13.5.06

Vull Ser Feliç

Ahir vaig tenir reunió a l'esplai. Com sempre, vaig arribar la primera i, com sempre vaig haver de fer jo sola l'esforç de pujar la persiana. Cada dia pesa més.
M'agrada estar sola a l'esplai. És una sensació agradable. Un silenci, que fa difícil d'imaginar que els dissabtes a la tarda aquelles mateixes sales s'omplen de crits i rialles de molts nens.
Vaig anar a secretaria i vaig buscar els cançoners i una guitarra. Vaig seure a la cadira i em vaig posar, emocionada, a cantar. Tot això, a què ve? Doncs que, volia escriure una cançó que, mentre la cantava, em va fer pensar molt. És preciosa, sens dubte, de les millors que hi ha en els cançoners que ronden per l'esplai... És una cançó que ni és trista, ni és alegre, és sincera. A més, li podria dedicar cadascuna de les estrofes a una persona diferent (jo crec que si alguna d'aquestes persones entren aquí i ho veuen, sabran identificar-se, o potser no... no, més aviat no, bé, de fet només una en seria conscient, jo crec). Bé, si mai entres per aquí, et dedico l'estrofa que et pertany.

De fet, amb el que em vull quedar de la cançó és amb la frase que està en gran. M'ha ensenyat una cosa: que estar-se preocupant pel que passarà, només porta a no gaudir del present. Per això sempre cal mirar endevant, avançar, però sense obsessionar-se amb el futur. És una lliçó que he aprés aquesta setmana, i no la vull oblidar. Sé que sona molt grandiloqüent però: VULL SER FELIÇ!


QUE TINGUEM SORT
(LLuís Llach)

Si em dius adéu,
vull que el dia digui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",

que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar

el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,

no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

2 comentaris:

maduixeta ha dit...

bon dia!

he llegit l'entrada i he buscat la cançó, ara l'estic escoltant. Ohhh que relaxant! Quina sort tens de saber tocar la guitarra! Que guai.

jo també vull ser feliç, i qui no? la felicitat és tan mmm... indescriptible, oi? jeje... a vegades de la manera més tonta, t'alegren el dia. Un somriure.

Anònim ha dit...

Jo també vull ser feliç.
També m'emociona aquesta cançó. Per a mi és un himne des de fa molts anys.
Hem de lograr ser feliços per nosaltres mateixos, sense necessitar res ni ningú i així ens sentirem plens.
Una abraçada.