Després de tot encara sé que avui em somnies
que trenques els núvols de la matinada
intentant arrencar els somriures dels estels.
Sé que no saps encara mirar enrere,
que tu només mires endevant per no ensopegar
saltant per sobre les teulades com fan els gats.
M'agrada pensar que en algun moment
la teva imatge es fondrà en la penombra
d'un cel seré i clar en el que no hi tindrà paraula ningú.
I ben bé no sé què escric.
De vegades només teclejo.
D'altres vegades penso.
que trenques els núvols de la matinada
intentant arrencar els somriures dels estels.
Sé que no saps encara mirar enrere,
que tu només mires endevant per no ensopegar
saltant per sobre les teulades com fan els gats.
M'agrada pensar que en algun moment
la teva imatge es fondrà en la penombra
d'un cel seré i clar en el que no hi tindrà paraula ningú.
I ben bé no sé què escric.
De vegades només teclejo.
D'altres vegades penso.
7 comentaris:
m'ha molat això de trencar núvols ;)
Veig que tu tampoc l'entens... en fi... suposo que si la veiés un crític literari em diria què significa. Hi habita algun a la blogosfera?? xD
Si és maco, i jo almenys sí l'entenc.
Ja tenim un fan més! Gràcies x participar al bloc! Telotistes.
Hosti, Laprí, doncs ja m'ho explicaràs... xD
Vells records que encara habiten al teu cor, veritat?
Doomaster no ho sé. Potser sí. Però no d'aquella manera. Saps? Bé, jo m'entenc. Encara que reconec que sóc complicada de compendre.
Publica un comentari a l'entrada