7.5.06

Retorn a la Normalitat

Bé, després dels grans relats escocesos (mai millor dit, lo de "grans"), i de que ma germana em digués "cómo te aburres, no? Ni me los he acabado de leer", torno a la "normalitat " del meu blog. Bé, lo de normalitat, ja veieu, ho he posat entre cometes... molt normal no és... però és meu, i li tinc carinyu... vés quina cosa!

De tota manera, la Laia (del Casal) em va dir ahir que havia rigut molt amb els relats, i l'Alba em va dir que se'ls imprimiria per posar-los a l'àlbum de fotos... me n'alegro que us agradin! Jejejeje! Però ara tornem a la normalitat, això deia... que me'n vaig del tema! Uf, quina dispersió més tonta!!!

Ah! He trobat el llibre de Pensament que "havia perdut" (estava traspapelat amb els apunts de ma germana). És una bona notícia això, i... mira, m'ha posat de bon humor!!!

Ja veurem, però, aquesta tarda: tinc assaig general de l'obra de teatre i... no sé si heu fet mai teatre, però els assajos generals sempre surten mooooooooooooooooooooooooooolt malament. Així que suposo que els nervis començaran a aflorar ja avui a la tarda, i aguantaran fins el dia de l'estrena... bé, ja us explicaré!!

7 comentaris:

maduixeta ha dit...

Molta merda!!!

aaaai la normalitat... jejje

j.d ha dit...

A mí siempre me ha gustado la idea de hacer teatro, pero nunca he sentido un impulso enorme de enrolarme. Qué obra representáis?

Alepsi ha dit...

Pues hacemos una obra infantil, esta vez. Es una adaptación de "El Mago de OZ" con música original del grupo de teatro... tiene su gracia, pero ya veremos cómo va el día del estreno... :P

maduixeta ha dit...

jo vindré a veure't!!
(amb ressaca, perquè hi ha plan per la nit anterior ;) )

Alepsi ha dit...

Per suposat que vindràs!!! Tu, i tots!!! Jajajaja! Passaré llista!!!

[Sé que després me'n penediré... nivells d'ansietat augmentant...]

j.d ha dit...

Uff, yo tendria una tensión brutal la verdad

Alepsi ha dit...

La verdad es que se pasan nervios... pero ese histerismo previo a la salida a escena es un subidón de adrenalina que se encuentra en pocas ocasiones... y luego vale la pena cuando alguien se te acerca y te dice "lo has hecho genial!" [aunque sea mentira, pero tú te lo crees y sonriendo piensas en la próxima vez que te subas a un escenario]