18.6.07

Estudiant

Doncs això. Ja veieu. Estic missing. Bé, no del tot, ja sabeu, no em puc desconnectar tan fàcilment de vosaltres. Però ho he de fer. Aquests dies, diria, són decisius per la carrera. O no. Però m'agrada pensar-ho així, perquè així em forço a esforçar-me (valgui la rebuznancia, i sigui mentida, perquè realment, m'està costant concentrar-me, però vaja, això és una altra història...).

Total, que res, que he decidit que per rebaixar els meus nivells d'ansietat i no sentir-me tan culpable escrivint un post quan hauria d'estar estudiant, us proposo que m'ajudeu en l'estudi d'una matèria apassionant (i no va amb ironia) de la que m'examino dimecres. Us sembla? [si no us sembla, tranquils, entenc que us pot resultar pesat, el post, ja us aviso...]

L'assignatura, en qüestió, és psicogenètica. I vinc a explicar-vos el primer punt del temari. Que ja me'l sé, però penso que pot generar debat, i ara fa temps ja que no provoco debat al bloc (que no sé jo si n'he provocat mai, però vaja). Us transcric el fragment tal qual, i després en parlem, ok? Som-hi:

"Les nostres experiències estan, en part, influides per les nostres característiques genètiques:
  • Correlació Activa (CA): seleccionem, creem i formem els nostres propis ambients segons la nostra manera de ser. Captem més un tipus d'influències ambientals que d'altres segons el nostre genotip. Anem buscant els ambients en els que estem més còmodes com a conseqüència de la nostra manera de ser.
  • Correlació Passiva (CP): els pares aporten la dotació genètica i l'ambient de criança. El fenotip dels pares correlaciona amb el fenotip dels fills. Més important en la infància que a mesura que anem creixent.
  • Correlació evocativa (CE): elicitem en els altres aquells comportaments que millor correlacionen amb la nostra manera de ser.
CA i CE -> responsables de les igualtats en germans i bessons criats per separat."

Ooooooh! Us ha agraat? Sí? No? No ho heu llegit? Jajajajajaja!

Bé, jo el "debat" que volia plantejar és: creieu que, realment, triem les nostres influències ambientals? Podriem parlar d'un tipus de personalitat que tria, per disposició genètica, un ambient que li és més o menys favorable? Podria ser que les persones, per exemple, amb susceptibilitat genètica per a la depressió escollissin, sense voler-ho conscientment, viure en ambients "depressius"?

[Reconec que és un "debat trampa"... totes aquestes preguntes estan contestades ja... xDDDD Però m'agradarà saber què en penseu vosaltres!!]

19 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Doncs la veritat és que no tinc ni la més punyetera idea, però jo et puc dir que amb la meva predisposició genètica de passar calor m'aniria sense pensar-m'ho gaire a un vall pirenaic i dormir amb manta !! ;)

Sort amb els exàmens... i a veure si cerquem menys excuses per no estudiar eh??????? :P

MrBean ha dit...

Sóc un profà però penso que CLARAMENT, no sé si per genètica, triem l'ambient on estem millor.

No he ajudat gens però hi he ficat cullerada ;)

Robertinhos ha dit...

jo crec que sí i no.

donat que de petits no decidim el nostre entorn, quan creixem les nostres seleccions d'entorn estan condicionades per l'entorn que hem tingut de petits.

ara bé, també és cert que un petit percentatge trenca la regla i tria entorns que no són evidents per l'educació que s'ha rebut

arrauxat ha dit...

Si, segur que les preguntes estan contestades. Però la GRAN pregunta es: estan ben contestades?
Perque es clar, això es com un exàmen de filosofia, depén del corrector pot ser correcte o no. Veus en les Matemàtiques això es més difícil, que no imposible.
Així doncs pensa que només el sentit comú t'acompanyarà aquesta vida, i tot sigui dit de passo es el menys comú dels sentits.
Així doncs, valora les respostes! No sempre son acertades i properes a la realitat, encara que siguin les guanyadores.

Higgins ha dit...

Doncs jo conec a un que li agraden molt les birres i se n'ha anat a viure a prop d'una fàbrica de cerveses. Crec que és per la predisposició genética XDDDDDD

onix ha dit...

collo ara m'has fet pensar , jo què no en tinc costum , amo a ver...
jo crec que la genètica es molt important però no determinant l'ambient és important en les primeres etapes de la vida si vius en un entorn en evolució constant la teva intel.ligencia es potencia mes sinó doncs surts mes curtillo pero aixo els educadors ho poden corregir però en el que parles sobre la depresió crec que si que hi ha un gen hereditari ,que va mes lluny i ens predisposa a moltes coses a mes de triar els ambients
collo com m'he liat per no dir res podria ser política

Pd40 ha dit...

De forma inconscient et trobes més a gust en uns llocs més que altres. Si això ve per càrrega genètica, educacional o per costum, ni idea, però és així. Sort per l'examen!

Alepsi ha dit...

Doncs res, Carquinyol, ja saps, a agafar-te unes vacancetes i a anar-te'n al cercle polar. Ja veuràs quina fresqueta més bona passa! xDDDD

Exacte, Mrbean, hi ha alguna cosa que ens impulsa a triar un ambient o un altre... genètica? Educació? ;)

Molt bona, Robertinhos!! Quan som petits, és cert, tant la família que ens educa com l'ambient escolar en el que creixem, "ens són imposats"... però... oi que tot i així, amb certes persones tenies més afinitat que amb unes altres? ;)

Jajajajaja! Tens raó, Arrauxat... certament depèn del prisma amb el que es miri, però el cert és que s'han fet molts estudis que correlacionen certes tendències genètiques i certes "influències ambientals", estan pendents de replicació, molts d'ells, però són molt cars de fer i tal, i tal... si més no, els resultats són prometedors...

Ostres, Higgins, el teu amic no voldrà formar part d'un estudi que... xDDDDD

M'encanta fer-te pensar, Onix!!! ;)
Això que dius de la intel·ligència, tens raó, però s'han fet estudis que demostren que un "ambient empobrit" fa que els "genèticament intel·ligents" siguin menys, però un ambient enriquit no fa que els "genèticament no intel·ligents" ho siguin més... els gens ens marquen els límits fins a on podem arribar. Que hi arribem o no, és qüestió ambiental. Trobo... tu què trobes? ;)

Gràcies Pd40!!!!

Spock ha dit...

Per observació directa, cada cop penso que la càrrega gen`teica a nivell caracterològic s'ha sobredimensionat. Imaginem un nen o una nena que ha estat adoptat. Resulta que la criatura en qüestió, des de molt petita, li agraden les mateixes coses que als pares, adopta alguns gestos tìpics de la mare o el pare que a un li farien dir: "ostres, clavadet a la seva mare"... I a sobre es torna boja amb els llibres, com el pare adoptiu, i li encanta fer fotos, com a la mare adoptiva... és evident que aquí la genètica no ha tingut res a veure.

ara bé: sí que crec que aquests anys i l'entorn que envolta la nena o el nen els deu primers anys de la seva vida, determinaran per sempre els ambients que freqüentarà o que preferirà freqentar¨, sigui per mimetisme o per efecte rebot.

Toma rotllo!

Molta sort amb els examens. Una abraçada des de Madrid!

Spock ha dit...

Ostres, m'he explicat fatal! ´´Es que estic fent un curs i escric a batzegades perquè no em facin fora :P Espero que se m'hagi entès :)

Joana ha dit...

Jo crec que en determinats moments de la nostra vida triem.Altres moments triem els polos oposats a nosaltres sense saber ben bé perquè.
Ens movem amb ambients on ens hi sentim bé...però també ens agrada transgredir i buscar-ne d'altres.El resultat també ve donat per qui et trobes en els ambients i llavors segueixes uns camins o altres.
Hi ha una predisposició genètica en quant a personalitats depressives i altres malalties.
Has sentit allò de " mares migranyoses, filles migranyoses; mares dismenorreiques, filles dismenorreiques...Aquí hi juga un paper molt fort l'educació entenent-la com a aconvivència.Els models.No sé si m'esplico!!!
que vagi bé l'examen!

XeXu ha dit...

Primer de tot dir que encara que les respostes a les teves preguntes ja estiguin als teus apunts, això no vol dir que siguin de veritat, només són la veritat de les persones que les han escrit.

Dit això, crec que el factor ambiental és primordial quan s'és canalla, evidentment els pares influeixen molt, i moure's amb una determinada gent o una altra marcarà la nostra personalitat. Ara bé, mai s'ha de subestimar el poder de la genètica, a la qual jo, segurament per deformació professional, otorgaria més pes que a l'ambient. Suposo que per això molta gent busca els seu lloc, perquè no es sent a gust amb el que té, la predisposició genètica els crida. I no oblidem que d'ambient es pot canviar, i ens hi podem adaptar (o adequar) més o menys bé. De gens no es canvia mai.

denke ha dit...

El mon de cadascú es segons el percep i l'entén.
Si tinc una oïda molt sensible per exemple, preferiré els ambients mes tranquils o amb menor incidència de sorolls. Ens adaptem al mon, però també adaptem les condicions que estan al nostre abast a la nostra genètica. No som tan diferents a la resta d'éssers vius, simplement tenim mes capacitat de modificar l'ambient.

(Jo ja he acabat les visites a la biblio de la UaB!!)

Clint ha dit...

no diréres que pugui ser usat contra meu!

Vinga va, cap a estudiar...i deixa aquí el pot de nocilla! ;)

esteve ha dit...

sens dubte anem a buscar aquests ambients més adients... però no m'atreviria a dir si és genétic... qué collons... crec que sí! :)

efe ha dit...

No triem res, me catxis!

Si Jennifer Lopez hagués nascut a ma casa es diria Efe i pensaria com jo. I cantaria fatal. I faria panxa. I estaria deprimida per culpa de la panxa que faria.

Dic Jennifer Lopez per posar un exemple extrem. Però val amb més gent. Som el que veiem i a còpia d'imitació.

Jo Mateixa ha dit...

Si, si nena, m'he llegit tot el post i he entes el que deies, però...la pregunta quina era??, jajajajajajajaja.

Deu ser semblant a això de que la familia es la que et toca i els amics els tries tu, no?, doncs les influències ambientals aquestes que esmentes penso que si, que cadascu busca un lloc allà on es trobi més còmode, està clar que els pares ens formen, la familia ens fa ser com ells en certa manera, però segur que en una discoteca ens comportem com volem nosaltres, si o no?

Bueno, quina enrotllada, molta sort a l'examen de dimecres!!!!!

Alepsi ha dit...

Per suposat, Spock, tens raó. La càrrega genètica, per segons quines coses, no juga gaire paper, cert. Exemples n'és (que jo hagi estudiat) el neuroticisme.
Per a d'altres coses, la càrrega genètica pesa més que l'ambient, per exemple per a les depressions bipolars. I ja sé que el tema del post eren els "amibents" i que estic canviant a "patologia" però ja em diràs si el fet de tenir (o estar predisposat a tenir) aquesta malaltia, per exemple, no et fa ser d'una manera diferent... És el lluç que es mossega la cua, ja ho sé, ja! xDDDD

Quant a la primera part, Joana, tens raó. Per sort (o per desgràcia, segons es miri) tenim la capacitat de triar i transgredir la nostra genètica. Òbviament, sinó tots aniriem al mateix lloc, i no es tracta d'això, oi? xDDD
Quant a la segona part, certes patologies són eminentment genètiques (i la migranya i la depressió, precisament són grans exemples de component genètic). Sí que és cert que per aprenentatge (o educació, com li vulguis dir) aprenem a fer-li cas a uns símptomes, o no. D'això en diem factors protectors. Per exemple: una mare que estigui tot el dia queixant-se del mal i rebi moltes atencions per part de la família, és un factor de risc per a la nena genèticament predisposada. En canvi, una mare que tingui la capacitat de "dissimular" serà un factor protector. [no és ben bé així, i si això ho llegís algun psicòleg em pegaria i tot, però per a que se m'entengui.. :P]

Certament, XeXu, certament. Jo estudio la veritat de les persones que me l'expliquen. Jajajajaja! I ja tinc clar que no és la veritat absoluta, però és la que jo em crec (a veure, no en plan dogma, eh? xDD).
Quant al poder de la genètica.... doncs havent triat una assignatura que es diu "psicogenètica"... ja podràs entendre per on va la meva deformació professional, també, no? xDDDDD
[I això de que no es canvia de gens... està per veure, eh? xDDD]

Exactament, denke, tenim la capacitat de modificar l'ambient. Però qui o què ens guia a modificar-lo cap a un costat o cap a l'altre? Qui et marca que siguis més o menys sensible al soroll? ;)
[Jo estic a punt d'acabar ja les visitesssss!!! De fet, si tot va bé, demà la última a la biblio, i dilluns la última a la facultat! xDDD]

Ui, Clint, estic a règim... xDDDDD

Així m'agrada, esteve, que et mullis! xDDDD [no li ho diguis a ningú, eh? Però jo també crec que sí... xDDDD]

efe... m'estàs dient que tens el culet de la JLo??? Què fort! xDDDDD
A veure, posant-me seriosa, que em surt molt bé, dir-te que ja tens raó, que la JLo si hagués nascut a ta casa (tons pares són morenets?? xDDDD) doncs que no seria qui és, ja se sap, si has nascut a "L.A" estàs predestinat a triar... si has nascut a... qualsevol contrada que no sigui de parla anglesa... vale, sí, que el Bisbal està triomfant. Però ei, que t'hi assembles, tu? No? Doncs deu ser cosa genètica. Jo què sé!
[Estic com un llum... pffffff... xDDDD]

Jo Mateixa, estàs segura que en una discoteca et comportes com vols? Que ets completament lliure per triar què fer en cada moment? O tries el que et ve de gust? I qui et marca què et ve de gust i què no? ;)


Moltíssimes gràcies a tots i totes per participar-hi! M'encanta debatre!!! xDDDDD
Per cert, ja he fet l'examen, fins divendres que ve (sí, sí, el dia 30!!) no sabré la nota.... us mantindré informats! ;)

Ulisses ha dit...

doncs estic d'acord amb el llibraco aquest