Estic fatal del cap

Després del post semi-depriment d'ahir... avui ja m'ha canviat l'estat d'ànim. Avui ja no estic trista. Avui estic emprenyada. Avui estic de molt mala hòstia. I la gràcia, com ahir, això no canvia, és que no sé perquè.

No us ha passat mai que un dia us lleveu i teniu com ganes d'abofetejar a tothom? D'insultar a qualsevol que s'atreveixi a mirar-vos? Doncs a mi em passen aquestes coses, poc sovint, però em passen. Sóc rara, ja ho sé. Estalvieu-vos el comentari.

Lo collonut del tema és que, per molt que en tingui gànes, òbviament (i gràcies a Déu [diga-li Déu, diga-li energia]), mai la sang arriba al riu. És a dir, mai ningú del meu voltant rep hòsties ni insults. Sé dissimular bé la meva mala hòstia.

Però avui he pensat que... insultaré. No a qui em trobi pel carrer, no a qui em truqui per telèfon o m'envii un e-mail, simplement al món en genèric. I ho faré via blog, que queda més "fi" i més sensacionalista, també. Es veu que es porta això d'estar mig-sonat.

Total, que allà va un reguitzell d'insults i blasfèmies que, potser, seran precursores d'un nou model terapèutic que patentaré i amb el que em faré milionaria. (Aquests deliris de grandesa potser estan imposats pel tema que estic estudiant ara mateix: l'esquizofrènia). Au, allà van:

• Cabronàs de merda
• Ets una gran filla de puta
• Tia marrana, què cony t'has pensat?
• N'estic fins els ous de tu!
• Ves-te'n a pendre per on carreguen els camions!
• Que et donin pel sac, malparit!
• Que et bombin, mona!
• Ets subnormal profund!
• Inútila de merda!
• Gilipolles mental, què collons estàs fent?
• Ets un cabronàs com els que ja queden pocs!
• Estúpida, això és el que ets!
• Idiota emocional profund!
• Imbècil!
• Aturat mental!
• Gilipolles!
• Cabrona!
• Mamó!

Argh, argh, argh... buf... us ho creieu o no, m'he quedat a gust (potser sí que ho patentaré com a teràpia, em sento bastant relaxada, ara...).
Ho sento si he ferit sensibilitats, sóc bastant malparlada (oi?), però no acostumo a dir tot aquest regueró de paraulotes, intento parlar bé... tot i que no me'n surto massa (xD)
D'altra banda, que sapigueu que són insults genèrics. Que no van a per ningú en especial, de debó. Quan m'agafen aquestes paranoies em ve de gust insultar en genèric, al món. Ara si algú s'ha sentit insultat... alguna cosa haurà fet! xDDDD

Bé, ara repassant els posts des que he tornat de vacances, me n'adono que m'he deixat a l'Alepsi "normal" (si és que mai ha existit) a casa de la meva àvia... espero que quan tornin els meus pares no se'n descuidin d'agafar-la i tornar-me-la. Que ja la trobo a faltar. I potser vosaltres també... o no...

"Una de cal i una de arena": petonassos a tots. Molt grans. "Cascú" que se n'agafi els que creu que li pertoquen. Després de la tempesta arriba la calma, i amb tot el seguit d'insults ara m'han quedat ganes de reconciliar-me amb el món. Així que avui, quan us vegi, us faré mil petons, nenes! I als que no veig, perque només em llegeixen, doncs doneu-vos per petonejats.

[I ara me'n torno a l'esquizofrènia i els trastorns psicòtics, que és un tema molt interessant, però que és complicadet...]