Sonats!

Des de fa uns dies, i per circumstàncies determinades (com us deia en el post anterior), estic assistint a una sèrie de conferències impartides per un gran home com és n'Arcadi Oliveres. Aquest home, serveixi aquest espai com a homenatge a ell, és un crack! Una passada! És un home que ha aconseguit que vora 200 persones haguem estat més de 6 hores (no seguides, clar) escoltant-lo, sense badar boca, seguint cadascuna de les seves paraules. Jo de gran, vull ser com ell (sense barba, a poder ser... xDDD).

El cas és que la última sessió del senyor Oliveres versava sobre tota la parafernàlia aquesta del deute extern. Sincerament, una que és ignorant en temes polítics, en tenia poca idea del que implicava tot allò tan famós del 0.7 i tal i tal. Però ja està, em van quedar els dubtes aclarits (o si més no tots, la gran majoria d'ells).

NOOOO!!! No tanqueu el bloc, encara. No us penso fotre una dissertació sobre el deute extern! Déu me'n guard!!! Jajajajaja!

Simplement, venia a explicar-vos anècdotes 'divertides' que han fet que, al llarg de la història, i gràcies als seus protagonistes, alguns països hagin caigut, cada cop més, en un estat de misèria difícilment solventable.

Primer personatge: Hassan II, rei del Marroc fins que la va palmar. Com tots els reis, ara que hi penso. No tenen jubilació, no? Pobrets, no us fan peneta? A mi molta!!!
En fi. El personatge aquest, es veu que era molt col·lega del govern francès. Sí, sí. Es veu que quedaven per dinar i per sopar, i riures per aquí i trompes per allà. En fi, el que fa la gent milionària.
Total, que es veu que el govern francès el va tractar taaaaaan i tan bé, que l'home, en morir, no se li va acudir una altra dosa que deixar al govern francès, en herència, una fortuna de 50.000 milions de dòlars. Toma ya!
[Es veu que també tenia molt bona relació amb el nostre estimat Juanca i amb el encara més apreciat Bush... així que no us estranyeu si veieu tensions entre aquests dos i el president francès... que es deuen tenir una ràbia que... xDDD]
Total, que la gràcia de la història sabeu quina és? Que el deute extern del Marroc és de 20.000 milions de dòlars.
Ei, és una operació matemàtica fàcil, tu! Deixes 20.000 milions al teu pais per a què solventi el petit inconvenient aquest del deute extern, i 30.000 milions al teu amiguet francès! [que a saber com se'ls va guanyar... xDD]

En fi....

Segon personatge (més divertit, encara): un sonat! [amb tots els respectes] xDDDD Ei, però divertit, el tio. Mireu.
Tot té lloc a Costa d'Ivori. Una antiga colònia francesa que va deixar de ser-ho al 1960. Es veu que França, per qualsevol cosa, se'n va cansar de jugar al Risk amb aquest petit païs africà, i va decidir concedir-li la independència. Per suposat, la cosa no va ser gratuïta. Va ser el govern francès qui va decidir qui seria el nou president: el senyor Houphouët-Boigny. Aquest home va nèixer a Yamoussoukro, un petit poble de 600 habitants. Quan va accedir al poder per obra i gràcia de qui fos qui el designés, va decidir que calia donar-li marxa al seu petit poble, i va decidir, res més, que convertir-lo en capital del païs. Ala! Jajajajaja! I clar, tots els del poble aclamant-lo "oleeeeeeee, oleeeeeeee", i els de l'antiga capital (Abidjan) cagant-se en tota la república francesa i la mare que va parir al senyor catapúm (no pretengueu que escrigui el seu nom tota l'estona xDDD).
Total, que clar, ja m'explicareu quin glamour pot tenir, com a capital, un petit poble de l'Àfrica subsahariana.... doncs el senyor catapúm va decidir que cap ni una! I... què va fer? Doncs en comptes d'estar-se quietet i deixar de banda els seus deliris de grandesa... va decidir capitalitzar el poble. I viiiiiiiinga a gastar diners en fer avingudes, i viiiiiiiiiiinga a gastar milions en fer edificis luxosos (als que ningú podia accedir, clar).... i clar, el 'petit' problema, era que al païs aquest no hi havia indústria especialitzada en aquests afers... així que el colega va anar-se endeutant amb França "sí, sí, ja t'ho pagaré quan em toqui la loteria!" "Però si a Costa d'Ivori no teniu Loterías y Apuestas del Estado!!!!" "Buenu, doncs ja aniré a França a jugar-hi, no pateixis". I els francesos apretant la corda, i fregant-se les mans... perquè el petit païs cada cop depenia més d'ells....
Però això no és tot, no, no! Jajajajaja! El senyor catapúm, va decidir que una capital no és capital ni és res sense una bona catedral. Va fer un parell de trucades als seus col·legues francesos "Oui, je suis monsieur Catapúm (ni ell mateix era capaç de recordar el seu nom... xDD). Je voudrais une petite eglesie" [sí, sí, no us entesteu en corregir-me... xDDD]. I el govern francès va dir: "Oh! Mais oui!! C'est done!!!" (és que ja eren molt internacionals, i amb tants idiomes, se'ls mesclaven al cap). Total, que mister catapúm, va dir que ja posats a fer, no es quedava amb una petita catedral.
"Je voudrais une grand eglesieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!"
I li va pillar una barraquera tan gran que van enviar a un paio amb un catàleg de les catedrals del món.
"Oui, nous avons le Catedral de Notre Damme"
"Oh! Non, non! Je ne voudrais pas une jorobado" [com se me'n va la bola, per favor]
Total, que després de moltes hores, al senyor catapúm se li van iluminar els ullets veient una catedral que...
"Mais non!!! C'est non une Catedral!!! C'est una basilique!!!!"
"Je voudrais c'est basiliqueeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!"
I va agafar una barraquera com si tingués 5 anys, patalejant i maranejant.
Total, que si mai aneu a Costa d'Ivori no us oblideu de passar-vos per la rèplica de Sant Pere del Vaticà. Òbviament els frescos de Miquel Àngel no hi són, però per fora és igual.
Toma ya!
Per a que us cresqui més la úlcera aquesta que se us ha fet a causa del senyor catapúm... us diré que dels 177 països que hi ha al món, en la classificació de l'índex de desenvolupament humà, Costa d'Ivori està en el número 163. I, òbviament segueix endeutat fins a les dents amb el nostre païs veí....

Tercer personatge (i últim de la llista): un català. Sí, sí. Sabeu allò de que "hay gallegos hasta en la luna"? Doncs es veu que els catalans estem, més o menys, igual de repartits. xDDD
El senyor Balaguer (de nom Joaquim) era president de la República Dominicana. Per a que ens centrem una mica, val a dir que aquesta petita illeta de centreamèrica, es veu, que va ser la primera terra americana que va trepitjar en Colom el 12 d'Octubre de 1492 (i que llavors es va dir la Isla de la Española [que cuando besa es que besa de verdad, però això ja són figues d'un altre paner]).
Total, que el senyor Balaguer, deiem, va ser president del petit païs des de 1960 fins al 1996 (no ininterrompudament, no, quin avorriment, sino). Però el cas és que per l'aniversari del famosíssim "Quinto Centenario", el col·lega, estava de president.
Per celebrar que feia 500 anys que el senyor Colom havia posat els peus en aquella illa es van fer tot un seguit de celebracions "por todo lo alto". Vinga festa, i festa, i festa!
I el senyor Balaguer va dir: "Ja veuràs tu! Fotré un homenatge com cal!!"
I va decidir commemorar l'arribada a les Amèriques, fent un far enooooooooooooorme, no sé si per a que es veiés des de Finisterre.... però més o menys devia de ser aquesta la seva idea.
El cas és que sí, sí, va fer construir un far enorme. Maquíssim. Tots aplaudint! Ole, ole!!! Però clar, no va comptar el col·lega, amb el petit detall de la font d'alimentació del susodicho faro.... doncs res, va tenir a la capital del païs amb restriccions elèctriques durant 5h al dia. Què us sembla? Jajajajaja! És per riure, eh?? ¬¬' [i això que no tinc informació de la mansalva de diners que suposo que va gastar per a la construcció.... ]

Total, que amb aquests tres casos fantàstics, jo crec que puc donar per finalitzada la meva temporada de conferències solidàries. O no. Jajajaja!

[Si us heu llegit els dos articles fins al final crec que us convaliden crèdits i tot a la uni... xDDDD]

----------
Per cert, exitàs de la convocatòria xatera ahir! Faré una crònica en algun moment! xD