Cap de Setmana a Taradell

[19 Sep 2005 07:25 pm]

Dissabte 10:00 a.m. Una motxilla amb potes arriba a l’estació de tren, mullada i cansada, la persona que va a sota, encara més. Salutació al Pau, què vens? No, vinc a acomiadar-vos. Genial… jo volia que vingués, però tenia reunió de caps (potser si que en té més d’un) a Gualba. Ens dona la seva ànima per que ens acompanyi el cap de setmana (l’ha feta ràpid, diu ell, però és maca (hi deu haver fotos, no?)). Les 10:10 a.m. ja hi som tots, el Pau ens acomiada, carreguem el cotxe (pobret… mira que anava ple) i cap a Taradell hi falta gent!
Ens trobem amb l’altre cotxe al Bonpreu i ja tots set fem la compra del cap de setmana: pa, tomàquets, enciam, patates, Vodka… en fi, tot lo indispensable.
Arribem a Taradell, ara no plou, però el cel amenaça més aiguats. Pengem l’ànima del Pau al llum que presideix la taula del menjador, per que ens acompanyi en tots els àpats. Distribuïm habitacions, em toca dormir amb la Sira al llit de matrimoni. Repasso la llista de la compra… collons! Ens hem gastat 6€ en una pinya! Acollonant del tot! De qui coi deu haver sigut la idea! Tots em miren… recordo que ha estat meva… només reso per que la puta pinya estigui boníssima com a mínim…
Per berenar tenim….. coca amb xocolata i lacasitos! Que bona! Les cuineres són felicitades com cal, si senyor, tot un detall, una sorpresa que no esperàvem!
Tot i la pluja, a la tarda encara tenim ganes d’anar a fer un passeig en un moment de calma que ens concedeix el cel. Anem al bosc i arribem a unes roques. És preciós poder estar en silenci a la natura… però envoltada de gent és difícil… diferents factors m’alteren, i com a producte tenim un manat d’emocions massa fortes per aguantar-les a soles. La Laia em consola… quin descans poder abraçar algú quan et sents desequilibrada emocionalment. Gràcies.
En tornar fem el sopar, deu n’hi dó la jornada gastronòmica que estem fent! Una bona truita de patates (rectifico, boníssima) amb pa amb tomàquet i embotits (un bull magnífic, del mateix preu que la pinya). Tot molt bo. De postre iogurt i cubates pels que no condueixen, no fotem!
Molt tard, massa i tot, potser, marxem a Vic, al Mercat de Música Viva. Volíem veure Gossos, però ja ha acabat (potser quan vam arribar a Vic encara tocàven, però vam estar fent rotondes…) així que veiem el final de Garmarna (un grup Suec… estrany, però recomanable, a mi em va agradar) i l’inici de “Los de Abajo” un grup mexicà una mica… comercial, diria jo. Després de que tothom ens hagi mirat a la plaça (deu n’hi dó la de parides que es poden arribar a fer en un moment) marxem a fer un tomb… oooooh!!! Una cafeteria! La una de la matinada! Hora genial per fer un cafè. Doncs si.
Quina gran festa! Ens separem per anar a buscar els cotxes, el David, la Laia i jo posem rumb al nostre quan de sobte…. se sent de lluny una cançó de Lax’n'busto! Una orquestra moooooolt perrera està tocant cançons de Rock Català… i de sobte a la noia que canta li agafa una mena d’atac… hosti, no, és que està ballant… té collons la cosa, ni és guapa, ni canta bé, ni balla bé… sospitós, si més no.
Arribem de nou a Taradell, un parell de cubates, un parell de partides a l’uno i cap a dormir… o intentar-ho… la presència de la Jessy en un dels llits de matrimoni (òbviament, no el que vam triar per dormir) va esvalotar la casa (d’això sí que hi ha fotos), en sèrio, Chuky el muñeco diabólico no té res a veure amb aquell bitxo!
Cap a les 5 per fi, el silenci de la nit i del son profund.

Diumenge matí, em llevo, faig el cafè (de fet ho intento, no sé trobar la clau del gas…) preparo les cosetes per esmorzar. Es lleven tots, es vesteixen, esmorzem ja a les 12. Matí esportiu, fútbol i bàsquet. El David aprèn a fer beixamel sota les meves ordres, queda molt bona, malgrat les expectatives que hi havia. Preparem el dinar i… gairebé se’ns ajunta amb el berenar. Per coronar l’àpat mengem la pinya… al final era bona i tot… més li valia per que si no cremo el Bonpreu (aquests atacs de piromania me’ls haurè de fer mirar).
Acabem de dinar a les 5, el David i la Laia marxen, que són pericos i avui juguen contra el Madrid!! MAaaaaaaaaaaaare meva, que bé!
Recollim la casa, fem les motxilles, repartim el jalar que ha sobrat i carreguem el cotxe. Pobret, se’n va encara més ple del que va venir! Apretadetes a la part del darrere del cotxe arribem a Barcelona, triguem més en travessar-la per dins que en venir de Taradell… però ja se sap… la circulació per Barcelona és un merder!