L'últim de l'any

Ahir vaig llegir a ca la Williams, que volia fer un balanç de les coses positives i les negatives d'aquest 2006 que avui s'acaba (per fi).

Bé, doncs jo em sumo a la proposta de balanç...

Aquest 2006 ha estat un any molt dur. Així podria quedar resumidet el meu any. Molt dur. Ha estat un any de re-descobrir-me a mi mateixa, com a persona única, independent, sense un recolzament constant que havia tingut des de feia molt de temps. I això va ser un gran cop per mi. Poc que m'ho imaginava que seria així. Però el cas és que el fet aquest em va fer trontollar moltes coses al llarg dels primers 6 o 7 mesos de l'any. Justament, els mesos que pillen examens.

Aquest any ha estat el primer en tota la carrera que he hagut de repetir assignatures. El primer, en tota la carrera que no m'he tret net... i això, no és per fer-me la xula, ni molt menys, ha estat un altre dels meus handicaps. Una cosa feia trontollar l'altra, i l'altra aquesta una... un peix que es mossegava la cua sense fi... la veritat és que semblava que la cosa no tenia gaire sortida...

Realment si rellegiu algun dels posts d'aquella època, us n'adonareu de que l'Alepsi d'ara no és la mateixa de llavors (gràcies a Déu).

Aquest any, però ha tingut moltes coses positives, també... conèixer més a fons a la Maduixeta, la Trastu i la Sara, a estat, sense cap mena de dubte el gran regal que m'ha fet el 2006. Sense elles, sincerament, no sé què m'hagués passat. No sé si hagués sortit de tota aquella merda... elles ja ho saben, però els hi torno a dir... us estic molt molt molt molt molt agraïda. Molt. Mai entendreu fins a quin punt.
Elles m'han demostrat que jo puc ser qui em doni la gana, que jo sóc jo, i que a prendre pel cul els altres, elles, en definitiva, m'han acceptat tal i com sóc.... i, el que és més important, m'han ensenyat a acceptar-me encara més a mi mateixa.

Elles m'han demostrat que som molt joves. D'esperit, d'edat i de tot. Que sortir de festa cada dissabte no és una bogeria, que és una necessitat. Que les festes que ens hem fotut aquest any, nenes, no ens les treu ningú!

Elles, per sobre de tot, m'han demostrat què és l'amistat sincera. Gràcies, de debó.

Però no només a elles els he d'agraïr això... també a la A. i a la E. que tot i que fa molts dies que no ens veiem, penso en elles sovint, i les estimo també amb bogeria... i, de fet, elles també han contribuit a que aquest any no hagi estat tan dolent com podia haver estat.... gràcies, gràcies, gràcies!!!!!!!!

D'altra banda, i com ja suposareu, una de les millors coses que m'han passat aquest any, és això. El bloc. Bé, no el bloc en si... sino haver-vos conegut. De debó.
Sense vosaltres, tampoc res hagués estat igual. M'heu donat suport en moments realment molt durs... m'heu acompanyat en les meves alegries, en els meus plors, en les meves divagacions, en les mevas anades d'olla monumentals...... m'heu fet riure, plorar, cantar, ballar.... i... el millor de tot, he tingut el plaer de conèixer "fora del bloc" a molts de vosaltres i... és fantàstic.

De debó és fantàstic tenir una complicitat especial a nivell blocaire amb algú i conèixer-lo fora i adonar-te'n que, realment, hi ha complicitat. Que la màgia no canvia si estàs fora o dins.... no sé què opinareu vosaltres, però ja us puc ben dir que si em necessiteu estic aquí.

Doncs res, amb aquesta parrafada de post dono per finalitzat el meu any blocaire. Li foto una patada al 2006, si m'ho permeteu, i us desitjo de tot cor que passeu un gran Cap d'Any!!!!!

Ens veiem l'any que ve!!!!! Moltíssims petons a tots, per repartir!!!!! (cadascú que s'agafi els que cregui que es mereix! xDDDDDDD)