31.3.07

Oh Happy Day!

Ara fa un moment, en un comentari que li he contestat a l'ònix en el post anterior, li deia que ahir havia estat un Happy Day fantàstic!!! I és que no hi ha res com quedar-se tot un matí a casa, sense fer res, més que parlar (molt) per telèfon, i una miiiiiiiiiiiiiiiiiiiica de feina de la uni. Que ja toca. Que m'estic veient que arribo al juny i jo no he fotut brot. Res d'això, ara mateix, en quant acabi el post (que avui, per sort vostra, crec que serà pititó), em poso a veure si acabo de passar el llibre dels collons a l'ordinador, i m'ho puc imprimir i començar a estudiar ja......

Total, que ahir, que és al que venia, vaig estar cantant gospel. Molts ja sabeu que estic, des de l'octubre o així, en un grup de gospel en el que fem exercicis..... curiosos, si més no. Jajajajaja!

El que molts (la majoria) de vosaltres NO sabeu és que... els divendres a la tarda, a l'interior de Plaça Catalunya, al bell mig de Barcelona, un gran grup de gent, tota vestida de negre (al més pur estil Raphael, o cucaracha, com us vingui de gust), es posa a fer un espectacle de gospel que supera tot lo imaginable. Això fa.... com uns quants (molts) anys que es fa.... però jo només fa tres divendres que hi vaig.... i és increïble. Cantar allà, envoltada de tantíssima gent que canta amb tu... i de tantíssima gent que et mira embadalida i t'aplaudeix.... és increïble. És una teràpia antidepressiva de les milloretes. Sobretot el momentasso Happy Day (i si no, mireu el vídeo que us deixo a sota, que ja sé que no se sent ni es veu molt bé, però és que no hi ha res com veure-ho en directe).

Així que ja sabeu, si els divendres de 18.30 a 20.00 no teniu res a fer, o us ve de gust sentir una estoneta les anades d'olla que fem.... allà estem. Allà estic. L'Alepsi en pleno apogeo!!! xDDDD Si algú ve i em reconeix (algú dels que no em coneix, s'entén xDDDD), té premi! xDDDDD


29.3.07

Estrellada

M'acabo de fotre una santa hòstia que flipes! Jajajajajajajajaja! Quin dia més tonto tinc avui. Estic en perill de mort absoluta, us ho juro!

He sortit de casa i per poc que no em menjo la porta de sortida. Sabeu allò que obres estirant cap a tu i no calcules on poses el peu, la porta xoca amb un cop sec contra el peu, però abans de reaccionar ja te l'has menjat amb patates?? Doncs eso... sí, sí, cabrons, rieu, però mireu que jo sense dents puc resultar moooolt desagradable, eh??? xDDDDDD

Després, venint amb el huevi de la uni, per poc em menjo el cotxe del costat. És el que té coordinar el canvi de marxes, amb sintonitzar una emissora, a la vegada que adelantes i parles amb el copilot. Per molt que sigui dona, el meu cervell no està entrenat per a tantes tasques a la vegada. I si a això li sumes que tinc una son d'aquí a Cancún.... és el que té sortir de festa un dimarts fins a les 5 de la matinada... que després arrossegues la son "hasta el infinito y más allá". Però vaja, com diria mon pare... "sarna con gusto no pica". Al que jo sempre afegeixo: "pero mortifica". I ell em diu que si ja està bé, que si sempre he de tenir la última paraula. I jo li dic que per suposat. I ell em diu que d'acord. I jo li dic que molt bé. I ell em diu que "pues vale". I jo li dic que ell sempre ha de tenir la última paraula. I ell em diu que per suposat. I així entrem en un bucle de merda que és horrorós. Veieu? És molt divertit viure a casa meva. xDDDDDD

Total, que ara venia de fer-li classes a un nen (sí, què passa una s'ha de guanyar la vida anant a cases alienes a fer deures aliens... xDDD). Estava a punt d'arribar a casa, concretament al portal del costat que, per aquelles gràcies que té la vida, és un putu taller mecànic (que ocupa tot el carrer amb els cotxes per arreglar i, per tant, em fa donar més voltes que una nòria per a aparcar, però això és un altre tema...). Total, que hi havia just davant del taller, una tira de plàstic d'aquelles per lligar capses... uhm... sabeu quines dic? Unes que són molt dures i... bé, tant és, coi, imagineu-vos-ho! xDDDDD El cas és que no sé ben bé com, hi he ficat a dins de la tira un peu, amb l'altre peu l'he trepitjat i... ja no recordo res més fins a estar a terra asseguda, amb tres iaios i un noi jove mirant-me i venint-me a auxiliar... ¬¬'
I jo: "que no, que no, que estic bé!!!! Hòstia puta, quin mal!" I llavors m'han mirat com dient: "pobra, igual s'ha fotut un cop al cap". I jo "no, no, que jo vinc així de sèrie, ja!".

I res.... que m'he aixecat el més dignament que he pogut i he entrat arrossegant una cama al més pur estil Rambo "Dios mio, no me siento las piernas". Ja sabeu m'agrada fer teatre... jajajajajajaja!

Hi ha que neixen estrellats. O hi ha que s'aixequen estrellats. Seria el més apropiat, avui. xDDD

27.3.07

Dret a què?

Avís: post duret sobre l'eutanàsia i la mort. Si esteu molt sensibilitzats, us recomano que no el llegiu... qui avisa...

----------------------------

L'altre dia llegia al diari que la Conferència Episcopal (dels collons, amb tots els respectes [pels collons, clar]) va emetre un comunicat on deia que s'està fent una campanya a favor de l'eutanàsia, similar a la que es va fer per a l'avortament. En poques paraules (i ja em perdonareu que no citi textualment) deia que ens estaven manipulant usant la desgràcia que vivien uns pocs casos aïllats per a ficar-nos al cap lo bo que és que et deixin morir, o que t'ajudin a morir.

Anem a pams, senyors meus.

Primera i principal, oi que ningú em va demanar si jo volia estar viva? Doncs ja està! Si jo no vull seguir vivint, ho envio tot a la merda i em suicido. I punt i s'ha acabat. Però clar, com que ho he fet jo, i a mi ja no se'm pot acusar d'auto-homicidi, doncs tot queda clar.

Segona i principal, també: oi que tots tenim clar el que vol dir viure? Oi que viure és gaudir? Oi que viure és somriure, plorar, riure, emocionar-se, acaronar (i que t'acaronin), excitar-te (i excitar), parlar, menjar, sortir, entrar, cantar, ballar, rallar-se, desrallar-se, menjar xocolata amb les amigues..... ? Oi?
Doncs, senyors meus, quin dret tenim a obligar a una persona a seguir amb vida quan la pura essència de la paraula ja no té cap sentit per a ella??? CAP!!!

Sincerament, jo crec que això és maltractar psicològicament a la persona en qüestió. És allargar-li un patiment que podria acabar ràpidament.

I ara no em vingueu amb contraarguments del tipus: "clar, doncs directament, podem lligar-li una pedra als peus a qualsevol que es vulgui suicidar per facilitar-li la feina i no allargar-li més el patiment!!!".
No, no. Òbviament no és el mateix. Una persona deprimida, que no li troba sentit a res, i que està patint... se'n pot beneficiar moltíssim d'un tractament cognitivo-conductual combinat amb fàrmacs, si és necessari, i tornar a experimentar els plaers de la vida de nou!!! [ja ho sé, quina deformació professional més tonta, no? xDD]
Estem parlant de gent que no té cap sortida, que sap que per molt que prenguin pastilles o els parlin de lo maca que és la vida, ells ja no la podran gaudir com voldrien! Gent que està destinada a, simplement, esperar que un dia els ulls no se'ls obrin i el cos els descansi per fi. Gent per a la que despertar-se cada dia deu ser un patiment, un altre dia igual en una vida monòtona que no té cap sentit.

Ara, diferent és, que la persona en qüestió es pugui sobreposar a totes aquestes desavenències i trobi un sentit de la vida que li permeti ser mínimament feliç estant, per exemple, condemnada a quedar-se al llit per sempre més. Ei, doncs de putíssima mare! Llavors a aquesta persona cal oferir-li tot el que sigui possible per a facilitar-li més tot plegat! Només faltaria!

El meu padrí va ser dels pioners a Catalunya (i m'atreviria a dir que a Espanya... xDDD) en rebre un trasplantament de mèdul·la. Va ser un procés molt llarg i complicat (car, les tècniques eren molt rudimentàries, encara [penseu que parlem de principis dels 80]) que va culminar amb una curació absoluta de la leucèmia que patia... però que va derivar en moltíssims problemes.
Va perdre un ull (li van haver de posar un de vidre), va quedar-se amb el fetge fet caldo i, a sobre, va desenvolupar una diabetis molt chunga.
Però l'home era una passada. Era la persona més vital que he conegut mai, de tot en feia conya, qualsevol cosa era motiu de festa i d'alegria [s'ha de dir que també tenia molt mala hòstia, el paio... això no li treia ningú! xD]. Quan va nèixer el seu fill va plorar de l'emoció i va transmetre-li tot el que aquella experiència li havia fet aprendre. Estimava fins a l'infinit a la seva dona i al seu fill....
Però un bon dia... va agafar una grip molt forta. Que li va derivar en una bronquitis que el va destrossar.... els metges van parlar amb ell i amb la seva dona: "no podem fer gaire... podem intervenir, però la única cosa que aconseguirem és que estigui enganxat a un respirador artificial per sempre més". La seva dona va dir que l'operéssin, sense pensar-s'ho.
Ell... va dir que no. Que el desconectéssin en aquell moment de la màquina que ja respirava per ell, i el deixéssin morir dignament, llavors que encara era conscient de tot i podia viure i decidir per ell mateix.

No cal dir el trasbals que va suposar això per a la seva dona i el seu fill. Però, òbviament, li van respectar. Al dia següent l'enterràvem... la seva dona i el seu fill, envoltats de moltíssimes persones que l'havien estimat, van plorar com mai... era jove... i vital... però va ser ell fins a l'últim moment. Ningú el va obligar a allargar una vida que ja havia perdut tot el seu sentit... ell no volia que el veiéssim degenerar, no va voler que ningú l'anés a visitar els seus últims dies a l'hospital, volia que la gent el recordés com era.

Vagi aquest post dedicat a ell. Perquè encara que mai li digués, l'admirava molt... i el trobo a faltar. I el meu pare també, era un puntal important en la seva vida.


Per acabar, una mica d'humor xDDD

26.3.07

Recomanació Literària

Aquest cap de setmana he fet moltes coses. Bé, no tantes... o sí? Uhm... bé, sí, déu n'hi dó. El dissabte me'l vaig passar SENCER arreglant-me l'habitació. No us podeu imaginar com estava de guarra! Jajajajajaja! En sèrio, la meva pobra germana ja estava vora el suicidi (sí, comparteixo habitació amb la meva estimada germaneta...).
Vaig acabar baldada, clar, és que se'm va acudir treure TOTA la roba de TOTS els armaris i calaixos, amuntonar-la sobre el llit i au, anar plegant, classificant, i guardant. Buuuuuuffffff! Morta, vaig acabar!

Ahir, el dia, també va ser productiu. Vaig estar tot el dia en unes xerrades sobre solidaritat que ja us explicaré en una altra ocasió, perquè jo venia a explicar-vos una altra cosa que no té a veure amb això (però com sempre m'enrollo i m'enrollo i m'enrollo.... al final tindrà raó la Cuca... xDDD).

El cas és que ahir va caure a les meves mans un llibre que feia dies que rondava per casa... "Los amantes tristes" d' Eugenia Rico. Com que era primet i tenia bona pinta vaig decidir que fos el meu company de viatge de metro.

Vaig començar-lo a llegir al matí.... i no vaig poder parar fins que el vaig acabar. Llapis en mà, vaig marcar les frases increïbles que surten... és un llibre que té una força espectacular, i que és tan real que fa mal i tot. La obra està per complet ambientada a París. Em va encantar, crec, perquè mescla la psicologia, la psicquiatria, la filosofia... en un còctel emocional que, crec, em serà difícil d'oblidar.

Us deixo amb una selecció de les frases que vaig destacar.... i amb la recomanació que, a poc que pugueu, el llegiu. Si algú ho fa, que després me n'envii una crònica! ;)
  • Donde llueve, la lluvia nos hace poetas. El filósofo trata de entender a Dios. Al poeta sólo le interesa engatusarlo.
  • En el mundo mueren cada año el doble de personas por suicidio que en la guerra. La tristeza mata más que las pistolas. Y, sin embargo, seguimos tratando a la tristeza con desprecio, como si fuera algo que la gente puede elegir. Se gastan millones en acabar con el consumo de cigarrillos, pero nadie hace nada por acabar con la antipatía. ¡Pido subvenciones para la sonrisa!
  • El amor es un ideal y los ideales raramente salen bien.
  • El psicoanálisis es para los ricos. Los ricos quizás tienen problemas individualizados, los pobres compartimos el mismo diazepam.
  • La principal diferencia entre cuerdos y locos es que los locos son los que han perdido. Ganadoes y perdedores. Ricos y pobres. (...) Hay países enteros de locos y no los encierran. Países en que la gente lleva pistolas y tiene miedo de salir a la calle. A quien no tuviese miedo, probablemente lo encerrarían. El secreto está en estar igual de loco que todo el mundo, ni más ni menos.
  • Nadie es tan feliz como el que ya ha sufrido, porque conoce el peso del aire y sabe que en cada minuto está la posibilidad de un final.
  • Creemos que lo que no tiene precio no vale nada.
  • Los amigos son la única razón para seguir viviendo, lo único que me ata a las servidumbres infinitas de ser hombre. A los amigos se les elige, a los padres no. En realidad, tampoco elegimos a nuestros amigos, ellos nos eligen a nosotros. O la vida lo hace por los dos.
  • Hay más orgullo que amor en los celos.
  • A mi me encanta el marisco, pero esta mañana no sería capaz de comer ostras. Hoy preferiría un croissant y un café. Eso no quiere decir que el café y el croissant sean mejores que las ostras. En la vida pasa igual: unas veces la gente tiene ganas de croissant y otras de ostras. O confunden las ostras con el croissant.
  • El hombre se acostumbra a todo, hasta a la felicidad. No hay nada mejor que una cerveza fría en un caluroso día de verano, pero la segunda ya no proporciona el mismo placer; la octava puede que no sólo no te dé placer, sino que te provoque dolor de barriga.
  • Las lenguas desconocidas son hermosas porque sólo se entienden las notas y se admiran las palabras sin saber que pueden expresar algo terrible. Con la propia lengua es imposible. El significado, como la luz del rayo, viaja antes que el sonido.

23.3.07

Oblit...

Ha caigut en l’oblit

l’ombra més fosca del dia

la tempesta més clara de la nit


I allà segueix, impassible

veient el temps passar,

acaronant-lo amb les seves urpes esmolades


I es frega les mans

i gemega en un crit orgiàstic

sabent que som seus.


Completament al seu abast.

passegem la nostra nuesa als seus ulls

i admirem la seva fredor

i temem que torni, embogida, a nosaltres.


------------------------

Feia temps que no escrivia poesia.... deu ser aquest fred, que em congela les mans i m'escalfa el cap...

22.3.07

Més debats

Ahir estava fent els resums del meu estimat llibre (sí, sóc massoca i em faig els resums a l'ordinador... m'està quedant un altre llibre súper chulu en format word... em sembla que el publicaré.. xDDD). A mesura que anava avançant amb el tema de les disfuncions sexuals, m'anava descollonant més de riure (en sèrio, és per llegir-s'ho, eh?)*, però, de sobte, cap al final del capítol em vaig trobar amb una frase fantàstica que no podia, per menys, que comentar amb la Maduixeta (i com que estavem al messenger les dues, doncs us transcric la conversa.... en primícia mundial!!!).

Alepsi dice:
Alerta al dato, nena! xDDDDD
Alepsi dice:
Las mujeres ya no se sienten limitadas por una norma social o conducta sexual más estrictas y conservadoras. Los sexos se han igualado en actitudes y comportamiento.
Alepsi dice:
no és graciós, però m'ha sobtat
Alepsi dice:
em sembla que serà el meu proper post
Alepsi dice:
xDD
Maduixeta - uuuuh heaven is a place on earth!! dice:
es mentida
Maduixeta dice:
xD
Alepsi dice:
ho sé
Maduixeta - uuuuh heaven is a place on earth!! dice:
mmm clar, ell no es una tia
Alepsi dice:
ja, ja... ho diu súper convençut, el paio
Alepsi dice:
xDDD
Maduixeta - uuuuh heaven is a place on earth!! dice:
es igual, no li arriba als peus al echeburua
Maduixeta - uuuuh heaven is a place on earth!! dice:
ni a la sonia darbra, q es la meva idola x sobre de tots els profes
Maduixeta - uuuuh heaven is a place on earth!! dice:
aquest barlow deu ser un daqsts de poca monta
Maduixeta - uuuuh heaven is a place on earth!! dice:
potser es com "el hamster" i "la monja": gilipolles
Maduixeta - uuuuh heaven is a place on earth!! dice:
que van de llestos
Maduixeta - uuuuh heaven is a place on earth!! dice:
i són gilipolles
Alepsi dice:
probablement xDDDD
Maduixeta- uuuuh heaven is a place on earth!! dice:
xDDD
Alepsi dice:
igual el Hàmster algun dia publica un llibre, i tot

Bé, independentment del tema de la rajada (cosa habitual en les nostres converses, d'altra banda... "tia, estic avorrida" "rajem de la súper-pija????" i se'ns il·lumina la mirada i comencem a dir-nos coses que ja sabem... però que ens fan gràcia.... xDDDDD [sí, què passa, a veure qui no ho ha fet mai! xDDD]). Independentment de lo rajones que som, dic, la frase té gràcia..... i crec que pot generar debat....

Què en penseu? Realment s'ha aconseguit una paritat sexual? (deixant de banda casos esporàdics... xDDDD).
No sé... jo encara no he parlat obertament amb el meu grup d'amigues de quantes vegades em masturbo.... ni de lo que m'ha escalfat que el paio de torn em llepés.... en fi, ja m'enteneu (que no volia fer jo un post eròtic i mireu què em feu dir, cooooooi!!!). I crec recordar que això els homes sí ho fan, no? O no?

[Sí, ja sé, ja sé, m'estic basant en estereotips.... i??]

-------------------
*Ei, que no me'n foto de les disfuncions, que és una cosa molt seria, que em pixo de riure amb els exemples que posa el llibre, que està basat, com li deia al Gatot, en mostres dels EEUU i de principis dels 90... ja us ho podeu imaginar... xDDDD

21.3.07

Disfuncions sexuals

L'altre dia us parlava d'una assignatura molt interessant, recordeu? (No em podeu dir que no, que si clickeu a l'enllaç us porta directament al post que en parla, collons! xDDD). Resulta que he descobert que la profe d'aquesta assignatura en qüestió va ser, com a mínim, guionista de "la vida es así" (o "érase una vez la vida"). Però vaja, aquesta reflexió i el camí que m'hi ha portat us l'explico un altre dia, que avui venia jo per a un tema més interessant.

Resulta que aquest semestre estic tornant a fer psicopatologia d'adults. Sí, què passa, una té els seus entrebancs i a mi l'assignatura aquesta (o el profe, no ho sé) se m'ha atravessat. I no serà per les hores que li he dedicat.
El cas és que avui estava a la biblioteca amb la Maduixeta, llegint el meu estimat llibre (sí, el mateix del que parlava en aquest post, i en aquest). Avui tocava (us juro que tocava) llegir-me els "Trastornos sexuales". [Imagineu-vos com m'he posat... clar, que al matí vaig i miro el nou post de la Candela... i una així no pot treballar, no pot mantenir el cap clar... xDDDD]

Fora conyes, el tema és molt interessant, en sèrio. Hi ha moltes disfuncions sexuals que la gent ni sap que té... perquè no li dona importància. Sobretot, això ens passa a les dones (no a totes, eh? xDDD), però als homes també els passa... i això, és degut, i aquí volia arribar jo, als "mites sexuals". Sí, sí.

Hi va haver uns autors que es van dedicar a explorar aquests mites sexuals allà a finals dels 80, i el senyor Barlow (autor del meu estimat llibre) m'ha plantat una taula preciosa dels mites sexuals separats per sexes. Passo a escriure'ls i a comentar-los (això em recorda a aquells posts que vaig fer... xDDD).

Mitos sexuales femeninos según Heiman y LoPiccolo [clar, com el té piccolo... xDDDD] (1988)
  1. El sexo es solo para mujeres menores de 30 años. I les pelis de Disney només per a nens, no?
  2. Las mujeres normales no sienten un orgasmo cada vez que tienen relaciones sexuales. Ja comencem amb els criteris de normalitat.....
  3. Todas las mujeres pueden tener orgasmos múltiples. Sí, i els camells dels reis mags s'han fotut tots els anys el cubell d'aigua que els hi he deixat, no?
  4. El embarazo y el parto reducen la receptividad sexual de la mujer. Raó de més per a no tenir fills, veieu? xDDDD
  5. La vida sexual de una mujer termina con la menopausia. Raó de més per a una eutanàsia activa! xDDDD
  6. Hay diferentes clases de orgasmos relacionados con la personalidad de la mujer. Los orgasmos vaginales son más femeninos y maduros que los orgasmos clitorideos. Anda mira, què maco, no? O sigui que el clítoris és una joguina per a nens, no? Vale, vale, apuntat queda...
  7. A una mujer sexualmente receptiva siempre la puede excitar la pareja. Si home! Jajajaja! Noies, d'on no n'hi ha no en raja! I si un home (o una dona) és maldestre... doncs no hi ha res a fer... (bé, sí, paciència, i a mostrar-li la combinació adequada... xDDD)
  8. Las mujeres "bien" no se excitan con libros o películas eróticos. Ahà. Sóc una dona "mal". O no, espera. En aquesta categoria no entren els blogs, no? xDDDDDD
  9. Usted es frígida si no le gustan las formas más exóticas del sexo. I "usté" és gilipolles si no li agrada el pa amb nocilla. Toca't els collons!
  10. Si no puede tener un orgasmo de forma rápida y fácil, hay algo que anda mal. Sí, no et bomba... és que és taaaaaaaaan senzill tot, que espanta, eh? Jo vaig pel carrer i em cauen els orgasmes, directament... ¬¬
  11. Las mujeres femeninas no inician el sexo o se vuelven salvajes o irrefrenables durante éste. Uhm... m'agrada ser masculina, què passa? xDDD
  12. Doble peligro: es usted frígida si no tiene fantasias sexuales y es libertina si las tiene. Buaaaaaaah! És molt dolent ser libertina? No, oi?
  13. La anticoncepción es responsabilidad de la mujer, y si dice que los aspectos contraceptivos están inhibiendo su sexualidad solo está poniendo excusas. I què si les poso? Que hem de tenir-ne ganes tot el dia???
Mitos sexuales masculinos segú Zilbergeld (1992)
  1. Los hombres son individuos muy liberales y se sienten a gusto con el sexo. Siiiiii! Toooots! Va, som-hi, tots a una: "m'agrada el sexe per que sóc home!" (o hauria de dir, sóc home perquè m'agrada el sexe? ¬¬).
  2. A un verdadero hombre no le da por andar comunicando sensiblerías. Jajajajajaja! M'ha costat no fotre la carcajada del dia a la biblioteca! xDDDDDD
  3. Todo contacto es sexual o debe conducir al sexo. Uhm... sincerament, crec que hi ha molts homes que encara ho pensen això.... (vaaaaaaaaale, hi ha algunes dones, també, que ho pensen...)
  4. Un hombre siempre se interesa y siempre está preparado para el sexo. Sí, sí, en plan banderín: tachán, tachaaaaaan.... preparados, listos, YA!
  5. Un verdadero hombre se desempeña bien en el sexo. Clar, tots són uns sex-machines, va escrit al cromosoma Y, això! xDDDD
  6. El sexo se concentra en un pene duro y en lo que se hace con él. Sííííííí, a mi o el penis em fa ombres xineses o ja es pot vestir i marxar del meu llit, eh? xDDDD
  7. Sexo igual a coito. I dolç igual a bo. Oi que no? Doncs punt i s'ha acabat.
  8. Un hombre tiene que ser capaz de hacer que a su pareja le "tiemble el suelo" (us juro que posa això) bajo la cama, o cuando menos sorprenderla. Alerta al dato: només "bajo la cama". Si es fa al lavabo, per exemple, no cal que tremoli el terra, llavors només amb la sorpresa ja n'hi ha prou....
  9. El buen sexo exige orgasmo. I el bon vi exigeix un decantador i una copa de cristall de bohèmia, clar.
  10. Los hombres no tienen que atender a las mujeres durante el sexo. No, no. Res d'això, quant més despreci, millor.... ¬¬
  11. El buen sexo es espontáneo, no se planea ni se discute. Explica-li això a la Candela, que porta preparant la orgia aquesta ja unes setmanes i.... suposo que ho deu catalogar de bon sexe, com a mínim, no? xDDDD
  12. Los verdaderos hombres no tienen problemas sexuales. I els falsificats? Sí? On es pot reclamar, siusplau? ¬¬

Enteneu ara una de les causes de disfuncions sexuals?? Home! És que això deprimeix a un mort! Mira que si ens creiéssim aquestes 25 barbaritats "a pies juntillas" no arribariem enlloc, eh???? xDDDDDDD

-----------------------
  • Per a la realització d'aquest post no s'ha maltractat cap home ni cap dona. [Ni cap cavall, ni cap truja, ni... bé, un mosquit sí, però és que no parava de donar pel sac].
  • Tots els experiments realitzats per tal de comprovar la veracitat de les afirmacions han estat acceptats pels subjectes experimentals.
  • Tota semblança amb la realitat, és pura coincidència (això no anava aquí, però posats a anar-nos de la olla....).

19.3.07

Ashes (o una nova anada d'olla)



"Deixa'm!"

"...."

"Que em deixis, et dic!!!"

"...."

"Que no ho entens que vull estar sol???"

"...."

"....."

".........."

".... no em penses dir res...?"

"Tu no hi toques, Ramón, no hi toques"

"Que jo no hi toco????"

"Sense cridar cagunlahòstia, Ramón!"

".... veste'n!"

"No hi toques... definitivament. Tu creus que és normal que em deixis a mig ensabonar el cabell, apaguis la llum i marxis corrents bosc enllà????"

"..."

"No em miris així --> ¬¬', Ramón, serà que és mentida el que estic dient!!!!"

"Sóc jo el que no hi toco???? Tu, que mentre t'estava despullant, has fugit corrents a la dutxa... "me l'he de rentar, Ramón, me l'he de rentar!!!!" i jo, allà... amb cara de pa assegut al sofà, que m'has deixat!"

"Que no ho entens Ramón???? Que el meu cabell s'ha de rentar cada 23 hores i mitja!!! Que si no s'emmetzina tot!!!!"

"Doncs ja n'estic fart, que les 23 hores i mitja sempre coincideixen amb les meves 23 hores i mitja de fotre un clau!"

"...."

"Doncs això, que em deixis en pau. Que lo nostre no té futur..."

"...."

"....."

"......."

".............."

"Ramón..."

"Què..."

"I si ho fem a la dutxa??"

------------------
És una altra proposta dels... Relats Conjunts! Animeu-vos!!!
[ja veieu que no cal estar molt bé del terrat per a fer-ho... xDDDDD]

[I no em pregunteu perquè els meus relats sempre acaben tocant la vessant sexual... xDDD]

16.3.07

Reflexions genètiques

Aquest semestre entre moooooooooooltes assignatures frikis (de les quals ja us en parlaré, que tenen tela, us ho asseguro), tinc una amb la que estic especialment entusiasmada: psicogenètica. És... realment apassionant!

Quan estava a l'institut ja m'encantava la genètica. Tot allò dels pesolets verds i grocs... em fascinava poder predir com serien, en termes probabilístics, es clar, els fills d'una parella portadora d'un gen autosòmic recessiu, o d'un gen autosòmic dominant. O adonar-me'n de que, de vegades (per aquelles coses que té l'herència lligada al sexe) si surts nen estàs malalt i si surts nena estàs "más sana que una manzana" (o viceversa, no li posem aires sexistes).

Podria fer-vos una classe magistral sobre herències i determinismes genètics (que aprofito per dir, que són molts pocs els casos en que existeixen, que, per lo general, el fet que els teus pares siguin així no vol dir que tu ho hagis de ser... però vaja si us interessa el tema, m'ho dieu i em preparo un article al més pur estil centpeus [que jo puc ser de moltes maneres, però quan em poso en plan científica, puc ser molt seriosa, eh? xDDDDD]). Podria fer-vos-la, deia, però no ho faré. Jo venia a parlar (sí, ja sé, m'enrollo com les persianes, ja no ho recordàveu? xDD) d'un tema que l'altre dia vam tocar a classe i que em va fer reflexionar.....

La cosa venia per un vídeo d'un 30minuts que ens van passar. En ella sortia una família en la que l'àvia materna estava afectada per la malaltia de Hungtinton. Aquesta malaltia és una d'aquelles en les que es podria parlar de determinisme genètic; és a dir, si tens el gen de la malaltia, estàs condemnat (sí, ja ho sé, sona dur, però ara per ara no hi ha cap tractament...). A més segueix una herència autosòmica dominant. Això vol dir que, si un dels teus pares està afectat, tens el 50% de probabilitats d'estar tu també afectat.

D'acord, doncs la filla de la dona aquesta afectada, en saber que la seva mare patia aquesta malaltia, va decidir fer-se un estudi genètic per saber si ella també tenia el gen que la faria posar malalta.
El resultat, malauradament, va ser positiu (puta llei de Murphy again...).

I ara ve el que em va fer reflexionar.

Ella deia estar contenta de saber el seu destí. Perquè tot i saber que acabaria com la seva mare (i us asseguro que veure una persona amb un huntignton avançat és bastant esgarrifós), ho havia sabut d'avantmà i havia pogut obrar en conseqüència. És a dir, la dona deia que des que ho havia sabut, havia començat a gaudir la vida. Li dedicava més temps a la seva família, havia deixat de treballar tan dur, prioritzava el "viure la vida"... i era més feliç. I es notava. Era una dona carregada de bon rollo, la veritat. Transmetia una pau interior... impressionant.

A més, per si no fos poca, la cosa, havia volgut saber el destí dels seus dos fills i, puta llei de Murphy un altre cop, tots dos tenien el gen patològic (o patògen, hauria de dir?).
Al contrari del que em podia imaginar, la dona era molt positiva: "sé que per a mi, ja no hi haurà remei, però confio en què quan els hi toqui als meus fills la ciència haurà avançat tant en la recerca terapèutica que no patiran".

I ara, després de tot el rollo aquest, jo em pregunto:
  1. M'agradaria saber el meu destí? I el dels meus fills?
  2. Si sabés que he de tenir una malaltia que no em permetrà viure els meus últims anys de vida a conciència, gaudiria més de la vida?
Doncs no tinc respostes. No ho sé. Potser sí que m'agradaria saber quin serà el meu destí (en aquest àmbit, que no estic jo parlant d'astrologia, això ho deixo als experts... xDDDD). Però... no em cagaria de por? Probablement sí... vés a saber.

I vosaltres, què en penseu?

---------------
Aprofito i us deixo aquí uns quants enllaços per als que us hagi interessat el tema:

14.3.07

Tururururururur



Tururuuuuu tarariroraaaaaaaaa.... tariroriroriroriroraaaaaaaaaaaa

Ja està. Ja he tornat. Tampoc havia marxat gaire lluny, que he estat espiant tots els dies. Que sóc mala persona? Sí, ja ho sé, això no és nou, jo ja us he avisat més d'un cop, i qui avisa... no és traidor, oi? "No, traidor no, però segueix sent mala persona". Weno, però avisats estaven, què vols què et digui... xDDDD

A veure, va, explicacions.
"Que no ens les has de donaaaaaaaaar!!!"-aclama el poble- "que això és el teu blooooooog i pots fer el que vulguiiiiiiiiiiiiiiiis"-criden tots
"Com que no ens les ha de donar????" -diu el Farlopa- "que va la tia, marxa deixant un joc a mitges, i dos posts de lo més estrany, i torna cantant!!! Vull una explicació.... quiero que lo hagas..... AHORA!"

Vale, vale. Al que anava.
Que res, la explicació és tan senzilla com que m'havia d'allunyar del bloc uns dies. Era vital per mi. Necessitava reflexionar... i....

Què cony! Que si hagués escrit aquest mateix post abans d'ahir m'haguéssiu sortit tots a analitzar, pensant si era jo o no la que l'havia escrit. xDDDDD
Doncs això, que m'he esperat fins avui, dia de finalització oficial del joc (recordeu que només havia de durar una setmana i el vaig donar per inaugurat dimecres, així que...).

Total, que res, que ja m'ho va dir el meu estimat senyor Esbufec, que "estava jugant amb foc". En un altre moment, el joc hagués estat súper divertit, però vés per on (puta llei de Murphy), el moment triat va resultar no ser adequat. Vale, aquestes coses passen.
[Per cert, gràcies als que us vau molestar en fer un post per a que el publiqués... us prometo que els publicaré.... no sé com ni quan... s'accepten propostes!!!]

En fi... que em sap greu haver-vos preocupat... com a penyora per la meva poca delicadesa, vaig ara (en quant pengi el post) a contestar a tots i cadascun dels comentaris que m'heu deixat en el post anterior.
"Escolta, maca, que això ho hauries de fer contenta, això no és pagar penyora!!! O és que ja no t'agrada contestar-nos?????"- diu la Marina
"No, no, clar... sí, eh... no, no, no és cap molèstia, cert..." - com la lio, la mare del tano!
"Això, això, Alepsi, paga penyora de debó!!!!!!" -diu la Candela, amb ullets brillants (xDDDD)
"Això, això, que es despulli!!!!"
"Joder, Maduixeta, que som amigues, no siguis cabrona!"
"Res, res, a despullar-se!!!" -aclama la multitud.

Uhm... que no, que no, que l'Alepsi és anònima (ajjajajajajajajajajajajajajjaaja [em faig molta gràcia a mi mateixa])... vale, cony, no és anònima, però no s'anirà despilotant pel bloc, ara! Que per a això ja tenim la orgia de la Candela... que quina tela com estem, eh, noies????

[D'allò... el bomber estava avui a la UAB??? xDDDD
Quan he sortit al migdia hi havia com... 40 bombers* estirats a la gespa mirant com 4 bombers més i una bombera (que espavilada, la tia, la he odiat molt!) jugaven un partidet de bàsquet..... gent... quina visió... quin luxe... buffffff!!! Enteneu ara perquè estic de bon humor??? xDDDD]

*Us podeu creure que no he trobat cap foto de bombers així en plan... catxondu??? xDDDDD

---------------
Per cert, l'únic post del joc que es va publicar.... era de la meva estimada Onix!!! Jajajaja!

Per cert (II): la cançó és chula, eh??? Jajajaja! És que em posa de bon humor! ;)

10.3.07

Stand-by

No he anat a triar el millor moment per fer el joc.
De fet, el deixo en stand-by fins a nou avís.
Em sap greu pels que us heu molestat en enviar-me els vostres posts. Us prometo que els publicaré, però ara no.

El post anterior, l'he escrit jo. Ja sé que li falten "xDDD" i coses característiques meves, però és el que hi ha.

En fi, això, que ja em perdonareu que no us contesti els comentaris, però simplement és això, el post l'he escrit jo... i m'he deixat vèncer, finalment, per la por.
I no em torneu a dir que sóc una covarda, ni que hauria d'haver lluitat. Ja ho sé. Jo també li diria a qualsevol que estés en la meva situació. Però, ja sabeu, "és més fàcil aconsellar que seguir els consells".

Doncs això, que, de moment, el joc queda aturat fins a nou avís. I sí, aquest post l'he escrit jo, no és cap doble meu.

9.3.07

Por

De vegades penso que tot ja està fet. Miro enrere i em pregunto què més puc fer, què em depara tot el que em queda pel davant. I sí, ja ho sé, sóc jove, tinc mil milions de segons encara per adonar-me’n que la vida és això. Que el que visc és el que tinc i que, realment, no tinc res més.
Però de vegades la realitat que m’envolta m’apallissa. Em deixa baldada, a terra, sospirant, plorant, desitjant que tot acabi d’un cop. I em miro, i no ho entenc. I miro enrere i encara ho entenc menys.
És tot i res, és la incertesa que m’envolta. És la lluita entre desitjos, la barrera del meu cervell que s’avantposa a tot el que em pugui imaginar. I no la puc eliminar.
És la por. La por que sempre i a tothora m’acompanya. Em segueix de prop, no es separa de mi per a res. De vegades no me n’adono, m’he acostumat tant a la seva presència que s’ha convertit en part de mi. De vegades, però, es manifesta de forma bestial. Tot al meu voltant fa por. Tot em provoca desconfiança. Qualsevol petita cosa pot fer-la resorgir de nou.... i tornar-me a deixar desconcertada, atemorida...

I ploro. O ric. Depèn del moment. Depèn de la companyia. Però sempre fa por. Sempre.

Potser m’he tancat jo sola portes que haurien d’estar obertes. Potser me les ha tancat la por. Potser, segur, en el fons, sóc una covarda que no pugui sobreposar-se a la por. De fet és això. No sé lluitar contra ella. No tinc armes per vèncer-la... i em va matant a poc a poc... em va guanyant la partida... em va apagant....

8.3.07

El joc ha començat!

Com molts heu endevinat... el joc ha començat! [Rodolí!!]

Doncs sí, sí, el post anterior a aquest no és meu. No el vaig escriure jo, però ara és meu perquè crec que la persona que l'ha escrit me l'ha regalat... i no crec que em demani un tant per cent dels comentaris obtinguts.... o potser sí... vés a saber! xDDDD

El cas és que, ahir dijous va començar el que he batejat (porque yo lo valgo) "la setmana de la incertesa"!!! Jajajaja! Durarà, suposo, fins dijous que ve i aniré alternant posts meus amb posts que m'envieu fent veure que sóc jo (de moment déu n'hi dó el nivellàs... crec que d'aquí em surtiran uns quants "negres" que mantinguin viu això... xDDDDD).

Total, que les normes són, simplement, enviar-me el text que volgueu que pengi al meu correu i jo el penjaré TAL QUAL. És a dir, no faré arranjaments, només ho arreglaré de manera que, visualment, sigui coherent amb la resta del bloc! Jejejeje!
[Va, no em crec que sigui tan complicat imitar-me... total, sóc bastant predectible: punts suspensius a dojo, "xDDD" a més dojo encara, "jejejeje!" bastant abundants... en fi... xDDDD (veieu? Jejejeje!)]"

"Sí dona, sí, tu ves posant-hi la teva pinzellada a tot..."

???? Saps que això és una aportació una mica tonta?

"Ja, però ara que la persona que ha escrit el post m'ha desenterrat, doncs jo també vull protagonisme!!!!"

En fi, com les cabres estic... xDDDDD

----------------------
Què? Que si no penso dir el nom de la persona que ha escrit el post anterior? No, què us pensàveu? Per alguna cosa li he dit "la setmana de la incertesa"!!!!

[No patiu, que jo no prohibeixo a l'autor que es manifesti, només faltaria, tothom és lliure aquí!! xDDDD]
[Sí, sí, us diré els noms... quan doni per finiquitada la setmana aquesta! xDDD]

7.3.07

Animeu-vos!!!

Sou uns "Rajats" si sí com ho sentiu , RAJATS !!! Proposo un joc i ningú te els pebrots d'enviar-me un post perquè el pengi , de fet jo havia inventat lo del joc , perquè encara em dura ,l'esgotament Valencià , Si que passa? Que penseu que l'Alepsi es la dona bionica ? XDD El meu pobre cervellet necessita una mica de descans

Això ho diràs tu maca ,jo segueixo en plena forma , els que necessiten descans son els teus peus ,tanta sabata supermegaxuli!! No els enganyis dona ,que ja et comencen a conèixer, i si no que li preguntin al Huevi ,que encara no s'ha refet del pes de tanta sabata

Vols callar !!! ara tenies de sortir tu !! i no et penso donar la raó en públic (encara que potser si que tens una mica de raó )

Clar que tinc raó sols et cal mirar-los , si t'han quedat els peus tant escaldufats que semblen dos Botillos del Bierzo

Ejem!! Doncs va!! animeu-vos i ajudeu-me a seguir el joc!

Ara he de marxar que avui toca Oh Happy Day!!! A veure si quan vinc trobo el correu ple de post fets per les vostres manetes XDDD

6.3.07

Un joc

Ja veieu que he tornat amb ganes! Jajajaja! Au, post nou, que no decaigui! xDDD
A més, veig que amb mi ha tornat l'homemusic, cosa de la que me n'alegro, que ja començava a estar preocupada. [L'Avi (papaaaaaaaaa!!!) segueix en "paradero desconocido" i el seu amic Sergi també... igual se n'han anat tots dos de farra... igual els ha tocat la loteria i els tenim a Cancún... xD].

Total, que avui, parlant amb un amic (que no faré allò de posar la inicial, perquè total, és poc descriptiva, i ell, si llegeix això, ja sabrà que és ell) ha sortit el tema del bloc. Ha arribat un moment que ens estavem discutint (en conya, eh? Que crec que seriem incapaços de barallar-nos de debó) i m'ha dit: "mira que ho penjaré al teu bloc!!!!". Al que jo li he contestat: "ja et donaré la contrasenya i tu mateix". I ens hem quedat tots dos callats... "tu creus que se n'adonarien, Alepsi??"

Doncs bé... ja sabeu que el meu estimat cervellet no para de maquinar històries... i venia jo a proposar-vos un joc, si us sembla bé (si em dieu que no, doncs res, no es fa, i punt, que no passa res, que ja hi ha confiança, no? xDDD).
El joc consistiria (ho poso en condicional en vistes a que m'ho accepteu... xD) en que, qui volgués, em podria enviar un post per a que jo el pengés aquí. Jo el penjaria i es tractaria de que els altres endevinéssiu si realment l'he escrit jo o l'ha escrit algú altre (i en cas que penséssiu que l'ha escrit algú altre, us haurieu d'aventurar a dir qui és). Lògicament, en el post següent es donaria la solució.

Això, per suposat, seria una cosa limitada en el temps (potser jo ho faria durant una setmana, i a veure què), que no vull crear-vos la incertesa constant... però trobo que pot ser una experiència divertida, no? Què en penseu? Ho tirem endevant?? [Els més atrevits, si voleu, em podeu començar a enviar els vostres posts al mail (ja sabeu: alepsiblog @ gmail.com)].

Per als que penseu que m'he trastocat del tot... potser tingueu raó, però vaja, ja sabeu que aquí estic per a rebre crítiques, també, més faltaria... xDDDD

5.3.07

Fauna al congrés

Tal com deia la Musa, anar a un congrés és descobrir tota una nova fauna!

Per a les tres era el primer congrés al que assistiem.
Primer dubte existencial: la gent anirà molt arreglada? Resposta: no ho sabem, per tant, haurem de carregar la maleta amb modelets de tots els tipus. Resultat: el huevi, pobret, ofegat degut a l'excés d'equipatge!! [Vaaaaale, que ara entraran per aquí la Lloca i la Maduixeta i em diran el nom del porc... que sí, que el maleter del huevi era un 80% ocupat pel meu equipatge... però clar, és que m'havia d'endur tooootes les sabates... xDDDDD]

Total, que res, com deia al post anterior, el congrés ens va decepcionar una mica. Tot i que la temàtica era prou interessant, les dades estadístiques ens van ofegar de mala manera.

Dades curioses (digues-li curioses, digues-li... divertides, digues-li innecessàries...):

1. La senyora Sofia va venir a veure el congrés. Sí, sí, aquella dona. Sí, coi, la dona de l'home que ens felicita les festes! Ja? xDDD
El cas és que degut a l'esmentada visita, l'accés al centre s'havia de fer a través d'arcs detectors de metalls (no fos cas que algú passés unes tisores i li desfés el pentinat a la dona) i previa inspecció de bolsos, motxilles i portafolis. Un merder, vaja.
Ara, això sí, va ser arribar ella i... buenuuuuuuuuuu... una alegria, un jolgorio!!! Tots els iaios i iaies presents, tratjats, aixecats de les butaques, aplaudint a aquella dona amb el cap gran (que no és que em foti amb ella, és que és una cosa objectiva, coi, que a mi la dona no m'ha fet res de dolent... xDDD). I nosaltres... en ple acte de rebeldia.... assegudes a les butaques (com la gran majoria de joves ) i sense aplaudir... Una noia, fins i tot, es va aixecar i va saludar a la reina (a la distància, això, sí) movent la mà d'aquella manera que fan els reis... bé, sabeu com vull dir? Estic intentant trobar la imatge que ho expliqui, però no en sóc capaç.
Ara, això sí, gràcies a la seva presència el divendres ens van convidar a un còctel amb ella. Que me'n ric jo... que vam haver-la d'esperar per començar a jalar.... però després ve la senyora, s'hi està cinc minuts i marxa... En fi, el còctel era molt bo: rollitos de salmó fumat amb espinacs, formatge de cabra amb fruits vermells, taquitos de foiè... unes pijades acollonants... batejades amb martini, fino, vins diversos, cerveses, sucs... un despiporre, vamos! xDDDD

2. El senyor, per dir-li d'alguna manera, Fernando Ónega, va encarregar-se de moderar la última taula de debat (també per dir-ho d'alguna manera). Aquest home, al que molts haureu reconegut, va fer durant mooolt de temps les notícies d'Antena 3 (oleeee!), però no només que hi sortís, no, és que les dirigia!!!! I, caga-t'hi, entre moltes altres coses, va dirigir els informatius de la COPE... oleeeeee!!! [Bé, us deixo aquí el seu currículum [està per baix], per a que veieu més objectivament les tasques d'aquest personatge... xDD]
Quan la Lloca ho va veure, va dir: "ai, senyor, com patirem". I jo, il·lusa de mi, vaig pensar: "què diu aquesta tia? El tema que ens ocupa no té a veure amb el partidisme...". Jajajajajajajaja! Permeteu-me que me'n rigui, un cop més, de la meva ignorància político-periodística! Jajajajajaja!
La perla del senyor Ónega va ser: "sentada geográficamente a mi izquierda, pero a pesar de ello una gran periodista, está....." [i no recordo el nom de la dona, però tant és].
Sincerament, la indignació va ser màxima en aquell moment... la meva i la de la gent que va captar la subtilesa del comentari...
[La veritat és que volia posar una cançó que han fet aquest matí els amics del "matí i la mare que el va parir" de radio flaixbac, però el goear aquest diu que no em puc registrar*. Així que us convido a que la sentiu... es diu "tinc mal de cap". Si goear em deixa en algun moment enregistrar-me us la penjo!]

Bé, no he estat capaç de donar-me d'alta amb el goear... però si clickeu aquí, sentireu la cançó... són uns cracks aquests de flaixbac!!!! xDDDD

En fi... certament, un lloc on conèixer una gran fauna... xDDD

---------------------------
I sí, no sóc taaaan superficial, prometo, un dia, fer una reflexió sobre tot això de la violència amb els nens, que realment és una cosa que mereix un post a part.

*Alerta al dato amb les traduccions que fan a goear:
Los registros estarán deshabilitados durante unos minutos, intentelo de nuevo más tarde.
Registration will be unavailable for an hour because of the installation of the new forum.

Una falta d'ortografia en castellà, i una traducció hiper literal... Acollonant, eh??? xDDDD

4.3.07

Aaaaara sí

Habitants de la blogosfera... ja sóc aquí!!!! xDDDDD Sí, què passa? He tornat de bon humor! Un diumenge que estic contenta i em dieu que si és que sóc una pretenciosa... si és que no teniu vergonya ni res, hooooome! xDD

Res, que València ha cremat més amb la nostra presència que amb les falles!!! xDDDD
Buffff... les mascletàs aquestes que organitzen.... són acollonants (pel soroll i per l'aglomeració que es forma allà, que és una bogeria...).

La veritat és que tot i haver estat en diverses ocasions a València mai l'havia recorregut com ho he fet aquest cop... realment he conegut bastant l'essència de la vida diària allà (el dijous i el divendres, sobretot, que eren els dies en els que tenia lloc el congrés) i, també, l'ambient que es respira pel centre un dissabte pre-fallero. Una passada!!!
Ahir vaig caminar moltíííííssim... que direu: "coi, tampoc no hi ha tantes coses per veure, no???" Doncs jo també ho pensava... i resulta que sí!! xD

El congrés... doncs va deixar una mica que desitjar, sincerament. Molt interessant el tema que tractava (Infància i Violència), però els ponents no van donar nova informació... simplement llegien estadístiques i el traductor ho traduia de la forma més macarrònica que podia... fins i tot li va agafar singlot!!!! [Que ja m'explicareu, en plena ponència sobre l'abús sexual infantil... va l'home i cada dos paraules s'entrebanca pel singlot... i clar, em va agafar per riure... en fi, jo com sempre, rient quan no toca... xDDD). No sé, van ser interessants algunes ponències; a destacar:
  • La monja de Moçambic que ens va explicar la problemàtica del tràfic d'òrgans en aquest país a través de la seva experiència personal allà...
  • El senyor Echeburúa, al que la Maduixeta li hagués demanat un autògraf (total, perquè s'havia llegit un llibre seu... xDDD) i que, realment, va fer la ponència més interessant, sota el meu punt de vista.

Res, bàsicament el congrés ens va servir a la Maduixeta, la Lloca i a mi per encetar un projecte de futur... que encara està només als ideals però que... vés a saber on pot portar!!! (Us he dit mai que el meu conte preferit és el de la lletera? xDDD).

En fi, un viatge a València molt completet! [ens ha faltat sortir de festa a conèixer hòmens valencianets, però vaja, no ens podem queixar... xDDDD]

I ara... a la rutina per fi!! Ja en tinc ganes, no us penseu, que això de fer campana dues setmanes a classe posa els nervis de punta! xDD