M'odio. Molt. No puc amb mi mateixa. Odio sentir-me així. I per això m'odio. Odio que un dia sóc la millor del món, sento que me'l puc menjar amb patates, i al dia següent sóc una puta merda per la que ningú donaria un cèntim.
Odio sentir que depenc de la gent. Odio sentir que necessito que, constantment, la gent em pregunti com estic, em demani per com em trobo. Odio ser tan egoïsta.
I lo més divertit de la història és que sé que jo en sóc la única responsable de sentir-me així. Jo en tinc la culpa de pensar massa, de deixar que el meu cap vagi per on vulgui. Només jo en tinc la culpa d'haver-me passat tot un diumenge devant de l'ordinador, apretant compulsivament el botó "refresca" del catapings... llegint fil per randa tots els blocs que he trobat. I això em fa pena. Passo pena per mi, la veritat.
Jo tinc la culpa d'haver refusat la opció del Farlopa (però en aquest estat, jo no puc anar enlloc)... jo en tinc la culpa de no haver trucat a algú per quedar aquesta tarda. Jo tinc la culpa d'haver engegat la ràdio i haver escoltat totes les cançons d'amor que hi han aparegut, i de no haver estat capaç d'apagar-la.
I el que em fa més por és acabar així. Al final la gent se n'acaba cansant de mi, de que totes les meves converses vagin pel mateix camí, de que només parli de mi mateixa... i al final acabaré... vés a saber com. No sé. Em faig por. I em fa por el món. I el futur. I el passat. I... tu. I ell. I tots. I tothom.
[I suposo que penseu que tot aquest rotllo és només per fer-me la víctima. Doncs potser sí. Ja no tinc clar ni això. No sé perquè faig les coses. No sé perquè escric al blog. No sé perquè algú es molesta en llegir-me...]
13 comentaris:
Alepsi, si et llegim és precisament perque ens agrada el que escrius. No et conec en persona, pero almenys et puc dir que mai m'has semblat egoista, si no tot el contrari, una noia molt alegre, simpatica i juerguista :-)
Ni ets la millor persona del món ni ets una merda per la que ningu donaria un cèntim. Simplement ets una persona com jo, o com la maduixeta, o com la trastu o com altra gent.
Encara estas a temps :-) Relaxa't, deixa d'escoltar cançons xorres d'amor i vesten amb en Farlopa de farra, que l'amor que necesites no el trobaras a la teva habitació :-)
I si no t'agrada o et sembla una tonteria això que t'escric, pots dir-mo tranquilament :-)
per què potser ho és, però és el que penso. Una abraçada!!
alepsi... escolta'm: jo t'estimo.
i encara q diguis q no, em segueixo sentint culpable x allò q hem parlat abans... i si necessites res ja saps que sóc aquí, disponible a qualsevol moment excepte dissabtes i diumenges de 8 a 14h.
i necessito veure't bé (digue'm egoista!!)... ai nena... petonets!!
Doomaster gràcies. No em sembla cap tonteria el que escrius. Però no et faig cas. He decidit tancar-me a casa. Killing me softly està sonant ara a la ràdio. I precisament el que no necessito és amor. No. No vull passar-ho malament mai més.
Maduixeta saps perfectament que el fet que jo sigui subnormal no té res a veure amb tu. Jo també t'estimo. I no sé què faria sense tu, sense vosaltres... però ja saps que quan estic així només jo em puc ajudar.
L'últim que pensaria al parlar de tu és q ets egoista, tingue-ho sempre clar això... Ets una persona molt generosa, divertida i una gran gran amiga, i saps q tot elqt diem u diem pq es cert, pq testimem i pq necessitem que estiguis b, q tornis a veure el got mig ple... tatimu ml, i m'encaregaré dq no u oblidis mai :P
Va Alepsi, ànims!
Tothom té dies xungus d'aquests, i més sovint en tindràs si et capfiques en un putu-bucle infernal! Aixeca la mirada, ja veuràs com tot no és tan negre com sembla... Posa't el don't stop me now de Queen, per exemple, i a passar pàgina, hi ha moltes coses a fer abans de lamentar-se!!
Va, va, un atxutxón i una rialla.
Ànims!
Trastu t'estimo moltíssim. Poca cosa més puc dir-te...
Musa crec que has donat en el blanc. Pensant-ho bé, el que necessito és un bon "atxutxón"... gràcies.
Alepsi,no et conec i tot just fa dos dies que entro a visitar el teu bloc i em sembla que siguiré fent-ho. No em sembles gens egoista i si vols que et digui una cosa, t'entenc força bé... jo també a vegades necessito ser el centre d'atenció, fer-me la "víctima" perquè tothom es preocupi per mi... i llavors m'acabo sentint una merda i pensant que utilitzo a la gent i que no em mereixo als amics que tinc. Però aquests sentiments són normals i pel que he llegit als comentaris veig que tens gent al costat que t'aprecia molt, per alguna cosa serà no? Pensa-hi!
una abraçada
Bueno Alepsi, jo tampoc he sortit avui de casa, m'havien dit que anés a un lloc però vaig dir que "tengo que poner la lavadora"... i en veritat l'he posada, però avui tenia ganes d'estar a casa.
No et sentis culpable per estar així, tu no en tens la culpa de pensar massa i de que el teu cap vagi per on vulgui. Sempre estàs a temps de trucar a algú, o d'enviar un missatge per quedar amb algú que et doni l'abraçada que tant necessites, perquè ja saps que els veritables amics estan sempre quan els necessites. Au, cuida't i descansa... que ya casi es viernes ( com sempre dic jo a la feina, que un dia em tiraran algo al cap de tant dir-lo) ;)
Iruna encantada que em visitis. Efectivament és això: sovint penso que no em mereixo els amics que tinc. Però el cert és que sempre estan allà...
David gràcies. Mil gràcies. Ara, que jo no t'hagués acceptat una excusa tan dolenta, que ho sàpigues! xD... i per lo del divendres... sincerament, cada cop odio més els caps de setmana... així que prefereixo que sigui dilluns, o dimarts...
tots passem alguna vegada en etapes com aquesta, l'important és saber-les superar amb dignitat.
Putos pensamientos negativos recurrentes, kuanto mas se llena el barco de ellos mas se hunde el barco, la tripulación y tu con todos ellos incluida. Kawen la leche, hay k intntar konfiar mas en uno mismo, dejar de justificar interiormente todos nuestros actos, correr bien lejos de la rutina bla bla bla y sobre todo komer bien, k es muy importante. No se k decirte, total t va a importar un pedo, pero uno en estos casos a de usar un tratamiento de shock negativo. Undirse en la miseria máxima y kuando se haya estado el tiempo sufieciente para enviar todo lo malo a la mierda entonces hay k sakar la kabeza y ver k la realidad en la k vivimos tos juntikos (buena o mala eso es otra kosa...) sigue ahí y k todo este tiempo k hemos estado invernando nos hemos perdido muchas kosas bonitas.
No se, un besin enorme. Cuidate
Deric intento mantenir la meva dignitat intacte... ;)
Pepe quant de temps! Pues sí, putos pensamientos, puta mierda de cerebro. A veces me gustaría tirarlo a la basura. Pero bueno. Hoy estoy mejor, he cambiado la rutina... ahora escribiré informando!
Gràcies a tots per recolzar-me! Intentaré no tornar a tenir devallades d'aquestes... ;)
ai quin post més pessimista! tan alegre com és el de la festassa! això ens passa a molts. Hi ha dies que hom es sent poderós i a l'endemà una merda punxada en un pal. No crec que vulguis donar pena ni res semblant ans al contrari. Quan vas escriure aquest post senties això i ho has plasmat. M'agradan molt els posts sincers com el teu. De vegades les coses no van be però no té perquè durar per sempre, i tu no t'has de sentir culpable per això.
Ànims i forcetes!!!
Publica un comentari a l'entrada