Cel d'hivern.
Erràtic cantautor que mires la lluna.
Llac de colors que reflecteixes la seva màgia.
D'aires obscurs es tenyeix.
Himnes d'ocells que canten al vol.
Impregnats de llum els arbres dormen.
Veus? No és tan complicat:
Estreny les mans
Riu
Només és un cel que es pinta del color que vols
6 comentaris:
Preciós.
Quina melangia m'ha fet sentir... perdó, estic una mica tonta.
Que bonito! la vida es bella, disfrutemos de las alegrias que nos ofrece
Ja sabeu pinteu el vostre cel del color que volgueu. Només així sereu els responsables del vostre hivern.
[estic inspirada avui]
Cel d'hivern
Enceses les ganes de cardar
Llepa'm
Desgarra el meu
Himen
I follem de
Veritat, aprofita que a l'
Estiu serà més lleu el meu cel,
Recuperada de la meva
Ninfomania hivernal
Si es que soy un poeta...
Uh... eres un cafre, Sergio... pero tiene hasta su gracia el poema. La verdad es que hasta me gusta.
Pero bueno, con lo bonito y lo romántico que me había quedado... en fin, qué dura es la realidad! Jajajaja!
que labia más "especial" que tienes, sergio...
sílvia d'aquí una estona miro de fer la meva pròpia versió del cel d'hivern aquest... a veure les meves dots de poetessa...
Publica un comentari a l'entrada