4.8.06

La Súper Mainadera

Les mainaderes. Les "cangurus". Les "nanis". Molts noms per a una mateixa feina, simple en aparença: tenir cura dels nens que una mare i un pare deixen a casa quan se'n van a treballar.

Després d'un mes sencer fent de monitora de casal d'estiu, la meva segona feina d'aquest estiu és fer de mainadera. Cada matí, abans de les 8 em planto amb el meu millor somriure a casa dels petits monstres. Obro la porta i em trobo al gran (11 anys) assegut al sofà veient "Ulises" i al petit (6 anys) saltant pel menjador mentre intenta captar l'essència d'aquesta gran sèrie d'animació [que nova, nova, tampoc seria].

La veritat és que la feina en sí no és desagradable. Hi ha estones de tot. Malgrat això, és una feina que m'esgota en tots els nivells tant en el físic (qui ho havia de dir? Porto dos matins fent partidets de fútbol) com en el psicològic. Quan arribo a casa necessito descansar molt. L'esgotament físic es passa amb una bona dutxa i una bona migdiada, però el psicològic em dura molt.
És difícil dominar a dos nens d'edats tan diferents. El petit, a més, és un nen amb TDAH amb la dificultat que això comporta. Així que abans d'ahir, al migdia en sortir de casa dels monstritos desesperada perque el petit m'havia muntat el gran pollo, vaig decidir inventar-me un programa de punts i instaurar-lo per a que funcionés durant les hores que compartiem [els que estiguin una miqueta al tanto de la psicologia conductual sabran a què em refereixo per "programa de punts" i els que no, potser han vist algun capítol de la Super Nanny (i si no esteu en cap dels dos grups i us pica la curiositat, ja sabeu el meu mail)]. Sembla ser que, de moment, la cosa funciona bé... ja us aniré explicant.

El cas, i per això venia el post (joder, al final resultarà que la fama de xerraire me la guanyo jo soleta...), és que val la pena provar l'experiència de fer de cangur. El fet de passar-me 8 hores al dia amb ells m'ha fet adonar-me que, com ahir va dir algú, en la societat actual els nens estan sobreprotegits, però per una alatra banda, ningú se'ls escolta. I de debó que val la pena escoltar-los.
Durant aquesta setmana han estat els meus assessors en diferents temes de caires molt diversos, us en faig cinc cèntims (més o menys literalment transcrits de les converses mantingudes amb ells):
  • Assessor futbolístic (el petit): "jo quan sigui gran jugaré al Barça. I guanyarem la copa d'Europa. I la del món. I quan guanyi tot tindré moltes copes." "I molts calers??" [jo, com sempre, tan superficial]. "No, i la de Girona". "Ah... la copa de Girona és molt important?" [jo amb la meva ignorància total per aquest esport]. "Sí, és la més important. Quan guanyes totes les copes, jugues a la de Girona. I el Barça si guanya la de Girona tots els altres equips del món li han de donar totes les copes. Vale?" [sincerament, m'ha descuadrat totes les idees preconçebudes del fútbol...].
  • Assessors polítics (el petit ataca de nou): "el president té que manar que totes les abelles i les mosques doncs es fiquin en una gàbia." "Home, seria molt complicat posar en una gàbia totes les abelles i mosques del món" [no n'aprendré mai: la imaginació d'un nen no té límits...]. "Ja. Però no li's donem menjar i així es moren totes". [Clar, com no se m'havia acudit...].
  • Assessors mèdics (el petit, tercera part): "Quan faig pipí em pica la tita. I clar, si segueix em portaran al pisiquiatre". "Vols dir que per això t'han de portar al PSiquiatre?". [jo segueixo en el meu intent de raonar...]. "Sí. Perquè a la nit no dormo. Però avui sí. I avui, al matí, he fet pipi i no m'ha picat" "I vols dir que hi té res a veure una cosa amb l'altra?" [santornem-hi...]. "Sí, si em pica la tita ara quan faig pipi, després de dinar, "pos" al llit" "Faràs la migdiada???" [ho reconec, m'ha il·lusionat la idea de que dormís una estona i descansar...]. "Sí, i després ja no em picarà". [Increïble... ja sabeu el remei, nois].
  • Assessors sentimentals (el gran, déu n'hi dó): "i tu ja tens nòvio, Alepsi?" "Jo? (riures) No, no en tinc" "Ah" (silenci d'uns dos o tres minuts). De sobte: "Clar, ets molt sosa" "Perdona?" "Sí, hauries d'estudiar menys i sortir més". [Increïble... vaig pensar en dir-li: "què en sabràs tu, de la meva vida, merdós de 12 anys..." però simplement vaig poder-li contestar: "No, si potser tens raó"].
En fi, la recomanació és: escolteu als nens... us obriran els ulls a grans veritats!!!

20 comentaris:

Anònim ha dit...

Deu ni dor la imaginacio que tenen els petits i les sortides que tenen tambe, mai saps per on et sortiran i tampoc per on enganxar-los.
Lo mes important es que no perdin la imaginacio, ja que penso que es una part esencial de l'infancia, perque sino que seria l'infancia d'un nen sense imaginacio?

Bon cap de setmana.

Arni ha dit...

Per cert soc l'Arni

Farlopa ha dit...

ja,ajaj,j,ja,ja Que bo !!!! Podries obrir nova seccio amb totes les converses dels crios !!! ja,ja,a,jaaj,a De veritat que m'ha agradat molt!! I ja m'explicaràs que fà aqui l'Arni ? :) Bon cap de setmana.

Alepsi ha dit...

Arni: benvingut! Quina sorpresa trobar-me dos comentaris teus!!! Estic completament d'acord amb tu: "que no perdin la imaginacio, ja que penso que es una part esencial de l'infancia" però... només de l'infància???
Bon cap de setmana!!

Farlopa: me n'alegro que t'hagi agradat, jo sincerament he rigut molt escoltant-los. Lo d'obrir seccions, aquí, a blogger, és xungo, però hi pensaré.
El tema "Arni", mira, es passeja per blogs interessants, és un noi intel·ligent... xDDDD.
Bon cap de setmana a tu també!

casundenna ha dit...

Uola....saludats estem, doncs.

maduixeta ha dit...

He de dir que tot i que el post és divertit... TÉ MIL VEGADES MÉS GRÀCIA QUAN TU MATEIXA HO EXPLIQUES EN VIU I EN DIRECTE!!!!

xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD

Ens veiem, pendó!

Doommaster www.doommaster.cat ha dit...

Petits diables jejeje!!!

Hem d'escoltar als nens, els seus pares no els escolten mai, ni quant son adolescents, i despres passa el que passa...

Una abraçada!

Laprí | David ha dit...

El problema de no escoltar els nens i de no saber educar-los. Jo tinc un cosí que no li han diagnosticat, però estic segur que té TDAH o el nom que sigui. El cas és que ja té 13 anys, i n'ha fet moltes, i la resposta de la seva mare és simplement cridar-li i punt, apa, ja està, però no fa res més.

Almenys tu els escoltes, tot i que ho haurien de fer també els pares, encara que diguin coses que millor que se les guardessin per a ells... mira que dir-te "sosa" xDDD

Alepsi ha dit...

Casundenna benvingut

Maduixeta algun dia gravaré els meus monòlegs en un CD i els comercialitzaré, no pateixis! xDDD

Doomaster completament d'acord. Si els escoltéssim veuriem que realment tenen bones idees i que saben el que volen.

David la veritat és que últimament s'ha posat de moda diagnosticar TDAH... no dic que molts nens no en tinguin, però n'hi ha molts altres que, n'estic segura, simplement són moguts, o "trapelles".
D'altra banda, el fet que em digués "sosa" passa a segon terme, després de dir-me, el petit, que jo era la seva dona. xDDD

Dessmond ha dit...

No hauries de comprar una olla gran i grossa i agafar els dos nanos i fer-los amb patates? Amb el sou que et pagen el seus pares, es clar.

Alepsi ha dit...

Dessmond... doncs no et pensis que no ho he pensat. De fet al petit ja li ho vaig dir l'altre dia "vigila, que jo sóc el monstre del ganivet i et tallaré una cama i la faré per dinar" i el nen, partint-se de riure (ho vaig fer fent-li pessigolles) em va dir: "li diré a la mama que ets una assassina i et farà fora!!!"

Criatures... :P

Marcus ha dit...

Jajajaja! que bé que t'ha quedat el post. He rigut tant amb els teus "assesors". Volem una segona entrega ben aviat. :)
Segur que ens tornarà a soprendre a tots la inocencia i la imaganicaió dels nens petits.

ararat ha dit...

aii...

la mainada em provoca mal de panxa...

jo seria molt mal mainader.

De fet, crec que acabariem a hòsties.

Òbviament, perdria.

De totes maneres, me n'alegro que t'ho prenguis amb filosofia.

Alepsi ha dit...

Marcus la segona entrega, si la hi ha, serà divendres que ve, quan ja m'hagi acomiadat d'ells!! xDD

Ararat benvingut! Jo pensava que seria també molt mala mainadera, tinc molt mala hòstia i molt poca paciència... però tot s'aprén... o no. xD

elquemaietvaigdir ha dit...

M'has fet somriure, gràcies ;)

l'avi ha dit...

Benvolguda Alepsi, el tractar amb crios et fa veure la vida des de una altra optica. És un filó per escriure més i més posts. Un filó innesgotable.

Alepsi ha dit...

Avi tingui per segur que n'hi haurà més... es veu que estar envoltada de criatures és el meu "sino" (sinus??)....

favaritx ha dit...

a mi un nen em diu soso i que no surto i el primer que penso és el mateix que tu: serà... serà... el punyetero nen aquest. Pero ves a saber si amb dotze anys ja ha descobert més nit que jo amb... és igual

maduixeta ha dit...

ai favaritx... el jovent d'avui en dia puja d'una maneraaaaa... xDDDD

Farlopa ha dit...

Bon dia Super Mainadera, ens tens una mica desactualitzat el bloc. A veure si ens postejes més històries dels nens !!! O del que vulguis !!! ;)