Vull dedicar-li aquesta entrada a una persona molt especial. A una persona que potser no ho llegeixi, però que potser, algun dia per casualitat algú li diu que té un regalet al meu blog... i sé que li farà il·lusió.
Li vull dedicar aquesta entrada a la persona que ha compartit sopar amb mi aquesta nit. "Sois pareja?" Doncs no, encara que l'haguem mirat amb cara de "a tu què t'importa" ens ha sobtat tant que no hem pogut ni contestar!
Li vull dedicar perquè vull agraïr-li tot el que està fent per mi. Vull donar-li les gràcies per estar al meu costat quan la necessito... vull dir-li que me l'estimo moltíssim i que... la vida encara donarà moltes voltes, però sé que no ens perdrem l'una a l'altra en cap d'elles, oi que no???
Només volia fer apologia d'una amistat sincera que m'uneix a una persona molt especial... gràcies, simplement, gràcies!
8 comentaris:
Bueno, yo creía que era una cosa universal. De hecho se lo dediqué a ella porque es la que más tiempo lleva aguantándome... espero ir dedicando más entradas... últimamente me ha dado con la sinceridad, y, sinceramente (valga la redundancia) es fantástico ser sincera...
esto esta bien, a mi me gustaria ser siempre sincero a tope, pero hay un algo deber ser el superyo que te hace frenar de vez en cuando
Bueno, a mí también me gustaría serlo siempre, pero obviamente, a veces se hace muy complicado. Sobretodo para alabar a otra persona, quiero decir, es más fácil decir: "eres idiota" que decir "te quiero".
Pero como Laiona diría: "no hay que confundir la sinceridad con la mala educación"
si, eso cuesta más la verdad. Como imaginarias un mundo en que todo el mundo fuese sincero?
m'encanta veure com em coneixes!! quan parlo m'escoltes!!
odio la gent que confon la sinceritat amb la mala educació. Si us caic malament, sisplau mai m'ho digueu a la cara, millor rajeu de mi a l'esquena... "ojos que no ven, corazón que no siente". Si porto algo que em queda malament no m'ho digueu, tan sols si us pregunto "què us sembla això?", digueu-me "home, no és de lo millor que tens...". I ja està, així de senzill.
bè algú mha dit que hi havia una coseta q m'interessava llegir del teu blog...I m'ha agradat veure-ho. Si que donarà moltes voltes encara i no preguntis aquest oi q no ens perdrem? no no! per suposat que no! Fins ara ens ha anat prou b no? amb moments de tot... rallades teves, meves... i fins ara hem pogut contar una amb l'altre no? festes... anades d'olla.... i més que vindrà...no crec q ara canvii ja... només i va haver un moment en q no sabia com aniria tot plegat... i crec q ha anat prou bé... merci silvieta... pq aixo de q t'aguanto... seria tb al reves no... i jo no diria aguantar... diria estar pq volem estar no? I res q stic molt happy de tenir una boja com tu per amiga!!! q m'escolta quan li foto la rallada i m'anima... i fa amics quan va a sopar a llocs.... i demana coses rares... jeje
Lo de soys pareja em vaig quedar amb les ganes de dir-li que si... xo em va pillar massa per sorpresa.
doncs aixo q vals molt neni i q hi ha molta gent q te vigila...(encara q em diguis q dit per mi fa iuiu) q t'stima i q te vol a prop!
Ara m'has tornat a fer plorar... estic d'un sensible últimament... jejejeje! Però ara ploro d'alegria. De vegades és fantàstic tot!
jeje ultimament causo aquesta sensació en tu? em començaré a preocupar... pero bueno si es d'alegria no pot ser dolent no? nena tovetaaa benvinguda al club;)
Si has de plorar q sigui d'alegria.... i si plores pq stas trista pensa en tot el q t va fer plorar d'alegria... i arrencat un somriure
Publica un comentari a l'entrada