Anava a escriure sobre Hondures... relacionant-ho amb el casal (sí, torno a estar al casal, una setmaneta, abans que els nens comencin classes)... però he anat a casa de la Onix... i m'he trobat això.
No cal dir que estic... trista, com a poc. Òbviament, i com ja li he dit en el meu comentari, és positiu que estudii el que li interessa (potser no li he dit al comentari, ara que ho veig... pfffff....), però em sap molt de greu que "ens deixi". Així que res, li faig un petit homenatge des d'aquí. Faria un vídeo, o un muntatge fotogràfic, o qualsevol altra coseta.... però... la que és experta en això, és ella, i qualsevol cosa quedaria petita. Oi?
Realment és al·lucinant com pot arribar a afectar una cosa així... qualsevol que ho veiés de fora pensaria que estic "p'allá". Vale, no us dic que no. Potser és que estic més sensible del normal donades les circumstàncies que tinc ara mateix a la meva vida (oh! què important em poso quan vull, oi? xDDD), però el cert és que... bé, no sé, estic "afectada".
Però bé, em queda (ens queda) l'esperança que treguis el cap de tant en tant per aquests móns i ens diguis alguna coseta... més que res per saber que segueixes viva. I activa.
[M'he permès la llicència de fer-te aquest "petit homenatge"... espero que aprofitis molt el que facis, ja ens ho explicaràs, oi? xDD].
8 comentaris:
Jo també m'he quedat molt xof! Aix! :S
M'ha afectat molt!
Una abraçada!
Jo tambe m'he quedat molt xunga, es una llàstima que L'Onix marxi, però com ja l'hi he dit al seu bloc, si es la decissio que ella a pres s'enten i es respecte.
Segur que torna, ens trobarà a faltar a tots :-)
Esperem que et faça cas. I que torne aviat.
Es curios com ens poden afectar coses aixi. Les connexions que es fan a traves dels bloc poden arribar a crear un vincle especial.
Tant de bo tingui un bon cami i pogui tornar a omplir el buit.
Tot a la vida te el seu cicle, hi ha coses que s'acaben i altres que neixen de nou.
El problemes de les perdues es saber acceptar-ho
Em sumo a l'homenatge; però només vull que sigui una felicitació. Sona a "requiem", si no. I l'Ônix (o tu, o o jo, o l'altre, quan ho decidim) si deixa el blog ens deixa més que uns posts i unes idees. Segur que t'has "crescut" com a bloguer i com a persona, egoistament parlant, un mica més, llegint-la i gaudint del seus punts de vista... Com tots fem amb tots...Però fa una "mica de mal" saber que ho deixa, sí .
Bé, Tarambana... haurem de ser fortes... ara ens falta una pota!!! :P
La veritat és que ha estat una cosa tan inesperada, que ens ha deixat a tots bocabadats, Jo Mateixa... i trobar-nos a faltar, segur que ho fa, però crec que la Onix és una persona de decisions... vull dir que si necessita el temps aquest per els seus projectes no tornarà al bloc fins que els tingui ben lligats....
Efe, que jo no li he demanat que torni... sóc egoista, jo només vull saber que està viva... xDDD [però si torna, millor que millor.. xDD]
Són increibles, realment, Antoni... realment no ens ho podem imaginar mai quan encetem un bloc...
Tot té el seu procès de dol, Xiluso... lo important és passar-lo amb dignitat, i acceptant que és una cosa normal. Després ja, doncs toca la resignació i mirar pa'lante! xDDD
Sí que tens raó, Veí. La veritat és que es pot dir que la Onix, al menys a mi, m'ha deixat un munt de coses... i ja et dic, la recolzo en el que fa, millor que ho deixi així, com diu ella mateixa, que no deixant-lo morir....
Estimada Alepsi Gràcies per mi has estat el pal de paller del bloc mai t'ho agraïre prou i un cop mes sols et puc dir T'Estimo
Onix
Publica un comentari a l'entrada