25.4.07

Viure

Demà me'n vaig de viatge. Tornaré dimecres que ve (sí, faig un aqüeducte dels grans), suposo que fins llavors no podré actualitzar. Per això us vull deixar amb un post-reflexió.

-------------------------
Ahir vaig tornar a tenir assaig de Gospel. Ja sabeu, i si no ho sabeu seguiu el link de la paraula, que en aquest cor en el que estic no només cantem. Abans de cada assaig fem uns exercicis per conèixer-nos, per fer pinya, i per entendre què vol dir cantar gospel.

No sé si mai us ho he dit, però el gospel és un cant sorgit de les entranyes dels esclaus africans que treballaven de sol a sol. La desesperació màxima a la que arribaven els feia cantar per abstreure's (ja sabeu "quien canta su mal espanta").

Ahir, el director, va voler que experimentéssim una mica amb els nostres sentiments. Com sempre, per parelles, ens va demanar, primer que li descrivíssim a la persona que teniem davant com seria la nostra casa ideal. Allà on ens agradaria viure. L'únic límit era el que la nostra imaginació posés.
Òbviament, tant la meva companya com jo ens vam imaginar una súper casa, amb tots els luxes.
Després ens va demanar que ens imaginéssim amb qui ens agradaria viure. També, posant com a únic límit, la nostra imaginació. Totes dues vam descriure el nostre home ideal.... amb els nostres fillets súper ideals, també! xDDDD

Quan vam tenir tota la nostra fantasia muntada, ens va demanar que ens miréssim als ulls. I va començar a parlar: "un día, mientras disfrutáis de vuestra casa fantástica, llaman a la puerta. Es un hombre con la cara tapada. Os da la mano, y os dice que debéis marcharos de allí. Dejando todo atrás, sólo con lo puesto. Cuando salís, sin entender porqué os arrancan de allí, cerráis la puerta de la casa, y en ese momento, todo se derrumba. La casa, la gente que había dentro, todo. Todo a lo que habíais aspirado en la vida, ha desaparecido. Os vais de la mano del hombre misterioso. Que os lleva lejos..."

"El otro día, 33 jóvenes como vosotros experimentaron eso. Uno de sus compañeros decidió convertirse en el hombre misterioso, y arrebatarle los sueños a más de 30 compañeros. ¿Qué os hace pensar que vosotros sois diferentes? ¿Qué os hace pensar que mañana mismo, a vosotros no os vendrá a visitar el hombre misterioso? ¿Porqué os creéis más afortunados que ellos?"

"Ahora quiero que penséis que sois la persona que va de la mano del hombre misterioso. No la persona que se queda viendóos marchar. Explicadle a vuestro compañero cómo os sentís. ¿Habéis aprovechado el momento en que teníais vuestro sueño delante? ¿Habéis podido vivir al 100%? ¿Habéis aprovechado cada momento?"

Òbviament, la meva resposta va ser un NO rotund. Crec que no visc la vida. Sóc bàsicament feliç, sí, però... no la visc. Sempre projecto la meva felicitat en un demà. No en l'avui. Sempre visc a l'espera de que quan arribi el dia que.... seré més feliç. I quan arriba, penso, ostres i quan arribi.... encara ho seré més... I la felicitat no s'acumula. La felicitat són petites estones. Petits moments que et fan somriure sincerament. Petites històries, anècdotes, que et fan adonar-te que estàs viu, i que val la pena seguir.
Sóc molt conscient d'això que em passa. I crec que no sóc la única, ni molt menys. Estic intentant canviar-ho, però costa no projectar-me en el que passarà... i aprendre a viure el moment que tinc. Costa molt.

"Pensad que es posible que, mañana, os venga a visitar el hombre misterioso. Que os arrastre con él. ¿No creéis que valdría la pena recibirlo con una sonrisa? ¿Saber que aunque se nos lleve, hemos aprovechado cada pequeño instante?"

Doncs sí. Sí. Definitivament sí.

I aquí em va donar per plorar (i ara mateix em costa mantenir les llàgrimes dins els ulls). I el director, per sort, ens va donar permís per a abraçar-nos amb la persona del davant. I sort en vaig tenir d'aquella abraçada.... i ara en necessitaria una altra. Una abraçada llarga, càlida, tendra però ferma. Una abraçada que em fes sentir que val la pena aprofitar cada petit instant.

Us asseguro que l'abraçada que em va fer la noia aquella, no la oblidaré mai. Crec que vaig començar, en aquell moment, a viure la vida d'una altra manera. I per això ho volia compartir amb vosaltres. Perquè sé que, quan ho necessito, esteu aquí per a abraçar-me, encara que sigui només virtualment. Mil milions de gràcies.

33 comentaris:

Anònim ha dit...

Bones vacances, nena. Cuida't. Fins a la tornada...

Anònim ha dit...

Ai collons, llegeixo el post i no m'ho crec, tant contenta que et vaig veure ahir i avui llegeixo això, a veure si hauré d'anar a parlar amb el director aquest, però de moment reb una abraçada de les que et trenquen les costelles !!!! Sigues feliç i disfruta del aquaducte ;) :*******

dbartulos ha dit...

nenetaaaaa!!!! relaxxxxxx i un petoneeeeeetttt molt fort de la trastu hiperactiva!!!! :P

David JB ha dit...

Mil milions de gràcies a tu, Alepsi, per fer-nos sentir tan a prop teu amb les coses que fas. Que vagin molt bé les vacances, petons, adéu adéu ;)

David ha dit...

que ten vas de viatge??? i no m'havies dit reeees?! ja et val! bé, que et vagi molt bé el pont!

Encara tinc pendent passar-m un di a veuret cantar, pro et prometo que el dia mensy esperat em tens allà ;)

Anònim ha dit...

Bones vacances!

Però, tia, ja et val! Ara m'has deixat un nosequè! :s

Una abraçada!

MaRiNa ha dit...

q plorare jo tb!
al cole ens feien coses d'aqestes... pero en un sentit mes .. vamos que et feien sentir culpable i tot

vineeee q t'abraço!!

gatot ha dit...

Molt bon megapont! Passa-t'ho molt bé i fes un brindis pels que ens quedem aixecant el país! :D

No facis gaire bondat, que és molt aburrrit!!!

petons i llepades abraçadores!

Cristina ha dit...

Nena, quin post més maco!!! M´ha agradat molt i entenc perfectament que et posessis a plorar. A mi m´hauria passat igual. Sóc de llàgrima fluixa. Passa un bon pont. Fins aviat!!!!

Unknown ha dit...

Bones vacances mossa!
Ostres! Quin post! M'he quedat...

Clint ha dit...

Ei jo t'abraço el que faci falta...però agafa vacances que això del gospel jo em pensava que era de bon rotllo i tal, tots cantant i ballant i resulta que no...o el mal rotllo és per compensar el megapont que nosaltres no podem fer? però tu passa-ho bé!

Ulisses ha dit...

1-ara has fet que ho imagini jo...
jope... m'has deprimit...

2- No marxis!!! Tu de vacances i l'Onix de vacances!!!!!
acabo de perdre els lectors potencials del blog... XD

es broma, pass-t'ho molt bé ;)

Joana ha dit...

Una abraçada i... no deixis per demà el que puguis fer avui. Típic tòpic, però real!
Au vinga a disfrutar...que nosaltres ja treballarem.

Anònim ha dit...

me s´ha posat la pell de gallina...

La gent en general, i jo em senc inclosa en el pack, acostumem sempre a pensar en el demá, i mai ens adonem del que tenim en eixe moment.

A mi m´ha passat això, que un dia m´alce i tot estiga "del revés". Esta situació sols va ser una temporada, però fa que pensar. S´ha de viure el dia, aprofitar-ho al màxim i valorar el que es té en el moment. Encara que després se´ns oblida...


Vinga Alepsi, que passes un bon aqüeducte ;)

efe ha dit...

Alepsi, m'has deixat sense paraules. De veritat. Això és el que jo volia dir fa molt de temps, però no sabia com. Ara ja sé. Em dónes el post per a que el vaja ensenyant arreu?

Metamorfosi ha dit...

Gaudeix de les vacances des del primer moment guapíssima!

Petons i fins la tornada!

Anònim ha dit...

Un post molt maco, Alepsi.
Que vagi molt bé el pont, fins la tornada! :)**

Alepsi ha dit...

Papa!!! Gràcies!!! Cuida't tu també, ok? ;)

Gràcies per l'abraçada, Farlopa!!! :D
No cal que vagis a parlar amb el director, segueixo dient que és un crack... encara que ens faci plorar, de tant en tant... fa reflexionar, no sé... [ei, però que estic bé, eh? Contenta i tal! xD]
:*********

trastu!!! Quina ilu veure't per aquí! Gràcies pel petonet!!! Em sap súper greu no veure-us abans de marxar... snif!!!

Gràcies Laprí!!! ;)

Jajajaja! AzRi3L, quan vulguis, home! xDDDD Bon pont a tu també! ;)

Gràcies tarambana!! No et quedi el nosequè.... no sé, pensa que, fet i fet, ja és això, viure... i tu ho fas, n'estic segura, oi? ;)

Hottia, MaRiNa, fer això al cole ho trobo una mica dur... allà, al gospel, com a mínim, la cosa és voluntària, i si no t'agrada, gires cua i marxes (i hi ha molta gent que ho ha fet, eh?)... però al cole...
Gràcies per l'abraçada, guapa!!!! :***

Per suposat que no la faré, Gatot!!! Jajajajaja! Muas!

Ui, Cristina, la gràcia és que jo, pel general no en sóc gens de llàgrima fluixa... allò em va afectar d'una manera increible... no sé, ja està bé que, de tant en tant, et facin reflexionar.

Espero que no t'hagis quedat malament, Tirai... només era per reflexionar, no per entristir, eh??? ;)

Gràcies per les abraçades, Clint!!! :D
Lo del "mal rollo" del gospel és per entendre la essència dels esclaus. Si fos per aquest home ens fotia a remar! xDDDDD

Ulisses... col·lega, si tu et deprimeixes... xDDD Va home, que ets el més jovenet que ronda per aquí, prent-te el post com una reflexió, i intenta viure al 100% cada dia, ok? ;)

Certament, Joana, un típic tòpic que tots hauriem de seguir. Aquest i el "carpe diem"... ens l'hauriem de tatuar tots al cervell!

Doncs sí, olen_nska, com deia és complicat deixar el demà de banda i viure l'avui, el moment. Perquè hi ha moments que penses "i això per a què serveix?" "per a què vull viure al 100% això?"... però si mires... resulta que ho estàs vivint, que sents alguna cosa, que hi ha quelcom que et remou....
I encara que després s'oblidi, la sensació d'haver viscut ens provocarà, si més no, un somriure. ;)

Jajajaja! Clar, Efe, ja saps, tot teu. xDDDD
Igual hauries de venir amb mi a fer gospel... ja veuries com t'inspiraves! xDDD

Això penso fer, Metamorfosi!!! Jejejeje! Des del moment que m'emprenyi amb la RENFE perquè va malament, fins el moment que torni... xDDDDD

Gràcies Pd40!! Igualment!!! Passa molt bon pont!!!! :****************

Anònim ha dit...

M'agrada molt la teva forma de mostrar els sentiments als demes. T'has expressat perfectament i ho he pogut sentir a la meva carn :-)

Una abraçada ben forta (d'aquestes en pla os) i que et vagi molt bé el viatge!

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Collons! tu! m'has fet posar la pell de gallina!!!

Bones vacasiones!!!


Petonets

Xiluso ha dit...

Saps, fa sis anys em va venir a veure l'home misterios, va ser horrible. Per sort vaig poder deixar-me anar de la mà i vaig poder tornar. Va costar molt refer-se però aquí estem. Aprofitant la vida com si fos l'ultim moment.

Per cert ja t'has fet un kilometrico. es que no pares :D

iruNa ha dit...

Primer de tot, encara que tard, t'envio una abraçada enorme, gegant i profunda.
Després dir-te que és molt certa la reflexió que fas i que està molt bé que el vostre director us faci viure aquest tipus d'experiències.
Jo crec que la felicitat no és la fita d'un camí, és cada pas que fem. I hem d'aprofitar al màxim tot el que anem vivint... ja ho diuen no? carpe diem!!!
bé, molts petonets plens de felicitat i passat-ho genial aquests dies nena, que aquí et trobarem a faltar!!!!

Anònim ha dit...

tot enriqueix, oi?

q xulo aquest moment de trobada. seize the moment! diuen! :)

Laia ha dit...

Felicitats alepsi pk per fi t'has adonat que hi s'ha de viure el present.
jo tb penso en el demà... en que hauria de gaudir mes l'avui i tot plegat... i sé que costa...
pero d'un temps ençà estic gaudint de l'avui i de la vida... miracles de la psicoteràpia jeje

simplement dir-te que adonar-te de segons quines coses et fa plorar pero despres et sents molt millor!
et comprenc perfectament...

t'envio una abraçada meva i gaudeix del pont, pk t'ho mereixes!

kissus wapa!

Mon ha dit...

per quan un recital?

Anònim ha dit...

si ja ho dic jo que això del gospel no és bo...

apa, una abraçada de les que tu t'imaginis i a viure!!

Lara ha dit...

M'ha agradat molt el teu post d'avui, Alepsi. Estic d'acord amb això que dius. No ens adonem que passen instants feliços i sempre esperem a demà. Carpe diem!!
Que t'ho passis molt bé aquests dies, tú que pots!
Un petó.

Anònim ha dit...

Una abraçada a temps fa miracles bonica, espero que t'ho estiguis passant de conya...ja saps que volem fotos, si son pornos millor que millor, jejejejejeje.

Petonasos guapa!!!!

Barbollaire ha dit...

Estàs fruint del megapont? Espero que si...
T'ha dit ja tantes coses...

Una abraçada (i un petonet dolç) ;¬)**

Anònim ha dit...

Dona, sí i no, aquest senyor fa una mica de trampa o molta, i la nostra psicòloga ho hauria de saber, és cert que hauríem d’aprofitar més els amics, la família, tan se val, allò que ens agradi i ens faci ser feliços, però no es pot viure pensant que arribarà aquest senyor, que si no me’n vaig al banc, trec tota la pasta i me la patejo aquesta tarda, però com no vingui el senyor aquesta nit, ja em diràs com pago la llum demà que ve el rebut :P

Lloca ha dit...

eiiii nena cuida't molt
t'estimu!

Alepsi ha dit...

Gràcies doommaster!!! M'encanten les abraçades-oso! xDDD

Bé, Pep , suposo que la pell de gallina va ser per a bé, no? Vull dir que no et vas esgarrifar de por... o sí? xDDDD

Ostres, Xiluso... suposo que una experiència així t'aporta una mena d'alegria per viure que la resta no podem arribar a entendre... me n'alegro que et desenganxéssis de la seva mà!!!

iruNa, moltíssimes gràcies per l'abraçada!!! Mai no és tard per a una!
Jo també he descobert això, IruNa, que la felicitat és un petit moment, és impossible ser "feliç" les 24h del dia, els 365 dies de l'any! Cal gaudir de cada petit instant!

Tot enriqueix, esteve, tot... ;)

Jejejeje! Fraggle, és que els psicòlegs fan meravelles (i dic fan, perquè jo no sé si ho sabré fer mai.. xDDD). Petonassossss!!! [Per cert l'altre dia em va semblar veure-us pel centre de BCN amb el brioixet... però vau passar molt ràpid i no us vaig poder saludar! :s]

Un recital de què, Mon? Poesia? Prosa? Cançonetes? xDDDD

I tant que és bo, escarabat, hauries de llegir els mails que ens enviem... rebem uns recolzaments els uns dels altres, que fora de les quatre parets que ens senten assajar no tenim (o al menys no d'aquest tipus, clar... bé, jo m'entenc).

Me n'alegro que t'agradés, Lara! Carpe diem tu també! ;)

Les pornos,Jo Mateixa, si no et fa res, me les quedo per mi, és que ja saps, sóc vergonyosa... xDDD

He fruit moltíssim, barbollaire!!! Jejejeje! Una mega abraçada! ;)

Tens raó, banalista. Certament no podem perdre de vista que hi ha un demà. Per suposat, no ens podem arriscar a viure-ho tot avui, perquè sino, demà ja no ens quedaria res per fer. No és això. És, simplement, anar vivint, però sent conscients que cada minut que passa és important...
[Saps què? M'encanta que em portis la contràriaaaaaaaa!!! ;)]

M'he cuidat i m'han cuidat, Lloca! xDDDD
T'estimo infiniiiiiiiiiiiiiiiit!!!

Candela ha dit...

Hola maquíssima. T'envio una megabraçada i un chupetón al coll.