112

Quina gràcia. Avui publico l'entrada que porta el número que veieu al títol. I té gràcia. Té gràcia perquè és un número, que és divisible per 4, per 2 i per 7 (i no n'hi ha gaires d'aquests, o si?). Llàstima que sigui parell, sempre m'han agradat els números senars.
[Per cert, per als Romans que entrin, que sàpiguen que el títol de l'entrada seria l'equivalent a CXII, que és divisible per IV, per II i per VII].

I és que, no sé si mai ho havia dit, però em considero addicta als números. M'encanten. Ja veieu, tinc un bon munt d'addiccions, però crec que aquesta és la millor.
Els meus companys de classe us ho poden corroborar, quan m'avorreix taaaaaaaaant la profe, que ja la única cosa que se'm passa per la ment és llençar-me per la finestra, recordo que els números em relaxen. Llavors trec un full en blanc i demano a la gent del voltant (que sol no estar gaire concentrada a classe, tampoc) que em dictin equacions amb 2 o 3 incògnites. I quan en tinc 2 o 3 (depèn del número d'incògnites, clar) em munto un sistema d'equacions i la classe em passa volant. De vegades, fins i tot m'agradaria que durés més, perquè hi ha vegades que les munto tan complicades que he de tirar de calculadora, al final. I em surten unes fraccions irreductibles que fan por!

Bé, per variar, m'he sortit del fil del text que volia escriure. Bé, el reprenc, amb el vostre permís. Deia, que és graciós (diga-li graciós, diga-li casual*) que el número d'entrada d'avui sigui el 112. I és que, o molt m'equivoco, o és el d'emergències. Espereu. No, no m'equivocava (112), però crec que només és a Madrid, bé, tant és.

El cas és que avui, l'haguéssim necessitat a la facultat, i ara entendreu lo del destí i tal i qual... resulta que estavem dinant totes contentes, les 4 maries de sempre. I hem lligat. Bé, diga-li lligar, diga-li... bé, diga-li com vulguis. El cas és que ha vingut un maromo a demanar-nos un bolígraf (igual ha llegit les nostres recomanacions) i jo tota simpàtica li he deixat. Rarot, rarot el noi. Tant, que quan ha tornat, en comptes d'un simple "gràcies", m'ha dit: "te'l puc comprar?". Òbviament li he dit que "no, que el bolígraf és meu, i el necessito" (després he pensat que, fet i fet, li podia haver demanat 4 euros... total, per demanar que no quedi).
Bé, doncs resulta que mentre aquest noi captava la nostra atenció, un bon home "que passava per allà" ha decidit ficar la mà al bolso de la Sarona i treure-li el mòbil.

I au, allà que han passat unes 3 hores fins que ens n'hem adonat. Si ens haguéssim percatat en el moment, potser se'ns hagués acudit marcar el 112. Vés a saber.

P.D: si sumeu el resultat de dividir el 112 entre 2, entre 4 i entre 7 dóna 100. Exacte. Clavat. No és divertit? Llàstima que si sumes 2+4+7 dóni 13 i no quedi exacte la suma amb 100... si no encara seria més divertit.


[*Per a més informació sobre casualitats i... destí: una xarxa sota els peus ]