2.8.06

Dedicatòries

Avui vull fer una entrada només de dedicatòries. Vull fer menció de tot el que penso ara mateix, sense deixar-me res, tot i que suposo que m'oblidaré de coses...

  • La dedico al Group Think. A la Laia, a la Sara i a la Deya. Perque us estimo amb bogeria. Perque sense vosaltres no hagués sabut què fer en molts moments. Perque m'heu ajudat a superar moments realment durs. Perque m'heu fet adonar de lo important que són els amics. Perque heu estat les meves confidents, les meves mentores, les meves institutrius, però també les meves aprenents. Perque m'heu acompanyat en moltes aventures (algunes més perilloses que d'altres...). Perque vull que sapigueu que, per molt que ens separem, sempre estarem juntes. Si més no, ens unirà "l'esfera blocaire".
  • La dedico a l'amor. En genèric i en concret. Perque he llegit una entrada en un blog que m'ha remogut per dins. Perque m'ha semblat molt romàntic i molt maco tot plegat. Perque trobar aquesta felicitat és difícil però quan la trobes, la reconeixes i, llavors, tot sembla diferent. Perque en un món materialista, l'amor ens demostra que no tot es pot comprar.
  • La dedico als fills de puta. Perque realment es mereixerien quedar-se sols. Perque no poden anar pel món utilitzant com vulguin a les dones. Perque són aquells homes molt encantadors quan els coneixes però que després són uns capullos. Perquè es pensen que amb quatre petons i tres paraules maques poden arreglar el fet que passin de tu com de la merda. Prou de deixar-se trepitjar per ells!!!
  • La dedico a totes aquelles dones solteres i sense compromís que no van desesperades buscant un home per a casar-s'hi. Perquè són realment valentes: s'han d'enfrontar a una societat que els diu constantment que no tenir un home al costat és sinònim de ser una desgraciada. Perquè realment, solen ser la salsa de les festes.
  • La dedico als nois que ens fan sentir reines, encara que sigui per uns moments. A aquells nois que saben dir-te en el moment i el lloc adequat, la paraula adequada. Perquè poden fer que un dia gris s'il·lumini amb una sola paraula, amb una sola mirada. Perquè realment aconsegueixen fer-me, fer-nos, somriure.
  • La dedico a tots aquells que lluiten per un món més just. Per un món millor. Perquè tot i ser titllats, tot sovint, d'utòpics, fan una tasca que realment penso que val la pena. Perquè "sacrificar" un mes o dos del teu estiu, de les teves vacances, per anar a ajudar a altres que no et podran pagar més que amb un somriure, mereix molt més que una simple dedicatòria en una entrada de blog.
  • La dedico, finalment, a tots els blocaires que em llegeixen. Perquè, encara que no ho sapigueu, m'heu ajudat també en molts moments. M'heu felicitat pels meus èxits i m'heu acompanyat en les meves penes. Perquè, en molts moments, m'heu fet companyia. Perquè em fa gràcia trobar-me amb blocaires i saber que ells veuen de forma molt similar a molts altres blocaires. Perquè tot i que sempre hi ha aquells blogs en els que tothom hi vol participar, aquells que semblen més "famosos" els que no ho som tant, sempre tenim una certa afluència de persones que ens van llegint tot i que no sempre comentin. Perque amb molts comentaris, amb moltes converses, heu aconseguit que l'Alepsi sigui un xic més feliç.

10 comentaris:

Farlopa ha dit...

Alepsi simplement aplaudeixo el teu post, totes aquestes dedicatories son molt bones i fan rumiar. Avui deu ser un dia d'aquells que si el primer post que llegeixes és el del bloc de la Iuki t'alegre el dia, a mi personalment és el que m'ha passat. Gràcies a tu per escriure aquests posts !!!
En referència al teu comentari al meu bloc que hem de fer? Jo de veritat que ho dic en serio tot el que escric al meu !!!

maduixeta ha dit...

comentaré tots els punts:

- moltes gràcies tia! Com a membre activa del GroupThink, estic emocionada!! perquè si no fos per vosaltres probablement jo no seria ni la meitat de feliç del que sóc!! I us estimo tant que seria incapaç de viure sense vosaltres.

- l'amor... uhm, no sé què dir, és un camp que no domino.

- els fills de puta: que els bombin!

- dones solteres i sense compromís que no van desesperades buscant un home per a casar-s'hi: exacte!! som les reines de les festes xD Com menys desesperada vas, més triomfes, i sino recorda les nostres boges nits de festa del mes de maig i juny!!

- els tius que saben què dir i com: els ompliria de petonets, ara mateix. És més, on vulguessin!! xD

- hi ha un bloc que es diu "món just" a blocat. està força bé.

- jo també compto com a blocaire!! :p

petoooooons!!

Laprí | David ha dit...

M'ha encantat, és preciós. Tu sí que et mereixes una dedicatòria ben gran per escriure coses com aquesta. No et conec en persona però després de portar uns mesos llegint-te puc dir sense equivocar-me que ets fantàstica. Un petonàs ;)

Alepsi ha dit...

Farlopa: gràcies. El bloc de la Iuki, certament, m'ha fet tornar a creure que l'amor existeix. Últimament al meu voltant totes les parelles s'estan desfent...

Maduixeta: què està passant??? xDDDD. Per suposat que comptes com a blocaire!!!!

David: m'has fet posar vermella. xDDD

Jordi ha dit...

Moltes besades Alepsi!1 post realment bonic!

Salut!!

Dessmond ha dit...

Gràcies per la dedicatòria. Òbviament jo sóc un dels que s'encabeixen la de la darrera tongada.

desgraciat ha dit...

Com a dona soltera que soc i salsa de festes, agraeixo la teva dedicatòria fermament.
Jo afegiria totes aquelles persones que els hi toca viure alguna pena, sense ajut ni suport, i especialment -tot i que sembli Nietzscheià- als que tenen el coratge per portar-ho amb tota dignitat. Admirable.

DooMMasteR www.doommaster.cat ha dit...

Molt maco, Alepsi. Ens has alegrat a tots el dia!
I moltes gracies a tu!

Segueix aixi, maca!

Alepsi ha dit...

Jordi benvingut. Gràcies pel comentari!!! ;)

Dessmond gràcies a tu pel comentari. Així no t'encabeixes en "els nois que ens fan sentir reines"??? Segur que per a algú sí... xD

Desgraciat tens tota la raó. Certament és al·lucinant veure com mentre uns es venen a baix perque se'ls ha oblidat el mòbil a casa, per exemple, hi ha d'altres que han viscut tot lo inimaginable i són capaços de tirar endavant (sense necessitat d'antidepressius).

Doomaster gràcies, seguiré endavant. Tinc corda per estona!!!

l'avi ha dit...

Benvolguda Alepsi, gràcies per la teva sensibilitat i gràcies per la part que em toca, ja que jo sóc un de la família de blocaires que et llegeixen.
Ei, espero que això de tenir corda per estona sigui una realitat i et poguem continuar llegin. Cada dia entrar al món blocaire és com obrir una finestra al món, a un món més net que el que habitualment em de convinure.
Salut!