Diumenge. Un altre diumenge. No sé ben bé per què, però els diumenges no m'agraden. Gens. Gens ni mica. Diria que ja hi ha una altra entrada similar de fa un mes o un parell de mesos. I és que, realment els diumenges són una merda.
El diumenge és el dia anterior del dilluns (plas, plas, gràcies pels vostres aplaudiments, m'ha costat arribar-hi), però no és això, els que em coneixeu sabeu que no em fa res llevar-me d'hora i anar-me'n a la universitat (bé, si que em fa: em fa mandra; però em llevo igual). No és això, no... és quelcom més... és alguna cosa que no sabria explicar amb paraules... és una sensació de "deixadesa", de "no saber", d'estar perduda, al cap i a la fi.
No sé, sembla que després del "subidón" Escocés... ha vingut la fase depressiva del trastorn bipolar... i torno a estar una mica pels terres.... però cada cop em duren menys les fases depressives i més les maníaques!!! Així que compto amb, demà al matí, després de la sessió d'esport, l'adrenalina pujarà i el meu estat anímic tornarà a ser òptim!
6 comentaris:
estic d'acord amb això dels diumenges, no m'agraden gaire tampoc :s
mmm, sí, després de l'esport estarem millor, o no. No sé si escriure el que estic pensant, de fet val més que no ho faci. "Monotema", saps? Ment malalta!
totalmente confirmado!
Qué está confirmado? Que la sesión de deporte nos ha subido la moral? Jajajaja! O que después del domingo viene el lunes? ;)
please sunday's death right now
Cohone! Quins comentaris més raros... home, tampoc no cal que els diumenges morin, no? Dic, perquè sino no s'hauria d'odiar un altre dia... i al final els matariem tots... i... què passaria si ens quedéssim sense dies de la setmana?
¿Como os atreveis a criticar los domingos? No teneis verguenza...
Ese dia en que te levantas a las 2 de la tarde, comes, te echas la siesta, te levantas a las 7, te vas a tomar una birra, y ale, a dormir. ¿¿Pero que criticais??
Silvia, y no me seas bipolar; y si no puedes evitarlo, chupa pilas. Que no me entere yo...
Publica un comentari a l'entrada