De sobte resulta que sóc perfecta. Que sóc fantàstica. Que m'estimo! Per fi! I tot gràcies a una gran nit de festa. Aquella nit va marcar un abans i un després, crec que no la oblidaré mai.
Amb diferència el millor de la nit va ser la dedicatòria d'una cançó. De sobte el DJ: "esta canción es para Sílvia..." ooooooooooooooooooooh! Gràcies amors!!! Sou (som) les millors!
Ja veieu, estic de bon humor! Gent, estimeu-vos tal com sou, que sou perfectes per tothom, per qui vulgui, per algú, per vosaltres, no sé si m'enteneu...
(ah, la meva frase de dissabte "no m'entren els pantalons del Bershka [léase Laia's blog] però m'entren tios" es canvia a partir d'avui: m'entren els pantalons de l'Stradivarius i... m'és igual si els tios entren o surten!!!!!). Oooooooooooole!
5 comentaris:
la vida a vegades és maca, a vegades no ho és.
m'alegro que dissabte fos tan maco.
petons!
Vaja, llegint això pensava que estaves de bajón, però he llegit la teva nova entrada i veig que no, me n'alegro! Jajajajaja!
No more dramas, no moooooore! Ha quedao clarito???
no estic en el meu millor moment.
la meva entrada al bloc és maca i optimista, pq una cosa no quita la otra.
Perdoneu la interrupció i la manca de tacte, però... per ximple curiositat terminològica, això de no m'entren els pantalons del Bershka, però m'entren tios, és una qüestió física-vaginal o bloco-virtual?
¬¬ Byte Verd, Byte Verd... òbviament no és ni una cosa ni l'altra... que "entrin homes" en el nostre argot vol dir que ens ronden homes, que ens parlen, que ens diuen lo bones que estem... sí o no Laiona??? ;)
Publica un comentari a l'entrada