Falling

[15 Mar 2006 12:05 am]

Bé doncs… sembla que últimament tot s’hagi tornat en la meva contra. El meu estat primaveral, definitivament ha marxat per deixar pas a una tardor massa precoç.

Jo ja no sé què pensar. No sé perquè hi ha èpoques en que tot sembla posar-se cap per avall. En que quan més necessites a algú, més lluny el tens. En què quan tu tens problemes, tothom els te. I és que… et necessito. A ningú en especial. A tu. A qui sigui. Necessito… omplir-me amb somriures, llegir en alguns llavis alguna cosa més que un gest, sentir que unes mans són quelcom més que simples eines per escriure, saber que per a algú, per a tothom, potser, sóc indispensable.

I ara se’m planteja un dubte. Quan un psicòleg veu que està en situació de risc per a patir una patologia… què fa? Es fa fer una teràpia? O se la pot fer ell sol? I és que és molt dur combinar la meva situació personal actual amb la lectura del tema de Depressió. I… bé, suposo que deu ser allò dels hipocondríacs, però crec que tinc tots els números per que em costi molt sortir del forat en el que m’he ficat.

Ara mateix… la meva vida no porta rumb. No té direcció. I no és que no trobi motivació; simplement… no en tinc ganes. No sé. Espero demà pensar diferent… però ara mateix em ficaria al llit i desitjaria no despertar fins d’aquí a dos o tres mesos.

En fi, la vida segueix, que ningú es preocupi, segur que aviat estaré bé. De fet… no sé ni perquè escric tot això aquí (vés què li importa a ningú el que sento), però em va bé… és una mena de teràpia i… per a aquells qui ho volgueu, és una manera de conèixer-me una mica més.