Bon dia.
Encara no són les 9 del matí quan estic començant a escriure això. Encara no m'he preparat el meu tassó de café de rigor i ja sóc aquí.
Ahir me'n vaig anar a dormir relativament d'hora. Però em va costar moltíssim agafar la son. Últimament em passa. Em fico al llit i el cap em comença a donar voltes per llocs increïbles i no puc dormir. A més, quan em fico al llit, tinc aquella sensació extranya d'estar súper nerviosa. Com quan era petita i venien els reis o me n'anava de colònies al dia següent. Però és que ara, això, porta passant-me una setmana. Estic molt nerviosa i no m'entenc. I això em posa més nerviosa encara. Hi ha un parell de coses a la meva vida que últimament m'alteren, però no crec que tinguin la força necessària com per a provocar-me aquest estat nocturn. O sí. Vés a saber.
El cas és que, ahir, quan em vaig ficar al llit, vaig tornar a tenir aquesta sensació. I, a sobre, se'm va mesclar amb una mena de tristor profunda que odio encara més que la sensació de nervis. Total, que vaig acabar plorant molt. I la gràcia de la història és que no sé perquè!
Quan he aconseguit adormir-me, he començat a somniar. Feia temps que no tenia una nit tan productiva, la veritat. He tingut tres somnis com encadenats. Com si el primer fos el precursor lògic del segon i aquest, a la seva vegada, del tercer. Eren somnis macos. Tendres. D'aquells que et fan dubtar entre realitat i somni. M'han agradat. Però m'han deixat encara més alterada. Cada cop que m'he despertat després d'un d'ells, m'he estat una bona estona reflexionant-hi.
Total, que avui he dormit poc. I que, a sobre, no he descansat gaire. I, a sobre, ara mateix torno a estar... rara. Quin fàstic. De debó, quin fàstic.
20 comentaris:
Ai nena... aquest divendres se't passarà tot!!! feeeeeeeeeeeeesta!!!
Bon dia Alepsi! (o no)!!!
Tot això que descrius, no només et passa a tu, i és algo, que sense adonar-te'n desapareixerà. El meu consell, no hi donguis molta importància, només la justa per mirar de solucionar-ho.
Amunt aquets ànims!!!, i com diu la Maduixeta, divendres feeeeeeeeestaaa!!!
Anima't!
Arni
Maduixeta espero per divendres tornar a ser jo, mínimament. Però no et preocupis, sigui com sigui, hi haurà festa!
Arni això estic intentant fer: no donar-li més importància de la necessària. Però és com un "putu bucle", estic nerviosa i això em posa nerviosa, i com que em poso nerviosa n'estic més, i per tant em poso més i... igual deriva en un atac de cor, al final! xD
sisisisi, conec perfectament aquesta sensació i la taquicàrdia aquella que fa el cor. És horrorós. Penso que fas bé de plorar, com a mínim va bé per adormir-se
Bé. No és cap consol... però jo porto alguns dies així. Fins i tot, he intentat prendre menys cafè, a veure si aquesta podia ser una raó.
Prefereixo pensar que és per què s'acaba l'agost :-( no ho sé Alepsi... però passarà. Com tot. Ànim, i un petó!
Mery Cherry benvinguda! Jejeje! La veritat és que relaxa profundament una bona plorera abans d'anar a dormir. Lo pitjor és que al dia següent em llevo amb una coïssor d'ulls tremenda!!!
Lafunci jo també he suprimit el cafè. El de la tarda, el del matí sóc incapaç. Suposo que passarà, sí... ànims a tu també, dona! xD
FEEEEEEEEEEEEESTA feeeeeeeeeeeesta
NECESSITES UNA BONA FESTAAAAAAAAAAA
Uueueueueeeeeeeee desenfrenooooooo
a liar-laaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa :)
buenu, res, divendres és demà, et pots creure que estic nerviosa? Fa taaaaaaant que no surto amb la puta merda aquesta de la feina? ja veurem com ho solvento... encara hauré d'empalmar amb la feina dissabte al matí... o potser retirar-me a una hora prudencial... bé, no ho sé... depèn... jajajja
neneta mevaaaaaaaaaaaa! sento copiar a la maduixeta xo aket div cal molta festa :P (ens cal molta festa, per ser més exactes) és necessaria i obligatoria xD jiz i a més a més ens la mereixem jiaz i tu tmb maduixeta o sigui q ja saps q toca ;) xiiiiiiiiiiiiiii
A mi això em passa cada nit, el trigar a dormir. Potser durant la resta del dia tinc molta son, però arriba l'hora de dormir i començo a pensar en coses que no he pensat durant el dia, i res, puc trigar bastant de temps a dormir. No ploro però la veritat és que no m'agrada que just el moment per dormir no en tingui ganes.
I tu tranquila, que demà és divendres... no no, ja és divendres :)
Té raó benvolguda Alepsi, ha entrat en un puto bucle, però estic segur que vostè que està estudiant psicològia sabrà millor que ningú com sortint-ne... Prenguiso en calma. Ah, crec que plorar de tant en tant va bé...
Maduixeta i Trastu ja cal que demà m'animeu molt i ho passem bé!!! xDDD
David gràcies!
Avi, és una merda, però el cert és que els psicòlegs no tenim la solució per els nostres problemes. Així que... de moment ploro, i demà serà un altre dia! xD
Redeu, doncs tan bons consells que donen, que si llegeix en Ellis, que si llegeix en Dyer etc...
Redeu, redeu, redeu... Ah, per cert està adoptada.
Avi Ellis em sona una mica, però el tal Dyer aquest... crec que és la primera vegada que el sento.
Gràcies per l'adopció, m'ha fet molt feliç, avui ho necessitava! xDD (a partir d'ara li diré papa, d'acord! xD)
En Dyer és un psicòleg americà que va escriure "Les teves zones erróneas" entre altres llibres.
Celebro que el fet de l'adopció li serveixi per ser una mica més feliç
filla meva.
A partir d'ara com que som pare i filla et tutejaré.
D'acord?
Em sembla bé, papa, jo també l'he de tutejar, doncs?
Doncs ni n'havia sentit a parlar, ni del psicòleg ni del llibre, ja m'informaré. Vosté se l'ha llegit?
Ànims, Alepsi. De vegades necessitem moments així per valorar molt més quan ens sentim plenament feliços. I plorar va molt i molt bé.
Nena, naturalment que em pots dir de tu, una filla ha de tutejar al pare.
Sí, sí l'he llegit. És el típic llibre que et dona consells per tirar endavant a la vida. Alló de l'asertivitat i demés.
Superltu benvingut! I gràcies pels ànims. Crec que ja estic una mica millor...
Papa se'm farà extrany parlar-te de tu. A la mateixa vegada és com tot un honor. Ha sigut impactant veure escrit "nena" dirigint-te a mi! Per cert, si necessites bons llibres de psicologia, ja saps a qui pots recòrrer! xD
Bon dia. Els amics em van regalar "Tus zonas erroneas" de Dyer en una "mala època" que vaig tenir.
La veritat, que alehores no em va ajudar gaire, més aviat al contrari. Però reconec que està bé.
M'alegra que et trobis millor Alepsi. Una abraçada i que vagi bé la festa d'aquesta nit!
Lafunci sincerament, aquests llibres, ajudar, ajudar, ajuden a poca gent. Crec jo. La veritat és que la psicologia barata (sense desprestigiar a ningú, oju) està massa extesa, i l'intrusisme és... acollonant. Però vaja, és una lacra que anem passejant els psicòlegs. Hem de competir amb cuentistes, amb mags, amb bruixots, amb tarotistes... que es veu que tenen més credibilitat que nosaltres. Et sorprendria la de gent que ve i diu: "mira, jo no crec en psicòlegs".
I hòstia quin rollo que he fotut, algun dia en faré un post. xD
Aquesta nit la festa serà fantàstica, segur. Si algú hi vol venir, que avisi!! xD
Publica un comentari a l'entrada