Quina nit!

Ara ja he dinat. Ja se m'ha passat el putu mal de cap que tenia quan m'he llevat. En sèrio que em pensava que em moria. M'he despertat amb les espatlles encongides, i dures com una pedra, el mal de cap em començava al bell mig de l'esquena i pujava fins al front, fent pressió darrere del coll. El meu estòmac tampoc no estava per festes, aquest matí... em deia, per una banda que tenia gana, però per l'altra m'amenaçava si pretenia introduir-li menjar. Així que res, en dejú fins a l'hora de dinar. Però ara ja està, l'estòmac ha acceptat les patates al forn i el tall de carn que li he ofert i sembla que li han caigut bé. El cap encara em roda una mica, però ara ja puc escriure un post com Déu mana (diga-li Déu, diga-li energia).

El sopar va ser fantàstic. El vàrem fer a l'esplai, aprofitant que encara no hem començat el curs amb els nens i que encara tinc bon rotllo amb els jefes. A banda de que era l'únic lloc on podia fer cabre 30 persones (que eren les que, en principi, estaven convidades).
Havíem quedat a dos quarts de deu. Jo portava a l'esplai des de dos quarts de nou, netejant una mica la sala i els estris necessaris per a preparar la meva súper-sangria!!!! Al ritme de la música anava tallant fruiteta, obrint el granissat de vi (és un bon mètode per fer una sangria molt freda i que no estigui aigualida), i posant-hi tots els ingredients per fer que els meus convidats caiguéssin de cul a terra (literalment! xD).
Els convidats van anar arribant a poc a poc. Cadascú portava la seva especialitat culinària. La Maduixeta va portar unes croquetes molt bones (tot i que després he sabut que eren congelades... quina decepció... xD) i unes boletes de formatge amb pistatxos (recomanació del farlopa). La Trastu va portar una truita de patates (sense ceba!!!). La Sara va portar.... què va portar, la Sara? Bé, veig que la memòria no m'acompanya i tampoc és gaire interessant saber què va portar cada convidat, no?
Quedeu-vos amb la idea de que hi havia molt menjar, però molt molt. Vam ser 15, finalment, i jo crec que allà podriem haver sopat el doble. Sincerament.
La sangria, no val a dir-ho, no va faltar. Tothom en va beure, un got, o dos o... jo vaig perdre el compte a partir del 5è... comenceu a entendre el tema ressaca?
Després de sopar, quan ja tots ens havíem descordat un botó del pantaló perquè pesavem 4 kilos més que quan havíem arribat, el David ens va preparar unes cahipiroskes. Buf... allò va ser increïble. Mortal. Boníssimes... molt de vodka, llimona, llimes, sucre, gel... i... a servir! Tothom va fer-se mig gotet perquè consideraven que el seu nivell d'alcohol era màxim. Però l'Alepsi no. A l'Alepsi, el David li va servir un got sencer de cahipiroska. Òbviament, per no fer-li el lleig, l'Alepsi s'ho va acabar tot. Sí senyors.

Dels 15 que érem, a la discoteca només hi vam anar 9 (6 noies i 3 nois). Els altres es van rajar. Fatal, em va semblar. Però vaja. Allà que vàrem anar, tots 9 súper guapos, a ballar una estoneta. Així com a resum ràpid, per a qui li faci mandra de llegir-ho tot (avui serà llarga la cosa, preneu-vos-ho amb calma) diré que:

• Hores a la discoteca: 4
• Cançons ballades: infinites
• Visites al lavabo: 1 o 2 no ho recordo... 2, crec que 2
• Tios que van parlar amb mi: 4
  
• Glops de cervesa i cubates que vaig robar als meus amics: infinits
• Ties que em van mirar amb cara de "ets odiosa marxa del meu costat": 4 o 5 [no els caic gaire bé a les dones, jo... xDDD]
  

La disposició a la discoteca, sempre m'ha cridat l'atenció, vam posar-nos en rotllana, al més pur estil "ball del poble". Sabeu què vull dir?
Doncs bé, així estàvem, ballant pim-pam, quan de sobte em vaig girar i em vaig trobar amb un monument mirant-me. El vaig mirar i no sé encara com, de sobte em vaig trobar ballant amb ell en plan... sexual, no sé si m'enteneu. xDDD

Ell:"Yo me llamo ksdmcms, encantado"
Jo:"Yo Alepsi. Cómo has dicho que te llamas??"
Ell:"Jon Jon Jon"
Jo:"[cara de, què dius, tio?]"
Ell: "Es que soy vasco, por eso te suena raro el nombre"
Jo: "[rient] no, no, es que... [vaig entendre que intentar-li explicar que em pensava que es deia Jon Jon Jon tot junt amb el merder de la música seria impossible] es igual."
Ell: Bueno pues encantado

Dos petons més i va desaparèixer. Ja no el vaig tornar a veure en tota la nit. O sí. La veritat és que no recordava ni la seva cara, per tant, potser sí. Vés a saber. De fet crec que després s'estava petonejant amb una noia [bastant més lletja que jo, per suposat... xDDDD]. En fi, que va ser agradable ballar amb ell. I mira, ja tinc tema de conversa pel blog. xD

Vàrem seguir ballant, molt. Saltant a ritme de Mago De Öz, de Seguridad Social, de Héroes del Silencio, de Ska-p.... fent el boig, com sempre i passant-ho de conya.
De sobte, en un dels meus salts rockero-punky, vaig fotre-li una empenta a un paio que passava per allà. El vaig mirar i li vaig dir: "perdón".

El seu amic: has pegado a mi amigo
Jo: Sí, no tengo nada mejor que hacer
Ell: que sí, que me has pegado
El seu amic: que le pidas perdón
Jo: pero que yo no te he pegado
El seu amic: pero dile que lo sientes, no?
Jo: joder, lo siento, ya se lo he dicho antes
Ell: es que me has hecho daño
Jo: pues vaya tela...

Els meus amics ja estaven apropant-se a l'escena del crim disposats a actuar en cas de que la baralla anés a més.... però de sobte els dos paios aquests es van mirar, van somriure i... la víctima em va mirar amb cara de "pobra noia" i... em va acaronar el cap. Com si fos un gos. Oooooooooooooooooooooooooooh! Quina puta ràbia em van fotre!!!!

El momentasso de la nit va ser quan els meus amics em van dedicar una cançó... el DJ va dir: "per l'Alepsi" i jo... flipant! Jajajaja! No recordo la cançó que era, la veritat... però gens... alguna que parlava d'amistat... però no la d'Amaral... ai, no sé...

Vaig anar a la barra, tenia set. Però clar, una ampolla d'aigua és cutre, no??? Doncs això devia pensar jo, perquè "ni corta ni perezosa"... em vaig fotre un cubata de vodka amb llimona! Visca!!! [algun dia el meu fetge m'enviarà a la merda].

Amb el cubata a la mà i seguint ballant se m'apropa un tio i em diu: "quieres conocer a mi amigo?". Me'l vaig mirar a ell. Després a l'amic. Després vaig tornar-lo a mirar a ell i li vaig dir: "mira, si tu amigo me quiere conocer que venga él". I em vaig girar i vaig continuar ballant. De sobte, "l'amic" em pica a l'esquena:
Ell: "Tienes tabaco?" [a que no sabeu què vaig entendre??? "Em dic Teleko". En sèrio... estic malalta, ja ho sé, ja...xDD]
Jo: "quééééé?" [clar, jo flipava....]
Ell: "Que si tienes tabaco!"
Jo: "Ah, no"

I em vaig girar, i vaig seguir ballant. A aquest tampoc no el vaig veure més.

Cap a les 5 la gent ja va marxar. Se'n van anar 5 persones de cop, deixant-nos a 4 mosses soles (no, no, el GT al complet no, la Maduixeta, com a bona nena que és se'n va anar a casa a dormir que avui ha treballat, la pobre...). Doncs allà que seguíem ballant nosaltres quan dues van decidir anar-se'n a fumar a fora. La Sara i Jo ens vam quedar ballant i, tot just havien marxat aquelles dues que se'ns van apropar dos nois. Se'ns queden mirant i cada un va a parlar amb una.

El noi: hòstia, quina pena que ja marxem
Jo: sí, una pena [em giro i segueixo ballant]
El noi: ei, però ens tornarem a veure per aquí
Jo: sí, no en dubtis [em giro i segueixo ballant]
El noi: com et dius?
Jo: Marta [òbviament no és el meu nom, però el paio aquell m'estava tocant la figa]
El noi: vale, Marta, doncs tornaré aquí només per tu, només per tornar-te a veure!
Jo: [partint-me, al menys el noi tenia gràcia] ooooooooooooooooh! Que maco! Moltes gràcies!
El noi: doncs ja ens veurem, eh, Marta?
Jo: clar, clar. [en fi, per a gustos colors, queda demostrat... xDDD]

La conversa que va tenir la Sara amb l'altre no la vaig sentir, òbviament... així que no sé què li va dir...

La música, ja cap al final, va decaure una mica, al DJ li va donar per posar música lenta en plan romanticot i les 4 ens vam rallar. Així que vam agafar els bolsos del guardaroba i vam sortir a descansar al carrer abans de tornar cap a casa.
Estàvem molt cansades i, per suposat vam tenir la conversa de sempre: quina merda haver de tornar a casa en metro... "ojalá" ens poguéssim teletransportar. La frase culminant de la conversa va ser de la Trastu:
"Tanta NASA i tanta polla ja podrien investigar com teletransportar... Tant enviar a la gent a la lluna i a Cuenca..." (tot això ho va dir amb cara d'indignació total) [me la vaig apuntar al mòbil per no oblidar-me'n i poder-la escriure avui al post! xDDD]

Bé, doncs aquí queda escrita i resumida la festa d'ahir. Ara ho he tornat a llegir i no m'agrada com ha quedat [sembla un escrit d'una nena tonta-discotequera de 15 anys... però vaja, no ho esborraré ara tot, em fa mandra...]. No estic inspirada, avui, per escriure. I ara que ho veig, així escrit tampoc no sembla una gran festa... de fet, només he parlat dels paios tarats que es van dedicar a parlar amb mi... bé, suposo que aquest acte d'egocentrisme no em serà tingut en compte, no? xDDD