14.7.07

Reflexió (o no)

Des de sempre he estat una persona molt madura (paraula que no m'agrada gaire perquè l'associo als plàtans, quan són negres... i no li trobeu context sexual, siusplau... xDDD).
Bé, no des de sempre, clar. Quan era petita era una nena, clar. Jugava com una nena, reia com una nena, era feliç com una nena. Però era ja madura.

Sempre he aparentat més edat de la que tinc (sobretot per als nens del casal, que me'n posen vora els 50.... quina tela... xDDD).
A casa meva i, en general a tot arreu on he anat, m'han considerat sempre una persona molt independent, amb les idees molt clares i molt capaç de fer-se forta a ella mateixa.

A mi m'agrada pensar que sóc així. Decidida, independent... sentir que no depenc de res ni de ningú.

Però, per suposat, això és només un miratge. Jo no sóc així. No del tot. No de la manera en que la gent em veu. [som com ens veiem o com ens veuen? eh? eh? Alguna resposta que no sigui "depèn?" xDDDD]

Sempre he estat una noia seriosa. A veure si ens entenem. Sóc riallera i molt de la conya, però un estil, no sé com dir-ho... humor seriós. Jo m'entenc. I els que em coneixen també.

Aquesta seriositat sumada a la autosuficiència aquesta que se m'atribueix fa que, sovint, la gent pensi que no necessito ajuda. No em vinc a referir a ajuda del tipus "pujar la compra fins a casa", em refereixo a l'ajuda sentimental. Però tampoc ben bé això.

A veure, ja una vegada vaig fer un post en el que reclamava abraçades. Doncs és ben bé això. Em fa ràbia que la gent pensi que sóc tan forta que no necessito que em demostrin com m'estimen. Sé que m'estimen... però jo també tinc el meu cor... i m'agrada que, de tant en tant, em sorprenguin amb una mostra d'afecte.

--------------
I ja està, no li busqueu la volta a tot plegat, perquè no la té. Simplement, és una reflexió "en veu alta". Segurament demà me n'hagi penedit del post aquest ploramiques que acabo de fer, i n'escrigui un de nou. Per a tornar-me a reafirmar en la meva falsa autosuficiència.

Però mira, si la cosa ha de servir per a que actualitzi el bloc... ja estarà bé. Que últimament el tinc una mica deixat de la mà de Déu (diga-li Déu... diga-li energia).

15 comentaris:

Modgi ha dit...

Hola, somos 'NSYNC' i des del pit de pollastre mandamos un abrazo a Alepsi.

Tots tenim moments baixos. I encara que sembla que vinguin a posar pals a les rodes, de vegades serveixen per tenir grans revelacions.

Ànims Alepsi, saldremos de ésta!

mossèn ha dit...

res ..... tens els meus formidables braços pel que vulguis !! au, vina aquí !!!! salut

Gatot ha dit...

eps nena, a mi també m'agrada que m'abracis... però ets tu que no vols!!! :P

petons i llepades estimadores!

Carquinyol ha dit...

Suposo que passa el que dius, et veuen tan independent que pensen que no ho necessites, però si que és veritat que unes paraules boniques i una abraçada en el moment adequat és el millor que hi ha.

I com sempre m'agrada mirar el costat positiu, pensa que t'estalvies aquelles mostres d'amor estil culebró veneçolà que de tan dolces fan càries i tot !! xDD

En tot cas, una abraçada !! :D

onix ha dit...

Bé ,al final començo a creure què som com ens veuen ,ens adaptem al rol i l'anem perfeccionant clar què es molt dur però te els seus avantatges
segons deia Maquiavel ,mes val aparentar què ser,perquè la gran majoria poden veure però molt pocs poden percebre . Intenta fer la tria i rodejar-te dels què poden percebre abraçada constrictor ;)*****

Mallerengu ha dit...

M'ha agradat la confessió de "semblo forta però també tinc sentiments" :D

En el proper post podries desenvolupar la teva definició de maduresa i el concepte "sóc madura des que vaig néixer".

maduixot ha dit...

la nostra identitat es forma en part pel que som i en part per com ens perceben els altres... jo sóc de la opinió que pesa molt la segona coseta, per allò de "l'efecte pigmalió", però ja saps que jo sóc de vessant molt més social que tu ;)

petoneeeets

Alepsi ha dit...

Ostres, Modgi!!! Has contractat els NSYNC per a l'abraçada??? Que monu! Gràcies!!! xDDDDDD

Moltíssimes gràcies, Mossèn!

Jajajajaja! Jo sí que vull, Gatot!!! Però és que em fa por que em facis una llepada... enten-ho! xDDDD

Carquinyol, precisament això vaig reflexonar amb mi mateixa ahir a la nit. Que així m'estalvio d'haver de posar bona cara quan algú em volgués venir a abraçar i jo no en tingués ganes.... tens raó, tens raó... :**

Ja ho intento, Onix, ja ho intento. Però a casa és complicat fer una tria.... m'entens?
Però bé, que tampoc és tan dolenta la cosa, que tot té el seu costat animat... xDDD

Ui, Mallerengu, gràcies per la proposta, però em sembla que no li faré cas... és que a mi, parlar de mi mateixa a aquest nivell al bloc, no m'agrada gaire... però de tant en tant s'escapa un post d'aquest tipus... xDD

T'estimo, Maduixot! Últimament, però m'esteu envoltant massa els d'orientació social i jo ja començo a dubtar de tot... cagunchichiputi.....

Joana ha dit...

Jo crec, Alepsi que molt sovint donem les coses per enteses i NO!!!
Cal que ho diem, que ens abracem i que en parlem. Les etiquetes ens les posen i les posem , però darrere hi ha aquella necessitat d'afecte que tots/totes necessitem.
Una abraçada!

Jordi Jordi ha dit...

Mmm... Un post seriós a ca teva? Això poques vegades passa! Segur que tots necessitem afecte i abraçades. Malament aniria que no fos així. Vinga, ànims i una forta abraçada !!!

XeXu ha dit...

No t'hauries de penedir d'haver escrit una cosa així, i especialment de mostrar una vessant de tu que la gent que et coneix cal que tingui molt present. Em sembla una gran reflexió, i no t'ho dic en conya, la manera com ens veuen els altres és la idea que es queden, que no vol dir que sigui exactament com la que nosaltres donem a conèixer, però de vegades es prenen rols i la gent els assumeix. És possible que la gent no estigui pendent de tu perquè et creuen forta i per sobre de tot, però tots tenim els nostres moments més baixos, i ens agrada que algú especial ens vingui a estirar la mà per poder-nos agafar a algun lloc. Fés que els que més t'estimis sàpiguen que els necessites, això et fa més humana també. Però no te'm tornis una figaflor ara!!

Robertinhos ha dit...

vaaaaaaaaa...aquí et deixo un petonet

Clint ha dit...

Muaks!

Cristina ha dit...

Nena que això ens passa a tothom. No som de pedra i de tant en tant necessitem una abraçada i una mica de carinyo.Una abraçada???

Ulisses ha dit...

una forta abraçada!