Ànimes Bessones

Després del post d’ahir, crec que mereixeu una explicació sobre en Brian Weiss i les seves teories sobre la vida, la mort, la reencarnació i les ànimes bessones. [Torno a dir que quan era més peque vaig passar una temporada en la que em creia realment que allò podia ser cert. Ara no ho descarto al 100% (ningú pot estar segur d’aquestes coses) però sóc més escèptica… i necessito més proves... xD]. Al tanto que va de canto i avui la cosa pot ser molt dura... si esteu espessos us recomano que no us poseu a llegir-lo.... podeu morir en l’intent! xDDDD

Doncs bé, per a aquest home, un psiquiatra amb molts anys d’experiència en el camp, tot va sorgir com una casualitat.

Resulta que el seu mètode de treball és la hipnosi. Mitjançant aquesta, diuen, es poden curar molts neguits que ens bombardejen inconscientment dia a dia. Ell la feia servir des de feia molt de temps, la cosa era hipnotitzar els pacients i fer-los anar fins a l’arrel dels seus problemes, fins al punt on havien començat. Hi ha pacients, clar, que no son susceptibles de ser hipnotitzats i, per tant, no poden gaudir d’aquesta tècnica.

Total, que un bon dia l’home estava amb una pacient que tenia una depressió i un trastorn d’angoixa bastant chungo. Portaven moltes sessions d’hipnosi i la noia no millorava massa, alguna milloria lleugera notava, però res espectacular, i la seva vida continuava sent un desastre... fins que al senyor Weiss, en una de les sessions, se li va acudir dir: “Situa’t exactament en el moment en el que van començar els teus problemes”.

Va ser dit i fet, la noia va començar a relatar el que veia. Es veia a ella mateixa, tot i que en un altre cos. Veia un paisatge històric, una vila romana. El senyor psiquiatra, escèptic, no creia el que la noia deia... però va continuar preguntant detalls. La noia, que pel que sembla no tenia més nocions d’història que les que podem tenir els que l’hem estudiat per sobre en algun curs a l’escola., donava uns detalls molt concrets tant de temps, com de llocs, com de noms... l’home, que gravava totes les sessions, va comprovar, posteriorment, que tot el que la noia relatava tenia coherència amb els estudis que s’havien fet sobre l’època romana.

Doncs en successives sessions, aquesta noia va anar passant per moltes èpoques diferents, en les que sempre apareixien persones que en la seva vida actual l’envoltaven. Inclús apareixia el propi doctor Weiss en forma de mestre de la noia en una altra vida! Amb algunes d’elles havia estat lligada emocionalment durant molts segles: el que en el moment actual era la seva ex-parella, en una altra vida podia haver estat el seu pare, el seu germà, un amic íntim... però amb tots havia acabat malament. Per això ara ja no estaven junts. Tot i que no podien viure l’un sense l’altre, tampoc podien viure junts, s’ho havien demostrat al llarg de moltes vides.

Doncs la teoria d’aquest home per justificar moltes de les angoixes que tenim en el moment actual, utilitza aquesta concepció de vides passades per explicar-la. Una de les noies a les que va sotmetre a regressió, en una de les seves vides anteriors havia mort ofegada per unes inundacions. En la seva vida actual tenia fòbia a l’aigua (a la del mar, i tal... es dutxava, la noia... xD) i trastorn d’ansietat ja que pensava constantment que s’ofegaria.

Un altre noi, en la seva vida actual, havia visitat un munt de metges perquè tenia un dolor molt fort a l’abdomen. Li havien realitzat un munt de proves mèdiques que sempre coincidien en que no hi havia res anòmal. Així van acabar recomanant-li que anés al psiquiatra. I va anar a petar a la clínica del Dr.Weiss. Després d’algunes sessions de regressió... l’home va relatar que en una de les seves vides anteriors havia mort a causa d’una llança que li havia travessat l’abdomen, just en el punt que actualment li feia mal.

I tot això és una concepció molt romàntica de les psicopatologies. Si tot fos tan senzill com deixar-te hipnotitzar per treure’t les angoixes, les pors, les fòbies, les depressions... doncs no hi hauria tants problemes en aquesta vessant de les persones...

D’altra banda, aquest psiquiatra després d’experimentar tot això amb multitud de pacients, va trobar-ne una que feia de mèdium entre els “esperits superiors” i ell. A veure, tot lo anterior, tot i el romanticisme que ho envolta, de tant en tant, m’agrada pensar que és veritat: m’agrada pensar que a la gent que més m’estimo me la podré tornar a trobar més endavant, infinitament... (sí ,ja sé que és surrealista però de tant en tant ja va bé somniar...). Això dels “esperits superiors” ja em sembla una anada d’olla important, però bé, us ho explico.

La noia aquesta relatava vides anteriors. En totes elles moria de forma brutal i molt jove. Quan la noia relatava estar morta, deia que veia uns esperits que l’envoltaven. En una de les sessions, mentre estava “reposant i esperant a entrar en un nou cos”, de sobte va començar a parlar amb una veu greu, molt diferent de la seva veu habitual, que va espantar al doctor.

Amb aquesta veu es va presentar com un mestre. Una ànima que havia adquirit tot el coneixement necessari com per no haver de tornar a un cos humà. Es veu que “el mestre”, a través de la noia, va començar a filosofar sobre la vida i la mort. Total, que definia la vida com un camí per a assolir la veritat absoluta. Que cada cop que adoptem forma humana, és per a adquirir uns coneixements determinats o per fer que altres ànimes els coneguin. Per exemple, si uns pares tenen un fill i a les tres setmanes de tenir-lo el nen es mor, és perquè havia de donar-li una lliçó als seus pares... perquè les seves ànimes havien d’aprendre el dolor de l’amor incondicional. I així un llarg etcètera del perquè de la vida i la mort.

Com crec que m’estic fent pesada amb el tema, només em queda recomanar-vos que si us pica la curiositat us llegiu algun d’aquests llibres, altament recomanable és el de “Lazos de Amor” (els altres són una mica massa densos). Si t’ho prens com a ciència ficció és apassionant.

Òbviament no defenso res del que he escrit per aquí a dalt, però m’ha semblat un tema prou maco com per donar-vos-el a conèixer.

I ja sabeu... si mai aneu pel carrer i us creueu amb algú i teniu aquella sensació de: “hòstia, jo el conec i no sé de què”... pot ser que hagueu coincidit amb ell en una vida anterior... potser vareu lluitar junts en alguna croada famosa.... o potser vareu protagonitzar algun esdeveniment important per a la història mundial. En definitiva... potser sou... ànimes bessones! xD

[Per cert! Moltes felicitats a totes les Mercès que llegeixin aquest bloc!!! (que no sé si n'hi ha gaires, però vaja...) xDDD].