. Que ho poso entre cometes perque ma mare m'ha amenaçat, ja: "ahora que no tienes nada que hacer por las tardes, vas a ayudar en casa, eh???". I bé, la veritat és que és mentida que no hagi de fer res a les tardes... perquè m'he de preparar unes classes que he de donar el cap de setmana (sí, estic pluriempleada!!! xDDD), perquè he d'acabar la memòria de pràctiques (que en principi l'havia d'entregar avui, però en final no, ja veus tu... "i si en comptes d'estar escrivint posts estiguéssis fent la memòria? Dic jo, eh?" Buah... ja, ja...) i perquè ara que tindria temps lliure... m'agradaria llegir tota la pila de llibres acumulats que tinc... però de moment només en porto un i mig, llegit, que per una setmana no està malament, tampoc... al final, la veritat és que no foto ni brot a casa... buah! xDDDD

Total, que vaya rojada de post. Que jo venia a no sé què dir (sincerament, em venia de gust actualitzar i he posat els dits sobre el teclat i la pantalla en blanc, i ha sortit la història aquesta, que ja em direu, que d'interessant té el que un campionat de curses de caragols.... però bé)

Pobre cargol, també, aquest... mira que dedicar-se, la gent, a enganxar-li... glaçons? Buah, què dura la vida d'un cargol-munta càrregues... i jo dic de la meva feina... xDDDD

Leleleleleleeeeeee

Ara sí. Senyores i senyors.... HE ACABAT LA CARRERA!!!!!!!!

Increïble, els últims examens i gairebé les millors notes de tota la carrera... ja té collons, no? xDDDD

L'examen kamikaze va donar els seus fruits... un 9.3!!! xDDDDDDDDDDD I ara pensareu: buah la tia aquesta, doncs no va de llesta pel món refregant-nos el seu excel·lent per la cara... doncs sí! Què voleu???? Després de 3 dies de tensa espera un 9.3 a l'expedient acadèmic vesteix molt, què voleu que us digui!!!!! xDDDDD

I estic feliiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiç!!!!! Jajajajaajajajajajajajajajaaj!

I avui he començat a treballaaaaaaaaaaaaaaaaar!!!! I entro a la oficina i el primer que em trobo què és??? Un reguitzell (com m'agrada aquesta paraula) de calendaris de paret i de taula... amb dibuixos de l'Avi!!!! Jajajajajajajajajaja! Què gran!!! Vaig a enviar-li un mail ara mateix! xDDDD

I què més??? Uhm... res, això, que estic contenta, que mira, al final les coses em surten bé... i que sí, tinc un munt de ganes de ballar, i cridar i cantar.... fa fàstic algú tan feliç, oi? xDDDDDDDD