Jo, quan era petita, ja era com sóc ara. Més petita, clar. Més rodoneta, també. Més inconscient, també. Però no he canviat gaire.
De petita sempre havia estat molt xerraire. Això, els que em coneixen en persona ja ho saben (i els que no, ho podeu intuir), no ha canviat gaire. Més aviat gens.
De petita era molt mentidera. Anem a veure. No era mentidera en plan cabrona, no sé si m'enteneu. Era mentidera en plan... fer-me notar. Jo sempre havia de ser millor que els altres (això gràcies a mon pare...¬¬), així que si no ho era, m'ho inventava. Ho feia tant bé que només recordo que em descobríssin un cop. Això sí que ho he canviat. Ara ja no necessito fer-me notar tant, de fet, ara prefereixo passar una mica més desaperçebuda... sobretot al principi (després ja em "sueltu" i no vegis!!!). El cas és que el fet d'haver estat tan mentidera em va dotar amb una gran capacitat d'improvització que encara ara faig servir de tant en tant per sortir-me'n dels merders en els que em foto per la meva gran bocassa.
Aquest és un altre punt que mai he aconseguit canviar. La meva bocassa (tant metafòricament com literalment [a veure, no tinc una bústia de correus, per boca... però es fa graaaaaan... avui mateix n'he fet la prova: 4 galetes maria senceres a la boca, i ni una engruna fora. Supereu això!... i no penseu malament, que m'ho veig a venir...]). Fa uns dies en parlava, dic, de la meva gran boca (metafòricament, cony). I és que sóc d'aquella mena de gent odiosa per si mateixa, però encantadora de cara als altres. En resum, una gilipolles. I és que em foto jo sola en uns merders... no sé dir que no. Diguéssim que tinc problemes d'assertivitat. Però vaja.
Una altra cosa que no he canviat és la meva falta de tacte. No, no, no vull dir que sigui descarada, ni indiscreta, ni res per l'estil... és la meva falta del que en diríem.... feminitat. Recordo que una monitora de l'esplai, quan jo encara no tenia pits, em va dir: "nena, mai no et casarem! Ets molt poc femenina!". I jo me la vaig quedar mirant pensant: "tia, tu ets pava, jo perquè em vull casar?" El cas és que té raó. Jo fina, fina, mai no he estat. Sóc bastant malparlada i, de tant en tant, barroera. Però només quan cal, és a dir, quan s'ha de riure (alguns, d'això en diuen "desparpaju", a mi no m'agrada gaire la paraula, però vaja...).
D'altra banda, i amb això acabo el meu auto-anàlisi, sempre he sabut guardar la compostura. Des de petita m'havien pogut portar a tot arreu. Suposo que és la suma de ser xerraire, de saber improvitzar, de no tenir assertivitat i del meu "desparpaju" però sé canviar-me la disfressa i poder anar a la òpera, a un concert de "La Gossa Sorda", a ballar salsa, a un casori (i comportar-me), d'excursió amb els nens, a fer entrevistes diagnòstiques.... i no sentir-me fora de lloc.
Des de petita he estat bastant... pluri... uh... busco una paraula que no surt... uh.... allò que vol dir "que es pot fer servir per a tot"... Multiusos!!!! No, merda, no és aquesta... això queda lleig... en fi... una altra cosa que no ha canviat... el parlar sola.
---------------------
I tota aquesta història, ha vingut inspirada per: una bossa de pipes pelades banyades en xocolata. Que l'he obert i les he tastades i he pensat: "ara ho escriuràs al blog". Hi escriuràs: "quan he tastat les pipes he fregat l'orgasme". "Culló, nena, que poc fina... hosti, recordes allò que et va dir la teva monitora??? Si és que no canvies, nena, no canvies...." [i tot això m'ho ha dit el meu estimat cervell... algun dia, us ho juro, escriuré les converses filosòfiques que tinc amb ell... m'esgota profundament, en sèrio, qualsevol dia... cometo un delicte!!!]
33 comentaris:
Pipes pelades banyades en xocolata...
això existeix? de veritat?
Aiii... no se pas si podria sobreviure a l'experiència.
Ararat les he descobert avui... déu meu... realment, em sap greu, però és que... són orgàsmiques!!! Diossss!!! He tancat la bossa i l'he allunyada de mi tres cops ja... i no hi ha manera!!!
vui tastar aixo, ara, ja, mu regales, ku sapigues! xD regalamu!
sóc mol felis x saber q stas b nena mol :) i no ets barroera, ni poc femenina, ets original i encantadora, GT! :*
la trastu tb parla x mi ;)
viscaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
doncs si que tens converses interessants amb tu mateixa! a mi em passa més o menys igual. Em consola pensar que almenys sóc reflexiu i que, per tant, les coses de les que parlo han sofert un profund anàlisi interior. Res, consuelo de tontos!
Les pipes aquestes no les havia sentit anomenar mai! de debó són orgàsmiques?
Cadascú és com és i si tu dius el que sents i deixes anar algun taco no passa res. És la teva espontaneïtat i això s'ha de valorar.
De petit jo també era molt xerraire. El temps, però, m'ha canviat força.
Trastu i Maduixeta demà les pujo a la uni. Ens en fotrem un banquet! (hauré de resistir la temptació de menjar-me-les...)
Bellosoli sí, suposo que dec ser reflexiva. Vés a saber. xD. I sí, de debó són orgàsmiques, demà t'ho corroboraran la Trastu i la Maduixeta! xD
Osti Alepsi, no les he tastat mai, però just avui he anat a la secció de plats preparats del supermecat del corte inglés, i quan he vist la "Locura de chocolate" m'he tornat com el seu nom indica, boig totalment, perquè no sabia que també la venien a part de servir-la a la cafeteria. Buah, quan he arribat a casa i me l'he menjat, buff, ho estava comentant precissament ara amb un amic al messenger, i com li he dit a ell, quin orgasme de plaer de xocolata que tinc ara mateix.
VISCA LA XOCOLATA
P.d.: Aquestes pipes les he de tastar jo també, a veure que tal estan, segur que em tornaria boig de nou.
Carai amb les pipes, serà qüestio d'anar a comprar-ne i viure aquesta experiència :) Jo també tinc converses amb mi mateix però en tenia moltes més abans de casarme sobretot de noviets... anava a un penta que ens cau aprop a xerrar sol !!! Que bo i que be parlar amb un mateix !!!
Clar que ets femenina!!
Si no, diries que "las pipas estaban para correrse" o "me corri con las pipas" en castellà killo i sense cap mena de tacte :-)
(Una altre p**a merda de comentari!! quin fastic!)
No, ara en serio. Sou molt millors i molt més bones amigues les noies barrueres que les pijes de porcellana que es trenquen un trosset d'ungla i corren despavorides cap al papa :-)
Ara que parles de pipes banyades de xocolata es possible que les provès a la fira alimentaria de barcelona. En aquell moment no em van semblar res de l'altre mon però potser m'equivoco i eren quicos banyats de xocolata. Donaven tantes mostres de productes que ja no se que vaig arribar a tastar :)
La paraula que buscaves era potser pluridisciplinar? ;)
Personalment crec que la teva més o menys femenitat no t'ha de preocupar en exces. Que potser fas alguna competició? Els amics que et rodejen t'acepten com ets no pel que els agradaria que fossis.
Bé, no em fassis massa cas, a aquestes hores no hi soc tot.
Simplement, anims! :)
Això de les pipes no se si t’ho perdonaré demà em veig fent peregrinació
Per tot el barri ,
En quant a que no ets femenina .. vols dir que no confons la paraula ?
El que no ets es una bleda solellada , a mi m’has semblat genial , (1er dia que entro al teu bloc)
Potser perquè amb els anys cada cop m’agrado mes essent “barroera” quan cal
i no portant filtres.
David la veritat és que la xocolata no m'agrada gaire. Sincerament, encara no entenc perquè vaig comprar-me les pipes... ahir em venia de gust fer el porc una estona (vaig esmorzar donetes de xocolata, també). Hi ha dies en que m'agafen aquests atacs de golafreria, vés!
Farlopa la veritat és que és fantàstic parlar amb un mateix. El que passa és que al final acabes fins els pebrots d'escoltar-te, al menys jo, i clar, el "petit" problema és que no em puc aïllar de mi mateixa... xDDD
Doommaster potser tens raó. De fet, els amics homes que tinc, estan bastant contents de poder parlar amb mi de tot, sense haver-se de preocupar de no ferir sensibilitats (el problema ve quan les fereixo jo... xDDDD). Mira, vés per on, al final serà tot un luxàs ser tan poc femenina... com s'equivocava la meva monitora! xD
Marcus no, la paraula no és pluridisciplinar... tot i que també ho sóc! Jajajaja! D'altra banda, dius que no m'haig de preocupar en excès... jajajaja! Llavors una mica sí, no? Bé, bé, comptant la hora en que vas escriure el comment no t'ho tindré gaire en compte... xD
Onix benvinguda!!! Encantada que vinguis per aquí. I sí, tens raó, jo sóc de tot menys bleda assoleiada, abans tenia "amigues" d'aquest estil i vaig acabar fins els collons... xD
Per cert, té nassos que de tot el post tots us hagueu quedat amb el detall de les pipes, que està en petit, i a baix de tot... maaaaare meva, si ho arribo a saber no escric res més! xDDDD
Nena, com diu l'Onix, no és que no siguis femenina, és que no ets una bleda assoleiada. M'alegro que siguis tal com raja, i més que ho hauries de ser, així no passaries tantes angúnies.
Per cert, tu creus que jo podria tenir per filla adoptiva virtual a una bleda assoleiada?. Cony! no fotem que sóc un senyor i quan adopto a algú, sé a qui adopto.
És lógic que ens quedem amb el punt de les pipes, perquè és l'últim que has posat.
Jo m'he quedat amb això que has dit de que et fots en embolics perquè no saps dir que no.
A mi abans em passava el mateix, però vaig canviar. I com sempre que fas canvis d'aquest tipus, pases d'un extrem a l'altre, i ara si quelcom no em ve de gust, dic que no sense cap mena de remordiments, que per això he pringat tantes vegades anteriorment!!
Collons Alepsi!!! quines mega converses que tens amb el teu cerbell!
Son impresionants i molt bones, jejejeje...
Diuen que la xocolata es un substitutiu del sexe...
Arni
sí que donen de sí unes pipes salades banyades en xocolata! i això està bo? vols dir que no és una mica eggs?
Uff, pipes amb xocolata. No sé, no sé. Però després de llegir-te em fa cosa res. :-) Això del substitui no m'ho crec. Jo en menge molta xocolata i... (us quedeu sense saber el final)
ai si!!! jo m'he fet un fart cada vegada que he anat al cinema!!!
Per cert, podria demanarte un favor???
sóc complertament nou i no se com inclouret al meu blog. m'hauras de deixar la resposta al meu blog, pq no sabre tornar...
Per cert, m'ha agradat molt el teu blog!!!
Deixant de banda el tema de les pipes (que crec que ja ha sigut prou comentat... jeje) crec que és una cosa molt positiva que conservis totes aquestes característiques que ja tenies de petita perquè justament tot això és el que et fa ser especial i ser tu mateixa. Amb el temps tots plegats ens anem pulint, però a vegades ens pulim tant que perdem l'essència del nostre èsser. Sigues tal com ets i estigue'n orgullosa dona!!
esa sensacion de tocar el suelo y poco despues tocar el cielo, la conozco bien; desde que volví estoy más cerca del cielo, porque mirando lo que tengo alrededor solo puedo estar agradecido, y creo que tú también
Caram alepsi... quanta gent que tens aquí fent comentaris... podries fer publicitat de la meva enquesta d'accents que donen morbo al No More Dramas, eh?? xDDDD
Bé... jo que avui he provat les famoses pipes amb xocolata... he de dir que estaven molt bones, però... què voleu? substitut del sexe no seria, eh? xDDDDD
Papa!! Gràcies, gràcies. Jo quan escullo un pare adoptiu també sé a qui escullo. Si és que... "Dios (diga-li Déu, diga-li energia) los cría y ellos se juntan"!!! xD
Teleko benvingut, primer de tot! Ja sé que és lògic, home, però no em deixa de fer gràcia! xD Potser tens raó que haurien de començar a pringar els altres... però no ho sé fer! Algú em fa classes d'assertivitat???
Arni et seré sincera... l'únic substitut prou bo del sexe és... el sexe. Sí o no? xD
Deric tothom pensa que són salades, però no. Són sense sal. Saps? Com quan aïlles la pipa de la closca salada i et quedes amb una pipa sosaaaa (que és més bona que salada, sota el meu punt de vista). Doncs això, banyat amb xocolata, com si fóssin conguitos però de pipes, ens entenem? I sí, són moooolt bones!
Efe benvingut! Jo no menjo molta xocolata i... au, també et deixo amb la intriga!! xD
L'home de la música benvingut també! No sabia que en venien al cinema, d'aquestes!!! Ara em passo pel teu blog i t'ajudo!
Iruna!!!! Jajajaja! Gràcies per adonar-te'n que he escrit més! xDDD I això intento, ser el que sóc, sense amagar-me'n (ja ho he fet prou durant massa temps).
J.d hola de nuevo! Me alegro que sigas por aquí. La verdad es que tienes razón, no me puedo quejar. Pero cuando coge el bajón, coge... pffff!
Maduixeta vetaré aquesta publicitat tan descarada, eh??? xDDDD
rompiendo el tema asi por las bravas, no sé si hacer un blog de nuevo o ponerme de articulista ( que es más comodo ), como vosotras lo conicesteis, aunque no creo que lo recordeis, que os parecia? contestarme con toda sinceridad ( la que da no conocernos de nada, asi uno es mas sincero creo yo )
Alepsi!
Totalment d'acord amb tu, però això és el que he sentit...
Arni
J.D a mi me dio pena que lo cerraras, la verdad. A mi me gustaba... abrelo, venga!!! Jajajaja!
Arni es diuen taaaaantes coses... xDDD
tu crees k merecia la pena, no sé, a veces me sentía que decía cosas sin sentido y sin interés, lo pensaré a ver, me gustasria ir explicando la experiencia de estos meses, pero ay tanto k no se como ir presentarla
alepsi, regalam 10.000 euros si us plau.
Teleko de seguida et faig la transferència. Però... què hi poso com a motiu? Per què t'he de regalar tants eurus??? xDDD
Alepsi, ja estàs bé com ets, m´agrada la gent que diu les coses tal com raja, i això no vol dir no ser femenina, això vol dir no ser una bleda assoleiada, com diu l´avi (bé, per tu el papa). Continua així
nena t'estimu molt k ho sapigues!!!i no canviis mai, pero mai!!!
Has dicho 4 GALLETAS MARIA?? y pides que n poenmsemos mal... ais, ingenua ;) just a joke y komo diria doommaster (Una altre p**a merda de comentari!! quin fastic!)
La falta de asertividad es algo k m persigue mucho tb y creo que para la salud mental de uno es bueno poder expresar nuestras opiniones y puntos de vista. Un abrazo artista
Sulpertu me n'alegro d'agradar-te! Jajajaja! Gràcies!! xD
Sara!!!! Per fi has tornat!!! Visca!!! Jo també t'estimo, i t'he trobat a faltar infinit!!!
Pepe sí, 4 galletas, enteras! xDDDD Naaah... pero no es oro todo lo que reluce... xDDD [y ningún comentario es ninguna PUTA mierda (a santo de qué venimos con censuras???)]
alepsi, és que esperava que em diries que no. Però veig que això de que no saps dir que no, t'ho prens molt en serio.
Doncs res, hauré d'aprofitar-me i demanarte que siguin 15.000€ el que em donis :P
Publica un comentari a l'entrada