Tornar no ha estat fàcil. Ja us ho vaig dir que em sentia tancada a la ciutat... però a més, resulta que el fet de viure un mes sencer sense els meus pares, sense ningú a qui haver de donar explicacions (relativament, clar) m'ha fet adonar-me'n que necessito independència JA!!!
A més, tothom em pregunta: "Ai, nena, i què, et sents molt canviada???"... com si en comptes d'haver-me'n anat un mes a Hondures me n'hagués anat a "lluvia de estrellas" (recordeu la cortina aquella de fum? xDDD).
A veure, que sí, que la experiència, per suposat, no m'ha deixat indiferent, però que jo segueixo sent la mateixa. Que si t'hi pares a pensar, la qüestió és que són realitats diferents. M'explico.
Mentre vaig estar vivint allà me'n vaig adonar, realment del que és viure sense ingressos. Realment aquella gent només tenen una temporada de feina remunerada a l'any, quan recullen el cafè, cap als mesos de novembre-desembre. Però després estan tot l'any sense ingressos.
Bé, tot i així, el país és súper ric. No econòmicament, per suposat, però sí moltíssim en recursos naturals. Miris on miris hi ha camps de blat, de frijoles, de bananos.... jo els hi ho vaig dir, que fos com fos, ells no passarien gana mai.
A veure que les coses s'han d'agafar amb pinces. Que està clar que hi ha qui té més conreus i qui en té menys, que hi ha famílies que es poden permetre el luxe de comprar-se un pollastre o de criar-lo i n'hi ha d'altres que amb prou feines mengen frijoles... però menjar mengen tots. Al menys al camp. Òbviament, a les ciutats la cosa es posa lletja... allà sí que hi ha gent realment dormint al carrer... però com passa aquí...
El que vull dir és que, al cap i a la fi, no tot són els diners. Que aquesta gent no té ingressos, però jo no he vist lloc on es mengi més de tot... és que s'ho mengen tot!!! En sèrio... vas passejant amb els nens i de sobte comencen a còrrer, s'enfilen dalt d'un arbre enorme i comencen a caure maracuyas, nances, guama... qualsevol cosa... i et conviden, i mengen ells... i sí, la dieta no és molt variada, però us asseguro que jo no he vist en nens d'aquí distracció com aquella...
Com us deia, són realitats diferents i, per bé o per mal, aquí és on he nascut i m'he criat jo. En una societat marcada pel "tanto tienes, tanto vales"... i sí, jo he vist que hi ha més maneres de fer i de pensar... però tornes i no pots quedar-te en la realitat d'allà... no pots fer-la extensiva aquí... (per desgràcia... o no).
21 comentaris:
Penso que si que el pots fer extensiu bonica, vaja, de fet tu ja ho has fet i jo personalment te n'estic molt agraida.
La vida es molt complicada aqui, i ens queixem de tot i amb el que tenim mai tenim prou...i allà que tenen?, el poc que tenen ho comparteixen, aqui si ens prenen el comanament de la TV ja ens agafa alguna cosa i com aquesta moltes sense importancia.
LLàstima, uns tants (de vegades) i d'altres tant poc (quasi be sempre)
Una abraçada ben gran!!!!
PD: Saps que jo t'anava a dir que et noto diferent?, com menys esbojerrada, més adulta, més dona :-P
Quanta raó tens, Alepsi. Allà que no tenen de res pots trobar gent feliç, divertint-se amb coses com agafar fruita dels arbres i aquí, al món "civilitzat" si no tens de tot ets un pobre trist, i si tens de tot sempre voldràs més...
Quin món, oi?
dono fe de que no ha canviat... almenys de moment... jejeje
muas!
doncs jo haig de dir que estic molt contenta de que ja estiguis aquí, i ben sana i salva ;)
és un patiment menys! :D
Però sí que t'ajuda a mesurar les coses de diferent manera.
Una realitat semblant és quan a algú proper li manca la salut, encara que tu estiguis sana , valores la salut d'una altra manera.
Ne cessitem realitats palpables per adonar-nos-en del que tenim i valorar-ho i potser fins i tot aprendre a dosificar-ho.
Bentornada !!
ui... "necessito independència JA", no serà també influència 11-S ;)
Ja tens raó en això que dius, tinc una companya de feina que sempre que pot se'n va a l'Àfrica i diu coses similars, que allà la gent no té res material, però viu feliç. Jo és que no sé que ens han ficat al cap, la veritat...
Doncs jo crec que si has canviat...bé de fet no sé com erats abans, però una experiència així enriqueix, així que ara ets més rica (i no parlo de diner evidentment).
Veure la vida des de diferents perspectives obre la ment.
ptns.
M'ha agradat molt aquest post, en serio, m'ha agradat aquesta comparació de realitats...
però serveix per que ens en facis cinc cèntims...hi ha coses que quan te les expliquen doncs et fan pensar i mira tu, de tant en tant tampoc va malament del tot...o si?
La realitat no la pots traslladar, però si adaptar la filosofia de vida de viure amb el que tens. A la meva familia, i a la de la meva parella sempre hem viscut amb aquesta idea. I per tant nosaltres vivim així. Per que vols tenir més del que et fa falta ...
Tenim coneguts que no s'explica que amb els teòrics guanys que tenim no tinguem una casa millor, cotxe ... nosaltres els contestem per que el volem, que si ens fos necessari ja el buscariem, i els hi queda l'idea de que som un racans ... que hi farem.
Jo estic d'acord amb la Jo mateixa. Sí que se't nota una mica canviada, com menys nena. Ja no ets tant l'Alepsi esbojarrada.
I tb estic d'acord en allò que compateixen tot el que tenen, mentre que nosaltres... Uff. Ja m'entens.
A cada lloc, les demandes pròpies. Ja saps que aquí no és possible viure com allà, ni tant sols al camp, així que no cal fer-se mala sang. Crec que és una grandíssima experiència aquesta que has viscut, t'ho dic de veritat, crec que s'ha de tenir molts pebrots per enfrontar-se a una realitat com aquestes (pebrots que jo no he tingut mai), i tu ho has fet. Ara et toca una altra gran experiència, que és la realitat d'aquí, especialment la que et trobes quan et vols independitzar. Potser és difícil (depenent de la situació de cadascú), però t'ho recomano des d'ara mateix, comença a buscar, de casa s'ha de sortir en un moment o altre.
està genial tastar aquestes realitats tan diferents!
enhorabona noieta!
Ho sento Alepsi, però personalment, crec que dir que aquí tot és 'tanto tienes, tanto vales' és una mica demagògic.
Jo Mateixa... la veritat és que el tema compartir és una cosa que els costa moltíssim allà... de fet en pensava fer un post... no ho descarto... ;)
Doncs sí, Doommaster, encara que tampoc no és cert que "allà no tinguin res"... tenen moltíssim!!!
Maduixot... tatimu! xDDD
Exacte, Joana! La qüestió és que m'ajuda a veure les coses una mica amb un altre punt de vista, però la meva mentalitat està massa esbiaixada per molts anys de societat occidental...
Ja és això, Carquinyol, una mentida auto-hetero-imposada...
Jejejejej! Sí senyor, Antoni, realment en quant a experiències m'ha canviat... suposo que més del que em penso...
Ulisses... me n'alegro que t'hagi agradat! ;)
Excercitar la neurona sempre va bé, Clint... ;)
Xiluso... és que la gent no té res millor a fer que ficar-se en la vida dels altres. A mi m'agrada aquesta filosofia teva, però t'he de reconèixer que no sé si sabria portar-la a terme... :s
Efe... això de compartir.. és vida, diuen, no? xDDD
Xexu, la veritat és que "sarna con gusto no pica" i per moltes calamitats que passi... tinc tantíssimes ganes d'independitzar-me que tot em semblarà glòria...... xDDDD
Gràcies Esteve!!! :D
Per suposat, Modgi, és demagog, dir-ho... però no em negaràs que és l'estil imperant a la nostra societat (i sí, tens raó, hi ha gent que no es mou per això... i hi ha gent allà, a Hondures, que també ho té al cap... en todos laos cuecen habas, que diria ma mare).
Tens raó, allà, per moltes coses que els hi faltin, viuen perfectament, poden menjar fàcilment gràcies al que conreen, tenen tranquilitat...
Tota la gent que ha anat cap allà aquest estiu torna dient el mateix... els diners no fan la felicitat!
Que xulo tot això d'Hondures...
Us convido a visitar el meu blog, que vaig estrenar ahir.
http://gransherois.blogspot.com/
Sigueu herois!
Wow, Edurad, quina propaganda més cutre.
Ai, no, que és broma que la cosa t'ha quedat molt subtil.
Home Alepsi, jo no et veig corrent pel mig d'algun carrer de Barcelona i enfilan-te a un arbre per collir una poma i un prèssec... primer perquè no hi ha masses arbres fruiters per aquí, segon perquè et pot agafar la triquinosi o la salmonela... i tercer, perquè acte seguit tens la policia i ja ens veig a tots fent guardia davant la caserna dels mossos per fer-te companyia al "cuartelillo" tota la nit!!! JAJA...
Bé, volia començar el comentari amb un to irònic!! Ja que fa tant de temps que no et vinc a dir res, doncs he pensat que seria una bona manera de trencar el gel!!! jeje..
M'alegro molt que el viatge hagués anat bé, que hagis tornat canviada, però no tant!!!
Una abraçada molt gran!!!
Ei, on et fiques?
Home, Joan Marc, dir "perfectament" és, potser, dir molt, però en tot cas, sí, viuen adequadament... s'apanyen prou... xDDD
Doncs no, AzRi3L, però és innegable que, a tot arreu, ajuden...
Home, Eduard... t'ho podies haver currat més... xDDDDD
Què cafre, efe... així dónes la benvinguda als nous blocaires? xDDDD
iruNa!!!!!! Quina il·lusió llegir-te de nou!!!!!!! Jajajajaj! Ja tens raó, no m'imagino jo pujant-me a dalt d'un dels plataners de Passeig de Gràcia, posem per cas.... ara, que si m'heu de venir tots a veure al cuertelillo, pos ja m'ho pensaré... xDDDDDD
On em deixen, efe, on em deixen... xDDDDDD
Publica un comentari a l'entrada