El Cromosoma Y (o bacronià)

Aaai... "una de cal y otra de arena".
Després de la seriositat de les meves últimes entrades, la Laia m'ha tornat a contegiar la seva bogeria (maybe... autoinduïda?) i aquí em teniu per fer una dissertació sobre... "El Cromosoma Y".

Els esdeveniments de les darreres setmanes m'han portat a elaborar tota una teoria al voltant de la genètica del gènere humà. Diverses parts ja han sigut exposades i acceptades per persones d'ambdós sexes, tanmateix, no podia passar gaire més temps sense que en deixés constància escrita.

Aviam, per començar primer postulat de la teoria:

• Els homes i les dones som diferents. Aplastant, no? Doncs sí, ja sé que és una chorrada de postulat, però és bàsic per entendre el que segueix.

Acceptant això podreu entendre "el perquè de tot plegat". Perquè és tan difícil que ens entenguem? Perquè tot sembla tan complicat "when you are in love"? Bé, doncs precisament això intenta explicar el segon postulat:

• La única cosa que diferencia als homes i les dones NO és el cromosoma Y: ok, ok, també ho sabieu, oi? Sí, però no és tan fàcil d'entendre. Aquest postulat ve a refutar la idea de que els homes i les dones som només diferents genèticament.

Ja en tenim dos. Però estic d'acord en que no diuen gaire cosa i és que... en realitat, el postulat important és el tercer:

• El cromosoma Y canvia la fisiologia del cos i, per tant, la de la ment: és a dir, tots sabem que aquest "meravellós" cromosoma canvia la constitució física del fetus, fent que es converteixi en un mascle. Aquí no m'hi poso. Però... el postulat ve a dir que juntament amb aquests canvis, a la llarga, el cromosoma Y acaba prenent un paper decisiu en la formació de la ment d'aquests mascles (que quan neixen, i durant la seva infantesa són taaaaaaaaan monos....).

I aquí ve el problema, estimats meus. El problema és queel cromosoma Y afecta al cervell. De quina manera? Doncs depén de l'home:

• A alguns els dóna per enguarrir-se (nou verb; algun dia faré un diccionari propi): és a dir, alguns es refugien en la seva condició de mascles per proferir marranades, insults i vexacions vers les dones (o vers els àrbitres de fútbol / jugadors; depén del moment). També pot ser que els dóni per determinar que qualsevol lloc és bo per rascar-se els collons (perdoneu-me l'expressió). [Per sort aquests homes estan desapareixent i cada cop en queden menys, però els que queden... buf, es fan notar!].
• A d'altres els dóna per determinar que ells són més homes que els altres homes (i per suposat, que les dones): aquests especimens són aquells que es fiquen contínuament en baralles, que busquen brega. Sempre estan per sobre de tot. Serien... el típic mascle dominant (que també sol rascar-se els ous en públic per demostrar que els té). Aquest tipus sol ser comòrbid amb l'anterior.
• Un tercer tipus serien aquells que, directament, tenen la intel·ligència emocional afectada: aquesta característica, però és bastant comuna en tots els homes, però hi ha uns, en especial, en els que la seva és anormalment reduïda. Són aquells homes que no vigilen amb el que diuen. Que fan més mal amb les paraules que amb els punys. Que no se n'adonen de quan una dona té interés en ells (amb la conseqüent desesperació de la pobra fèmina, que sol ser idiota perduda [això és una altra teoria "la del doble cromosoma X" que ja desenvoluparé un altre dia]) i, per tant, solen estar desesperats perquè no troben a una dona (quan, molt probablement, més d'una ja li tingui l'ull posat a sobre, però ells no se n'adonaran mai de la vida, fins que la pobra noia que frega la follia ja, els hi diu clarament (i de vegades ni amb això s'ho creuen) o els hi posa una meta a la cara, directament).
• El quart tipus són aquells als que el cromosoma Y ha afectat tant al cervell com als seus òrgans sexuals: es solen denominar a ells mateixos "sex machine". Tenen un radar de dones fàcils que els permeten descarregar la energia que el seu cromosoma Y els brinda. Creuen que tenir-los penjant a l'entrecuix és el millor regal que els hi podrien haver fet mai. Aquest grup també es pot denominar "el grup fantasma" i no per què no se'n vegin (que per desgràcia se'n veuen molts) sinó per lo fantasmes que poden arribar a ser.

Sincerament, a mi els que més m'agraden són els tercers. Al cap i a la fi solen ser encantadors, una mena de "genis de l'amor despistats (despistadíssims)", que són bons amics i... No! Aviam, són macos com a amics... però són molt desesperants quan t'enamores d'ells!
En fi, l'últim postulat de la teoria, el que li dóna nom, bàsicament és:

• El magnífic cromosoma Y fa que els homes es converteixin en uns cabrons en potència. Tots, sense cap mena d'excepció. No, no, homes meus, no us indigneu, que ara va l'explicació: el cromosoma Y fa que no us entereu de la missa la meitat (si seguiu llegint entendreu què vull dir). Aquest fet fa que les dones ho tinguem moolt complicat per entendre-us i per comunicar-nos amb vosaltres amb la qual cosa arribem a uns graus de desesperació que no són normals. I és que sembla que realment volgueu fer-nos patir, quant més, millor (que sigui així o no és una cosa que ens haureu d'explicar algun dia).