Soledat

[25 Oct 2005 01:58 pm]

Per molt que el títol de l’escrit convidi a pensar en la profunditat de les relacions, o la seva superficialitat, depén de com… no va per aquí la cosa… avui estic poc profunda, les meves neurones estan per complet dedicades a tot el que he d’estudiar. Jo diria que fins i tot deuen estar espantades, pobretes!
Total, que la soledat es refereix a l’estat en el que ens han deixat els meus pares… han marxat de vacances i ara estem, ma germana i jo, en plan… pis d’estudiants! I mai millor dit lo d’estudiants ja que ma germana està en plens examens de segon de batxillerat i jo estic… en formació contínua, a la universitat.
Ara pensava que potser és perillós dir que estem soles (encara que soles, soles, no estem)… ma mare sempre m’ha dit que aquestes coses es guarden en secret per evitar desgràcies (no vull donar idees, així que cadascú que pensi el que vulgui), i jo no tinc res millor a fer que penjar-ho a la web, a la vista de tothom: “és lo que té el gilipollisme”.
Però vaja, tampoc no em preocupa en excés, us adoneu que estic pensant com si aquesta pàgina se l’hagués de llegir tot el món mundial?? Jajajajaja! En fi… c’est la vie