Per fi tinc les fotografies. Ja us vaig dir que la cosa hondurenca donaria de sí... igual m'estanco aquí i tots els posts de l'Alepsi acaben agafant aires llatins... (igual li poso una mica de bachata o "requesón" al bloc per ambientar-ho del tot.. xDD).
Realment ha estat com aterrar definitivament, el veure-les. M'han fet recordar tot el que vaig passar. Tota la gent que vaig conèixer (i que es va deixar fotografiar). Totes les anècdotes que vaig viure en aquells 30 dies, que ara ja em semblen com irreals.... però les fotos en són testimoni, encara sort que vaig fer cas a la gent i me'n vaig endur càmera... (és que no m'agrada gaire fer fotos, però sí, la ocasió ho mereixia... xD).
La veritat és que, a banda d'aprendre moltíssimes coses (sabíeu que les pinyes creixen del terra? Sabíeu que els alvocats creixen en un arbre???), l'Alepsi també va ser Alepsi en moltes ocasions. M'explico.
Els que em coneixeu de fa temps sabreu que els millors episodis de l'Alepsi són aquells en els que deixa veure la seva vessant més... pato. xDD Oi? I sino, recordeu aquella santa hòstia als catalans de Sant Cugat... xDDDD
Vale, doncs ja us podeu mig imaginar de què va la cosa...
Resulta que els caps de setmana els teniem reservats per a visites una mica "turístiques". Ho poso entre cometes perquè la gràcia de fer aquests viatges amb ONG és que vulguis o no (que normalment vols, i si no, pa' qué te metes?), acabes fent "turisme responsable". I no és una utopia. És simplement que com que ens va estar acompanyant, tots els caps de setmana, un hondurenc amb el seu "busito" (una furgona d'aquelles rollo hippy, amb 15 places!!! Jajajaja!), doncs ens portava a llocs típics, però allunyats de lo més comercial-turístic.
Total, que m'enrollo com les persianes, el segon cap de setmana ens va portar a unes termes naturals. És a dir, un riuet, que per acció divina (o potser per la quantitat de sofre i reaccions químiques diverses que, òbviament, no us sé explicar) estava calent. Bé, més que un riuet, un bassalot.
El cas, que vam arribar allà a la nit. La idea ja era aquesta, anar a la nit i banyar-nos a la llum de les estrelles. Clar. Sense comptar que, d'estrelles ben poques en vam veure en tot el mes. Totes les nits plovia. Doncs aquella també.
En arribar a les termes, va començar a ploure. Molt. El nostre guia ens va dir:
-Treieu-vos la roba aquí dins (al busito) (coi, que portavem el banyador a sotaaaaaaaa, malpensats!!!) i agafeu la tovallola. Correu fins a la caseta aquella i allà deixeu-hi les tovalloles, i ja son quatre o cinc graons fins a les termes.
Vale, ara necessito un punt i apart. Resulta que a Hondures (i a la majoria dels països centre i sud americans, pel que m'han dit) la gent no usa bikini. La gent es banya vestida. Amb una samarreta, mínim.
Bé, doncs us podeu imaginar que a la caseta aquella de les termes érem el centre d'atenció. No?
Bé, resulta que l'Alepsi va baixar del busito, va agafar la tovallola se la va apretar contra el cos per a que es mullés el mínim possible, i va començar a còrrer, pel camí de sorra que baixava a la caseta.... en arribar just a la porta de la caseta, la xancleta de l'Alepsi va decidir que era el moment d'emancipar-se... va relliscar sota el peu..... i l'Alepsi va entrar de morros (literalment) a la caseta. Allà un hostión del quinze en bikini... es va sentir una exclamació general i la descollonamenta dels meus companys (lògic, d'altra banda).
Resultat de l'anècdota: una ferida considerable al genoll... que, a la setmana següent, es va infectar d'una forma mooooolt lletja...
En fi... hi ha un parell més d'hostions dignes d'explicar... però cap tan sonat com aquest. Probablement els hondurencs presents en l'acte encara em deuen recordar... quin espectacle pornogràfic més tonto, tu..... xDDDD
------------------------
La imatge correspon a la comunitat de "Las Delícias" on vaig passar la meva segona setmana. Aquest paisatge era el que vèiem des de la finestra de l'habitació... buah! Enteneu ara que em senti tancada en aquest món???
14 comentaris:
jajajajaja
ja m'ho imagino XD
Bé, ara em ric, però suposo que et deuria fer mal ;P
I si, veient la foto entenc que et sentis tancada ;)
una foto digna de la nova aventura de john rambo !!! ... enhorabona ... salut
tot això està molt bé, però per quan una foto de l'Alepsi munyint una llama amb el vestit típic de la regió?
Dona, no esperaries que canviant de continent canviessin totes les coses no? El fet de dir que va ser un espectacle pornogràfic...vol dir que al caure es va moure el bikini? jejeje
jajaja, ostiot! Seguramenet d'aquells ostiots dels que t'aixeques ràpid i dint estic bé, escti bé, com si no hagués passat rés. I es que de vegades ens fa més mal la vergonya que el cop.
Paissatge idílic!
Nena no m'estranya que no volguessis tornar, quina pau no??
Explica, explica, que volem saber-ho tot, ostions del quince inclosos :-P
No et vas fer mal per això no????
Un petonet ben gran!!!!
Pensa que hauria estat pitjor si amb la patacada perds la part de dalt del bikini. Potser t'haguessin aplaudit i tot... Molt graciosa l'anècdota (pels que la llegim còmodament des de casa), seguirem atents a les noves entregues de la teva aventura hondurenca.
Me n'alegro de la teva tornada, tot i l'hostión!!
Uf! Només d'imaginar-ho em fa mal i tot :-)
Dona, vols dir que de les primeres coses que contes una ha de ser que vas caent pels puetos? Que jo ho he passat malament i tot... (empàtic que és el xic). Per cert, posaràs més fotos oi? Que en tinc curiositat.
nenaaaaa, calia donar aquesta imatge????? ;DDDDDD
bé, segur que tots estaven contentíssims!
i quan vinguis a Girona... recorda'm que et porti a Jafre, que també hi ha termes!
petons i llepades termals!
Havies de deixar la teva petjada a Hondures, oi? I una mica de sang oi?
En fi, no li fotis cas al Gatot: les termes de Jafre és un foradot a terra malgirbat. Vine a la meva sauna que allí si suaràs!
Buah si em va fer mal, Ulisses!! Jajajaja! Però com una campiona, vaig aguantar sense plorar! xDDDD
A que mola, mossèn?? xDD
Doncs una llama no, Mallerengu, però una donant-li de menjar als chanchos n'hauria de tenir... si no fos perquè també vaig actuar en "mode alepsi"... xDDDD
Ui, Clint, doncs crec que no es va moure, però no ho tinc gaire clar, la única cosa que volia era aixecar-me de terra... i potser se'm va sortir una teta de viatge... xDDDDD
Efectivament, Antoni... em vaig aixecar de cop com si no hagués estat res... xDDDD
Doncs sí, Cristina, encara estic acabant d'aterrar, però crec que una micona sí que m'ha canviat... ja m'ho direu vosaltres, si m'ho noteu... xDDDD
Jo Mateixa, sí que hi havia pau, sí, si no fos pels putus galls que cantaven des de les 4 del matí... xDDD
Jajajajaja! Doncs sí, XeXu... o m'haguéssin aplaudit o m'haguéssin ficat a la presó per escàndol públic... xDDDD
Gràcies, La reusenca!!!!
Crec que la cicatriu em durarà per sempre, doommaster... :s
Ui, efe, és que sóc molt patosa... t'ho poden dir els que em coneixen de prop... que sempre vaig "caent" pels "puestos". I lo de les fotos, no sé, suposo que alguna més penjaré... o no. Ja veurem! :P
Calia, Gatot, calia... m'havia de refermar en l'Alepsi... que per poc la perdem! xDDDD
Jo crec que, de termes, ja en vaig tenir prou... ara si m'hi acompanyes tu... xDDDD
És que m'agrada molt donar la nota, veí. Sembla mentida que no em coneguis! xDDDDDD
La teva sauna... uhm... no és compatible amb les termes del gatot? No es pot fer tot??
Tinc un conegut que esta a hondures o guatemala, no ho tinc molt clar per que ha anat canviant de país un parell de vegades en aquestes setmanes. Esta fent una tasca social per lliure amb relacions que te allí. Si tot va bé torna a final de més i al dia següent a treballar. diu que es un canvi molt fort. Però si se sap aïllar en el temps les transicions li ajuden a remarcar lo viscut.
Publica un comentari a l'entrada