[12 Mar 2006 10:31 pm]
La melangia ha tornat. Au, així, tal com va marxar… s’ha instaurat dins meu. O potser no és melangia. És… un estat de nervis constant, de tenir ganes de plorar, però a la mateixa vegada sentir que ets feliç… què és això?
Odio no entendre’m i tanmateix… és fantàstica la incertesa de no saber per on tiraré demà.
2 comentaris:
cilotímcos al poder!
Después de volver de Scotland... me encuentro con tu comment!!! Esta entrada tiene siglos ya! Jajajaja!
Pero tienes razón, soy un tanto ciclotímica... pero todos lo somos un poco, no?
Publica un comentari a l'entrada