Dedicatòries

Avui vull fer una entrada només de dedicatòries. Vull fer menció de tot el que penso ara mateix, sense deixar-me res, tot i que suposo que m'oblidaré de coses...

• La dedico al Group Think. A la Laia, a la Sara i a la Deya. Perque us estimo amb bogeria. Perque sense vosaltres no hagués sabut què fer en molts moments. Perque m'heu ajudat a superar moments realment durs. Perque m'heu fet adonar de lo important que són els amics. Perque heu estat les meves confidents, les meves mentores, les meves institutrius, però també les meves aprenents. Perque m'heu acompanyat en moltes aventures (algunes més perilloses que d'altres...). Perque vull que sapigueu que, per molt que ens separem, sempre estarem juntes. Si més no, ens unirà "l'esfera blocaire".

• La dedico a l'amor. En genèric i en concret. Perque he llegit una entrada en un blog que m'ha remogut per dins. Perque m'ha semblat molt romàntic i molt maco tot plegat. Perque trobar aquesta felicitat és difícil però quan la trobes, la reconeixes i, llavors, tot sembla diferent. Perque en un món materialista, l'amor ens demostra que no tot es pot comprar.
  

• La dedico als fills de puta. Perque realment es mereixerien quedar-se sols. Perque no poden anar pel món utilitzant com vulguin a les dones. Perque són aquells homes molt encantadors quan els coneixes però que després són uns capullos. Perquè es pensen que amb quatre petons i tres paraules maques poden arreglar el fet que passin de tu com de la merda. Prou de deixar-se trepitjar per ells!!!

• La dedico a totes aquelles dones solteres i sense compromís que no van desesperades buscant un home per a casar-s'hi. Perquè són realment valentes: s'han d'enfrontar a una societat que els diu constantment que no tenir un home al costat és sinònim de ser una desgraciada. Perquè realment, solen ser la salsa de les festes.
  

• La dedico als nois que ens fan sentir reines, encara que sigui per uns moments. A aquells nois que saben dir-te en el moment i el lloc adequat, la paraula adequada. Perquè poden fer que un dia gris s'il·lumini amb una sola paraula, amb una sola mirada. Perquè realment aconsegueixen fer-me, fer-nos, somriure.

• La dedico a tots aquells que lluiten per un món més just. Per un món millor. Perquè tot i ser titllats, tot sovint, d'utòpics, fan una tasca que realment penso que val la pena. Perquè "sacrificar" un mes o dos del teu estiu, de les teves vacances, per anar a ajudar a altres que no et podran pagar més que amb un somriure, mereix molt més que una simple dedicatòria en una entrada de blog.

• La dedico, finalment, a tots els blocaires que em llegeixen. Perquè, encara que no ho sapigueu, m'heu ajudat també en molts moments. M'heu felicitat pels meus èxits i m'heu acompanyat en les meves penes. Perquè, en molts moments, m'heu fet companyia. Perquè em fa gràcia trobar-me amb blocaires i saber que ells veuen de forma molt similar a molts altres blocaires. Perquè tot i que sempre hi ha aquells blogs en els que tothom hi vol participar, aquells que semblen més "famosos" els que no ho som tant, sempre tenim una certa afluència de persones que ens van llegint tot i que no sempre comentin. Perque amb molts comentaris, amb moltes converses, heu aconseguit que l'Alepsi sigui un xic més feliç.