27.9.07

Relats Conjunts - La Poma

Bé, com ja sabeu, des de la marxa de la Onix (si llegeixes això, sàpigues que et trobem a faltar...), relatsconjunts va quedar una mica en stand-by.
La veritat és que tot i que "relatsconjunts" va ser una iniciativa de la Onix, la portavem entre tres persones... dues de les quals han penjat el seu blog (esperem que cap de les dues per sempre...).
Ara, tot i que hem perdut un gran puntal de l'equip, hem seguit rebent propostes de quadres i demés per seguir endavant amb el projecte. Més o menys ens hem posat en contacte i hem decidit continuar, a veure com rutlla la cosa.

Ja sé que jo no tinc el poder de convocatòria que tenia la Onix, però com deia l'altre implicat: "quan la Onix torni, li agradarà veure que hem tingut viu el seu projecte". I potser és veritat. Així que sense més rotllo (que en tinc molt), us deixo amb el quadre i el meu relat. Espero que us hi animeu, aquest cop també, a seguir amb la proposta.

[Per cert, ja s'ha modificat la capcelera del bloc!!! Gràcies a tots els que vau participar!!!]

-----------------------------------------------------



S'amagava darrera una poma. No podia creure que l'havia tornat a veure. Què cony hi feia, de nou, allà? No n'havia tingut prou la darrera vegada? Creia que havia marxat lluny del país, però no, resulta que mai no havia marxat.
Era ella, la mateixa, la de les cames llargues, la dels pits turgents que el tornaven boig.

Però no! No et treguis la poma de la cara! No veus que et descobrirà?

"Ben mirat, sí n'és d'inútil, l'amagatall. Si ella s'hagués fixat mai en les meves cames, en el meu cos... si ella hagués gaudit mai de mi com jo ho vaig fer d'ella, ni una ni mil pomes serien capaces de fer que no em veiés...".

Ella no el va veure. Ni llavors, ni mai.

32 comentaris:

gatot ha dit...

maleïda poma... segur que no era del baix empordà!!!! :DDD

tornes més personal, eh?

petons i llepades personalitzades!

Jo Mateixa ha dit...

Aixxxx, aquesta poma :-P

Demà m'hi poso amb el Relat Conjunt, mare de déu senyor, ja tinc tres post pendents de fer :-S

maduixot ha dit...

APROVADAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

efe ha dit...

Senyoreta Alepsi, molt xulo el tema de la invisibilitat.

ja pots fer el que siga, que si l'altre no et veu, no et veu. I si pensa que ets una cosa en concret, doncs igual. Tota la vida seràs la ides que ell/ella/ells/elles s'han fet de tu a la seua ment.

No cal dir que m'agrada oi?

Clint ha dit...

Ostres tu, ras i curt...molt bé molt bé!

queda pendent doncs!

(per cert què passa amb la propaganda del Gospel..no he rebut res)

Sergi ha dit...

Primer de tot, gràcies per continuar amb la iniciativa, pensava que hauria mort amb Ònix, però m'alegro de saber que segueix ben viva. Ja hi estic pensant, a veure què surt.

El relat està molt bé. M'ha fet pena l'home que s'amaga rere la poma...

Anònim ha dit...

Jejejeje, quina angunia, haver-se d'amagar darrera d'una poma i a sobre esperar que no et vegin!! Molt original m'ha agradat molt! Bacio!!

Anònim ha dit...

Prometo fer el relat! Pe`ro no el penjaré fins demà o diumenge!

Gràcies per continuar Alespsi, de veritat! ALmenys jo necessitav alguna cosa així!

Unknown ha dit...

Molt bo el relat! He fet alguna cosa semblant a un relat.
Com diuen per aquí, gràcies per continuar!

Xiluso ha dit...

Acostuma a pasar, un part de l'humanitat som invisibles per a la resta ... no som interesants respecte al seu criteri de vida ...

estripanits ha dit...

M'agrada, sí, sí, m'agrada!

mariona. ha dit...

aquesta foto surt a "el secreto de thomas crown" magrada el relat^^! i si,despres de publicar durant molt i molt de temps sense tenir blog (borrat en 1 arranque de ràbia) me n'he tornat a fer un!
un petó!

mossèn ha dit...

pits ... turgents ??? ... vaig a pel diccinari ... soc un ignorant !!! ... salut

Carme Fortià ha dit...

Sóc força novata en el món blocaire, i he conegut aquesta iniciativa perdent-me últimament... M'agrada (molt encertada, espero que la Onix torni amb idees com aquesta!) i el teu poder de convocatòria em convenç, què s'ha de fer?
(seguiré perdent-me per la catosfera, a veure si ho aconsegueixo!)

Modgi ha dit...

Lo fotut d'amagar-se darrera d'una poma és si t'entra el gusanillo, com aquell qui diu...

Records!

Joana ha dit...

Molt bé Alepsi que continuis Relats Conjunts...
Molt bona versió, la teva... Quins mals de cap , les pomes ;)

El veí de dalt ha dit...

No et deixarem sola, Alepsi!

Nosotras mismas ha dit...

S'ha de treure aquesta poma.

PEtons

Mon ha dit...

Catxins Poma! era un nou renec.....gracies pel relat Alepsi i per torna-nos a engrescar a escriure relats.

Marinetix ha dit...

Gràcies per continuar amb els Relats! És una cosa que enganxa, i la trobava a faltar.
Pel que fa al teu relat, és ben bé allò que diuen que "lo bueno, si breve, dos veces bueno"!
Endavant!

Barbollaire ha dit...

Genial Alepsi!!

Ah! i moltíssimes gràcies per tornar a posar en marxa els relats...

A veure si aconseguim que li arribin les vibracions a l'Ônix i na Williams i ens pengin la seva aportació.

Si no saben a on, jo els deixo les claus del meu segon piset.

amb el teu permís, un petonet dolç

Alepsi ha dit...

Tu creus que estic més personal, Gatot? Al final serà veritat que he canviat... xDDDD

És un follón quan s'acumulen posts, oi, Jo Mateixa? :s

maduixot, aviat em tornes els litres de benzina que em deus... xDDDD

Senyoret efe, gràcies. Saps com se'n diu en psicologia, això? Efecte pigmalión. És una passada... si t'interessa ja et diré.

Clint, no et va arribar propaganda del concert d'aquest dissabte al concert que vas anar??? Ui, no va funcionar gaire bé, la cosa, doncs... en principi hi havia una brigada de gent repartint-ne...

De res, XeXu, ja veus que RC segueix en actiu. Gràcies a tu també per continuar.
Me n'alegro que t'hagi agradat, el relat.. ;)

Gràcies millu! Doncs sí, la veritat és que amagar-se rere una poma... ha de ser una miqueta angoixant... xD

Gràcies a tu també, tarambana!!! :DDDDD

Gràcies, Tirai, a tu també, com us he dit a tots... ;)

Exactament, Xiluso, i ja pots fer piruetes, que si ets invisible, ja pots plegar... és una mica el que eia l'Efe una miqueta més amunt...

Me n'alegro, estripanits, sí, sí, me n'alegro! xDDDDD

Ui, mariona., no he vist la peli... en tot cas, me n'alegro que hagis reobert!!! ;)

mossèn: Turgent||turgents. adj1 Que s'infla. 2 Inflat per excés de líquid en els vasos o en els intersticis tisulars. 3Túrgid. Les galtes turgents. || REL. Turgència f. la turgència dels pits.
Havia trobat el mateix, vostè? És que sempre va a fixar-se en el mateix, eh???

Ja veus, Carme, només has de publicar un relat al teu blog, i anunciar-ho amb un comentari al RelatsConjunts. Me n'alegro molt que t'engresquis amb la iniciativa!!! ;)

Modgi... als seus peus. xDDDDD

Doncs sí, Joana, sobretot si et cauen... xDDDD

No en dubtava pas, veí... xDDDDDD :*

Benvingudes, Nosotras mismas! Sí, s'ha de treure i mostrar-se al món... ;)

De res, Mon! ;)
Catxins poma m'agrada, ho instauraré al meu vocabulari! ;)

De res, Marinetix, ja he vist que tu també has continuat! ;)

Me n'alegro molt que t'hagi agradat, barbollaire! :D
Si aconseguim que la Williams i la Onix pengin relats ploraré de l'alegria, la veritat... xDDDDD
Un petonet dolç per tu també (permís concedit, per suposat)

Déjà vie ha dit...

m'encanta relats conjunts aixi q moltes gracies per seguir la proposta em smebla super original i cretiva.

Anònim ha dit...

és cert.. no calia amgar-se!
A vegades per més que et facis veure, si no et volen veure no hi ha res a fer!

iruNa ha dit...

Sí senyora!! segur que Onix estaria moooolt contenta, per aquest motiu jo també m'he unit a la proposta i ja he publicat el meu relat!!
Per cert, m'ha agradat molt la metàfora que s'amaga rera el teu escrit!!! és increïble la de coses que poden sortir d'una mateixa imatge!!
una abraçada!!

Anònim ha dit...

He estat llegint els relats, déu-n'hi el nivellaso que hi ha. Seeeeh, el teu també està bé XDDD
:)***

Alepsi ha dit...

Déjà vie, me n'alegro que hi hagi tantíssima gent engrescada amb això! ;)

Exactament, eudald... i a vegades, encara que et vulguis amagar... t'acaben trobant.

Me n'alegro moltíssim, iruNa, que també t'hi hagis animaaaaaat!!! :D
I també me n'alegro que t'hagi agradat el meu.. ;)
Molts petonassos!!!!

Cada cop els relats són més bons, Pd40... el teu... normalet, eh? No és per tirar cohets... xDDDD

Anònim ha dit...

Què, nena? t'adones que tu també tens poder de convocatoria. Fins i tot jo m'he tret una mica la mandra de sobre per fer-ne un.

Ulisses ha dit...

molt bé,molt bé.
Curt però concís. Excel·lent.

Salut!

PD: I això de la invisibilitat... si no l'ha de veure perque s'amaga? XD

Alepsi ha dit...

Papaaaaa, què bé que t'hi hagis animat... a veure si haurem de fer cada setmana un RC per a que actualitzis... xDDDDDDD
:***

Ulisses... tu prova a posar-te una poma a la cara i caminar pel carrer... segur que ningú s'hi fixa... xDDDD (o era al revés...? xDDDD)

oriol ha dit...

fantàstic el relat i no deixis de motivar-nos!

Anna ha dit...

ja ho ha dit algú, però gràcies per seguir amb els Relats Conjunts.

el relat molt maco, profund i un punt trist, però reflecteix clarament la realitat...