22.4.07

La persistència de la memòria


I ara ja no entenia res. Poc a poc tot s'havia anat desfent. Tot. La sorra, el mar, el penyasegat... tot. Aquell rellotge ho havia dit. Havia donat el seu veredicte. Tres quarts i cinc de vuit. En punt. I sense a part. Un punt i seguit. Perquè sabia que no tot acabava allà. Era, tan sols, l'inici del final. O el final de l'inici. Ni tan sols això tenia clar.

Tres quarts i cinc. L'hora acordada. L'hora en que tot, havia de començar a acabar-se. Potser, qui sap, només trigaria en acabar-se cinc minuts, tot plegat. Potser, qui sap, allò durava fins a l'eternitat. No ho sabia. Però tampoc importava.

Els colors càlids envoltaven la remor del mar. Aquell xiuxiueig inconfusible traslladava la ment a un estat plaent, relaxat. Només aquella remor, constant, que es sentia a l'inici mateix dels llavis. Les olors eren conegudes, el dolç de les paraules, mesclat amb el salat de les mirades, l'àcid dels dits, l'amarg del cor.

Però eren tres quarts i cinc. L'inici del final. L'hora pactada. El moment de la veritat.

La remor del mar va tornar-se més profunda, més conscient. Més propera. Més càlida. Més segura. Menys distant. Més a dins. Més penetrant. Obrí els ulls.

La dolçor del cos calent al seu costat. Un dia més.

L'inici del final. O el final de l'inici.


---------------
Una altra proposta dels "Relats Conjunts".

Feliç diada de Sant Jordi a tots!!

20 comentaris:

Anònim ha dit...

I un gran ram de roses per tu :-)

Anònim ha dit...

T'ha quedat molt maco, felicitats!!
Bona diada :)*

Lara ha dit...

Sigui com sigui, l'inici del final o el final de l'inici, jo desitjo que no acabi mai. Podria ser?
Un petó, Alepsi.

Anònim ha dit...

Lara, tot depèn del meteorit del 2037. O era del 2039? Bé, any amunt any avall.

Anònim ha dit...

puc fer una broma rotllo sergi mas?

...

inici s'inicia som finalitza...

amb la i...

sorry... espero q em perdonis...

Candela ha dit...

Molt bé Alepsi!

Com va anar la diada???

Anònim ha dit...

Molt maco!

Jo aquest cop no he pogut! De fet vaig escriure'l però vaig acabar esborrant la meitat del text. No em convencia!

Alepsi ha dit...

Merci Doomm!!! :**

Gràcies Pd40!!! :****

Clar que pot ser, Lara!!! ;)

Homeeeeeee, Trinxeria, vols dir que cal ser tan catastrofista??? xDDDDDD

Esteve... m'encanta el Sergi Mas!!! xDDDDDD

Doncs normaleta, Candela.... i la teva???
Ara, la broma no l'he entés... xDDDD

Doncs a mi m'agrada, Tarambana, de debó...

El veí de dalt ha dit...

Inicis i finals, tots enllaçats; com les busques d'un rellotge giravoltant; sempre.

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt! Trobo que aquest cop era un quadre complicat, però t'ha sortit un relat molt sentit! 8¬)

Joana ha dit...

Costa saber si les coses s'inicien o acaben o són l'inici de l'acabament....Bufff...força espès!
El relat bo!

Anònim ha dit...

Molt bé!!!m'agradat molt;)

Ulisses ha dit...

que xulu!!!

Anònim ha dit...

Ostres quin tros de conte i quina potència tenen les imatges que suggereixes! Chapeau!

Clint ha dit...

ets una romàntica ;)

Alepsi ha dit...

Doncs sí, veí, un bucle infinit que ens porta a... què?

Me n'alegro que t'hagi agradat, millu!! ;)

Bo però espès, Joana? Jejejeje! Sí, és complicat saber quan és el final i quan l'inici... mai se sap, fins que no ho veus cap endarrere... i sovint, llavors, és massa tard per gaudir-ne...

Me n'alegro, eldamar!!! ;)

Gràcies Ulisses!!! :***

Me n'alegro moltíssim que t'hagi agradat, Spock!!! :**

Vols dir, Clint? Jo que ho portava en secret... m'agrada fer-me la dura... xDDDDD

Barbollaire ha dit...

Un relat molt bo!!
M'agradat molt.

Felicitats!! ;¬)**

Mon ha dit...

nena! cada dia et superes, felicitats es precios

Anònim ha dit...

Eixe dibuix m´encantaaaaaa! em pareix tan expressiva...

Alepsi ha dit...

Gràcies barbollaire!! Me n'alegro molt que t'hagi agradat!!! ;)

Gràcies Mon! :**

Oi que sí, olen_nska? És el meu preferit!