Movida Madrileña

3:00 a.m. del dia 25 de Març de 2006: ens trobem davant de l'FNAC de Plaça Catalunya. Una munió de psicòlegs somnolents asseguts a terra esperen que arribi l'autocar que ens portarà a Madrid. En Víctor (altrament dit "el friki" [m'he permés la llicència de posar-ho aquí per què alguns lectors entenguin de qui parlo, donat que jo crec que fins a aquest cap de setmana el nom d'aquest noi era desconegut per tots]) passa llista, ja hi som tots! Increïble! Tots puntuals! Però... resulta que el botellón Gironí ens fa retardar-nos (dos dels presents a la Pç. Catalunya havien d'anar amb l'autocar que venia d'allà, i per tant calia esperar-los).

4:15 a.m. del mateix dia: per fi estem tots a l'autocar! Ens posem en camí cap a la "capital del reino" (sí, és lletja la expressió, però... em fa gràcia). De fet de l'autocar ja no puc escriure gaire cosa més, una parada per esmorzar mínimament i prou... tots ben adormits.

12:00 a.m (o p.m? Amb això mai m'aclareixo, vamos, les 12 del migdia) del mateix dia: arribem a Madrid! Ben justos, amb la hora enganxadeta al cul! Pugem pel "Paseo de la Castellana" (oi que si? Al llarg de la entrada confondré noms de carrers... prego em disculpeu) i ens trobem a la concentració de psicòlegs que estan proveïts de moooooolts globus verds i grocs i uns xiulets que feiem molt de xivarri.

[Ara vindria la descripció de la Manifestació dels Antílops... però no cal, una mani com totes les altres, crits, riures, balls i al final un comunicat]

Uhm... això de les hores no és gaire bona idea... diguéssim que jo no porto mai rellotge... així que, a partir d'ara, descripció i prou, em sap greu no concretar horaris!

Després de dinar (al Pan's, no us penseu) vam anar a buscar una pensió/hostal per poder deixar els trastos i dormir a la nit (de fet la idea inicial era no dormir en tota la nit, però nens, els anys pesen...). Total, que després de preguntar en molts llocs i sorprendre'ns de que una punyetera pensió d'una estrella costés 20 euros o més la nit, vam trobar la pensió ideal! 12€!!! Vale, potser molt ideal no era... vale, de fet lo únic que tenia d'ideal era el preu. Ei, però tenia llits! Doncs totes contentes! Vam pagar religiosament (mai millor dit, la porta d'entrada a l'hostal estava presidida per una imatge de "nostrusenyor") i, després d'haver deixat les coses a l'habitació, vam sortir a visitar la ciutat.

Sincerament, Madrid m'ha agradat molt, hem coincidit totes, crec, en que és una ciutat molt majestuosa i molt solemne. Ara, altra cosa diria jo dels "madrilenyus" (i em perdonin els pocs que crec que em poden entendre). La gent ens mirava malament (i no és cap deliri autorreferencial) per parlar català. No sé... algun dia escriuré sobre el tema, avui no en tinc ganes (de fet estic bastant cansada del viatge). El cas és que podem dir que hem conegut dos homes entranyables: el cambrer del bar on vam sopar, i el noi de la pensió. I que els altres... doncs... això, no sé, potser són prejudicis. Ai, no sé. Bé, tant és. M'estic liant ja....

Total, que després de sopar i recomenades pel noi de la pensió, vam anar a buscar algun pub on poguéssim ballar i prendre una copa. Conclusió de la nit: a Madrid et pots emborratxar gratis, com aquell qui diu. Per davant de cada pub que passavem, ens oferien copes gratis si hi entràvem (sort que només ho vam fer en un, del que vam sortir ben ràpid, ja que la mitjana d'edat estaria sobre els 35...). Finalment, quan pensàvem que ja no trobaríem res per ballar... vam trobar un pub anomenat: "ley seca". Quin revival session més chungo! Jajajaja! Bé, però vam moure'ns una estona, i vam quedar ben esgotades per anar a dormir a la pensió (sincerament, si no haguéssim estat cansades, no crec que haguéssim pogut dormir).

Hora de dormir. A la Sara i a mi, que ens ha tocat el llit de matrimoni, ens agafa el riure. Forrem el coixí amb els palestins (direu: neuròtiques i maniàtiques. Doncs sí, a parts iguals), i ens fiquem al llit (intentant que la nostra pell toqui el menys possible amb els llençols). Seguim rient. Quan apaguem el llum, òbviament, no podem deixar passar la oportunitat de revisar el dia les dues juntes i de pas, fer-nos confessions. "Momentazo regresión a la adolescencia".

9:00 a.m. del dia 26 de Març de 2006: bon dia! Sona el despertador i ens aixequem del llit. Dintre del que cap hem dormit prou bé (la Sara diu que ha passat fred... jo he dormit de conya, sincerament). Ens pentinem mínimament, ens rentem la cara, les dents, no ens vestim (òbviament vàrem dormir vestides), tornem les claus de l'habitació i marxem al mateix bar del sopar per esmorzar uns xurrets amb xocolata.

Després de l'esmorzar (car, per variar) que ens hem fotut, agafem carrer amunt i a buscar l'estació d'Atocha! En arribar, comprem els bitllets de tren que ens portaran fins a l'Autònoma de Madrid, que és on s'ha quedat, a les 12 per sortir amb l'autocar de nou.
Quan hem tingut comprats els bitllets, hem vist a uns companys d'autocar (que jo no havia vist mai per la facultat) i hem anat a agafar el tren tots junts.

M'ha agradat el campus de la UAM, molt verd, molt verd! Molta gespa per estirar-se (precisament hem fet això mentre esperàvem que sortís el bus).

Finalment, a dos quarts d'una el bus ha sortit. El viatge de tornada s'ha fet pesaaaaaaaaat! Maaaaaaare meva! A sobre, quan arribàvem a Barcelona (quedaven només uns 60 km) hem trobat una mega-retenció! I ja fins a dos quarts de 10 (això fan...9 hores de bus! Maaaare meva!) no hem arribat a Plaça Catalunya.

Òbviament m'he deixat molts detalls per explicar, però... no calen, no? Si en voleu, dons ho pregunteu, que mai em deixeu comentaris, jo! :(
En fi, me'n vai a fer nones, que el viatge cansa (encara que, com deia la Laia.... feia molt de temps que jo no dormia tant en un cap de setmana). És lo que ténen els viatges en bus... que t'agafa una nyonyaaaaaaaa..........