Festassa

Tinc son. Molta. Molta. Molta. Bé, no tanta. Si en tingués tanta estaria al llit.

Vale, espereu.... tinc son. Ja està. És el que té fotre's una festassa dissabte a la nit i no dormir!!!

Vale, d'acord. És lo que té no dormir. Perquè lo de festassa... és una mica... inexacte.

Ahir la Maduixeta i la Trastu em van arrossegar amb elles a les festes alternatives de Sants. Sí senyors. Allà estava jo, més fora de lloc que... una cosa molt fora de lloc... ballant al ritme de "La Gossa Sorda". La veritat és que d'aquest grup només havia sentit una cançó ("senyor pirotècnic [parapapa] pot començar la mascletà...") però vaja, no estan malament, al menys no per anar de concert. No crec que arribi a ser un grup de capçalera per mi mai... però vaja, com que últimament faig aquestes coses tan rares, vés a saber....

Total, que un cop acabat el concert, quan la menda lerenda ja portava un litre de sangria en vena (fruit d'un Sant Tiberi que, previament, haviem gaudit a casa meva) i un cubata de vodka amb llimona (i NO anava borratxa, ni tan sols contenta, sóc tot fetge jo.... [sí, ja sé que no diu gaire de mi, això... xD]), ens vam plantejar on anar. Primera opció, discoteca. Ens venia de gust sortir. Però la cosa no va quallar. Al final va fer mandra traslladar-nos fins a algun lloc conegut. Segona opció, i última, anar a casa de l'Alepsi, que és com un centre cívic, ja (oi que donen ajudes d'algun tipus als centres cívics?? xD).

Així que vam acabar les tres a casa meva. La Maduixeta estirada al sofà. La Trastu asseguda al "sillón" i jo... asseguda en una cadira. I vam estar petant la xerrada. Molta estona. Diguéssim que vam arribar cap a dos quarts de tres a casa i... fins a les 5 no es van acabar els temes de conversa. A mesura que aquesta es desenvolupava, la Maduixeta i la Trastu s'anaven acomodant més i més als respectius sofàs. I jo anava rient, rient... allà asseguda a la cadira. Però clar, a les 5 i picu... a aquelles els va entrar la son, tan còmodes. Així que vaig apagar el llum del menjador i les vaig deixar allà estirades.

Mentre elles dormien, què ha fet l'Alepsi? Us preguntareu. O no, però és igual, ho penso respondre. L'Alepsi s'ha dedicat a fregar la cuina, recollir el rentavaixelles... i quan ha tingut la cuina enllestida se n'ha anat al llit a descansar. MENTIDA! Resulta que l'Alepsi té la boca molt gran, i els havia promès a la Maduixeta i a la Trastu que al matí agafaria el cotxe per acompanyar-les. Amb el petit detall que, la Maduixeta, havia d'estar a les 8 del matí al seu centre de treball. I clar, amb la destresa que tinc jo per recòrrer Barcelona amb el cotxe, havíem de sortir de casa a les 7... per no fer tard. Així que, a les 6 del matí l'Alepsi no ha tingut millor idea que plantar-se devant del seu estimat llibre i posar-se a passar apunts a l'ordinador [sí, i a fer alguns comentaris a deshores... xD]. Sí, sí. Lo meu no té nom. No en té, definitivament.

A les 7:15, després de mirar diverses vegades la guia de Barcelona, hem sortit de casa amb el huevi. Ens hem perdut diversos cops. Molts. Tants que a tres quarts de vuit he deixat a la Maduixeta en un lloc més o menys proper a la seva feina i ha marxat corrents. Després he acompanyat a la Trastu a l'estació. Ens hem acomiadat després d'una conversa bastant interessant a dins del cotxe. I l'Alepsi, per fi, se n'ha pogut anar a casa a dormir. MENTIDA!

L'Alepsi ha posat rumb al carrer Numància. L'Alepsi, de nou, s'ha maleït a sí mateixa per tenir aquesta boca tan gran que la caracteritza... li havia promès a una persona que l'aniria a acomiadar a les 9 del matí al carrer Numància. Allà a dalt. Doncs no us dic res les voltes que he fotut per arribar fins allà des de l'Estació de Sants. Concretament, he trigat 35 minuts en trobar-ho. Ei, però ho he fet! He aparcat, he baixat del cotxe, m'he retrobat amb la persona en qüestió. Ens ha fet molta il·lusió a tots dos veure'ns; ni ell s'esperava que jo hi anés, ni jo esperava anar-hi, sincerament. A més, feia com un any que no ens vèiem... Bé, ha estat maco, dins de tot.

Han trigat com tres quarts d'hora en marxar amb el putu autobús, que semblava que li hagués agafat carinyu al pedaç d'asfalt en el que estava aparcat. Però per fi han marxat. Per fi he tornat al cotxe i... m'he tornat a perdre. Gairebé tres quarts d'hora més fins a arribar a casa. Però quan hi he arribat, per fi, m'he pogut posar a dormir. METIDA!

L'Alepsi ha entrat a la cuina i seguia neta! Ha anat al menjador i li ha agafat un ictus. Tots els plats del que havien picat mentre durava la xerrada, tots els gots de sangria buits, estaven a sobre de la taula del menjador. Recull mínimament el menjador. Porta-ho tot a la cuina... obre la nevera, un parell o tres de cullerades de tiramisú casolà (uhmmmmmm....) per enganyar a l'estòmac fins a l'hora de dinar i... per fi, per fi, per fi, l'Alepsi a les 10:30 del matí ha pogut anar a dormir. *

I ara ja em direu vosaltres si això no ha estat una festassa com Déu mana!

*[Fins a les 14, només, no fos cas, que l'Alepsi no aprèn dels seus errors. Li ha promès a una amiga que es veuran aquesta tarda, aviat, per fer un cafetó... l'Alepsi necessita injectar-se la cafeïna en vena, més que fer un cafetó, avui... en fi...].