L'altre dia pensava... com deu ser viure sol? Sola, en el meu cas. Però això tant és. Com deu ser tenir una casa sencera per tu? Ha de ser una passada. Dic jo. Que sí, que d'acord que ja no tens ningú que et renti la roba, ni que et faci el llit, ni que et tingui el dinar preparat quan tornes a quarts de quatre de la uni... però ha de ser fantàstic entrar i sortir quan i amb qui vulguis. Sense haver de donar explicacions a ningú. Gaudint de la llibertat recentment adquirida.
I aquí volia arribar jo. A donar explicacions. Perquè... com li expliques a tons pares que portes un mes sortint cada cap de setmana i que ja no et queden peles? I a sobre et miren amb cara de: "com no et posis les piles, acabaràs fregant plats al McDonald's" (quan saben perfectament que al McDonald's no hi ha plats... Oh! Déu meu! En realitat t'estan dient: "no trobaràs mai feina de res... aquestes juergues contínues t'abocaran a la més fastigosa de les pobreses....").
I llavors et qüestiones, potser tenen raó. Potser m'hauria de posar a estudiar. Fantàstic, els "pepito grillo" aquests que tens per pares t'han menjat la olla i ara, diries que fins i tot et ve de gust estudiar. Et tanques a l'escriptori, obres un llibre i poses la vista a sobre: "si alguns dels dèficits neuroanatòmics en l'esquizofrènia representa uns indicadors... la banca te ofrece cambiar de caja, lo quieres hacer? Allá tu". Merda... els teus progenitors han decidit que al Jesús Vázquez no li val amb estar bo, sino que a més deuen pensar que té una veu preciosa, que cal que sentin tots els veïns de l'escala.
"¿Podéis bajar la tele?" "Ntch... joder..." (aquests farfulleos provinents dels personatges asseguts al sofà són gairebé imperceptibles... tant com la davallada del volum de la tele). En fi, caldrà sobreposar-se a la veu una mica histriònica del senyor Vázquez per seguir amb els apunts... "en un estudi de bessons que comparava les mesures neuroanatòmiques regionals en pacients.... mamaaaaaa! Dónde está la toalla?". ¬¬. Fantàstic, la teva germana ha decidit que és el moment de dutxar-se. Visca! Això implica que l'escalfador començarà a fer soroll, que posarà la ràdio a tota pastilla i que... bah! A la merda l'estudi, et connectes a internet a veure si algú ha actualitzat el blog....
Res. Tothom deu estar estudiant. Això vols creure. Doncs et decideixes a passar els apunts a l'ordinador i fer algo de profit mentre perds el temps esperant que algú es connecti. Comences a passar apunts: "l'esquizofrènia consisteix en diverses patologies, cadascuna d'elles... hola!" Visca! S'ha connectat el colega. Au, tanques el word, i deses els apunts a la carpeta.
Collons, quan et decideixes, tot es posa en la teva contra per estudiar. Segur que si visquéssis sol, no t'hauria interromput res... o sí... potser vindria algún amic a fer les birres... total, que això m'aboca a pensar: siguis on siguis, per molt que t'hi esforcis, no estudiaràs a menys que vegis que l'examen és al dia següent...
28 comentaris:
mmm...
jo també vull viure solaaaaaaaaaaaa
ha de ser fantàstic. a mi lo únic que m'aturarà (a part del tema econòmic) serà el pensar en: i si es fon una bombeta? i si s'espatlla la tele? i si hi ha un bitxet que em fa por?
nota mental: buscar company de pis.
¬¬' Laia, Laia, Laia...
1.Si es fon una bombeta, se'n compra una i es posa.
2.Si s'espatlla la tele, es tira a pendre pel cul i se'n compra una altra (sí, ja sé que sona pijo, però pregunta els honoraris que té un paio que te la vingui a arreglar...).
3.Si hi ha un bitxet que et fa por, hi ha "cucal", per exemple, per matar-lo (a no ser que sigui un bitxo-yonki addicte al cucal, com els escarbats del poble...)
Si busques company de pis que sigui per utilitzar-lo per a coses més... productives (o més plaents, segons com es miri xD).
nota mental: buscar company de pis igualment ;)
Tampoc caldria que fos un company, no? Vull dir, podria ser un visitant eventual, no? Jajajaja! Podria ser sempre el mateix, però no cal que es traslladi a viure amb tu... que els calçotets, de moment, els hi renti la mare! ;)
Jajajajaja! We are the champioooons!!! Jajajajaja!
Nota mental: no viure amb la Sílvia.
;)
jajjajajajajajaja
Viure sol, en realitat vol dir no viure amb els pares, no haver de donar explicacions a ningú, com deies en el post.
Doncs la veritat és que està molt bé, genial. Jo porto 1 any llarg, i puc dir que tot són avantatges.
També he de dir, que si no tens ingressos estables que et permetin afrontar les despeses, i la maduresa i coratge suficient per afrontar totes les responsabilitats que es presenten, millor ni pensar-ho!
Una bona prova de foc és la mateixa recerca del pis. Si ets capaç de cercar un pis durant mesos, aguantant tota mena de irregularitats, intents de presa de pèl, pisos de merda que flipes, maltractes i prepotències dels administradors, etc, etc, ..., si superes tot això sense caure en una profunda depressió, llavors és que estàs a punt.
Buf... el problema que jo veig en això: "si no tens ingressos estables que et permetin afrontar les despeses, i la maduresa i coratge suficient per afrontar totes les responsabilitats que es presenten, millor ni pensar-ho!" és la primera condició. Buf... lo dels ingressos estables és complicat ara per ara... les classes particulars tampoc no dónen per tant! :P
D'altra banda, realment em faria una mandra horrorosa posar-me a buscar pis... suposo que quan tingui la decisió ferma, ja m'hio enfrontaré amb valentia! ;) (i si més no, ja et demanaré consell :P)
El més pràctic seria que anèssis a viure amb la maduixeta, ja que veig que teniu una comunicació quasi permanent!
El dia us donaria molt més de sí!
UHm... "Nota mental: no viure amb la Sílvia"
Que va! JO passo de viure amb dones. En sèrio, és una cosa que tinc bastant assumida. Mai podria compartir pis amb una dona... m'acabaria odiant... :P
mmm... sóc una mala influència per la Sílvia, jo... jajajaja
a més... jo també prefereixo companyia masculina... juas... sempre i quant pugui conèixer a un tiu normal que no passi de mi... tot un repte... jajajaja
[Nota per a la maduixeta: jo no he dit que vulgui viure amb un tio, tampoc... de moment m'agradaria viure sola... encara que tingués visites de tant en tant]
companyia masculina no permanent, doncs.
això! aneu a viure soles les dues i jo ja usa faré visites! mujajaja!
i quants anys dius que tens?
xD
i quants anys dius que tens?
xD
quines preguntes!!
vint-i-pico, i hasta aquí puedo leer! :-D
Vaja, vaja... el senyor desgraciat no es vol descobrir... jajajaja!
Bé, és una bona edat. Vintipicu... ta bé, no?
"serà que sóc massa jove, per fer-me gran... no puc fer-hi res..." (no sé, el meu DJ particular punxa aquesta cançó ara mateix...)
Viure sol és l'òstia si t'ho saps fer bé. Jo pel moment he fet experiments, els últims dos anys que els meus pares han marxat a l'estiu un mes sencer, doncs he aprofitat per fer vida d'independent, amb 21 anys és bona època de fer experiments. Fas el que et surt, és clar, però després has de posar la rentadora, tendre la roba, doblar-la, rentar els plats, fer el dinar, el sopar, anar a comprar... etc. Ara, a mi m'agrada, i me'n surto fent el dinar i el sopar. I si tinc ganes de fer un volt, per exemple, a Vitòria, o més lluny, a Barcelona, doncs ho faig i no li he de dir a ningú res. Si algú em vol de company de pis, que em truqui, d'aquí a no gaire estaré disponible, jeje.
Mmm... no està gens malament la oferta laprí (o iaprí)... jajajaja! Quina dius que és la teva especialitat culinària???
[no sé si podràs superar la carbonara del desgraciat... :P]
Laprí, amb ela, però el meu nom real és David.
Bé, la meva especialitat culinària, doncs pel moment no he fet grans coses. Llenties, mongetes, patates fregides (que no faltin), ous ferrats, filets de vedella, i també coses que es fan al microones, pel moment coses fàcils, però a poc a poc aniré aprenent mes.
Encantada, David. Muak, muak. Què tal? ;)
Des de Madrid pilles la cuina de l'Isma? Jajajaj! Apunta algunes receptes i un dia ens sorprens amb un bon dinar, ok? ;)
Doncs sí, moltes vegades he pensat a fer alguna de les coses que fa l'Isma, però encara no m'he atrevit. He de fer algun experiment un dia, a veure que tal em surt, i després us invito a degustar els meus plats, jeje.
El Isma és el de cuina per solters?
Doncs jo crec que ell no és solter o bé és un solter superdotat, pq si us ensenyo jo la cuina d'un solter -a part dels carbonara- fliparieu!!
Jajajaja! Jo no crec que aquest home sigui solter... de fet no crec ni que sigui un home... jaajajajajaja! És broma, és broma (Isma, un petonet, des d'aquí xD).
De fet, si voleu que us digui la veritat no he vist mai cap programa d'aquest paio... jajajaja! [tampoc no ho necessito... sóc una soltera que cuina bé... ;)]
Clar, això diem tots. Com a mínim quan pregunta la iaia.
Jajajaja! No, no. T'equivoques. Jo a la meva iaia li dic que no sé cuinar. Així li faig peneta i em fa unes croquetes que... buf!
[Jo només sé cuinar quan m'interessa! Jajajaaja]
viure soles deu ser la reòstia montà en bicicleta. Jo a lo màxim que he pogut aspirar és a un pis d´estudiants , patrocinat els papis, això si... i ja m´ho passe bé... que bé
? m´ho passe meeeel! que et vols dutxar quan arribes de festa? pos et dutxes. Qui hui no vols anar a primera hora
? pos no vas...
Al meu pis tenim tan aprés que al piset s´està mel que fins i tot hi ha dies que fem el gos les 4 (i això ja és nivell,eh?). Lo millor va ser un dia, que ens vam alçar a les 11 del matí totes (se suposa que totes matinem)i am tota la tranquilitat del món vam esmoçar i vore Ana Rosa... i vengaaaa...! xDDD
i si, en tot cas, cal proveir-se d´algú que es brinde a fer estes cosetes com lo de canviar la bombilla, matar a les cuca,etc, etc, etc... perquè val, vure soles mola... però també te´n adones que com casa no hi ha res!
Jajajaja! QUina gràcia, Olenska! La rehòstia montà en bicicleta, ha de ser, efectivament! xDDDD Que bo, mare, que bo!
Publica un comentari a l'entrada