Amb aquest amic meu parlavem dels prejudicis que envolten els gèneres. Sí, què passa, tinc un amic amb el que puc parlar d'aquestes coses. Que tenim debats apassionants. Jo és que sóc molt... il·lustrada, quan vull, eh??? xDDDD
El cas és que deiem que sembla ser que els homes, com a gènere, estan canviant la concepció d'ells mateixos. Quan abans, el que es portava era ser el típic "macho ibérico", dominant, pelut, malcarat, barroer, masclista..... ara, el que es porta és un home més refinat.
Hi estem d'acord, no? A cap de les noies que conec li agradaria estar amb un "macho ibérico" tal i com l'he definit. Doncs què fan els homes? Diuen: "ostres, el que a elles els agrada és un home sensible, que les cuidi, romàntic, que no tingui problemes en mostrar els seus sentiments, que es cuidi a ell mateix....". I agafen, i comencen a canviar (generalitzo, que és més divertit, però sóc conscient que no tothom segueix aquestes pautes).
I jo, que me n'alegro que els "machos ibéricos" es vagin extingint.... peeeeeeeeerò... hi ha homes que han extremat al màxim això de "canviar".
A veure:
- Ser sensible no vol dir plorar veient el telediari.
- Cuidar-nos no vol dir trucar-nos cada mitja hora per preguntar-nos com estem.
- Romàntic no vol dir que ens porteu un ram de flors cada cop que ens veiem, ni que contracteu un violinista per que ens acompanyi al sopar de McDonald's (clar, et gastes la pasta en violinista, i no et queda per un sopar decent... xDDDD), ni que ens feu un pastisset en forma de cor amb merenga de maduixa per sobre, posant un "t'estimo amor meu". No vol dir que només ens convideu a veure pel·lícules de mocs... d'aquelles en les que les 3/4 parts són com per tallar-te les venes de l'amor i el carinyo que transpiren.... ROMÀNTIC NO VOL DIR HORTERAAAAAAA!!!!!
- No tenir problemes en mostrar els sentiments no vol dir anar fent suicidis emocionals a tothora, no caldria. Tampoc vol dir plorar com un descosit quan veus per vuitena vegada "los puentes de Madison". Que sí, que és molt maca i tot el que tu vulguis, però... una acaba immunitzada, ja!
- Cuidar-se a un mateix no vol dir que poguem quedar per anar-nos a depilar a la meva esteticien.... i que a tu et costi més car que a mi! No!!! No volem un home que es cuidi més que nosaltres!!!!!!!!!! No s'hi val a deixar-nos en ridícul!!
- Els que s'han quedat en l'estat "macho ibérico". Indesitjables a més no poder, serien, bàsicament els fills de puta. Serien aquells que et deixen en ridícul per lo malcarats i ineptes que són. Aquells que "se jactan" de tenir la collonada ben posada....
- Els que han evolucionat massa. Els "metrosexuals". Aquells que estan tres hores posant-se cremes abans d'anar a dormir. Que es fan la manicura i la depilació. Que s'arreglen les celles per a que no els surti un pèl despentinat. Que van tot el dia pendents de si la camisa els fa una arruga. Que vigilen més la seva dieta que tu mateixa.... Que somiquen amb qualsevol peli romàntico-pastelón i reneguen de les pel·lícules d'acció.... de les de sang i fetge.... Aquells que, la seva estratègia per lligar, és anar fent pena... dient lo desgraciats que són.... lo poc que lliguen... lo corderitos que són.... [no cal acomplir tots els criteris per a ser, segons el meu parer un "metrosexual"... hi ha qui només n'acompleix un... que encara és salvable... hi ha qui els acompleix tots... i ja està perdut! xDDDD]
- I els homes "ideals", segons el meu parer. Aquells que han evolucionat lo just. Que saben trobar el puntet romàntic a les situacions, que no van bruts i pudents, que van arregladets, però sense anar amb la camisa més planxada que tu... aquells que, si cal, es poden rascar la collonada per demostrar-te que ells són els mascles. I que tu els pots renyar (de bon rollo) dient que "ets un retrògrad!!!", però sabent que no arribarà als extrems de "macho ibèric". És a dir, que et respecta sense agobiar-te!!!
Ala, imprimiu-vos aquest post, i estudieu-vos-el. Hi haurà examen en breu. I jo determinaré qui de vosaltres és un home ideal i qui no. Per suposat no us ho diré, als "machos ibéricos" millor no cabrejar-los titllant-los de retrògrads, als "metrosexuals" no cal aixafar-los la moral dient-los que són més horteres que un "repollo amb llaç", i als "ideals"... a aquests potser sí que els dic algo.... però en la intimitat, que sinó vindran les altres noies i me'ls robaran! :P
------------------------
Per suposat, preneu-vos aquest post com una gran generalització, homes meus! :P
32 comentaris:
alepsi!!
jajajajaja
gràcies per publicitar les teories del psicotaiks ;)
no volem pas un tiu gilipolles
no volem pas un tiu tan cabron
volem volem volem
volem un home objecteeeee
volem volem volem
un tiu per...
Em sembla molt bé tot plegat, però on són els HOMES IDEALS de qui parles??? Diria que en perill d'extinció. :(
Un petó.
La següent pregunta que et faria jo: I quan trobes l'home ideal, què fas?
És evident que no n'hi ha prou en ullar-lo, tastar-lo... has de saber desplegar tot el ventall " d'estrategies" perquè es fixi en tu i no amb la teva amiga ;)
Això dóna per un altre post... i crec que és molt interessant. No ratllar-lo a ell, que no se n'adongui massa que t'interessa però en certa manera saber-te servir en safata. No és gens fàcil.
Ja em diràs el teu punt de vista "psicològic".
Que tinguis bona setmana i estudia i deixa el pampallugueix taronja ;)))
PEr fer punt de creu, oi, Maduixeta????? xDDDDDD
Ui, Lara!!! Amagaaaaaaats!!! No, no, estan envoltant-nos, però cal saber veure'ls!!! xDDDDD
Potser en faci un altre post, Joana.... però la qüestió és estar en el lloc adequat en el moment precís... i tot surt sol... ;)
Estic totalment dacord amb aquesta reflexió!! És que hi ha vegades que fins i tot costa reconèixer el sexe masculí anant pel carrer!! Que de tant arregladets que van i amb aquests bolsos que ens hi porten... que te'ls has de mirar dues vegades!!! Això NO són homes!!! Bé, no cal que torni amb el mateix que ja ho has descrit prou bé.
De totes maneres, jo crec que podries ser una mica més generosa i fer una llista dels homes ideals que ronden per aquí i que així ens els poguem repartir no? jeje... és broma!!
Des del meu punt de vista jo crec que els homes van més perduts que un pingüi en un garatge... és a dir, que no saben quins són els límits, que no ens entenen (bé, crec que mai ens entendran ni nosaltres a ells...) Així és que la meva opinió en aquest tema és que no existeix l'home ideal... més aviat hi ha certes aproximacions que ja estan la mar de bé i que no hem de deixar escapar!!
Apa, vaya rollo he fotut jo ara!!!
Això em recorda una vegada que vaig fer un test per determinar el grau de metrosesual que tenia la meva persona i em va sortir que era un machin machin.
Que hi farem dec tenir una 'faceta', que no façana, oculta.
Per resarcir-me posare un post ben queco en el meu blog, que ja toca.
Per cert aquest temes acollonen a la secció machitela. Només hi ha comentaris de la sección feminela. :D
Ei! Em puc presentar a candidat com a home ideal? ;-)
am... punt de creu... sí... i on, i amb què, exactament? xDDD
Anava a fer el comentari/acudit més previsible: "l'home ideal sóc jo".
Però és que hasta jo m'he fet riure. Joder, quina poca credibilitat...
Això del diàleg tios-ties em recorda un post pendent...és que som tan poc formals els tios! Tios ideals dieu? Però si hi ha homes encantadors a palades! Vols dir que aneu als llocs adequats, a l'hora adequada i amb la ment (i l'actitud) escaient? ;-) I no parlo de la roba ni pintures de guerra! Ja sé: sóc un mescla-termomix inosportable del pitjor del barroer del mascle ibèric, del desengelat del metrosexual i del inabastable home ideal. Per això sóc el veí de dalt. Ens veiem al replà!
Nenaaaaaa, et sobren dits a les mans per incloure al "meu home"??, es que ell es ideal, si més no per mi ;-)
Alepsi,
No hi ha res que surti tot sol. Hi ha d'haver la voluntat de voler-ho, de desitjar-ho, de posar-hi ganes. Una mica anar direccionant el que volem. Per si sol, estic convençuda que res rutlla, res es produeix espontàniament, encara que estiguis al lloc i al moment precís.Potser estic errada, però jo vaig per aquí.
;)
mmmmmm...aquí falten matissos.
Les aproximacions a l'ideal (perquè desenganyem-nos: les utopies no existeixen) també s'han de tenir en compte, i els tios que pots comptar amb les manes deuen ser aproximacions molt fidedignes, però aproximacions. La perfecció no existeix!
Ara bé, aviam si fas aquest examen en breu, així sabré on ubicar-me XD
Jajajaja! Què bo, iruNa!!! Ja m'ha passat més d'un cop això de no saber si era un home o una dona! xDDDD
I... de la llista dels homes ideals de per aquí... els que he descobert me'ls quedo jo per mi! xDDDD [no et fa res, oi? xDDD] I, per suposat NO SÓN IDEALS, només són els que més idealment s'aproximen a mi! ;)
Nooooooooo, Xiluso, posts quecos nooooooo! xDDDD
Així m'agrada, doommaster!!! Que sigueu valents! 100 punts per tu, home! xDDDD
Ui, maduixeta, punt de creu se'n pot fer a tot arreu... i amb què.... bé, ja saps, cal instrumental necessari... un instrument allargat, dur... que s'anomena agulla i... xDDDDD
És que jo no t'ho volia dir, perdedor, però tu ets un dels més ferms candidats a home ideal! xDDDDD
És cert veí!!! Ens deus un post!!! Si és que no tens vergonya! xDDDD
I cert, hi ha homes encantadors a patades... però molts s'han tornat semi-metrosexuals! :(
T'envejo, Jo Mateixa!!! Jejejeje! Me n'alegro que el teu home sigui un dels ideals!
Ho veieu com no és tan difícil??? xDDDD
Joana... tens tota la raó del món. Quan una cosa és així, cal dir-la! xDDDD
No sé quina mena d'alienació mental m'ha embargat abans per contestar-te la tonteria que t'he contestat... em sembla que tenia massa hormones al cos... xDDDD
En tot cas, és cert, si no ens ho busquem, no trobarem mai res!!!!
Ui, Ulisses!!! Jajajaja! Per suposat que en falten, de matisos, però oi que és divertit? xDDDD
En tot cas, tens raó, no hi ha homes ideals, parlava dels ideals per a mi, ja ho he dit al post! Jajajaja! Que obviament no han de ser els mateixos que per a una altra....... i millor, que així no haig de treure-li els ulls a ningú! xDDDD
Esperaré amb paciència l'examen, per saber on col·locar-me exactament. Jo crec que sé en quin lloc em posaria, però millor assegurar-nos amb alguna prova objectiva made in Alepsi, perquè no hi hagi dubtes.
Per cert, jo m'estimaria més que el pastisset amb forma de cor fos de xocolata, llavors no em fixo en la forma que tingui el pastisset, sinó en el plaer de quan es deforma en la meva boca, uhmmmm... t'he dit ja moltes vegades que m'agrada la xocolata, no? :P xD
Uffffffffffffff! Sembla que fa temps que poso les mateixes exclamacions, uiiiis o ufffffffff... però en aquest cas s'ho mereix.
Ufffffff.... va dir ell ;) ni tanto ni tan calbuuuu.... hi ha que som poc polits, poc endreçats, però que tenim un cor que no ens cap al cos, que ens neguitegem per coses que a vosaltres us faria un tip de riure, que som sensibles car no ho semblem, que som homes, cony, us volem dir coses maques a la llum de les espelmes, us volem estimar.... som una altre classe, som extraterrestres de l'organigrama esmentat x vos. Que potser som massa extranys, naltros...? Potser que si, pot ser que si.
A més a més, hi falta un tipus d'home, l'home que ens roba les nòvies! A aquest l'odio molt, moooolt.... l dia que el trobi li foto el raor al coll... ja veureu! xDDD
salut i humor, xerinol·la i alegria... amb caves canals i nubiola! xD bufff kin mal han fet en mi les falques radiofòniques!
salut, he dit!
grass-shopper
grass-shopper
de vegades penso que em repeteixo... xDDDDD encara només sigui per la signatura! Oo!
RES , res jo vull la llista de tots, tu tranquil·la que no et robo res que jo ja estic des catalogada:P
jajajaj
(uiixxx ara no se m'acut res per dir)
me'n passes un? (d'ideal, eh?)
varies coses... estic d'acord amb els teus 5 punts sobre els homes...
trobo que dividir a tots els homes de l'univers en 3 categories potser seria passar-se una mica, pro també entenc que ets una mandrosa i et feia pal pensar-ne mes xD
M'ha agradat lo de "si cal, es poden rascar la collonada per demostrar-te que ells són els mascles" mai ho havia mirat així, jo em rasco quan em pica pro a partir d'ara serà per a "demostrar la meva masculinitat" xD
mira que ara aquí estic jo llegin-te mentre demostro la meva masculinitat, sense arribar al de jamón-jamón que consti!...i saps que et dic, que en el fons tot és culpa de les dones! que ens feu fer una pila de coses per poder ... que no hi ha dret home! jajaja ara ja estic mirant si tinc la samarreta ben planxada, si els mitjons em fan conjunt amb els calçotets...que no pot ser cony!
ai senyor!!
I els escarabats on anem?
Perquè jo no m'identifico en cap d'aquests 3 grups. Ni em sento macho, ni metrosexual, i encara menys, ideal.
Em quedo amb el grup no sé/ no contesta
apa
(vull fotos, croquis i esquemes per a tal de saber cap a on haig d'anar...) (i també estratègies)
Jo no crec que siga tan difícil de trobar l'home ideal aquest. Se m'ocorren dues maneres.
a) buscar una parella ideal (i d'alguna manera subtil i el·legant desfer-se de la part femenina de la parella)
b) ser una dona ideal i confiar en la llei de l'atracció entre iguals.
Segur que hi ha més mètodes. Però a mi se m'ocorren aquests. Ah, i jo et recomane, evidentment, el segon.
Ja saps, Laprí, que els resultats seran secrets... jejejejeje!
L'home que descrius, estimat Grass, és un home ideal, segur! Així que, si t'has descrit a tu, et felicito. Aram no caiguis mai en el romanticisme hortera, llavors passaries automàticament a l'altre grup, estem, no?
Per cert, l'home aquest que us roba les nòvies... segur que és un cabrón!!! Jajajajaja! Però això està dins d'una altra classificació, més informació al psicotaiks. xDDD
Ui, sí, onix!!! Jajajaja! Més d'un ja t'està buscant desesperat!!! Jajajaja! Res, res, tu ets tan perillosa com qualsevol altra dona! :P
MaRiNa... segur que ja en coneixes algun! No?? Bé, si en conec dos et deixo el menys ideal per a tu (Dios dijo hermanos, no primos... xDDD)
No, no, AzRi3L, no era mandra, és que és una divisió bàsica, dintre de cada grup, hi ha gradacions, per suposat!!! xDDDD
Ja ho sé, Clint, ja ho sé... però... "quién algo quiere, algo le cuesta", no?? xDDDDDD
escarabat, els de la teva espècie crec, que si no són dels piloters, van a la categoria dels ideals. Diria, eh? xDDDD Però vaja, tu sabràs... xDDD
Ui Efe... si he de confiar en la llei de l'atracció entre iguals... em sembla que acabaré per entendre que jo, d'ideal, en tinc ben poc, eh???? Ai, que em faràs plorar! xDDDDDD
molt ben dit. Si no ho dies tu, ho dia jo.
Estes pasques m´he quedat amedrantà de tan de xicon super-hiper-mega-arreglat. Com si foren de Druni (guapapapapapapapísssims!!), que bueno, em sentia jo mal i tot perq ells duien més pendientes i collars que jo! Enserio, és que han passat d´un extrem a altre. No es pot ser simplement normal? un punt entre mig és mel xDDDD
Homes del món, vos volem normals, per favor. El rollo Druni noooo!
Jajajajaj, genial com sempre! Però tinc un dubte, ara que m'he apuntat a un curs de "sea usted hombre ideal en 10 días": què passa si quan es mira Los Puentes de madisson un ha de córrer a fotre's un antiestamínic perquè li produeix alèrgia? digue'm insensible, però és que no puc! I, clar, quan facis l'examen suspendré :P
Una abraçada postvacancera!
Els resultats seran secrets, Alepsi, sí, però si resulta que sóc "ideal", que això ja s'hauria de veure, no les tint totes amb mi, m'ho diràs? Al final del tot ho dius (perquè vegis que em llegeixo els teus posts fins el final xD) que potser els hi dius alguna cosa als ideals... només ho deixo caure ^^
HE GUANYAT LA APOSTA, PERÒ POR TODO LO ALTO!!
VULL UN PREMI, ALEPSI... EL VULL!!
Completament d'acord, Alepsi. Ara bé, quan trobis un individu d'aquests de la tercera categoria, m'avises!!!
El que sí que és cert és que en un determinat moment de la vida creus que t'agraden els homes sensibles i quan en coneixes alguns decideixes que per a sensible ja estic jo que, a més a més, tinc la regla cada mes i ploro quan em ve de gust (no calen més plors!).
És clar que tampoc no ens agraden els machitos ibèrics (Déu nos en guard d'aquests especímens), però trobar el punt mig... crec que és una loteria. Ja m'ho explicaràs :)
Nenes... em sap greu.. però jo em dec haver quedat l'últim de l'espècie!!!!!!!!!! :P
Jajajajajaja...
òstia, tu... estic tan enamorada que em faig fàstic a mi mateixa!!!
Cony! Foteu-me dos òsties ja!
Nena, nena, nena, veig que no hi ha un apartat per els descatalogats com jo... Mmmmm!
Publica un comentari a l'entrada