30.9.06

Fent la croqueta

Aquesta setmana hem començat classes. Per fi. Ja teniem ganes de tornar-nos a trobar pels passadissos de la facultat, carregats amb carpetes, motxilles, estoi... uh... "estutxus" (com cony és el plural d'"estoig"? Estoijos? Estotjos? en fi m'heu entés, no? xD).

A la facultat l'esport que més es practica, com en totes, suposo, és el "baring". Cal una definició? Per si de cas, us diré que ve de la paraula "bar". Ja ens hem entés, oi?

Total, que aquest any, al ser ja l'últim per a molts dels companys que anem junts des de primer, i amb els que ens hem fet moltíssim, de tot el que ens hem hagut de matricular són optatives. Pels que no ho sàpiguen, les optatives, com el seu nom indica, no són obligatòries. Hi ha una gran oferta d'assignatures per a tots els gustos i tu et fas el teu horari com et vingui de gust.
Durant tota la setmana ha estat divertit anar veient amb qui coincidia i amb qui no a classe.

Ara el que tenim chungo són les estones de "baring". Tots tenim forats en l'horari, però clar, cadascú a hores diferents, i és complicat coincidir. Tot i això dijous varem coincidir 5 o 6!!!
Com no podria ser d'una altra manera, varem decidir iniciar el curs fent un semi-dijous universitari.

Un dijous universitari prototípic es caracteritza per un bon sopar amb sangria, riures, postres... i després una festassa que s'allargui fins a les 6 del matí.
El nostre semi-dijous només comptava amb la meitat del plan: el bon sopar.

Mentre esperavem que arribés tothom vam demanar unes clares i mentre les bevíem vam fer safareig una bona estona (dit coloquialment, vam estar rajant... xDDD).
A les 22:00 estavem tots asseguts a la taula d'un restaurant mític per a nosaltres, a Sant Cugat.
"Demanem sangria?"
"Tia, què dius?"
"Que si demanem sangria"
[Riures, ella sempre amb la seva conya patològica... xD]
"Que no nena, que sino demà anirem amb resacón resacón a classe, i passo"
"No, no, millor que demanem aigüeta...."
"Aaaaaaaaaaai, ens fem grans, nois"
"La mare que et va matricular, com et torni sentir a dir això t'escanyo!!!"

Total, que entre riures i safarejos vam acabar de sopar cap a les 23. Com que havíem agafat els catalans per anar fins a Sant Cugat vam decidir anar passant cap a l'estació, no fos cas que perdéssim el tren.
Just arribar a l'estació se'ns va escapar un tren que anava cap a Barcelona. Però "no hay dolor" hi havia dos més, encara. Només haviem d'esperar uns 20 minuts fins al següent.
Mentre esperavem, com no podia ser d'una altra manera, vam asseure'ns a les escales de l'estació a seguir amb el nostre safareig (teníem el dia criticón).

I xerrant, xerrant.... "S1, Barcelona". [A partir d'aquí, la Maduixeta ha fet la seva versió]

Mirades aterrides. "Merda, és el nostre". Treiem els bitllets dels bolsos. "Adéu nois". Passem els bitllets per les màquines. Pugem les escales ràpidament, una, dos, tres, quatre... Arribem a l'andana que encara no es veu el tren. Visca!!!

De sobte veig venir un tren per l'altra via.... "Merda noies! És a l'altra andana!!!!". Elles comencen a baixar l'escala corrents, jo al darrere... però només posar un peu a la primera escala, jo ja sabia el que havia de passar. Sabeu quan ensopegueu, no se sap com, i intenteu no caure, però sabent del tot cert que acabareu estampats a terra???? Doncs això.

Crec que em vaig trepitjar el pantaló. Al primer graó de baixada. Vaig saltar dos graons de cop intentant mantenir l'equilibri a la mateixa vegada que fotia un crit... els quatre últims... els vaig baixar rodolant, com diria la Maduixeta, al més pur estil croqueta i... rient, partint-me de riure.

Un cop estirada a terra em vaig sorprendre a mi mateixa amb la meva capacitat de reacció. Elles es van aturar un moment: em van mirar. Vaig agafar-me de la barana per aixecar-me i entre l'atac de riure vaig cridar: "No pareu! Segui corrents que el perdem!!!!!".
Es veu que li vaig donar un toc teatral a la cosa, perquè les dues paves van esclafir (maco, el verb) a riure, corrents pel passadís. Jo al darrera corrent, mig plorant i mig rient, i coixa... però corrent molt.

Vam pujar les escales cap a l'altra via.... i just quan la vam trepitjar: "pip, pip, pip, pip.... pssssssssssssssssssssss" Portes tancades.

El segurata que hi havia allà, ens va mirar i ens va dir "no os preocupéis, queda otro". I nosaltres crec que ni li vam contestar. A mi m'havia agafat un atac de riure d'aquells meus (els que em coneixeu ja sabeu què vull dir) i entre les tres estavem fotent un escàndol a tota l'estació...

Jo entre plorar i riure em vaig mirar el colze... em feia mal, realment. Hi tenia una rascada considerable.
Les cames em tremolaven i la dreta no responia gaire... quan vaig fer la croqueta la part dreta del meu cos va rebre tot l'impacte.

Encara avui em fa mal tot el cos. Tota la part dreta, l'esquena i el cul, de la caiguda monumental (a banda de que a la natja dreta hi tinc un bon blau...). I... la panxa... de tant riure. En sèrio, tinc agulletes als abdominals. Així que.... no em feu riure gaire, avui!

*Tot el que està en negreta va passar en menys de un minut....

29 comentaris:

perdedor ha dit...

Ja ho vaig dir al BCN sota terra, però ho repeteixo: felicitats! La vida serà riure o no serà, no ho perdeu, això. Que divertit...

Alepsi ha dit...

Sí, sí, Perdedor! Una altra cosa no sé, però riure, sempre! xDDD
Buf... la veritat és que la sensació de tenir agulletes per haver rigut és, tot i que molesta, molt gratificant! xD

maduixeta ha dit...

Jjajajajaja... bua alepsi!! El toc teatral va ser pq semblava quan a les pelis un grup petit de gent va corrents per la selva, un company es fereix, i un altre el vol agafar en braços per seguir corrent tots junts, escapant d'algun monstre, però el company ferit diu "no, no me esperéis, seguid sin mi, salváos vosotros..."

xDDDDDDDDDDDDDDDD

Adagio ha dit...

buaaaaa alepsi! quan de sentiment! jajaja. sembla una peli bèlica.. iros no os preucupeis por mi, por nuestro país, libertad!!!.
Jo vull veure com fas la croqueta!!

jajajaja hihan més versions??

musa ha dit...

Juas, la trompada devia ser tremenda, però sort que t'ho vas prendre amb humor!

(i tu, ara que ho miro, els bocates freds i calents del vostre bar tenen molt bona pinta... Ara, que els nostres potser bona pinta no en tindran tanta però com que els fan amb amor...)

ONIX ha dit...

Aix pobreta (ració mimitos)
Mira que fer l’heroi partint-se el cul !! això no es seriós!!! tant be que havies quedat amb el salveu-vos vosaltresssssss allà al mig de la jungla alfastica , això s’ha de fer amb cara Rambo.
Ara no comencis a ensenyar el morat del cul eh.
xDDD

Spock ha dit...

Jajajajajaja, què bo! (la croqueta no, és clar: l'article). t'he descobert des del Bon Dia... i el bon Dia me l'has donat tu! a partir d'ara tens un lector més :)

l'avi ha dit...

Nena, nena, nena, vigiiiiilaaaa!. Ara després del consell paterno-virtual, t'he de dir que, com he comentat al bloc de la Maduixeta, no està bé riure de la trompada que et vas fotre, però és que ho expliqueu d'una manera i un té tanta imaginació que no m'he pogut estar de riure... Que hi farem ton pare virtual també és humà...

Alepsi ha dit...

Buenu, buenu, maduixeta, no cal exagerar, tampoc... xDDDDDD

Jo espero que no ho vegis, Adagio... bàsicament perquè el meu cos no sé si podrà soportar aquest mal un altre cop sense partir-se en pedaços... xDDD

Fa temps que vaig aprendre a riure'm de les meves trompades, musa. Ara feia temps que no queia, estadísticament, ja tocava! xDDDD
[Per cert, els entrepans freds estan que t'hi cagues... grrrrr (babejant com el Homer..)]

Nononono, ONIX, jajajaja! Que encara guardo certa decència i compostura... i no m'agrada anar ensenyant el cul pel món! xDDDD

Benvingut, Spock!!! Me n'alegro que m'hagis trobat i que t'hagi agradat l'article! Bon dia de nou! Ja ens llegirem!

No et preocupis, Papa! El post ja està fet a posta per riure... ja et dic, que la primera en riure vaig ser jo... tot i el mal que em vaig fotre! xDDDD [Però ja aniré més amb compte, el proper cop, papa, tu no et preocupis, que no em trencaré el cap! xD]

ONIX ha dit...

Aixó del Bon dia que es?
digeu-me "ignoranta" :P

bellosoli ha dit...

ostres! vigila que amb una caiguda així podries prendre mal!!!

teleko ha dit...

Ostres alepsi, menys mal que veu poder agafar l'últim tren que sinó...

Aixó si, tot això no val com escusa per escapolir-te aquesta nit!! Et volem allà dient allò de:
"Tenemos una mesa reservada a nombre de teleko" xD

Alepsi ha dit...

Onix: ignoranta! xDDD Ja t'he contestat al teu bloc! xDD

No, si ja, Bellosoli... jejejeje! Però és que Déu (diga-li Déu, diga-li energia) em va dotar amb el do de la patositat patològica! xDDD
Com deia abans, era qüestió d'estadística que caiés l'altre dia... xDDD

Estàs flipant, Teleko!!! Hauràs de ser tu qui doni la cara per tu mateix!!! xDDDDDD

Sulpertu ha dit...

Alepsi, quan un es fot una trompada, sino s´ha fet molt mal, és normal que tothom rigui, i la víctima el primer. I riure és molt i molt sa, encara que acabis amb agulletes. Espero que físicament estiguis millor. A mi, de moment, m´has fet riure amb el teu post, moltes gràcies

l'home de la musica ha dit...

Pero que toooorpeeeee!!!! jajaja
Si es que les preses i l'alcohol no son compatibles, ja ho sabem.
Mira que ets peliculera, eh? no podies aixecar-te de mala baba i ja esta??? jajaja bueno, esta be riure'es de un mateix no?

Alepsi ha dit...

Mira, Homemusic perquè em pilles de bones, eh? Que si no.... xDDDD
Ei, ei, no sóc tan torpe, tampoc (a veure si encara em negaràs l'admissió a l'escola... xDDD).
I peliculera... una mica sí. Però m'agrada més catalogar-me de sensacionalista... xDDDDD

Alepsi ha dit...

Per cert, tu creus que una clara té suficient alcohol com per tot això???? xDDDDD

Dessmond ha dit...

Estoig, estoigs. No?

Dessmond ha dit...

Per cert, sembla que hi ha una relació molt literal amb el títol del post i el del blog...

l'home de la musica ha dit...

Bueno, no se Alepsi, segons el dia que em pilles, amb una cervessa ja vaig dient tonteries. ;)
I bueno, si vens a l'escola hauras de fer primer un curset per no caure al terra quan caminis...jejeje :p

PropDe40 ha dit...

XDXDXD llàstima no el llegís ahir, si no no t'escapes d'ensenyar TOTS els blaus. De totes formes donc fe que no se't veia gaire dolorida.
Encara ric de la part "no pareu" XDXDXDXD

nur ha dit...

Quina enveja, Alepsi!!! Com m'agradaria retornar a la vida universitària. A mi em sembla molt curiós que devia coincidir a la facultat amb alguns blocaires que ara són per aquí i, en canvi, a la uni no ens vam conèixer, oi, Spock? :-P

nur ha dit...

I, sí, és estoigs. Veus com encara recordo els meus temps d'universitària? :-P

Alepsi ha dit...

Gràcies, Dessmond! Jejeje! Quan vaig acabar el post ho vaig mirar al diccionari... però em va fer pal canviar-ho! xD
I sí, déu n'hi dó la relació entre una cosa i l'altra (no hi havia "caigut" xDDDD)

Sí, l'home de la musica, la veritat és que depén del dia, l'alcohol afecta molt.... i de fet, recordo que aquell dia vaig dir, "cony, amb una clara i ja vaig marejada"... o sigui que vés que no sigui que, al final, tingui relació! xDDD

PropDe40... hagués estat lleig baixar-me els pantalons allà al davant de tothom, no??? xDDDD
Però sí, la veritat és que no vaig estar gaire adolorida, ahir... xD

Voler és poder, nur!!! xDDDDD
Ostres, quina gràcia! Jo també he coincidit amb un blocaire amb el que no ens coneixem encara... quina tela!

olenska ha dit...

visca el baring y su princesaaaaaa!! jajajaja.
Jo sóc de baring 100%. No hi ha res com les rises a les cantines...
Però la veritat és que, ara que en la uni podria fer baring a tutti plein, en faig ben poc. Quan en feia moltíssim era en segon de bat!i és que al meu institut van haver de prendre mesures contra el meu curs perquè feiem més hores allí que a classe! (i els pobres, necessitàven tres dotzenes de cartutxos de tinta per imprimir-mos les faltes! ... faltes que, evidentment, mai arribaven a casa xDDD).
Ei, i molt bo ixe troset en negreta! menys mal que encara quedava altre tren... sinos... no m´ho vull ni imaginar! xDDD

j.d ha dit...

No hay nada como empezar un curso con una salida, suerte que no iba a hacer nada, por eso llegué a las 4 y media a casa, que desastre! Espero que esos ratos de bar sean lo mejor posible, yo por si acaso estaré mucho tiempo sin pasar pora llí, no caeremos en la tentación, amén!

Mr. X ha dit...

Buah trobo a faltar tot el que és universitari. És una llàstima que ja hagi passat aquesta etapa de la meva vida. Aquest semestre m'he passat algun cop per la facultat, i és depriment anar al bar i no conéixer ningú. No us desitjo el sentiment :(

Alepsi ha dit...

olenska mira't el bloc de la Onix!!! Estem com a principals competidores pels campionats de baring!!! Ens haurem d'entrenar de valent!!! xDDDD

Aaaaaaaai, j.d!!! No se pueden tener amigos!!! xDDDD
Seguro que al final acabarás en el bar de la facultad... seguuuuro!!! xDDDD

Mr. X, tu no et preocupis! En un moment de bajón absolut, pilles els catalans i et plantes al nostre bar! Nosaltres t'acollim!!! xDDDD

Sidlia ha dit...

aix... aquests dijous semi-universitaris!!!!

d'una manera o altra..
sempre acaben fent mal ;P

ptons.