20.9.06

Conte surrealista

Ara va de debó, ara sí que és el que vaig prometre. Una història que no parlés de res ni de ningú. És el més surrealista que he escrit mai. No intenteu trobar-li el què. No té cap mena de sentit. Simplement, m'he posat a teclejar, i ha sortit això. Us ho dedico, de nou, perquè... perquè... perquè em dona la gana, què collons. I perquè us ho mereixeu, molt, molt, molt. Au, aquí ho teniu. Ja em direu què us sembla.

Hi havia una vegada, en un planeta molt llunyà, un gerani que plorava.

Portava molts dies plorant, tants que la terra que cobria les seves arrels estava abnegada de llàgrimes. Quan posava la vista en la terra inundada encara li venien més ganes de plorar. Sabia que el final estava a prop. Sabia que si seguia plorant s’ofegaria amb les seves pròpies llàgrimes verdes. Però quant més hi pensava, més plorava.

Al planeta no hi havia ningú més. De fet, el planeta no era res més que el test orbitant on estava aquell gerani ploramiques plantat. Anava fent voltes per les galàxies, sense un rumb fix.

El gerani feia temps que es sentia sol. Quan va començar a créixer, no li importava sentir-se sol. Tot era nou al seu voltant i les seves fulles captaven la frescor de la nova vida.

Però ara, se sentia sol. De fet mai no havia parat de crèixer, però ara sentia que necessitava quelcom més. La seva velocitat de rotació al voltant d’una de les llunes de saturn era de 254.987 cm/s. Total, que no anava gaire ràpid per com solen ser aquestes coses. Però el cas és que a ell ja li anava bé prendre’s la vida amb calma... veient passar satèl·lits i planetes al seu voltant molt i molt ràpid.

Estava acostumat a aquestes velocitats, li agradava, de fet, sentir-se insignificant als canvis que succeïen al seu voltant.

Però un bon dia va començar a plorar. No sabia ni que podia fer-ho. Va ser una reacció al·lèrgica, potser. Alguna cosa hi havia a les fulles que estava fent trontollar la seva base emocional. I va començar a plorar.

El que passa, és que tots esteu pensant que el gerani plorava de pena. I us equivoqueu. El gerani plorava d’alegria! El gerani estava encantat d’estar-se abnegant de llàgrimes al seu test. Al gerani ja li agradava la seva existència insulsa. Però sabia, inconscientment, que el cicle de la vida es tancava així, per a tots els de la seva espècie. Morint abnegat en les seves pròpies llàgrimes de felicitat. I convertint-se, potser, en alguna lluna orbitant d’algun planeta molt llunyà.

34 comentaris:

Alepsi ha dit...

Perdoneu per l'autocomentari, però és que he rellegit la història... i se me'n va la olla... estic com una cabra. En fi... xDDDD

Anònim ha dit...

Ostres Alepsi, quina imaginació que tens, i la veritat..., si se t'enva una mica l'olla, jejejej.
De totes maneres, no està mal la història.

Adagio ha dit...

uala alepsi! aquest conte hi ha molt sentiment!
vull la segona part! o fes un rameke del conte

Anònim ha dit...

L'única cosa que sembla estrany és trobar-se la dada de 254.987 cm/s, però bueno. Serà surrealista, però s'enten bé, i no pensis, estic segur que he llegit històries publicades en llibres i tal que són encara més surrealistes.

M'ha agradat molt ;)

Alepsi ha dit...

De tant en tant la trec a passejar, Arni. La imaginació, dic. xD

De debó penses que té sentiment, Adagio??? Al·lucino... jajajajaja! Una segona part? No, no, no... segones parts mai foren bones... xD

Oi que és curiós, David? Desconcertant, si més no. Però he pensat que li donaria un toc... científic a l'anada d'olla... xDDD

Anònim ha dit...

Alepsi, vols dir que fas pudor a gerani, però tot i això ets feliç?
Doncs me'n alegro :D

Anònim ha dit...

Ei! Alepsi ! M'agrada molt aques conte! Ostres, no sé si és surrealista, però... no sé que està molt bé. I dius moltes coses d'una manera molt divertida!

Anònim ha dit...

Jo he visualitzat una malvarosa espècie de gerani que fa olor xuli l'anada d'olla :)

Anònim ha dit...

Surrealista ho és, però transmet alegria. Molt bé aquest post, has fet una bona substitució.

Alepsi ha dit...

Sí, Teleko, sí. Jajajaja! Jo també me n'alegro!

Me n'alegro que t'agradi, tirai. En sèrio que ha sortit sense pensar!

Uhm...ONIX Malvarosa... em compraré la fragància...(perquè tinc una mala mà amb les plantes... que totes acaben a l'altre barri.. xDDD)

És que estic alegre, PropDe40. Ja em tocava!!! Gràcies!!! xDDDD

Anònim ha dit...

QUINA IMAGINACIÓ SENYORETA! saps? em recorda al "principito" d´Antoine de Saint- Exupéry!

Anònim ha dit...

jajajaja mol bona quina anada de la castanya! jo avaig vaig fer una cosa semblant una vegada al meu blog XD vaig començar a teclejar i em va sortir una paranoia d'un parell de paràgrafs, al cap d'un temps vaig decidir continuar-la aixi tal com rajava, i ha acabat sent una novela improvisada ja porto 10 trossets (ta al meu blog xD)

Molt original el conte de verita ;P si la concreció dels cm/s le trobat molt curiosa xD

Sidlia ha dit...

això anava a dir jo, olenska...
un petit príncep però amb gerani...

que original!

Anònim ha dit...

Ostreeeees, es impresionant el conte!! cada paràgraf ma sorpres més que l'anterior! jeje El que en cap moment m'havia imaginat eren les llagrimes del gerani de color verd! ^^

Anònim ha dit...

Doncs ja que ahir et vaig castigar sense cap comentari ;) avui només dirte que el conte em va agradar ... però no se que volies transmetre ;) vols que et regalem un gerani??.... tenies ganes de plorar??? .... o simplement estaves a una altre orbita??? :)))) en fi passis un molt bon dia i rep el primer zumbido del dia !!!!ja,ajaj,a

Alepsi ha dit...

Olenska i Sidlia!!! Què fort haver fet una història que recorda a un conte... sense haver-lo llegit... (sí, què passa, no m'he llegit el Petit Príncep... :$)

Exacte, Garf4, una anada de castanya!!! Jajajaja! És divertit, i pel que veig, us agrada... igual faig una altra (però no, la segona part del gerani ploramiques, no!!!) xDDD

Caram, HiDe_, me n'alegro d'haver-te sorprès! Jajajaja! Jo tampoc me les havia imaginat verdes... és que jo també em sorprenc, escrivint... xDDDD

Alepsi ha dit...

No em creia que acabaries de dur a terme el càstig, Farlopa, però veig que sí... snif!
No, no, no, no tenia ganes de plorar ni res... de fet jo tampoc li trobo gaire sentit al conte... si hi ha algun crític literari a la sala, que en faci una ressenya! xDDD

Anònim ha dit...

ohhh quina imaginació que tens, perque no escrius mes coses, e inclus un llibre, jo ho estic fent i t'assegure que es ben gratificant i emocionant.

CUCALELLA ha dit...

Els contes sempre són maneres de transmetre tot el que tenim a dins. Si t'ha sortit el conte de l'interior intenta buscar la clau de l'enigma. Potser el que penses que és una historia sense sentit és l'explicació més interessant de tu mateixa que mai hagis pogut escriu-re. És l'expressió interna que ha sortit en forma de metàfora ;-D

Alepsi ha dit...

Caram, eldamar... moltes vegades m'ho he plantejat, però no crec que passés de les 3 o 4 pàgines... no tinc paciència, jo! Però gràcies per l'acompliment!!! xDDD

Culló, CUCALELLA... vols dir? Uhm... espera que reflexiono... vull morir de felicitat? Potser sí que és això... potser penso que un cop has aconseguit la felicitat absoluta, ja no val la pena viure més... (algú ha vist "Mi vida en 65''"???). Però també crec que la felicitat és un estat, no una cosa permanent en el temps, i que, per tant, infinitament anirem darrera del següent estat de felicitat.

Benvingut jbauer! Me n'alegro que t'hagi agradat, el conte.

Anònim ha dit...

Una mica surrealista si que és, però m'ha agradat :-) crec que tindries que fer la novela. La podries titular "La Alepsi se'n va de farra amb el Gerani de llagrimes al.lucinogenes que provoca fortes tensions sexuals a qui el toca" XD

Alepsi ha dit...

Vaja, doommaster... vols col·laborar-hi??? xDDDD

maduixot ha dit...

alepsi... no entenc res de res!! :P

Alepsi ha dit...

Vaja, doommaster... vols col·laborar-hi??? xDDDD

Alepsi ha dit...

Jo tampoc, Maduixeta, jo tampoc... xDDD

Anònim ha dit...

s'assembla una mica a algun trosset del petit príncep, quan parla de la seva flor: la rosa... (però només una mica)

Anònim ha dit...

Molt original, sí, senyora!

Si em permets els comentaris: a mi també m'ha semblat molt artificial això de posar la dada cm/s, sembla una mica pastiche i, al cap i a la fi, per a la majoria dels humans no és res descriptiu.

És clar que encara m'ha sobtat més l'expressió "abnegada de llàgrimes" que imagino que és "anegada".

Saps què estaria bé (i m'imagino que no és cap idea original)? Escriure un conte col·lectiu: una mica cadascun dels lectors habituals i, a poc a poc, confegir un conte. Algú s'atreveix a proposar-ho?

Alepsi ha dit...

Gràcies, cokok un comentari realista! xDDDDD

Tens raó en una cosa, nur, l'abnegació no te rés a veure amb una cosa que és a vessar d'aigua. Anegada em sonava a una colla d'ànecs, i abnegada em sonava millor... me l'apunto i pel proper cop... miraré el diccionari.
En el que no hi estic d'acord és en el primer comentari. Per mi, la dada numèrica és molt descriptiva. Si la compares amb els 300.000 m/s que fa la llum (diria, pq ho dic de memòria i no he mirat els apunts de física), doncs això si compares les dues dades... tens una petita idea de com de ràpid o lent orbita la planta. Però vaja, és una dada completament obviable. xD

Modgi ha dit...

Molt maca. Jo un dia vaig jugar al pòquer amb un gerani. Era molt avorrit. Semple es plantava.

Alepsi ha dit...

Ets el meu heroi, modgi. Als teus peus! xDDDDD

unanina ha dit...

M'agrada com has girat la truita al final del conte! I ara que hi penso... he viscut tots aquests anys sense saber que les llàgrimes dels geranis són verdes?

Alepsi ha dit...

Doncs sí, Unanina. Ara ja pots dormir tranquila. Les llàgrimes dels geranis extraterrestres són verdes! xD

bellosoli ha dit...

un bon drenatge i se li haurien acabat els problemes!

Alepsi ha dit...

xDDD
Potser sí, Bellosoli... xD