Examen fet

Per fi sóc lliure. Bé, no del tot, clar. Potser ho hauria de canviar per dir que: ja sóc una mica més lliure. Sí, això s'adiu més.

Ahir va ser un dia horrorós. Em vaig llevar molt d'hora per anar a la universitat a estudiar i poder aprofitar bé les hores que em quedaven abans de l'examen dels collons. No feia ni dues hores que estudiava que la Sara em va enviar un missatge dient-me que venia a esmorzar amb mi. Això va ser el millor del matí. El retrobament amb la Sareta a la que feia gairebé un mes que no veia!!!

Total, que entre esmorzar i posar-nos al dia de tots els avenços o retrocessos respectius, vam estar més d'una hora al bar. Fantàstic, una hora de distensió, una hora menys d'estudi. Però vaja...

A l'hora de dinar va pujar la Maduixeta i la Sara de nou. Vaig dinar en un temps rècord, amb una ansietat que feia temps que no tenia. Si algú em va veure al bar, a banda d'elles dues, estaria avergonyida de mi mateixa. Crec que en 10 minuts em vaig fotre 3 canelons, 6 salsitxes (3 a gust i 3 per fer alguna cosa), patates fregides, i un flam. Quan vaig fer l'últim mos al flam, i vaig veure que elles encara anaven pel primer plat... vaig entendre que alguna cosa no funcionava bé.

I és que, jo que sóc una persona bastant tranquila, jo que no em poso nerviosa fàcilment... ahir estava histèrica. Putu examen. Llavors em vaig observar. L'esquena tensa (em feia molt de mal!), la cama dreta movent-se (sí, sí, aquell moviment de nerviosisme que no alleuja al que ho fa i histeritza al que té al costat... ens entenem, no?), els braços fets caldo d'haver-me estat automutilant de nou, les ungles cuuuurtes, i l'estòmac.... a banda de ple per l'atipada del dinar, tot regirat.
El cor m'anava massa de pressa, estava completament aïllada de la conversa ("Alepsi, estàs aquí?" "Sí, nenes, perdoneu"), estava mig marejada i tenia ganes de vomitar. Tot un quadre de nerviosisme absolut.

Però clar, com que la Alepsi no és una persona normal, en comptes de deixar fer al seu cos, no. De fet, la Alepsi, ja ho sabeu, té problemes amb el seu cervell. "Segur que suspens, tonta. Estàs tan nerviosa que et quedaràs en blanc". Bot al cor. "Hauries d'haver estudiat més, no et saps res, ja veuràs com repeteixes l'assignatura". Mal de panxa. Vale, collons, ja no hi ha res a fer!

La Maduixeta, la Sara i la Trastu (que acavaba d'arribar) intentaven distreure'm dels meus pensaments, tot i que no ho aconseguien del tot. M'anaven dient: "Alepsi, que t'ho saps, que has estudiat molt" i el meu cervell "segur que ho diuen per dir". Com puc tenir un cervell tan malparit??? Collons, és que em deixa per terra, el cabró!

Total, que a les 5 en punt estava jo asseguda a classe, devant del bolígraf blau, el puntafina blau, el llapis, la goma i els dos tippex (sí, què passa no puc tenir un bolígraf i un tippex només com les persones normals, no). Doncs això, esperant a que entrés el profe.

Cinc. Cinc profes van entrar. Carregats amb caixes amb els examens i els fulls de resposta. Crec que tots vam tenir la mateixa reacció. Mirar al nostre voltant i fer un recompte. No crec que fóssim més de 30 a la classe. I 5 profes!!!

La mare que els va parir a tots. Els meus nivells d'ansietat van arribar a punts extrems. La respiració començava a anar massa ràpid i si no em controlava, acabaria fent realitat una de les patologies que entraven a examen: la crisi d'ansietat. "Vale, Alepsi, tranquila, no passa res, és un examen, si suspens no s'acaba el món". Gràcies, cervell. De vegades és maco i tot (suposo que, en el fons, no em vol cap mal).

A mesura que anava contestant a les preguntes m'anava tranquilitzant, tot i que no vaig ser capaç de fer-ho del tot fins que vaig donar-li l'examen a un dels profes i vaig marxar de l'aula.
Llavors me'n vaig anar cap al cotxe (abans havent passat per l'aula d'informàtica xD) vaig entrar, vaig engegar-lo i, abans d'arrencar, vaig posar la música ben alta i em vaig relaxar en el seient. Ooooooooooooooh! Vaig suspirar 4 o 5 cops ben fondo, per treure tot el nervi de dins. Vaig pujar encara més la música i vaig arrencar el cotxe. Vaig conduir ben ràpid. Sí, per sobre dels 80km/h que em permet la meva "L"... però ahir havia caigut. I ahir necessitava conduir ràpid, desestressar-me i escoltar bona música.